Bizcochos al Flautat Occidental

Verticalitat, roca variable i bona ombra per quan la calor apreta són algunes de les característiques que tenen la majoria de vies dels Flautats. La Bizcochos, n’és un bon exemple; la roca en general és acceptable (tot i que ens hem quedat amb algun cantell a la mà) i les dificultats no gaire elevades. Sens dubte, si no tingués un final tant absolutament selvàtic seria la clàssica del sector… Ara és una via només recomanable per a Montserratins avesats.

Ressenya de la via Bizcochos als Flutats

Ressenya de la via

  • Via: Bizcochos
  • Zona: Montserrat – Flautats
  • Dificultat: V+/A1 (MD)
  • Dificultat obligada: V+/A1
  • Llargària: 135 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Equipament: Via equipada amb burins, claus i un parabolt. Segona reunió de 2 parabolts.
  • Material: 10 cintes, bagues per llaçar savines, Camalot #2, tricam vermell i opcionalment un universal. Molt recomanable dur unes tisores d’esporgar
  • Orientació: Oest
  • Valoració: ***

Aproximació:

Ressenya de la via Bizcochos als Flautats

Ressenya de la via

Estacionem el vehicle a l’aparcament que hi ha al revolt just després de l’entrada al Monestir. Anem a buscar la canal del Pou del Gat, que remuntem fins anar a petar al Camí de l’Arrel i el prenem en direcció al Monestir. Continuem fins trobar un corriol que es desvia cap a l’ermita de Trinitat. Un cop a l’alçada de l’edifici prenem un corriol que marxa cap a l’oest i ens mena al peu de La Cara de la Vella. Creuem la base en direcció oest fins arribar al coll del Pirulí, el desgrimpem i pugem direcció sud amb intuïció fins a peu de via.

Aproximació amb Google-Maps

La via:

La via consta de quatre tirades, essent la primera la més senzilla i la segona la més compromesa, on toca caminar sobre roca variable amb les assegurances ben avall. La tercera es fa pràcticament tota en artificial (en lliure diuen 6a+). La quarta, després d’enfilar un breu tram d’Ae quedarem al peu del diedre de sortida que al cap d’uns metres es converteix en una xemeneia absolutament embardissada.

La segona reunió original està muntada sobre un pany buid,  hi ha dos al costat; la darrera assegurança de l’Ae del quart llarg també és un parabolt. Hem deixat un universal a caldo al diedre de sortida.

Descens:

Hem d’acabar de travessar els Flautats cap al nord (haurem de fer un ràpel curt) fins arribar al coll entre aquests i el Fessolet. Des-grimpem i baixem per una canal que de seguida ens mena cap a la Mòmia. Seguim un corriol que passa pel vessant nord d’aquesta i que va a parar a un altre corriol que prenem en direcció nord i que ens condueix a Trinitat.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

GESAM a la Punxa

Lluny de modes els Flautats esperen pacients a qui estigui disposat a redescobrir-los. D’entre totes les seves raconades, el vessant oest de la Punxa amaga una petita joia, només a l’abast d’aquells que estiguin disposats a enfrontar-se amb l’escalada més sincera. La GESAM segueix fil per randa la lògica que li marca la pregona fissura que ratlla l’agulla de dalt a baix; i ho fa sense concessions, austerament, com ha de ser.

Recorregut de la via GESAM a la Punxa

Recorregut de la via

  • Via: GESAM
  • Zona: Montserrat – Flautats
  • Dificultat: V+/A2 (MD)
  • Dificultat obligada: V+/A2
  • Llargària: 100 metres
  • Grau d’exposició: Alt
  • Grau de compromís: Alt
  • Equipament: Via desequipada. Les reunions estan muntades, tot i que la primera val la pena reforçar-la
  • Material: 14 cintes, bagues per llaçar blocs encastats. Camalots del #0.75 al #4, fissurers mitjans/grans, un pitó mitja canya, una “U”, un universal i un extraplà
  • Orientació: Oest
  • Valoració: ****

Aproximació:

Ressenya de la via GESAM a la PunxaRessenya de la via GESAM a la Punxa

Ressenya de la via

Estacionem el vehicle a l’aparcament que hi ha al revolt just després de l’entrada al Monestir. Anem a buscar la canal del Pou del Gat, que remuntem fins anar a petar al Camí de l’Arrel i el prenem en direcció al Monestir. Continuem fins trobar un corriol que es desvia cap a l’ermita de Trinitat. Un cop a l’alçada de l’edifici prenem un corriol que marxa cap a l’oest i ens mena al peu de La Cara de la Vella. Creuem la base en direcció oest fins arribar al coll del Pirulí, el desgrimpem i pugem direcció sud amb intuïció fins a peu de via.

Aproximació amb Google-Maps

La via:

Primer llarg de tràmit amb roca delicada, fem reunió al coll de la Punxa amb un contrafort. aquesta reunió, d’un rebló i una escarpa la podem reforçar convenientment usant una fissura.

La segona tirada ressegueix la fissura. Resta desequipada però hi podrem llaçar algun bloc encastat. Els primers metres es poden protegir bé, la resta només amb peces molt grosses que no dúiem (#4, #5); els excentrics grossos també haurien anant molt bé.

El tercer llarg comença salvant un curt extraplom en artificial. La fissura és descomposta en aquest punt, hem intercalat els pitons amb algun flotant a caldo. Suposo que sense pitonar es pot passar, però et jugues una galeta…

Descens:

Un ràpel per la bretxa ens deixa a la canal entre la Punxa i la Porra. Un altre ràpel (60 metres) per la canal fins al terra.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

GAM a la Cadireta

Anterior a l’Anglada-Guillamon la GAM és menys acrobàtica, més lògica i amb trams força aeris. Aprofita els punts dèbils de l’Agulla per guanyar-la a cop d’expansió, moltes d’aquestes encara originals o quasi. Prou ràpida, esdevé una bona opció per un matí a l’ombra o una tarda al sol.

Recorregut de la via GAM a la Cadireta

Recorregut de la via

Hem entrat pel primer llarg de la Civis II-Garcia-Casas, escalant així una mica en lliure. L’entrada original comença al mateix camí; és la que molta gent usa com entrada de l’Anglada-Guillamon, quan en realitat aquesta va més a l’esquerra, per una fissura on actualment hi ha equipada la desafortunada Guillem & Cia. Com a curiositat comentar que l’actual quarta tirada de l’Anglada és en realitat de la GAM, donat que l’Anglada un cop superava el sostre continuava recte (encara es veuen els reblons).

Ressenya de la via GAM a la Cadireta

Ressenya de la via

  • Via: GAM
  • Zona: Montserrat – Agulles
  • Dificultat: V+/Ae entrant per la Civis sinó IV+/Ae (D+)
  • Dificultat obligada: V/Ae entrant per la Civis sinó IV+/Ae
  • Llargària: 115 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Mitjà/baix
  • Equipament: Totalment equipada amb expansions, moltes originals. Reunions Rapelables.
  • Material: 20 cintes, 5 plaquetes recuperables, els estreps i cordinos prims per si les mosques. Si entrem per la Civis un Camalot #1 o #0.75
  • Orientació: Nord-oest
  • Valoració: ***

Aproximació:

Deixem el vehicle a l’aparcament de Can Massana i prenem el GR-172 direcció al Monestir. Un cop a l’alçada de la Cadireta prenem un curt corriol que ens mena a peu de via.

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

La via:

Si entrem per la Civis amb un Camalot #1 o #0.75 protegim els primers metres de fissura. A l’inici del tercer llarg tenim un pas una mica llarg per anar a caçar un cap de burí que podem escurçar amb el #1 a caldo. A la travessia d’aquest mateix llarg els reblons estan amb plaquetes “banana” i hi podrem posar a més a més recuperables.

Descens:

Dos ràpels, un de 30 i un de 45 metres pel vessant sud primer i des del coll cap al vessant oest.

Potser també et pot interessar:

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Cobo-Pamplona al Serrat del Patriarca

Entaforat entre la Paret de Diables i la de l’Aeri el Serrat del Patriarca passa mig desapercebut. No obstant, per poc que ens aturem a contemplar-lo ens adonarem de la verdadera magnitud dels esperons arrenglerats que el conformem.

Recorregut de la via Cobo-Pamplona a Patriarques

Recorregut de la via

Les vies que hi trobem són totes d’entitat, poc transitades en general. La Cobo-Pamplona passa per ser la més assequible del sector endemés de les més llargues de Montserrat. Força equipada a les plaques, només s’haurà de completar la protecció a la fissura del tercer llarg i al tram d’A2, on actualment es passa bé sense martell. La part central té força ambient i l’aresta final, compartida amb la via Xavier Teixidó hi aporta un toc de plasticitat i unes vistes poc comunes de la Paret de l’Aeri.

Ressenya de la via Cobo-Pamplona a Patriarques

Ressenya de la via

  • Via: Cobo-Pamplona
  • Zona: Montserrat – Patriarques
  • Dificultat: 6a/A2 (MD)
  • Dificultat obligada: V/A2
  • Llargària: 360 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Alt
  • Equipament: Força equipada amb burins, claus i parabolts excepte el llarg 3 i 5 on caldrà completar l’equipament
  • Material: 20 cintes (o més si ho volem encintar tot), tascons mitjans, alien groc, Camalots #0.75 i #1, bagues per savines i algun cordino fi per si hi ha alguna plaqueta trencada. També es pot dur una “V” grossa i un “bong” per si les mosques pel cinquè llarg
  • Orientació: Nord
  • Valoració: ****

Aproximació:

Des del refugi de Santa Cecília anem a buscar el camí de l’Arrel direcció al Monestir. A l’alçada del Serrat de Patriarques ens desviem a mà dreta per la canal dels Avellaners. Un cop trobem la paret ens hem de fixar amb una corda fixa que ens marca l’inici de la via.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

Si pugem el tram de corda fixa i fem la R-0 d’una savina podem enllaçar el primer i el segon llarg sense massa problema. El tercer llarg marxa per una fissura on hi trobem 4 claus, es pot acabar d’amanir al gust. El quart va per una placa vertical, cosida i amb bon ambient, la roca hi és molt bona i el lliure no massa complicat.

El cinquè llarg segueix una fissura, també bastant equipada (claus, burins i parabolts) tot i que tocarà col·locar alguna peça (friends mitjans i tascons). Actualment no cal clavar, però no està de més dur una “v” grossa o un bong per si les mosques. Després d’aquesta tirada encara queda un altre llarg d’artificial equipat abans de la xemeneia del vuitè llarg i enfilar els llargs de sortida.

Descens:

Des del cim creuem el bosc fins situar-nos davant un muret amb un parabolt blau. Escalem aquest 3 metres i arribem al cim del Serrat. Des d’allí podem desgrimpar o bé fer un ràpel de 30 metres justos cap al sud. Anem a buscar el camí de Sant Jeroni que seguim en direcció al Monestir. Poc abans d’arribar al Cap de Mort trobarem un corriol que marxa cap al nord, el prenem i en uns minuts arribem a la Canal dels Avellaners, que descendim fins al Camí de l’Arrel.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Esperó Ribas al Bastó del Frare

Oberta en solitari, igual que l’Aresta Ribas del Pollegó i del Puntal, l’Esperó Ribas del Bastó del Frare és una lliçó d’escalada sincera, on el compromís és quelcom inherent que s’accepta amb naturalitat o no s’escala. I no escalar aquest mantell petri és imperdonable, per vertical, agraït en cantells de totes les mides i per l’estètica que li atorga un marc incomparable, a recer del contundent Frare Gros.

Recorregut de la via Esperó Ribas al Bastó del Frare

Recorregut de la via

L’us de les expansions és mínim, allà on pogué parar a burinar i aquestes, 34 anys després, comencen a necessitar una rentada de cara. Com comentàvem amb el company, és una pena que es malgastin energies en obrir línies que aporten poc o res i es deixin perdre verdaderes joies que hauríem de conservar amb cura i respecte, de puntetes, per poder gaudir tota la seva essència.

  • Via: Esperó Ribas
  • Zona: Montserrat – Frares Encantats
  • Dificultat: 6a+ (MD)
  • Dificultat obligada: 6a
  • Grau d’exposició: Alt
  • Grau de compromís: Alt
  • Equipament: Equipada amb molts claus i burins al primer llarg. La resta amb burins i algun espit
  • Material: 20 cintes (pel primer llarg), bagues per merlets, tricam negre, alien groc, camalots #0.5, #0.75 i #1
  • Orientació: Nord
  • Valoració: *****
Ressenya de la via Esperó Ribas al Bastó del Frare (montserrat)

Ressenya de la via

Aproximació:

Deixem el vehicle a l’aparcament de Can Masana i prenem el GR-172 direcció al Monestir. Un cop passada la Cadireta trobarem un desviament a mà dreta que puja cap al Coll de Porc, el prenem i continuem fins un trencall on agafem el camí de l’esquerra direcció Coll de Porc. Continuem fins arribar a l’alçada de la via. No confondre’s amb unes cordes fixes que són per atènyer la via Ancestra.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

El primer llarg ressegueix un sistema de fissures que trobarem força equipat, escalada atlètica i d’axarrancar-se bé. Un llarg de tràmit ens durà al peu del sensacional pany de roca que escalarem fins al cim.

El tercer llarg és potser el més compromès, amb un pas força estrany entre el primer i el segon burí. La quarta tirada només té un burí, però es pot protegir correctament amb un friend i algun merlet. Al cinquè llarg tocarà fer algun pas de fe, ja que les assegurances juguen a l’acuit. Al darrer llarg trobarem dos claus, un a cada fissura. Del segon pitó hem de marxar a esquerres fins trobar els burins que protegeixen el pas més difícil del llarg. A partir d’aquí tenim 20 metres fàcils i nets d’assegurances fins al cim.

Descens:

Un cop al cim grimpem cap a l’est per la Cota 145 i anem a buscar la canal entre aquesta i el Frare Gros; la descendim i continuem cap a l’est per la ruta dels Alts Frares (marques blaves) fins al Coll de Porc; per arribar-hi haurem de baixar algunes escales metàl·liques i cadenes. Un cop al Coll de Porc continuem fins a Can Masana.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

%d bloggers like this: