Audet-Herrero (SAME) al Projectil

Amb un nom més que escaient el Projectil tanca el Serrat de les Barretines vers el nord. Agulla poc transitada però amb força ambient quan l’escalem, esdevé un dels millors miradors del Cavall, amb un cimall que convida a estar-nos-hi una estona, contemplant.

Recorregut de la via SAME al Projectil

Recorregut de la via

L’Agulla fou ascendida per primer cop l’any 1945 per l’Albert Zanini i en Francesc Farrés per la cara est. La Audet-Herrero evoluciona pel vessant contrari esdevenint una ascensió més interessant del que pugui semblar a priori. Hi destaca una preciosa bavaresa al tercer llarg, motiu més que suficient per apropar-nos a aquesta modesta atalaia.

  • Via: Audet-Herrero o SAME
  • Zona: Montserrat – Serra de les Lluernes
  • Dificultat: 6a+ (MD)
  • Dificultat obligada: V/A0
  • Llargària: 75 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Equipament: Pràcticament equipada amb burins i claus. L’any 2012 es va fer una mínima restauració deixant-hi 5 long-lifes
  • Material: 8 cintes exprés, alien groc i vermell
  • Orientació: Oest
  • Valoració: ***
Ressenya de la via Audet-Herrero (SAME) al Projectil

Ressenya de la via

Aproximació:

Des de Santa Cecília prenem el camí de l’Arrel direcció al Monestir. Un cop passada la canal  dels Arítjols hem de prendre un corriol  desdibuixat a mà dreta (fita) que puja directe pel bosc fins a peu de via. Aquest és al principi de la canal (burí visible).

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

Via curta però concentrada, com un bon brou. De la primera reunió hem sortit recte, amb roca trencada, bastant exposat; potser anant cap a la dreta i tornant es deu fer millor… La entrada a la segona reunió té un flanqueig curiós si més no. El tercer llarg és el més bonic, primer en diedre per de seguida enfilar una bavaresa que tot i ser curta és preciosa i es pot equipar al gust. Les tirades són curtes i fàcilment empalmables.

Descens:

Ràpel pel vessant nord-est. Un cop abaix prenem un corriol que ens mena al Camí de l’Arrel.

El que més m’ha agradat
  • Tot i ser curta és una via força variada, amb trams de placa diedre, bavaresa i artificial.
  • Vistes sensacionals sobre el Cavall Bernat
El que no m’ha agradat tant
  • Sortida de la primera reunió bastant delicada i amb caiguda lletja.

Potser també et pot interessar:

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

La Pell de Serp a la Pala dels Pelats

La Pell de Serp és una de les darreres vies oberts al Montroig. Una proposta per guanyar el cim de la Pala dels Pelats amb el mínim us de material fix. L’itinerari 100% lògic, avança pel punt més feble alhora que permet una bona auto-protecció. Amb uns bons primers tres llargs la via perd empenta a partir del quart, però és que el pany no dóna per més. En definitiva una bona via d’auto-protecció prou assequible.

Inici de la tercera tirada

Inici de la tercera tirada

Recorregut de la via La Pell de Serp al Montroig

Recorregut de la via

  • Via: La Pell de Serp
  • Zona: Montroig – Pala dels Pelats
  • Dificultat: 6a (MD)
  • Dificultat obligada: V+
  • Llargària: 150 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Mitjà/alt
  • Equipament: Pràcticament des-equipada. Primera i segona role de dos espits, tercera dos claus, quarta un i cinquena a una alzina
  • Material: 10 cintes, joc de Camalots del #0.40 al #3, joc de fissurers i alguna baga savinera
  • Orientació: Sud
  • Valoració: ***
Ressenya de la via La Pell de Serp al Montroig

Ressenya de la via

Aproximació:

Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció Montalegre. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Arribarem a un revolt molt tancat on podrem aparcar. A partir d’aquest punt hem de seguir la pista fins situar-nos més o menys a alçada de la paret (fites) i amb intuïció arribar fins el peu de via (evident).

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

Pràcticament desequipada és una bona via d’auto-protecció de dificultat mitjana. De material amb un joc de friends i els tascons passem perfectament. La primera i la segona reunió tenen dos espits, la tercera dos claus, la quarta un (reforçable) i la cinquena la fem a una alzina. El primer llarg és el més mantingut i bonic. A la segona tirada hi ha un curt tram de 6a que es pot resoldre facilment en A1. La via compta amb bon rocam en general, tot i que haurem de parar compte aquí i allà, especialment al darrer llarg amb roca puzzle. Segur que si es va fent quedarà ben sanejada.

Descens:

Caminem en direcció oest fins atènyer la canal que forma la Pala i l’Agulla dels Pelats. Al final de tot haurem de fer un ràpel de 20 metres.

El que més m’ha agradat:
  • Terreny agraït per l’auto-protecció.
  • Tres primers llargs amb bon ambient.

Potser també et pot interessar:

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Perfil Logarítmic a la Processó dels Monjos

Les roques de la Plantació romanen amagades, discretes. La Processó dels Monjos, formada per les cotes 421 i 422, n’és un clar exemple. Amb un vessant nord-oest prou interessant el seus cimalls esdevenen un mirador privilegiat tant de Bonavista com de la mateixa Plantació.

Recorregut de la via Perfil Logarítmic a la Plantació (Montserrat)

Recorregut de la via

Com tantes altres vegades els Masó aprofiten àvidament les possibilitats que ofereix aquest vessant, traçant una línia modesta però lògica que permet gaudir de la tranquil·litat de la raconada. La via, de grau molt moderat resta completament equipada, esdevenint un bon lloc per quan cerquem ombra.

Com a curiositat direm que abans de que en Ramon de Semir anomenés a aquestes roques La Processó dels Monjos aquest nom ja s’usava per referir-se als Flautats.

  • Via: Perfil Logarítmic
  • Zona: montserrat – La Plantació
  • Dificultat: V (D+)
  • Dificultat obligada: IV+
  • Llargària: 115 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Baix
  • Equipament: Equipada amb espits i 2 claus
  • Material: 6 cintes exprés
  • Orientació: Nord-oest
  • Valoració: **
Ressenya de la via Perfil Logarítmic a la Plantació (Montserrat)

Ressenya de la via

Aproximació:

Des de l’estació superior de Sant Joan prenem el camí de Sant Jeroni. Un cop passada la Gorra Frígia i abans d’arribar al mirador, prenem un corriol a mà esquerra que baixa per una canal pendent que ens mena directament a l’agulla del Sentinella. Des del Sentinella trobarem una fressa que primer ens duu cap a la Cara de Mico Un cop arribats al bloc característic marxem vers la Miranda del Sentinella, creuem el peu d’aquesta per una vira evident i arribem al peu de via.

Aproximació a la via amb Google-Maps

Via:

La via es composa de tres tirades, més una de propina per arribar al cim de la Cota 422. La roca és bona malgrat que als primers metres té aquell tacte tant característic de les zones obagues montserratines. L’itinerari resta equipat, amb les assegurances espaiades quan la dificultat baixa.

Descens:

Fem un ràpel cap el vessant sud-est des d’una petita savina (bagues). Un cop al terra creuem el coll que es forma entre la Cota 422 i la doble anant a buscar un corriol que puja cap al vessant oest de la Gorra Frígia.

El que més m’ha agradat:
  • Ràpida i tranquil·la.
  • Ombra pels dies més calorosos.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Wagner al Sentinella

Divertida via de concepció esportiva,  aprofita l’exel·lent roca del vessant est del Sentinella. Hi destaca per bonica la tercera tirada. Equipada per no patir ni mica ni gens, només cal un bon grapat de cintes per repetir-la.

Recorregut de la via Wagner al Sentinella

Recorregut de la via

  • Via: Wagner
  • Zona: Montserrat – La Plantació
  • Dificultat: 6b+ (MD-)
  • Dificultat obligada: V
  • Llargària: 85 m
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Baix
  • Equipament: Equipada amb parabolts. Reunions rapelables
  • Material: 11 cintes exprés
  • Orientació: Est
  • Valoració: ***

Aproximació:

Ressenya de la via Wagner al Sentinella

Ressenya de la via

Des de l’estació superior de Sant Joan prenem el camí de Sant Jeroni. Un cop passada la Gorra Frígia i abans d’arribar al mirador, prenem un corriol a mà esquerra que baixa per una canal pendent que ens mena directament a l’agulla del Sentinella.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

La roca hi és excel·lent i l’equipament abundant, només haurem d’anar seguint les expansions. Les tres tirades són curtes; els dos primers llargs es poden empalmar. Reunions amb anella.

Descens:

Les reunions són rapelables. No obstant, si volem fer cim després podem fer el ràpel clàssic pel vessant nord (45 metres).

El que més m’ha agradat:
  • Roca de primera!!
  • Ràpida, combinable amb altres vies del sector.

Potser també et pot interessar:

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Via de l’Ignasi a Canalda

Atlètica, sinuosa i obligada, la Via de l’Ignasi, tot i no ser massa llarga, reuneix tots els ingredients de l’escalada Canaldera. Com sempre tota una declaració d’intencions, on l’únic que conta és escalar. Malgrat que la via discorre per la banda menys arrogant el seu aperturista aprofità amb saviesa tot el que ofereix la paret. En definitiva, un itinerari molt recomanable sempre que estiguem disposats a acceptar les regles del joc.

Recorregut de la via de l'Ignasi a Canalda

Recorregut de la via

  • Via: De l’Ignasi
  • Zona: Canalda
  • Dificultat: 6b (MD+)
  • Dificultat obligada: 6a
  • Llargària: 140 metres
  • Grau d’exposició: Alt
  • Grau de compromís: Alt
  • Equipament: Equipada amb burins
  • Material: 8 cintes exprés, joc d’aliens i tricams
  • Orientació: Sud-est
  • Valoració: ****

Aproximació:

Ressenya de la via de l'Ignasi a la Paret de Canalda

Ressenya de la via

Des de Solsona prenem la carretera de Sant Llorenç (LV-4241). Un cop a Coll de Jou prenem el desviament direcció Cambrils (L-401) i continuem per aquesta carretera fins situar-nos a l’inici de la paret. De seguida trobarem una pista que creua la carretera, aparquem allí. Prenem la pista que puja cap a la paret i a l’alçada d’un dipòsit prenem  una fresa a mà esquerra (fita), endinsant-nos al bosc al cap de poc. Seguim un corriol que ens mena a un de més ample. El prenem cap a l’est i quan siguem a l’alçada de la via el deixem continuant per una tartera fins a peu de paret.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

El primer llarg és el més exigent, amb una primera panxa contundent i una segona del tot obligada. A la segona tirada hi trobem un diedre diferent a la resta. El llarg més bonic és el quart, amb una placa de roca boníssima; aquest es pot empalmar fàcilment amb el cinquè.Tot i que la via està equipada, val la pena dur un joc d’aliens i tricams per tal de disminuir les distàncies entre assegurances.

Descens:

marxem en direcció est amb intuïció; poc a poc anirem virant cap al nord fins arribar a una mena de clariana, on trobarem un corriol que segueix cap a l’est i que ens acabarà deixant a una pista que seguim cap al sud i que ens porta fins a la carretera.

El que més m’ha agradat:
  • Itinerari intel·ligent, traient-li tot el suc al pany.
  • Tots els llargs són bons però el quart és deliciós.
  • Bona roca.

Potser també et pot interessar:

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

%d bloggers like this: