Normal de la Momieta

La Mòmia, el Trencabarrals, la Roca dels Aurons o el Cilindre són algunes de les primeres que s’apuntaren el grup del manresans encapçalats per en Jaume Caselles tot just abans de la guerra i un cop hagué passat aquesta. Vies atrevides a agulles inexpugnables.

Recorregut de la via Normal de la Momieta

Recorregut de la via Normal de la Momieta

La Normal de la Momieta n’és una altra de les emblemàtiques, amb un traçat intel·ligent i audaç, guanya el que d’antuvi es coneixia com l’Orella de la Mòmia, anant a buscar l’aresta sud després d’un dels flanquejos més característics de Montserrat. Recentment la via a sofert un “restyling”, apropant-se més a l’essència de la via original.

  • Via: Normal
  • Zona: Montserrat – Sant Benet
  • Dificultat: V- (D+)
  • Dificultat obligada: V-
  • Llargària: 80 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Equipament: Semi-equipada amb algun parabolt
  • Material: 6 cintes, bagues savineres i el Camalot #0.75
  • Orientació: Sud
  • Valoració: ****
Ressenya de la via Normal de la Momieta

Ressenya de la via

Aproximació:

Sortim del Monestir i enfilem el camí del Pas dels Francesos fins arribar al Pla de Santa Anna, aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet. Prenem el camí cap a l’est sortint del refugi i que passa per una mena de porta de pedra, al cap de poc el camí es bifurca i prenem el de la dreta (direcció Trinitat). Passem caminant pel costat dels desploms de La Trumfa i al cap d’uns metres prenem un corriol a mà esquerra que seguirem fins al peu de via. Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

Potser el més complicat de la via és enfilar la cornisa, ja que l’entrada es troba rentada. Un cop dalt hi ha un bon forat per emplaçar-hi el Camalot #0.75 i protegir el possible pèndol del segon de corda.

Al segon llarg trobarem un parabolt i una mica més amunt un pont de pedra (al costat si volem i podrem col·locar el alien groc). Uns metres més amunt hi ha un merlet característic que llassem còmodament. El tercer llarg discorre per un evident diedre, on podrem anar llaçant savines.

Descens:

Un ràpel de 55 metres (es pot fraccionar des del coll amb la Mòmia).

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Aleix a la Punxa

L’escalada d’arestes és una de les més paradigmàtiques de l’univers Montserratí; escalades no del tot verticals, on conta més el gest que la força i l’exposició acostuma a ser-hi present amb més o menys intensitat. La majoria són encarades a migdia, modestes i popularment conegudes com Arestes Brucs. Però que siguin modestes no és sinònim de poc interessants, ans al contrari trobem línies per tots el gustos i nivells.

L’Aresta Brucs de l’Arbret o de la Bitlla per posar algun exemple són joies de nivell més que assequible per on han passat més d’hora que tard la majoria d’escaladors montserratins. Si busquem reptes més picants l’Aresta Brucs del Dit, de la Vespa o la de seva veïna la Bessona Inferior satisfaran als gourmets més exigents. Però si hi ha una línia que és l’Aresta Montserratina per excel·lència aquesta és l’Arcarons, essència de l’escalada sincera i declaració de principis. Altres vies que tenen ànima d’aresta però estan encarades al nord són l’Esperó de l’Alba i l’Esperó Ribas, dues línies igualment imprescindibles.

Recorregut de la via Aleix a la Punxa

Recorregut de la via

El vessant est de la Punxa ofereix una línia natural que ben bé podria ser una Aresta Brucs més. Escalada no gaire difícil, correctament equipada allà on toca, és la ruta més fàcil per pujar al cim de la Punxa, mirador privilegiat a proa d’aquest vaixell que són els Flautats.

  • Via: Aleix
  • Zona: Montserrat – Flautats
  • Dificultat: V+/A0 (D+)
  • Dificultat obligada: V/Ae
  • Llargària: 145 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Equipament: Equipada amb espits i 2 claus. Reunions rapelables.
  • Material: 6 cintes i Camalot #0.75
  • Orientació: Est
  • Valoració: ***

Aproximació

Ressenya de la via Aleix a la Punxa

Ressenya de la via

Estacionem el vehicle a l’aparcament que hi ha al revolt just després de l’entrada al Monestir. Anem a buscar la canal del Pou del Gat, que remuntem fins anar a petar al Camí de l’Arrel i el prenem en direcció al Monestir. Continuem fins trobar un corriol que es desvia cap a l’ermita de Trinitat. Un cop a l’alçada de l’edifici prenem un corriol que marxa cap a l’oest i ens mena amb certa intuïció fins el peu de via (espits visibles).

Aproximació amb Google-Maps

La via:

Encarada a l’est hi toca el sol fins a migdia, essent un bon destí per les tardes d’estiu o els matins que busquem sol. La via resta equipada amb espits, tot i que al segon llarg podrem emplaçar algun flotant en un tram de roca trencada; és aquest l’únic punt de roca dolenta de tota la via. Totes les reunions són equipades per rapelar. El tram d’A0 del darrer llarg és 6b+ en lliure.

Descens:

Des del cim de la Punxa fem un ràpel fins al coll amb la Porra. Des d’allí prenem una vira, que amb cura ens mena a la quarta reunió de la via. D’aquesta rapelem fins la segona i de la segona a peu de via.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Normal del Pebrot

Ressenyat a la secció de Flautats (34) del Pam a Pam, el Pebrot esdevé un mirador de primer ordre del vessant Nord de la Mòmia, essent la roca més elevada de la carena de Trinitats. La Normal és una altra via històrica, curteta i poc frecuentada però imprescindible per a les ànimes enfiladisses que no valoren tan els metres ni la dificultat com la bellesa d’allò que és lògic per senzill.

Recorregut de la via

Recorregut de la via

  • Via: Normal
  • Zona: Montserrat – Flautats
  • Dificultat: IV+ (D+)
  • Dificultat obligada: IV+
  • Llargària: 50 metres
  • Grau d’exposició: Alt
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Equipament: Poc equipada amb 2 claus.
  • Material: 6 cintes llargues i els tricams. També podem portar friends tipus alien
  • Orientació: Sud-est
  • Valoració: ****

Aproximació:

Sortim del Monestir i enfilem el camí de les Escales dels Pobres fins arribar al Pla de Santa Anna, aquí ens desviem a la dreta direcció a Trinitats.

Ressenya de la via

Ressenya de la via

Un cop a l’hermita de Trinitats prenem un corriol que ens durà fins a peu de via.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

El primer llarg és molt senzill i ens duu al capdamunt d’una mena de braç. La segona tirada s’inicia amb un marcat flanqueig que va a buscar la timba. Un cop situats a l’aresta haurem de tirar amunt sense manies (ferro visible) fins arribar a un llavi, que esquivem per l’esquerra buscant el punt més dèbil per arribar al cim.

Descens:

Un ràpel de 50 metres.

Potser també et pot interessar:

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Foto del recorregut gentilesa de Lete P.

La Normal de la Porra

La Porra és una altra d’aquelles Agulles singulars, part fonamental de l’imaginari montserratí. Aparentment inexpugnable, la seva via Normal esdevé una petita joia de delicadesa primaria. Malgrat que han passat més de 70 anys des de la seva obertura, les ànimes enfiladisses encara poden gaudir d’una escalada essencial i audaç, exponent d’una època de descoberta i de petites grans conquestes.

Recorregut de la via Normal de la Porra

Recorregut de la via

  • Via: Normal
  • Zona: Montserrat – Flautats
  • Dificultat: V/A1 (MD-)
  • Dificultat obligada: V/A1
  • Llargària: 125 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Equipament: Poc equipada amb claus i 3 espits.
  • Material: 10 cintes, joc de tascons, Camalots de #0.4 a #1 i C3 #1. Tricams, una V, un universal i falques. Bagues per savines.
  • Orientació: Est
  • Valoració: ****

Aproximació:

Ressenya de la via Normal de la Porra

Ressenya de la via

Estacionem el vehicle a l’aparcament que hi ha al revolt just després de l’entrada al Monestir. Anem a buscar la canal del Pou del Gat, que remuntem fins anar a petar al Camí de l’Arrel i el prenem en direcció al Monestir. Continuem fins trobar un corriol que es desvia cap a l’ermita de Trinitat. Un cop a l’alçada de l’edifici prenem un corriol que marxa cap a l’oest i ens mena amb certa intuïció fins el peu de via.

Aproximació amb Google-Maps

La Via:

El primer llarg és el menys interessant; evoluciona per una mena de canal diedre entre la Porra i la Punxa. Són 60 metres i una mica més; si ho creiem necessari podem fraccionar el llarg al gust.

El segon llarg és curt i demana que emplacem alguna peça per superar un petit mur. Nosaltres hem posat un C3 del 1, un tricam vermell i una V falcada. La tercera tirada no presenta gaires dificultats i es troba completament equipada. El darrer llarg ressegueix una fissura que haurem d’anar amanint al gust (bons tascons); un cop acaba escalem una preciosa placa, primer vertical i que de seguida perd empenta fins arribar a l’exclusiu cim de la Porra.

Descens:

Un primer ràpel pel vessant nord-est fins al coll amb la Punxa i des d’aquest un un altre de 60 metres justos fins a peu de via.

Potser també et pot interessar:

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Tapia-Jover al Contrapuntal

Vist des del sud el Serrat de l’Albarda es presenta com una gran proa pètria que s’eleva arrogant per damunt el Clot de la Sajolida. El seu rocam és en general excel·lent i les vies que alberga d’una bellesa indiscutible. Al Vessant est del Serrat hi trobem l’Agulla del Mail, una gran llastra adossada que descansa sobre la paret de llevant del Contrapuntal.

Recorregut de la via Tapia-Jover

Recorregut de la via

Increïblement el diedre nord del Mail restava verge i és per on s’enfila la primera tirada de la ben trobada Tapia-Jover. Escalada de tall clàssic, encerta a trobar el camí natural per enfilar-se primer al Mail i després continuar per una preciosa placa fins al cim del Contrapuntal, passant prèviament per un curt diedre que esdevé la cirereta d’aquest petit però gustós pastís.

  • Via: Aresta Ribas
  • Zona: Montserrat – Tabor
  • Dificultat: 6a+ (MD+)
  • Dificultat obligada: 6a
  • Llargària: 110 metres
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Equipament: Semi-equipada amb parabolts i claus
  • Material: 10 cintes, joc de tascons i Camalots #0.3,  #0.4, #0.5, #0.75 i #3. Alguna baga savinera
  • Orientació: Est
  • Valoració: ***
Ressenya de la via Tapia-Jover

Ressenya de la via

Aproximació:

L’opció més còmoda és prendre el funicular de Sant Joan, un cop som a l’estació superior agafem el camí cap a Sant Jeroni. Seguim pel camí uns 2 km. Aleshores hem de prendre un corriol que baixa a mà esquerra i que de seguida ens deixa davant la paret. Com a referència el camí neix uns 50 metres després de passar l’agulla del Cigronet.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

El primer llarg ressegueix fil per randa un diedre evident; la roca hi és trencada afegint un plus de dificultat. La primera reunió la fem al costat d’un forat que permet passar, si volguéssim, a l’altre vessant del Mail.

La tercera tirada és preciosa, una placa que es redreça sobre roca de primera. Per sortir al cim només restarà superar un curt diedre que serveix de colofó. La via es troba bastant equipada, però anirà bé el material comentat principalment al primer i al darrer llarg. Una via recomanable, sobretot quan cerquem ombra, donat que hi toca pràcticament tot el dia malgrat l’orientació est.

Descens:

Des del cim del Serrat seguim en direcció nord i anem a buscar el camí de Sant Jeroni.

Potser també et pot interessar:

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

%d bloggers like this: