Integral Senda dels Àngels a la Portella Gran

La Senda del Àngels és una combinació de varies vies a la cara oest  de la Portella Gran que dona com a resultat una escalada variada i del tot recomanable. Una primera tirada exigent i un estètic tercer llarg són motiu suficient per fer-hi una visita i gaudir d’una bona ombra els calorosos dies d’estiu.

Ressenya de la via

• Via: Integral Senda dels Àngels
• Grau: v+/Ae
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Baix
• Llargària: 120 metres
• Equipament: Via equipada
• Material: 17 cintes exprés i estreps
• Orientació: Oest

Aproximació:

Des de l’aparcament de Can Massana prenem el camí cap al refugi Vicenç Barbé. Tot just abans d’enfilar el Pas de la Portella veiem les primeres expansions de la via.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

Un dels Ao del 1er llarg

L1(V+/Ae)

La primera tirada comença amb un pas força fi fins atènyer la primera assegurança. Hi ha una presa lateral que si la trobem ens ajuda a xapar. A partir d’aquest punt escalem combinant artificial i lliure fins un flanqueig en lliure cap a l’esquerra. Després recte amunt en el que és el tram més obligat de la via (V+/6a) per col·locar-nos sota un desplom. Superem el desplom amb 2 passos d’artificial i arribem a la reunió. A la primera meitat del llarg hi ha un burí apunt de petar, així que és recomanable portar el mosquetó dels invents per si les mosques. 35 metres.

La 3a r és força còmoda

L2(V+/Ae)

Sortim de la reunió amb un pas d’artificial fins situar-nos a la placa. Anem a caçar la següent assegurança (V+). Després d’aquesta la placa tomba ràpidament i entrem a una lleixa. Seguim una mica cap a la dreta amb cura de no tirar pedres, superem un petit esglaó i entrem a una balma. Resseguim la balma fins al final i muntem la reunió. 25 metres.

L3(V+/Ao o 6a)

Sortim de la reunió per la dreta, xapem i escalem un parell de metres amunt per després anar flanquejant cap a la dreta fins arribar a un primer llavi.

Sortida de la 3a r

Sortim del llavi cap amunt per una zona vertical on s’ha d’escalar amb calma per poder assaborir la bellesa d’aquest tram que ens mena fins una petita balma que em de flanquejar i sortir per la dreta. En aquest punt es troba el pas de 6a, ben protegit. Un cop superat la dificultat decreix ràpidament fins la reunió. 45 metres. Aquesta tirada fa alguna ziga-zaga i va bé portar alguna cinta molt llarga.

L4(IV+)

Sortim recte amunt per una placa vertical però amb roca de primera qualitat. Llàstima que sigui tant curta!! 15 metres.

Darrers metres de la via

Descens:

Un ràpel de 50 metres per la vessant nord-est.

El que més m’ha agradat:

• Primera tirada potent. En lliure deu sortir 6a menys el darrer desplom.
• El tercer força estètic.
• Via recomanable.

El que no m’ha agradat tant:

• Un burí del primer llarg apunt de petar.
• La sortida de la tercera reunió és exposada pel segon un cop desxapa la primera cinta doncs hi ha possibilitat de pèndol força llarg.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Muralla oest d´Agulles

Lapònia a la Roca Gran de la Portella

Original, plaent i fresca, la Lapònia és una via ideal pels matins d’estiu calorosos, amb ombra fins ben bé les tres de la tarda. És una bona opció per quan vulguem gaudir d’una escalada amb poc compromís en un lloc ple d’encant que per sí mateix és mereix una visita.

Ressenya de la via

• Via: Lapònia
• Grau: V+/Ae
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Baix
• Llargària: 150 metres
• Equipament: Via equipada
• Material: 17 cintes exprés i un estrep
• Orientació: Oest

Aproximació:

Des de l’aparcament de Can Massana prenem el camí cap al refugi Vicenç Barbé. Tot just abans d’arribar al pas de la Portella prenem un corriol que baixa a mà dreta (fites)  que ens mena fins al peu de via, que és dins d’un avenc.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

Sorprenent 1er llarg

L1(V+/Ae)

La via s’inicia a l’interior d’una cova. Ens enfilem per la paret fins que hem de fer un petit flaqueig a l’esquerra. En un moment quedem sobre una petita lleixa. Seguim cap a l’esquerra fins arribar a una petita canaleta que escalem en diedre per després flanquejar de nou a l’esquerra i sortir de la cova. A partir d’aquest punt escalem en artificial fins que puguem tornar a sortir en lliure. Seguim pel costat d’una fissura i després en diagonal cap a la dreta fins a la reunió. 35 metres

L2(V+)

El Sr.Doria al 2on llarg

Sortim amunt per terreny fàcil fins que trobem un petit ressalt on es troba la màxima dificultat del llarg. Un cop superat el terreny es va tombant fins arribar a la segona reunió, força còmoda. 45 metres.

L3(V+/Ae)

Sortim de la reunió cap a la dreta fins que ens col·loquem sobre una placa, que poc a poc es va posant més vertical. Anem seguint les assegurances que van cap a l’esquerra fins que arribem a un tram desplomat. Escalem en artificial el tram desplomat per sortir en lliure cap a la dreta amb uns passos ben fins però sempre ben protegits. 30 metres.

Pas d´Ae al 3er llarg

L4(IV)

El llarg s’inicia marxant de la reunió per la dreta i enfilant-nos per una placa amb bona roca. De seguida la placa es tomba i seguim caminant cap a la reunió, superant algun petit ressalt. 30 metres.

L5(IV+)

Sortim de la reunió per la dreta i ens col·loquem davant una placa vertical, però amb uns cantells d’escàndol. Aquest llarg és el més curt, però amb la millor roca de la via. 20 metres.

Descens:

Un ràpel de 50 metres per la vessant nord-est.

El que més m’ha agradat:

• Primera tirada amb un inici sorprenent i divertit.
• Tercer llarg amb bona roca.
• Via d’escola, ideal per començar a fer via llarga.
• Bona opció pels matins d’estiu i per les tardes de primavera.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Bones vistes d´Agulles des del cim de la Portella Gran

La GEDE del Sentinella

De totes les Arestes Brucs  la del Sentinella és una de les més famoses: estètica, amb roca excel·lent i situada en un dels racons més tranquils del Serrat té tots els al·licients per fer-nos gaudir d’una ascensió de primera categoria tot i la seva escassa longitud. Re-equipada amb químics,s’ ha canviat l’esperit de la via, adreçant el traçat i fent-la més directa… Hi hauran opinions per tots els gustos, però és una ascensió obligatòria i del tot recomanable.

El Sentinella ens dóna l'esquena quan traiem el cap per la Plantació

Ressenya de la via

• Via: GEDE
• Grau: V+
• Grau d’exposició: Mitjà/alt
• Grau de compromís: Baix
• Llargària: 95 metres
• Equipament: Via equipada
• Material: 7 cintes exprés i una plaqueta recuperable
• Orientació: Sud

Aproximació:

Des de l’estació superior de Sant Joan prenem el camí de Sant Jeroni. Un cop passada la Gorra Frígia i abans d’arribar al mirador, prenem un corriol a mà esquerra que baixa per una canal pendent que ens mena directament a l’agulla del Sentinella.

1a tirada

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(V+)

Ens enfilem a l’agulla escalant en tendència a la dreta per anar a caçar el primer químic, que es troba força amunt. Seguim recte fins a la segona assegurança que també allunya, però la qualitat de la roca dóna molta confiança. Ara la paret s’adreça del tot i ens trobem amb el pas més complicat del llarg, però que es troba ben protegit. Seguim escalant recte amunt fins situar-nos a un forat on podrem prendre una mica d’aire i col·locar una plaqueta recuperable a un cap de burí.

2a tirada

Una altre volta vertical i excursió fins al següent pnt d’assegurança. Una mica cap a la dreta per xapar el darrer químic del llarg i una altre passejada ara menys vertical fins la reunió. Surt un llarg de 45 metres, amb les assegurances justes però sense ser realment exposat.

L2(V+)

Sortim de la reunió per terreny vertical a la caça d’un burí una mica rovellat que es troba a uns cinc metres. Un cop xapat escalem uns pocs metres verticals per després seguir per terreny una mica més ajagut. Aquí hem de navegar i trobar la següent assegurança, força amunt. Potser escalem una dotzena de metres entre el burí anterior i la següent xapa. De seguida l’escalada torna a guanyar verticalitat i podem xapar un parell d’assegurances més. Superem un còdol característic gegant i seguim fins a la reunió. Aquesta tirada resulta bastant exposada encara que és més senzilla que l’anterior. Nosaltres vam trobar quatre assegurances per quasi 50 metres de corda.

Darrers metres de la via

Descens:

Fem un ràpel de 40 metres per una instal·lació que es troba a la vessant nord.

El que més m’ha agradat:

• Roca immillorable.
• Sostinguda i divertida.
• Del tot recomanable, tot i que s’ha d’anar mentalitzat per escalar entre assegurances.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Via: GEDE
• Grau: V+
• Grau d’exposició: Mitjà/alt
• Grau de compromís: Baix
• Llargària: 95 metres
• Equipament: Via equipada
• Material: 7 cintes exprés i una plaqueta recuperable
• Orientació: Sud

Pel Davant per la Variant Canaletes a la Panxa del Bisbe

La Panxa del Bisbe crida l’atenció pel seu aspecte voluminós i monolític, sense pràcticament fissures, destaquen les seves plaques de roca exel·lent. La via “Pel Davant” combinada amb la “Canaletes” és potser la manera més elegant de guanyar el cim d’aquesta agulla. Una escalada que comença vertical i sobre roca extraordinària per anar-se tombant fins arribar al cim.

Ressenya de la via

• Via: Pel Davant sortint per la Variant Canaletes
• Grau: V
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Baix
• Llargària: 160 metres
• Equipament: Via equipada
• Material: 8 cintes exprés i una plaqueta recuperable
• Orientació: Sud

Aproximació:

Sortim del Monestir i enfilem el camí de les Escales dels Pobres direcció al Pla dels Ocells; abans d’arribar-hi passarem per la Panxa del Bisbe i pel peu de via.

Primera tirada

Aproximació amb Google-Maps

L1(V)

La via comença al peu del camí, a l’esquerra d’una balma característica. Els primers metres escalem en diagonal a l’esquerra fins que la paret es posa vertical. A partir d’aquest punt venen uns pocs metres més fins (V+) per seguir amb una escalada sostinguda de V sobre roca exel·lent.

Segon llarg

Quan portem trenta metres escalats trobarem una primera reunió una mica precària, la ignorem i al cap de pocs metres en trobarem una altra amb millors condicions i força còmoda. 40 metres. En aquest primer llarg podem posar una plaqueta recuperable.

L2(IV+)

Sortim en diagonal a la dreta i travessem una franja de roca no tant bona. Un cop superada seguim recte amunt per arribar al cap d’uns metres a la següent reunió. Aquesta tirada és molt curta i podríem seguir fins una altra reunió que hi ha tot just abans de començar la canaleta.

Segon llarg

L3(IV+)

De la reunió anem en diagonal a l’esquerra per col·locar-nos just davant de la canaleta. L’entrada a aquesta és potser la part més difícil d’aquesta tirada. Un cop a dins escalem en diedre fins que sortim per dalt. Tot just sortir trobem una nova reunió. Ens la saltem i continuem fins una alzina on muntem la reunió. 50 metres.

L4(III)

Tercer llarg

Aquest llarg ens porta fins al cim de la Panxa del Bisbe. Es tracta d’una fàcil grimpada pel terreny més sencill que trobem. Al cim no hi ha reunió, però hi ha uns caps de burí i si portem plaquetes recuperables podem usar-les per la reunió. 55 metres.

Descens:

Fem un ràpel per la cara nord-oest. Un cop a terra baixem per la canal fins arribar al camí.

El que més m’ha agradat:

• Primer llarg mantingut en V, molt “disfruton”
• Roca exel·lent.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Realitat Virtual al Lloro

El Lloro és una d’aquelles agulles que fan de Montserrat un lloc únic. Quan venim del nord i veiem la seva silueta no podem parar-nos de preguntar com s’aguanta? Qui l’ha posat allà?… I tot seguit ens envaeixen unes ganes incontrolables de pujar al seu cim. Hi ha diferent maneres de pujar al Lloro, des de la seva històrica via Normal, passant per la Cerdà o per la Iglésias-Casanovas. No obstant la manera més llarga de guanyar el cim és la via Realitat Virtual.

Ressenya de la via

La via es pot dividir en dues parts ben diferenciades: el pedestal, on gaudirem d’una escalada interior i bàsicament en lliure i el Lloro, on progressarem en artificial i amb un ambient força espectacular. Cal dir que com la primera part de l’ascensió transcorre per una canal és molt poc recomanable anar-hi en períodes de pluges.

• Via: Realitat Virtual
• Grau: V+/Ae
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Mitjà/alt
• Equipament: Via equipada amb parabolts i espits
• Material: 25 cintes exprés i els estreps
• Orientació: Nord

Acabant el 1er llarg

Aproximació:

Des de Can Maçana prenem el GR-172. Un cop passada la Cadireta d’Agulles prenem un corriol a mà dreta direcció al Coll d’Agulles. Al cap d’una estona trobarem un nou desviament, prenem el de l’esquerra (est) direcció Coll de Porc. Entre l’Escolanet i l’Asiàtica trobem un corriol, el prenem. Trobarem dues canals, hem d’anar a la de la dreta, on trobarem una reunió que ens marca l’inici de la via.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

El Sr. Doria negociant el 2on llarg

L1(IV+)

La via s’inicia a la canal de la dreta entre l’Escolanet i l’Asiàtica. Es tracta d’una escalada bàsicament en ramonage de no gaire dificultat i tampoc gaire penós. En un moment donat haurem de passar per sota d’un gran bloc encastat. La reunió és tot just després i és força còmoda. 30 metres.

L2(V+)

Ramonage del 3r llarg

Sortim de la reunió per la dreta, de seguida ens enfilem per la xemeneia, ara en tècnica de diedre per superar un pas força fi i un xic desplomat. Un cop superat aquest tram sortim a un replà on fem reunió. Aquest llarg i els tres següents són bastant curts i es poden empalmar. 20 metres.

L3(V+)

Seguim amb la tònica del ramonage. En un moment donat la xemeneia es fa més ampla i ens convida a escalar en oposició de cames. Aquest últim tram és més delicat, sobretot per la pedra, que està força polida per l’aigua i no dona gaire confiança. 20 metres.

Darrers metres del llarg 3

L4(V)

La sortida de la reunió torna a ser una mica fina, no tant per que l’escalada sigui difícil sinó perquè la roca no dona molta confiança (si ha plogut recentment aquest tram deu ser impracticable). Seguim avançant per la canal en tècnica de diedre o de xemeneia segons convingui fins a la reunió. 20 metres.

L5(V)

Part d'artifo del llarg 6

En aquesta tirada canvia la tònica de l’escalada i ens enfilem per una placa cosida d’assegurances en diagonal a l’esquerra. La placa es va redreçant fins arribar a la reunió que es fa en una còmoda lleixa. 20 metres.

L6(6a/Ae)

Ara ataquem una placa completament vertical, però amb roca de més qualitat. Tot i que diferents ressenyes marquen tot el llarg d’artificial, es pot escalar força bé en lliure fins que a mig llarg la paret comença a desplomar.

Iniciant el llarg 7

A partir d’aquest punt passem a escalar en artificial, amb algun pas llarg. Al final arribem a un passamà per superar uns metres trencats fins la reunió. Aquest llarg és possible que es pugui fer tot en lliure. 35 metres.

L7(V+/Ae)

Sortim recte amunt per placa lleugerament tombada. Arribem a una lleixa i ataquem una nova placa totalment vertical. Escalem en artificial fins que ens obliga a sortir en lliure (V+) fins una petita baumeta. Aquest és el pas en lliure més obligat de tota la via. Un cop a la baumeta seguim recte amunt, ja per terreny més fàcil fins a la reunió, que és força còmoda. 25 metres.

8a tirada

L8(V/Ae)

Aquest és el llarg estrella de la via. Sortim de la reunió cap a un desplom. A partir d’aquest punt comença una llarga tirada d’artificial sobre una placa monolítica lleugerament desplomada. Hi ha passos llargs sobre l’últim esglaó de l’estrep. Superem un segon desplom abans de sortir en lliure (V) fins a la reunió. 35 metres.

Esperant a la r-7

L9(IV/Ae)

La darrera tirada també és força estètica. Sortim en lliure fins col·locar-nos just sota el sostre que forma el bec del Lloro. Superem el sostre amb passos gens forçats fins poder sortir en lliure (IV) i arribar a la darrera reunió. 25 metres.

Descens

A la punta del bec

Un ràpel de 60 metres per la cara oest. Prenem el camí de Frares (direcció oest) marcat amb pintura blava. A l’alçada de l’Agulla Sense Nom ens desviem cap al nord cap al coll d’Agulles. Baixem pel camí fins trobar el segon desviament que hem pres durant l’aproximació.

El que més m’ha agradat:

• L’aspecte monolític del vuitè llarg .
• El sostre de la novena tirada, fàcil, però amb molt ambient.
• La via et deixa un bon regust de boca.

El que no m’ha agradat tant:

• La primera part, al ser interior, resta ambient a la via.
• Trams de roca discreta, sobretot a la primera meitat de la via.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Stromberg al Gorro Frigi

Situada a la vessant nord del Gorro, la Stromberg és una via freda, ideal per quan comença a apretar la calor. Verticalitat, qualitat i quantitat de presses i un equipament molt generós, ens fan fruir de l’escalada sense patiments del primer a l’últim metre. Escalada del tot recomanable, potser la millor via de Gorro.

Ressenya de la via

• Via: Stromberg
• Grau: 6a
• Grau d’exposició: Baix
• Compromís: Baix
• Llargària: 150 metres
• Equipament: Via generosament equipada amb parabolts grocs.
• Material: 12 cintes exprés si no empalmem cap tirada. És possible empalmar el llarg primer i segon i el quart i el cinqué, sempre que portem cordes de 60 i alguna cinta llarga.
• Orientació: Nord

Aproximació:

Primera tirada

Per arribar fins la Gorra Frígia ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni. Un cop passada la Gorra prenem una canal que ens mena fins al peu de via (parabolt groc a l’inici).

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(V)

Grans còdols al 2on llarg

La via no té pèrdua de la quantitat d’assegurances. Comencem anant a caçar el primer parabolt per de seguida flanquejar un xic a l’esquerra i continuar amunt. Aquesta primera tirada és mantinguda i vertical. El pas més complicat es troba a pocs metres de la reunió. És qüestió de mirar-s’ho una mica i col·locar bé els peus. 30 metres.

L2(IV)

El magnífic 3er llarg

Sortim recte amunt i comencem el festival de grans còdols. La tirada és més tombada que l’anterior i si li afegim l’abundància de presses ens surt un llarg tot diversió. 25 metres.

L3(V+)

Aquesta és sens dubte la tirada estrella de la via. Continuem escalant el camp de patates, cada cop més vertical, fins que arribem a un extraplom molt ben protegit (com tota la via) que superem sense dificultats gracies als bons còdols que anem trobant. Un cop superat flanquegem a l’esquerra per seguir recte amunt. Quan sembla que de sobte s’acaben les presses hem de tirar un xic a la dreta i trobarem una bústia immensa que ens ajuda a superar les darreres verticalitats abans d’entrar a la reunió. 35 metres.

La bústia amagada del L3

L4(IV)

Sortim recte amunt i de seguida es tomba fins arribar a la reunió, just davant del nas del Gorro Frigi. 20 metres. Aquest llarg i el següent es poden empalmar, tot i que si es fa s’ha d’anar amb cura amb el rossec de les cordes.

L5(6a)

Sortint de la reunió hem de superar un extraplom amb un pas de bloc sobre presses una mica romes. Un cop superat flanqueixem  uns metres cap a l’esquerra i acabem d’arribar al cim. Muntem la reunió a la creu. 25 metres.

Penúltim llarg

Descens:

Anem a buscar la via normal (fites) on hi ha instal·lats uns passamans i cadenes que ens porten cap a la canal entre la Magdalena i el Gorro, que ens mena finalment al camí de sant Jeroni.

El que més m’ha agradat:

• Tercer llarg, l’estrella de la via.
• Impressionant mar de còdols cantelluts.
• Continuïtat de V durant tota la via.
• Ideal per dies de calor.

El que no m’ha agradat tant:

• Als primers 10 metres la roca no es exel·lent com a la resta de la via.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

excel·lent

Ullal de la Magdalena: Aresta Joan Manuel

L’Ullal és una agulla que queda empetitida entre la Magdalena Inferior i la Superior. Mirant al camí de Sant Jeroni trobem l’Aresta Joan Manuel, una via ràpida, equipada i amb un tercer llarg prou interessant per fer-hi una visita algun dia que escalem per Gorros i ens sobri una mica de temps.

Ressenya de la via

• Via: Aresta Joan Manuel
• Grau: V
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Baix
• Llargària: 95 metres
• Equipament: Via equipada. El segon i el darrer llarg amb parabolts i el tercer amb burins i espits antics. Les reunions són de parabolts equipades per rapelar.
• Material: 7 cintes exprés
• Orientació: Est

Segon llarg

Aproximació:

L’opció més ràpida és prendre el cremallera de Sant Joan. Des de l’estació superior de Sant Joan prenem el camí cap a Sant Jeroni fins arribar a l’alçada de l’Ullal. Des d’aquest punt prenem un corriol que ens deixa al peu del monòlit.

Aproximació amb Google-Maps

Inici de la 3a tirada

L1(II)

Es pot fer sense encordar-se. Pugem una rampa fins que trobem la primera reunió que es troba en un replà amb vegetació. 20 metres, llarg net.

L2(IV)

Sortim de la reunió en diagonal a l’esquerra i anem progressant per una placa tombada. Superem un petit ressalt i seguim en tendència a l’esquerra fins la reunió. 20 metres.

L´Enric al 3er llarg

L3(V)

Des de la reunió veiem un espit  recte amunt, un cop xapat anem  cap a l’esquerra a xapar un burí. Després tornem a anar cap a la dreta per seguir sempre amunt. Aquest llarg és vertical i les assegurances costen de veure, per tant hem d’escalar amb paciència i vigilar no encigalar-nos. 30 metres.

L4(IV)

Darrera tirada

Deixem la reunió en diagonal a la dreta fins xapar un parabolt. Seguim recte amunt i una mica cap a la dreta per terreny un xic més tombat. Passem un tram una mica descompost fins arribar a la reunió. 25 metres.

Descens:

Un ràpel de 15 metres per la normal a la vessant oest.

El que més m’ha agradat:

• Preciós tercer llarg sobre una placa amb bona pedra i prou vertical.

El que no m’ha agradat tant:

• Últim tram de la via amb una llastra bastant descomposta.
• Primer llarg de pur tràmit.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Diedre Bonington a La Pastereta

Tot i que el nom ens pugui fer pensar el contrari la via ens ofereix una escalada fonamentalment en placa (només escalarem en diedre els últims metres del darrer llarg). Continua, ràpida i d’un grau assequible, la podriem comparar amb la propera Funció Clorofíl·lica però un xic més exigent.

Situació d´algunes vies a la cara oest de La Pastereta

Ressenya de la via

• Via: Diedre Bonington
• Grau: V
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Baix
• Llargària: 130 metres.
• Equipament: Via equipada amb parabolts i un clau.
• Material: 7 cintes exprés.
• Orientació: Oest.

Aproximació:

Primera tirada

Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda dreta. Just davant nostre puja un camí  de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que trobem una desviació a mà dreta que ens porta a la cara oest de La Pastereta.

Veure l’aproximació amb el Google-Maps

Tercer llarg

L1(V)

La via comença uns metres a l’esquerra de l’Havana Club, per una rampa evident. Pujem per la rampa (III) que ens deixa davant una placa vertical. Un parell de metres més amunt tenim la primera assegurança. Els primers metres són de mirar-se’ls una mica, no són difícils però una caiguda seria força lletja. Seguim escalant per la placa, vertical i farcida de bones preses. Les assegurances allunyen una mica i aquesta serà la tònica de tota la via. Un cop superada la secció més dreta la placa es va tombant fins la reunió. 35 metres i 4 parabolts.

El Joan al darrer llarg

L2(II)

Aquesta tirada és un canvi de reunió que es fa per una mena de lleixa. Haurem d’anar amb compte amb un arbre caigut. 25 metres.

L3(V)

Ara comencem a escalar una nova placa. La primera assegurança també es troba força amunt, però la qualitat i la quantitat de les preses ens donaran la confiança suficient per atansar-la sense patiments. Tot el llarg es desenvolupa per la placa i és molt agradable, amb molt cantell i vertical. 35 metres i 6 parabolts.

L4(V)

Darrers metres de la via

Sortim de la reunió en diagonal cap a l’esquerra per anar a caçar la primera xapa. Anem serpentejant per la placa segons ens marquin les assegurances. En un moment donat ens apropem a la fissura que tenim a la dreta i escalem els últims metres en tècnica de diedre fins entrar a la reunió que es troba a una còmoda lleixa. Haurem d’anar amb cura a l’hora de pujar a la lleixa ja que el terreny està una mica trencat. 35 metres, 4 parabolts i un clau.

Descens:

Fem un ràpel de 50 metres fins la R2. D’aquesta reunió desgrimpem fins a la R1 i fem un altre ràpel de 35 metres.

El que més m’ha agradat:

• Plaques de continuitat en V força ‘disfrutonas’
• Bona roca en general.

El que no m’ha agradat tant:

• Inici de la via una mica exposat.
• Al fer el descens, tenir que canviar de reunió per fer el darrer ràpel. Potser abans es podia rapelar des d’un arbre, però les últimes ventades els han arrancat.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya