Escenas de Matrimonio a Rúbies

En poc temps la tranquil·la zona de Rúbies a vist com l’activitat oberturista s’ha disparat, deixant aquesta part de Lo Peladet atapeït d’itineraris. La via Escenas de Matrimonio aprofita l’espai lliure entre la Maduritas Calientes i la Guineu Lliure, donant com a resultat una via de tall clàssic, semi-equipada i dificultat moderada que esdevé un bon terreny de joc per gaudir col·locant trastos, mentre ens torrem al sol i fruim d’aquest privilegiat balcó del Montsec.

Travessa del tercer llarg amb la Paret de la Font Freda al fons: tot un luxe de paisatge

Ressenya de la via

• Via: Escenas de Matrimonio
• Zona: Rúbies
• Dificultat: V+ (MD-)
• Dificultat obligada: V+
• Llargària: 160 metres
• Grau d’exposició: Alt
• Grau de compromís: Mitjà
• Equipament: Semi-equipada amb parabolts, un pitó i ponts de roca
• Material: 10 cintes exprés, joc de tascons i friends fins #1 de Camalot. Alguna baga savinera
• Orientació: Sud
• Valoració: ***

Primers metres

Aproximació:

Des de Vilanova de Meià prenem la carretera cap el Pas Nou. A uns 3 quilòmetres trobarem una pista que es desvia a mà esquerra direcció a Rúbies. La seguim durant uns 14 quilòmetres fins arribar al nucli abandonat de Rúbies. Aparquem a l’esplanada i prenem un corriol que puja cap a la Portella Blanca (GR). Seguim el corriol fins que som a l’alçada de la paret on surt un corriol secundari (fites) que ens mena fins a peu de via, situada entre la Guineu Lliure i la Maduritas Calientes.

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

Segon llarg

L1(V)

Per localitzar el peu de via ens hem de situar entre les vies Guineu Lliure (G gravada) i la Madurites Calientes (símbol ♀ gravat). El primer parabolt el tenim a uns cinc metres del terra. Iniciem la tirada per un petit diedre divertit i atlètic i continuem durant tota la tirada per terreny fissurat, fàcil de protegir. Abans d’entrar a la reunió trobem un tram amb roca més delicada. 30 metres, 3 parabolts.

L2(V+)

Tercer llarg

Iniciem el segon llarg per una mena de fissura. Quan aquesta s’esvaeix marxem lleugerament a l’esquerra per encintar un clau i ataquem una placa vertical i de presa generosa. Continuem recte i superem un curt tram una mica balmat però amb grans preses. Només ens restarà creuar una placa en diagonal, prou fina tant de peus com de mans i que esdevé el pas clau de la via. 30 metres, 4 parabolts i un clau.

L3(V)

Quarta tirada

Sortim de la reunió recte amunt per terreny vertical que ràpidament s’ajeu alhora que la roca es torna un pèl més delicada. Arribem a una petita feixa i flanquegem a la dreta fins atènyer la tercera reunió. 30 metres, 4 parabolts.

L4(V)

Ens enfilem recte amunt, per terreny cantellut i agraït fins situar-nos al peu d’un diedre. Fem un parell de passos en diedre per de seguida marxar cap a l’esperó de la dreta, amb roca de la bona i nanses de pel·lícula. Continuem per terreny cada cop més fàcil fins la reunió, on trobarem el llibre de registre. 40 metres, 5 parabolts.

Darrers ressalts de la via

L5(IV+)

En aquesta darrera tirada haurem de superar una sèrie de ressalts de poca dificultat que ens menaran a l’última reunió de la via. 30 metres, 2 ponts de roca i un parabolt.

Descens:

Des del cim baixem per un corriol cap a l’est fins trobar el GR que prenem fins retrobar el camí de pujada.

El que més m’ha agradat:

• Primer llarg divertit, vertical i amb molta ganda.
• Segon llarg amb una placa de pel·lícula.
• Ràpida, fet que ens permet combinar-la amb altres vies properes.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Silenci al Serrat de la Corona

Entre el Coll d’Ares i el Congost de Mont-rebei s’estén el quilomètric Serrat de la Corona, amb tot de parets més o menys definides. En un d’aquest espadats (que en Luichy ha batejat com Paret de l’Observatori), escalem la ben trobada Silenci. Ràpida, amb bona roca, a voltes excel·lent, totalment equipada i amb dos llargs (2on i 5è) realment bons, només perd encant pel parell de feixes que la travessen i li resten continuïtat. No obstant no és excusa per deixar-nos caure per aquestes serenes contrades i gaudir del Silenci.

Ressenya de la via

• Via: Silenci
• Zona: Àger – Serrat de la Corona
• Dificultat: 6a+ (MD)
• Dificultat obligada: 6a
• Llargària: 140 metres
• Grau d’exposició: Mitjà/baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via totalment equipada amb parabolts
• Material: 11 cintes exprés
• Orientació: Sud
• Valoració: ****

Primer llarg

Aproximació:

Entrant a Àger prenem una carretera a mà esquerra que passa pel costat del cementiri (Direcció Colobor). La seguim uns 10 quilòmetres fins un revolt tancat on a mà esquerra surt una pista en direcció al Castell de Sant Llorenç. Continuem aproximadament un quilòmetre per la pista fins quedar a l’alçada de la paret, on podrem aparcar. Seguim a peu cap a la paret, creuant primer uns petits pujols àrids i després seguint les fites fins al contrafort que hi ha al peu de la paret; marxem cap a la dreta per enfilar-nos-hi i un cop d’amunt cap a l’esquerra fins trobar el peu de via.

Segon llarg

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(V)

Tirada per plaques de franges, amb molta ganda. A mig llarg trobarem una petita panxa amb molt bona presa, per serguir sense entrebancs fins la primera reunió. Als darrers metres la roca està una mica trencada i haurem de parar cura. 20 metres, 7 parabolts.

L2(6a+)

Tercera tirada

Llarg senzillament preciós. Comencem superant un bombo que ens permet enfilar-nos a la placa i seguim per aquesta, flirtejant amb una fissura que ens queda a l’esquerra. El 6a+ és pura continuïtat, sempre amb bona presa, menys un punt on els peus es fan més escadussers. Quan la placa ajeu un xic quedarem sota un sostret que superem amb passos atlètics de nou sobre molt bona presa i continuem uns metres més per placa. La sortida a la feixa torna a ser sobre roca delicada, però amb molt poca dificultat. 35 metres, 11 parabolts.

Quart llarg

L3(IV+)

Superem un petit mur en diagonal a l’esquerra que ens mena a una feixa; marxem en tendència a l’esquerra fins trobar la tercera reunió. 30 metres, 2 parabolts.

L4(V+)

Ataquem un nou muret divertit, amb una mica més de pebre que l’anterior i que ens deixa a un relleix, just davant el mur del darrer llarg, on muntem la quarta reunió. 20 metres, 2 parabolts.

L5(6a)

Darrer llarg

Darrera tirada, de nou molt elegant. Ataquem un mur que comença ajagut per poc a poc anar-se posant dret. A mitja tirada haurem de marxar uns metres a la dreta per continuar de seguida recte amunt. Abans d’arribar a la panxa, que és el pas clau del llarg, haurem d’escalar una placa preciosa, de roca exel·lent i amb preses justes però boníssimes. Un cop a la panxa la superem per l’esquerra: remadeta i pujar peus. La sortida al cim té uns darrers metres de roca un xic trencada. 35 metres, 8 parabolts.

Descens:

Marxem cap a l’est a buscar el coll i des d’allí recuperem el camí d’aproximació.

El que més m’ha agradat:

• Segon llarg molt bo, continuïtat i roca excel·lent.
• Darrer llarg, també amb bona roca i que es va trempant.

El que no m’ha agradat tant:

• Llàstima de les feixes que li treuen continuïtat sinó seria una via cinc estrelles.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Epirimountains a Malanyeu

 L’Epirimountains és un agradable itinerari que es  caracteritza per estar completament equipat amb molts espits i absent de passos difícils obligats, no obstant l’escalada hi és mantinguda en un grau molt agradable.  3 llargs sobre-equipats on tot allò que supera el IV+ pot fer-se en A0 i on només ens caldran una dotzena de cintes exprés són una llaminadura massa difícil de rebutjar.

Ressenya de la via

• Via: Epirimountains
• Zona: Malanyeu
• Dificultat: 6a (D+)
• Dificultat obligada: V
• Llargària: 100 metres
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via completament equipada amb espits, reunions preparades per rapelar
• Material: 12 cintes exprés, si voleu muntar la reunió opcional al darrer llarg porteu un Camalot #0.4 o algun tascó mitjà
• Orientació: Sud
• Valoració: ***

Primer llarg

Aproximació:

Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església i continuem fins que arribem a un mas. Just abans surt un corriol que s’endinsa al bosc; el seguim. Creuem una riera i un filat elèctric. Al cap de 5 metres comença un altre corriol poc definit a l’esquerra que, sense pujar al peu de la paret, va resseguint-la per sota fins a trobar el peu de via.

Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps

Segon llarg

L1(V)

La primera tirada és una agradable escalada, prou vertical i mantinguda, i amb molt bona presa en tot moment. A la part superior del llarg hi trobarem algun tram amb roca no tant exel·lent com a la resta. La reunió la fem al capdamunt d’una mena de llastra i és prou còmoda. El llarg es troba molt equipat. 35 metres, 11 espits.

L2(V)

De nou una tirada absolutament plaent, amb molt bona roca i generós equipament. El pas clau el tenim al deixar la fissura a la dreta i tenir que passar a la placa (presa molt bona amagada). La reunió es fa a una mena de feixa i de nou és força còmoda. Al igual que la resta de reunions es troben preparades per rapelar. 30 metres, 7 espits.

L3(6a)

Tercer llarg

Aquesta tirada era quelcom intrigant donat que a la ressenya original la marcava d’A0 i VI+… Res més lluny de la realitat, però anem a pams. Primer de tot val la pena muntar una nova reunió aprofitant el segon espit del llarg i una fissura pregona que ens permet fer una bona reunió amb friends o tascons, d’aquesta manera evitem el fregament de la corda, que faria un bon quatre i el xiclet excessiu en cas de caiguda. Des de la reunió un pas en bavaresa ens permet situar-nos sobre un relleix i encintar el següent espit. El pas es fa per l’esquerra d’aquest i continue, fins encintar el següent per passar de seguida a la dreta amb uns passos més finets, la resta és pura continuïtat fins la reunió, cada cop més assequible; tot plegat 6a. 35 metres, 10 espits.

Descens:

Rapelant per la via (totes les reunions estan equipades amb cadena i anella) o bé carenejant cap a l’est fins arribar a la pista.

El que més m’ha agradat:

• Escalada agradable sobre bona roca.
• Mantinguda en el seu grau.

El que no m’ha agradat tant:

• Sobre-equipada es miri com es miri.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Campions a la Codolosa

A l’amortitzada paret de la Codolosa encara hi ha lloc per encabir-hi noves vies; la dels Campions va encaixada entre la Rampa i la Full Equip, aprofitant una mica d’espai que quedava lliure. Molt semblant a la resta de vies del sector, consta d’una primera tirada de ressalts que ens mena al peu d’un bonic mur, on trobarem el pas clau, i més interessant de la via, sobre roca molt bona. El darrer aprofita un esperó desdibuixat per arribar fins a la part superior de la paret. Només haurem de menester 8 cintes per repetir-la.

Panoràmica dels itineraris de la Paret de la Codolosa

Ressenya de la via

• Via: Campions
• Zona: Montserrat – Paret de la Codolosa
• Dificultat: 6a (D)
• Dificultat obligada: V
• Llargària: 70 metres
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via equipada amb parabolts
• Material: 8 cintes exprés
• Orientació: Sud
• Valoració: **

Aproximació:

Primera tirada

Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “la Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre.  Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa al peu de via. 10 minuts.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(IV+)

Segona tirada

Per localitzar el peu de via, que es troba entre les vies de la Rampa i la Full Equip ens haurem de fixar en un pont de roca equipat que és la segona assegurança de la via. El primer llarg va superant ressalts, a mitja tirada trobarem la primera reunió de la Rampa, hem de seguir recte i no marxar cap a l’esquerra fins atènyer la primera reunió, al peu d’un bonic muret 35 metres.

L2(6a)

Darrera tirada

El llarg més bonic de la via. El pas clau el trobem per arrencar del terra; hem de sortir rectes de la reunió amb bona mà dreta que ens permet agafar una bona presa per l’esquerra i pujar peus, estirar-nos i arribar a una mà dreta molt bona. A partir d’aquí la dificultat disminueix i continuem amb una escalada molt agradable. Un cop arribem a un pont de roca hem d’anar cap a l’esquerra (no marxar cap als parabolts de la dreta que pertanyen a la Full Equip) i per terreny fàcil fins la reunió. 15 metres.

L3(IV)

Anem a buscar una llastra que ens permet enfilar-nos a un esperonet amb roca sanejada i molt ben assegurat i anem seguint les xapes fins la reunió. 20 metres.

Descens:

Dos ràpels, un primer fins la segona reunió i un segon de llarg fins a peu de via.

El que més m’ha agradat:

• Segon llarg, amb una mica de pebre i bona roca.
• Les ubicacions de les reunions, molt ben pensades per rapelar.

El que no m’ha agradat tant:

• Via poc interessant en general, només per acabar d’arrodonir el dia amb altres vies de la paret.

Descarregar PDF de la ressenya i la piada

Amanita a Canalda

L’Amanita és una via de tall clàssic que ressegueix la lògica que marca el pany de paret per on s’eleva, flirtejant durant tres tirades precioses amb una fissura diagonal fins que aquesta es dilueix, és aleshores quan la via marxa cap a la dreta amb un llarg flaqueig que amaga un pas d’allò més intrigant. Una secció un xic exposada a l’inici del cinquè llarg ens demanarà allò que sempre hem de dur quan escalem a Canalda… Un cop superat el llarg el més difícil ja es història i amb un parell de tirades més ens plantarem al capdamunt de la paret. La via es troba equipada amb material divers havent de menester un joc de friends, imprescindible l’ #1 de Camalot per protegir el pas clau del cinquè llarg. Tot i el grau aparentment baix NO és una via d’iniciació.

Ressenya de la via

• Via: Amanita
• Zona: Canalda
• Dificultat: V+/A1 (MD)
• Dificultat obligada: V+/A1
• Llargària: 230 metres
• Grau d’exposició: Alt
• Grau de compromís: Alt
• Equipament: Via semi-equipada amb parabolts, espits, burins i claus, es troba restaurada
• Material: 10 cintes exprés, joc de friends (mides petites) fins #1 de Camalot. Els tricams ens han estat útils. Un estrep
• Orientació: Sud
• Valoració: ****

Primera tirada

Aproximació:

Des de Solsona prenem la carretera de Sant Llorenç (LV-4241). Un cop a Coll de Jou prenem el desviament direcció Cambrils (L-401) i continuem per aquesta carretera fins passar sota la paret. Hi ha un aparcament a l’alçada del peu de via, que reconeixerem per una fissura diagonal molt evident. Un cop estacionats només haurem de creuar la carretera i remuntar fins a peu de via.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

Segona tirada

L1(IV+)

La part més delicada de la primera tirada és atènyer la primera expansió, abans de la qual haurem de fer un flanqueig per sobre un llavi.

Després continuem per terreny fàcil fins superar un parell de panxetes que ens menen a la primera reunió. 30 metres, 3 expansions.

L2(V)

Tercera tirada

Segona tirada preciosa i variada, amb la superació d’algunes panxes i plaques, i amb una bavaresa especialment bonica, que haurem de protegir al gust. El pas clau del llarg es troba abans d’encarar la bavaresa, donat que haurem de superar una panxa força atlètica, això sí, amb bona presa. 40 metres, 4 expansions i un clau.

L3(V)

Iniciem el llarg per una placa de roca molt bona i anem a buscar la fissura que ens queda a l’esquerra a protegir-nos, per després marxar descaradament cap a la dreta fins trobar una panxa.

Quart llarg

Superem el muret i marxem cap a la dreta on trobarem un clau seguim uns metres per un breu diedre i sortim a la dreta a buscar la tercera reunió. 30 metres, 2 expansions i un clau.

L4(V)

Llarg de flanqueig, on trobem el pas clau per superar una fissura vertical, amb passos força “originals” (a la fissura horitzontal hi ha bona presa si es busca).

Cinquena reunió

Un cop superat aquest pas seguim flanquejant per terreny fàcil fins la reunió, que la muntem a una gran savina. 30 metres, 3 expansions.

L5(V)

Llarg clau. Només sortir de la reunió trobem un pont de roca i una sageta que ens indica la direcció. Ens hem d’enfilar per un mur on la roca s’ha d’acaronar fins que quedem sobre un petit llavi, aquí podrem col·locar un camalot #1 a caldo, encarant d’aquesta manera amb més seguretat un curt tram vertical que ens mena a terreny herbós.

L'Emili arribant a la R-6

Continuem en tendència a la dreta cercant la lògica i ens dirigim cap un evident balmat on trobarem la reunió, d’expansions; sembla que abans es feia a una savina seca que queda tot just a la dreta. 30 metres, un pont de roca i 2 expansions.

L6(V+/Ae)

Sortim caminant cap a l’esquerra fins trobar el punt més dèbil, ens hi enfilem quedant sobre un llavi i marxem cap a la dreta per enfilar un bonic mur, ben protegit amb 2 parabolts.

Iniciant la darrera tirada

El mur és atlètic i amb bona ganda. Un cop superat arribem a un nou balmat, ens enfilem per la paret de la dreta en lliure fins atènyer un pont de roca. Aleshores fem un parell de passos d’artificial i sortim en lliure finet recte amunt, per acabar marxant a la dreta i entrar a la reunió. 6 expansions, un pont de roca i un clau.

L7(V)

Iniciem el llarg amb un bonic flanqueig a dretes sobre un bon pati, amb roca franca i bona presa. Un cop superat el tram continuem cap amunt cercant el terreny més noble. Tot i que la tirada es torna herbosa encara haurem de superar un parell de boniques panxes abans de creuar una boixera i arribar a un bon pi on fem la darrera reunió. 40 metres, 3 expansions.

Descens:

Des del pi marxem en diagonal a la dreta a buscar una alzina característica, continuem amunt uns metres i marxem cap a l’esquerra fins que trobem una fresa i fites que ens guien fins un corriol. Seguim pel corriol que va marxant cap a l’oest i després baixa fins a Ca la Rita i d’allà a la carretera (40 minuts aproximadament).

El que més m’ha agradat:

• Preciós segon llarg, molt variat.
• Via molt variada en general, amb trams sorprenents i que demanen escalar.
• Entorn sempre tranquil, que forma part intrínseca de la mateixa escalada  a Canalda.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

ATENCIÓ!!! Graus collats, NO es tracta d’una via d’iniciació.