La Normal de la Porra

La Porra és una altra d’aquelles Agulles singulars, part fonamental de l’imaginari montserratí. Aparentment inexpugnable, la seva via Normal esdevé una petita joia de delicadesa primaria. Malgrat que han passat més de 70 anys des de la seva obertura, les ànimes enfiladisses encara poden gaudir d’una escalada essencial i audaç, exponent d’una època de descoberta i de petites grans conquestes.

Recorregut de la via Normal de la Porra

Recorregut de la via

  • Via: Normal
  • Zona: Montserrat – Flautats
  • Dificultat: V/A1 (MD-)
  • Dificultat obligada: V/A1
  • Llargària: 125 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Equipament: Poc equipada amb claus i 3 espits.
  • Material: 10 cintes, joc de tascons, Camalots de #0.4 a #1 i C3 #1. Tricams, una V, un universal i falques. Bagues per savines.
  • Orientació: Est
  • Valoració: ****

Aproximació:

Ressenya de la via Normal de la Porra

Ressenya de la via

Estacionem el vehicle a l’aparcament que hi ha al revolt just després de l’entrada al Monestir. Anem a buscar la canal del Pou del Gat, que remuntem fins anar a petar al Camí de l’Arrel i el prenem en direcció al Monestir. Continuem fins trobar un corriol que es desvia cap a l’ermita de Trinitat. Un cop a l’alçada de l’edifici prenem un corriol que marxa cap a l’oest i ens mena amb certa intuïció fins el peu de via.

Aproximació amb Google-Maps

La Via:

El primer llarg és el menys interessant; evoluciona per una mena de canal diedre entre la Porra i la Punxa. Són 60 metres i una mica més; si ho creiem necessari podem fraccionar el llarg al gust.

El segon llarg és curt i demana que emplacem alguna peça per superar un petit mur. Nosaltres hem posat un C3 del 1, un tricam vermell i una V falcada. La tercera tirada no presenta gaires dificultats i es troba completament equipada. El darrer llarg ressegueix una fissura que haurem d’anar amanint al gust (bons tascons); un cop acaba escalem una preciosa placa, primer vertical i que de seguida perd empenta fins arribar a l’exclusiu cim de la Porra.

Descens:

Un primer ràpel pel vessant nord-est fins al coll amb la Punxa i des d’aquest un un altre de 60 metres justos fins a peu de via.

Potser també et pot interessar:

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Tapia-Jover al Contrapuntal

Vist des del sud el Serrat de l’Albarda es presenta com una gran proa pètria que s’eleva arrogant per damunt el Clot de la Sajolida. El seu rocam és en general excel·lent i les vies que alberga d’una bellesa indiscutible. Al Vessant est del Serrat hi trobem l’Agulla del Mail, una gran llastra adossada que descansa sobre la paret de llevant del Contrapuntal.

Recorregut de la via Tapia-Jover

Recorregut de la via

Increïblement el diedre nord del Mail restava verge i és per on s’enfila la primera tirada de la ben trobada Tapia-Jover. Escalada de tall clàssic, encerta a trobar el camí natural per enfilar-se primer al Mail i després continuar per una preciosa placa fins al cim del Contrapuntal, passant prèviament per un curt diedre que esdevé la cirereta d’aquest petit però gustós pastís.

  • Via: Aresta Ribas
  • Zona: Montserrat – Tabor
  • Dificultat: 6a+ (MD+)
  • Dificultat obligada: 6a
  • Llargària: 110 metres
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Equipament: Semi-equipada amb parabolts i claus
  • Material: 10 cintes, joc de tascons i Camalots #0.3,  #0.4, #0.5, #0.75 i #3. Alguna baga savinera
  • Orientació: Est
  • Valoració: ***
Ressenya de la via Tapia-Jover

Ressenya de la via

Aproximació:

L’opció més còmoda és prendre el funicular de Sant Joan, un cop som a l’estació superior agafem el camí cap a Sant Jeroni. Seguim pel camí uns 2 km. Aleshores hem de prendre un corriol que baixa a mà esquerra i que de seguida ens deixa davant la paret. Com a referència el camí neix uns 50 metres després de passar l’agulla del Cigronet.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

El primer llarg ressegueix fil per randa un diedre evident; la roca hi és trencada afegint un plus de dificultat. La primera reunió la fem al costat d’un forat que permet passar, si volguéssim, a l’altre vessant del Mail.

La tercera tirada és preciosa, una placa que es redreça sobre roca de primera. Per sortir al cim només restarà superar un curt diedre que serveix de colofó. La via es troba bastant equipada, però anirà bé el material comentat principalment al primer i al darrer llarg. Una via recomanable, sobretot quan cerquem ombra, donat que hi toca pràcticament tot el dia malgrat l’orientació est.

Descens:

Des del cim del Serrat seguim en direcció nord i anem a buscar el camí de Sant Jeroni.

Potser també et pot interessar:

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Mayor-Oliva al Sabardó

Malgrat la seva modèstia les Agulles de Camarasa amaguen  línies sorprenents. La Directa al Sabardó n’és un bon exemple. Pràcticament desequipada, ressegueix una fissura al primer llarg d’una lògica aclaparadora on toca escalar, motiu més que suficient per atansar-nos-hi.

Recorregut de la via Directa al sabardó

Recorregut de la via

La segona tirada molt més senzilla ens durà de pet al cim de l’agulla. No obstant si encara tenim ganes podem, amb un senzill pas de gegant, continuar uns metres per la paret i gaudir d’una agradable fissura que ens deixa al capdamunt de la Paret del Dispensari

  • Via: Mayor-Oliva
  • Zona: Camarasa
  • Dificultat: 6a (MD+)
  • Dificultat obligada: V+
  • Llargària: 75 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Equipament: Pràcticament desequipada
  • Material: 10 cintes, joc de tascons i Camalots del #0.4 al #2
  • Orientació: Oest
  • Valoració: ****
Ressenya de la via Mayor-Oliva al Sabardó

Ressenya de la via

Aproximació:

Circulem per la C-13 direcció Tremp. Un cop passat el poble de Camarasa, tot just abans de creuar el riu prenem un trencall a mà dreta. Seguim per la carretera circulant pel costat del riu fins que arribem a un pont i un hangar. Deixem el vehicle retrocedim uns metres fins trobar un corriol que puja directament a la base del Puro, des d’aquest punt prenem un corriol que marxa cap a la dreta i en un minut ens mena a la base de Lo Sabardó. La nostra via comença a la banda esquerra, uns  metres abans de la Rupi-Garreta.

Aproximació amb Google-Maps

La via:

La via comença uns metres abans de la Rupi-Garreta. Entrem en diagonal per terreny fàcil per anar a buscar una primera fissura. Al cap de pocs metres haurem de canviar a a fissura principal. La tirada és mantinguda, a més a més haurem d’auto-protegir-nos; no obstant la fissura és força agraïda i els tascons entren a caldo. La reunió es fa en un replà força còmode.

El segon llarg marxa a la dreta fins escalar per la banda sud. El pas més complicat el trobem al deixar el relleix de la reunió. Un cop al cim podem continuar un altre llarg fent un pas de gegant i passant a la Paret del Dispensari. Són una quinzena de metres que aprofiten una fissura molt divertida d’escalar.

Descens:

Dos ràpels: 15 i 30 metres pel vessant oest si no fem el pas de gegant. Si continuem, un cop al capdamunt de la paret seguim una fresa cap a l’est fins trobar un corriol que prenem direcció nord i que en pocs minuts ens mena al peu de via baixa fins a la vora del riu i ens retorna al Dispensari.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

*Foto del sabardó gentilesa de Joan E.

Aventafocs a Lo Puro

Via de tall clàssic, l’Aventafocs pren com excusa la llaminera llastra del primer llarg per buscar el terreny més lògic fins al cim del Puro esdevenint una mena de variant d’entrada de la clàssica Jopuma. Semi-equipada és una molt bona alternativa a la clàssica Directa i per descomptat a tota l’estesa de parabolts que l’envolten.

Recorregut de la via Aventafocs a Lo Puro de Camarasa

Recorregut de la via

  • Via: Aventafocs
  • Zona: camarasa
  • Dificultat: V+ (MD-)
  • Dificultat obligada: V
  • Llargària: 80 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Equipament: Pràcticament equipada amb material divers
  • Material: 6 cintes,Camalot #0.75 i alien groc
  • Orientació: Oest
  • Valoració: ***

Aproximació:

Ressenya de la via Aventafocs (Lo Puro - Camarasa)

Ressenya de la via

Circulem per la C-13 direcció Tremp. Un cop passat el poble de Camarasa, tot just abans de creuar el riu prenem un trencall a mà dreta. Seguim per la carretera circulant pel costat del riu fins que arribem a un pont i un hangar. Deixem el vehicle retrocedim uns metres fins trobar un corriol que puja directament a la base del Puro, trobarem el nom gravat molt tènuement.

Aproximació amb Google-Maps

La via:

La primera tirada és la més interessant, amb uns metres de fissura mantinguts i ben protegits a base d’espits; la reunió és d’un espit i un universal, aquest s’hauria de repicar. El segon llarg l’haurem d’amanir, tot i que trobem algun pont de roca passat així com una savina; endemés podrem aprofitar algun parabolt d’una via veïna que se li apropa més del compte. La darrera tirada és comuna amb la Jopuma, un agradable llarg de IV sobre roca de qualitat i ben assegurat. En definitiva es tracta d’una via ràpida, fàcil de combinar amb d’altres del voltant per acabar de fer el dia. Ombra al matí.

Descens:

Un ràpel de 58 metres pel vessant oest (Es pot fraccionar donat que totes les reunions són rapelables).

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

*Foto del Puro gentilesa de Joan E.

Rebombori i variant Esquiva Ferro a la Gorra Frígia

A la Gorra Frígia, paradigma dels excessos del trepant, encara hi trobem alguna línia amb sentit. La Rebombori n’és un bon exemple, de dificultat molt moderada, sap trobar el camí més lògic per arribar al cim sense abusar de les expansions, que hi són allà on toquen. És sens dubte una via del tot recomanable per començar a foguejar-se en vies més clàssiques i aprendre a allunyar-se de les expansions.

Recorregut de la via Rebomboria a la Gorra Frígia

Recorregut de la via

Des de la segona reunió de la Rebombori hem fet una marrada a dretes fins situar-nos a la segona role de la Guzman-Silva, aviam si trobàvem el pas natural del llavi somital d’aquesta banda de la Gorra; i efectivament, com a divertimento, sortint en diagonal a la dreta hem obert una tirada neta protegible amb flotants i que no passa de V+. Això sí, hem hagut d’anar esquivant infinitat d’expansions escampades per aquest pany de roca.

Ressenya de la via Rebombori al Gorro Frigi

Ressenya de la via Rebombori

Per altra banda vam poder comprovar que la ferralla que hi havia a la Via Normal (Estasen i companys 1929) ha estat retirada. Així doncs el descens es pot realitzar desgrimpant per la Normal (es pot fer un ràpel a la part més delicada) o bé rapelar per qualsevol de les moltes instal·lacions de ràpel que hi ha al cim del Frigi.

  • Via: Rebombori
  • Zona: Montserrat- Gorros
  • Dificultat: V+ (D+)
  • Dificultat obligada: V
  • Llargària: 65 metres
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Baix
  • Equipament: Equipada amb espits
  • Material: 4 cintes, una baga merletera i un Camalot #1
  • Orientació: Est
  • Valoració: ***
  • Variant Esquiva Ferro
  • Dificultat: V+ (MD)
  • Dificultat obligada: V+
  • Llargària: 40 metres
  • Grau d’exposició: Alt
  • Grau de compromís: Alt
  • Equipament: Variant desequipada
  • Material: 2 cintes, Camalot #0.75 i l’alien groc

Aproximació:

Per arribar a peu de via ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni fins la canal que separa la Magdalena Superior del Gorra Frígia. El peu de via es troba al vessant est de la Gorra Frígia al capdamunt del coll que formen aquesta amb la magdalena Superior, espit visible.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

La via s’inicia a l’esquerra de la pregona fissura que conforma la Gorra amb la llastra adossada. Uns primers metres drets, però ben protegits per dos espits donen pas a un tram arrampat que mena a un llavi extraplomat on es troba el pas clau de la via. Aquest el podem protegir correctament llaçant un parell de merlets. La segona tirada va a buscar un curt diedre i de seguida fem reunió a unes alzines. Des d’aquí podem arribar al cim fent 25 metres de la via Normal o bé anar a buscar la Variant Esquiva Ferro.

 

Si fem això darrer marxarem cap a la dreta i anirem a buscar la segona reunió de la via Guzmán-Silva. Des d’allà sortim en diagonal a la dreta i anem a buscar el punt més dèbil del llavi somital. A la base del llavi podrem emplaçar uns bons flotants que ens asseguraran la jugada. La superació del llavi és molt bonica, sobre bons agafadors i roca de primera. Són uns metres molt elegants que de seguida perden empenta per la proximitat del cim. Cal dir que en aquesta banda de la Gorra i ha unes quantes vies que tiren pel dret, sense solta ni volta fruit de despenjar-se o de la poca traça dels qui les varen obrir, perquè observant una mica el pas hi era.

Descens:

Fa uns mesos es va retirar totes les cadenes i sirgues de la via Normal, així doncs per baixar podem rapelar des de les diferents instal·lacions de ràpel que trobem al cim o bé desgrimpar per la via Normal (a la part més dreta si es vol es pot muntar un ràpel).

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

%d bloggers like this: