Mayor-Oliva al Sabardó

Malgrat la seva modèstia les Agulles de Camarasa amaguen  línies sorprenents. La Directa al Sabardó n’és un bon exemple. Pràcticament desequipada, ressegueix una fissura al primer llarg d’una lògica aclaparadora on toca escalar, motiu més que suficient per atansar-nos-hi.

Recorregut de la via Directa al sabardó

Recorregut de la via

La segona tirada molt més senzilla ens durà de pet al cim de l’agulla. No obstant si encara tenim ganes podem, amb un senzill pas de gegant, continuar uns metres per la paret i gaudir d’una agradable fissura que ens deixa al capdamunt de la Paret del Dispensari

  • Via: Mayor-Oliva
  • Zona: Camarasa
  • Dificultat: 6a (MD+)
  • Dificultat obligada: V+
  • Llargària: 75 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Equipament: Pràcticament desequipada
  • Material: 10 cintes, joc de tascons i Camalots del #0.4 al #2
  • Orientació: Oest
  • Valoració: ****
Ressenya de la via Mayor-Oliva al Sabardó

Ressenya de la via

Aproximació:

Circulem per la C-13 direcció Tremp. Un cop passat el poble de Camarasa, tot just abans de creuar el riu prenem un trencall a mà dreta. Seguim per la carretera circulant pel costat del riu fins que arribem a un pont i un hangar. Deixem el vehicle retrocedim uns metres fins trobar un corriol que puja directament a la base del Puro, des d’aquest punt prenem un corriol que marxa cap a la dreta i en un minut ens mena a la base de Lo Sabardó. La nostra via comença a la banda esquerra, uns  metres abans de la Rupi-Garreta.

Aproximació amb Google-Maps

La via:

La via comença uns metres abans de la Rupi-Garreta. Entrem en diagonal per terreny fàcil per anar a buscar una primera fissura. Al cap de pocs metres haurem de canviar a a fissura principal. La tirada és mantinguda, a més a més haurem d’auto-protegir-nos; no obstant la fissura és força agraïda i els tascons entren a caldo. La reunió es fa en un replà força còmode.

El segon llarg marxa a la dreta fins escalar per la banda sud. El pas més complicat el trobem al deixar el relleix de la reunió. Un cop al cim podem continuar un altre llarg fent un pas de gegant i passant a la Paret del Dispensari. Són una quinzena de metres que aprofiten una fissura molt divertida d’escalar.

Descens:

Dos ràpels: 15 i 30 metres pel vessant oest si no fem el pas de gegant. Si continuem, un cop al capdamunt de la paret seguim una fresa cap a l’est fins trobar un corriol que prenem direcció nord i que en pocs minuts ens mena al peu de via baixa fins a la vora del riu i ens retorna al Dispensari.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

*Foto del sabardó gentilesa de Joan E.

Aventafocs a Lo Puro

Via de tall clàssic, l’Aventafocs pren com excusa la llaminera llastra del primer llarg per buscar el terreny més lògic fins al cim del Puro esdevenint una mena de variant d’entrada de la clàssica Jopuma. Semi-equipada és una molt bona alternativa a la clàssica Directa i per descomptat a tota l’estesa de parabolts que l’envolten.

Recorregut de la via Aventafocs a Lo Puro de Camarasa

Recorregut de la via

  • Via: Aventafocs
  • Zona: camarasa
  • Dificultat: V+ (MD-)
  • Dificultat obligada: V
  • Llargària: 80 metres
  • Grau d’exposició: Mitjà
  • Grau de compromís: Mitjà
  • Equipament: Pràcticament equipada amb material divers
  • Material: 6 cintes,Camalot #0.75 i alien groc
  • Orientació: Oest
  • Valoració: ***

Aproximació:

Ressenya de la via Aventafocs (Lo Puro - Camarasa)

Ressenya de la via

Circulem per la C-13 direcció Tremp. Un cop passat el poble de Camarasa, tot just abans de creuar el riu prenem un trencall a mà dreta. Seguim per la carretera circulant pel costat del riu fins que arribem a un pont i un hangar. Deixem el vehicle retrocedim uns metres fins trobar un corriol que puja directament a la base del Puro, trobarem el nom gravat molt tènuement.

Aproximació amb Google-Maps

La via:

La primera tirada és la més interessant, amb uns metres de fissura mantinguts i ben protegits a base d’espits; la reunió és d’un espit i un universal, aquest s’hauria de repicar. El segon llarg l’haurem d’amanir, tot i que trobem algun pont de roca passat així com una savina; endemés podrem aprofitar algun parabolt d’una via veïna que se li apropa més del compte. La darrera tirada és comuna amb la Jopuma, un agradable llarg de IV sobre roca de qualitat i ben assegurat. En definitiva es tracta d’una via ràpida, fàcil de combinar amb d’altres del voltant per acabar de fer el dia. Ombra al matí.

Descens:

Un ràpel de 58 metres pel vessant oest (Es pot fraccionar donat que totes les reunions són rapelables).

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

*Foto del Puro gentilesa de Joan E.

Rebombori i variant Esquiva Ferro a la Gorra Frígia

A la Gorra Frígia, paradigma dels excessos del trepant, encara hi trobem alguna línia amb sentit. La Rebombori n’és un bon exemple, de dificultat molt moderada, sap trobar el camí més lògic per arribar al cim sense abusar de les expansions, que hi són allà on toquen. És sens dubte una via del tot recomanable per començar a foguejar-se en vies més clàssiques i aprendre a allunyar-se de les expansions.

Recorregut de la via Rebomboria a la Gorra Frígia

Recorregut de la via

Des de la segona reunió de la Rebombori hem fet una marrada a dretes fins situar-nos a la segona role de la Guzman-Silva, aviam si trobàvem el pas natural del llavi somital d’aquesta banda de la Gorra; i efectivament, com a divertimento, sortint en diagonal a la dreta hem obert una tirada neta protegible amb flotants i que no passa de V+. Això sí, hem hagut d’anar esquivant infinitat d’expansions escampades per aquest pany de roca.

Ressenya de la via Rebombori al Gorro Frigi

Ressenya de la via Rebombori

Per altra banda vam poder comprovar que la ferralla que hi havia a la Via Normal (Estasen i companys 1929) ha estat retirada. Així doncs el descens es pot realitzar desgrimpant per la Normal (es pot fer un ràpel a la part més delicada) o bé rapelar per qualsevol de les moltes instal·lacions de ràpel que hi ha al cim del Frigi.

  • Via: Rebombori
  • Zona: Montserrat- Gorros
  • Dificultat: V+ (D+)
  • Dificultat obligada: V
  • Llargària: 65 metres
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Baix
  • Equipament: Equipada amb espits
  • Material: 4 cintes, una baga merletera i un Camalot #1
  • Orientació: Est
  • Valoració: ***
  • Variant Esquiva Ferro
  • Dificultat: V+ (MD)
  • Dificultat obligada: V+
  • Llargària: 40 metres
  • Grau d’exposició: Alt
  • Grau de compromís: Alt
  • Equipament: Variant desequipada
  • Material: 2 cintes, Camalot #0.75 i l’alien groc

Aproximació:

Per arribar a peu de via ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni fins la canal que separa la Magdalena Superior del Gorra Frígia. El peu de via es troba al vessant est de la Gorra Frígia al capdamunt del coll que formen aquesta amb la magdalena Superior, espit visible.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

La via:

La via s’inicia a l’esquerra de la pregona fissura que conforma la Gorra amb la llastra adossada. Uns primers metres drets, però ben protegits per dos espits donen pas a un tram arrampat que mena a un llavi extraplomat on es troba el pas clau de la via. Aquest el podem protegir correctament llaçant un parell de merlets. La segona tirada va a buscar un curt diedre i de seguida fem reunió a unes alzines. Des d’aquí podem arribar al cim fent 25 metres de la via Normal o bé anar a buscar la Variant Esquiva Ferro.

 

Si fem això darrer marxarem cap a la dreta i anirem a buscar la segona reunió de la via Guzmán-Silva. Des d’allà sortim en diagonal a la dreta i anem a buscar el punt més dèbil del llavi somital. A la base del llavi podrem emplaçar uns bons flotants que ens asseguraran la jugada. La superació del llavi és molt bonica, sobre bons agafadors i roca de primera. Són uns metres molt elegants que de seguida perden empenta per la proximitat del cim. Cal dir que en aquesta banda de la Gorra i ha unes quantes vies que tiren pel dret, sense solta ni volta fruit de despenjar-se o de la poca traça dels qui les varen obrir, perquè observant una mica el pas hi era.

Descens:

Fa uns mesos es va retirar totes les cadenes i sirgues de la via Normal, així doncs per baixar podem rapelar des de les diferents instal·lacions de ràpel que trobem al cim o bé desgrimpar per la via Normal (a la part més dreta si es vol es pot muntar un ràpel).

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Cresta de la Coma de Gelis

Malgrat ser una escalada ben senzilla, la Cresta de la Coma de Gelis bé val una visita, encara que només sigui per gaudir de les exclusives vistes sobre les parets principals de Sant Llorenç.

Recorregut de la via Cresta de la Coma de Gelis

Recorregut de la via

Fa un parell d’anys uns escaladors locals incombustibles van fer-hi un bon rentat de cara, sanejant blocs inestables, passant ponts de roca i deixant pitons a caldo en els passos clau recuperant una clàssica per al gaudi del personal.

Recordeu que l’escalada hi és prohibida del 1 de gener al 31 de juliol
  • Via: Cresta de la Coma de Gelis
  • Zona: Sant Llorenç de Montgai
  • Dificultat: IV+ (D)
  • Dificultat obligada: IV+
  • Llargària: 330 metres
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Baix
  • Equipament: Equipada amb ponts de roca i claus casolans
  • Material: 8 cintes ben llargues
  • Orientació: Nord
  • Valoració: ***

Aproximació:

Ressenya de la via Cresta de la Coma de Gelis

Ressenya de la via

Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047). Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç i aparquem el vehicle just abans de creuar el pont. Prenem un corriol que al cap d’uns minuts ens deixarà al peu de la cresta.

Aproximació a la via amb Google-Maps

La via:

Seguirem la cresta fil per randa, les tirades són senzilles però totes tenen el seu encant. L’ambient és agradable i les vistes sobre l’altra riba conviden a la contemplació. La via es troba equipada a base de ponts de roca i claus, no cal dur material extra, però sí que val la pena dur cintes molt llargues, donat que les tirades són al límit de la corda. El darrer llarg és el més escalador amb uns metres prou verticals.

Descens:

Ràpel de 20 metres pel vessant oposat. Des de la base de la torre seguim la fresa fins el corriol que ens retornarà al punt d’inici.

Potser també et pot interessar:

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Xino-Xano a la Paret de Sant Jeroni

A l’esquerra de la clàssica Torras-Nubiola trobem aquest modest itinerari que aprofita hàbilment el bon rocam d’aquesta banda de la gran llastra de Sant Jeroni. Una primera tirada en placa engrescadora sobre roca de qualitat, mantinguda i perfectament equipada són motiu suficient per tenir-la en compte. Ideal per arrodonir la jornada.

Recorregut de la via Xino-Xano a la Paret de Sant Jeroni (Montserrat)

Recorregut de la via

  • Via: Xino-Xano
  • Zona: Montserrat – Sant Jeroni
  • Dificultat: 6a (MD-)
  • Dificultat obligada: V+
  • Llargària: 85 metres
  • Grau d’exposició: Baix
  • Grau de compromís: Baix
  • Equipament: Equipada amb parabolts i un pont de roca
  • Material: 11 cintes i el Camalot #1
  • Orientació: Est
  • Valoració: ***

Aproximació:

Ressenya de la via Xino-Xano a la Paret de Sant Jeroni (Montserrat)

Ressenya de la via

Des de Santa Cecília anem a buscar la canal del Migdia. Un cop passat el coll, descendim fins arribar al corriol que porta a Sant Jeroni (marques grogues). El seguim fins uns 100 metres abans d’arribar a l’agulla de la Pilota i ascendim per una torrentera fins guanyar la base de la paret.

Aproximació amb Google-Maps

La via:

Escalada en placa, aprofita l’espai lliure de la banda dreta de la gran llastra. Una primera tirada de dificultat mantinguda i perfectament equipada són el màxima tractiu de l’itinerari.

Podem emplaçar un Camalot del #1 a caldo en l’únic punt on les assegurances es distancien una mica. Al segon llarg hem de procurar no marxar a l’esquerra seguint un clau (la via marxa a la dreta). El darrer llarg es comú amb la resta de vies d’aquest pany.

Descens:

Un cop acabem la via anem a buscar la Canal de Sant Jeroni.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

%d bloggers like this: