Integral Glòria-Aresta Brucs a Can Jorba

L’escalada que proposem és la combinació de dos vies: la Glòria, que ens permet escalar la Miranda de Can Jorba i l’Aresta Brucs, que ens mena fins al cim de l’Agulla de Can Jorba. Es tracta de dues escalades totalment diferents; mentre la Glòria és de concepció moderna  i molt ben equipada, l’Aresta Brucs, totalment desequipada, té un regust 100% clàssic que ens transporta a altres èpoques.

Des del cim de l'Agulla de Can Jorba gaudim d'exel·lents vistes sobre el Faraó, el vessant sud del Montgrós i els Plecs de Llibre

Ressenya de la via

• Via: Combinació de la Via Glòria i l’Aresta Brucs de l’Agulla de Can Jorba
• Zona: Montserrat – Can Jorba
• Dificultat: V+ (MD-)
• Llargària: 215 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Compromís: Baix
• Equipament: Via Glòria pràcticament equipada, Aresta Brucs desequipada
• Material: 8 cintes exprés, vagues per savines, joc de tascons, Camalot nº 3 i micro-friend nº 00 (prescindible)
• Orientació: Sud

Iniciant el Ll1

Aproximació:

Des de Can Jorba prenem un corriol amb marques grogues que es dirigeix a la canal del Joc de l’Oca. La via comença a l’esquerra del camí, al costat esquerra d’un roc amb un gran forat.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(V+)

La via s’inicia en un diedre. Escalem per la placa de l’esquerra del diedre pràcticament fins que aquest s’acaba, aleshores podem xapar el primer parabolt, que es troba a la placa de la dreta.

Acabant el Ll1

Hem de col·locar-nos a la placa de la dreta. Sembla un pas difícil, però si ens fixem una mica trobarem una magnífica fissura horitzontal que ens permet fer el canvi i pujar peus. És un moviment força elegant i atlètic, però no és difícil. Un cop a la paret hem d’escalar més o menys recte pel costat esquerre d’una fissura. Cap a la meitat del llarg les presses es tornen més escadusseres, però en cap moment compliquen l’escalada. Segons la ressenya que portàvem hem trobat a faltar un clau. Al forat que ha quedat podem emplaçar un micro-friend del número 00.  30 metres.

Inici del Ll2

L2(V)

Sortim de la reunió en diagonal a l’esquerra, per anar a atènyer una fissura. Escalem uns pocs metres i passem a la placa de la dreta. Uns 10 metres abans d’arribar a la reunió, la placa es posa lleugerament més vertical; si volem podrem llaçar una savina i una mica més amunt equipar una fissura que admet tascons. 30 metres.

L3(V-)

Sortim directament cap a la dreta per tal de situar-nos a una nova placa.

Tercera tirada

Un cop hi siguem seguim recte amunt fins passar unes savines. Anem a la dreta i superem un ressalt que ens permet situar-nos a una nova placa. La flanquegem lleugerament a la dreta i seguim recte amunt fins a la reunió, molt còmoda. 30 metres.

L4(V+)

Sortim de la reunió en diagonal a l’esquerra, per escalar per una placa que evoluciona al costat d’un diedre. El llarg va guanyant verticalitat a mida que anem progressant. En un moment donat passarem per una llastra buida que no dona gaire confiança.

Quarta tirada

Un cop superada venen els passos més fins del llarg, verticals però amb més bones presses del que d’entrada pugui semblar. 20 metres.

Si donem per acabada l’escalada en aquest punt haurem de rapelar la via (totes les reunions es troben equipades per rapelar); per contra, si desitgem continuar fins al cim de l’Agulla de Can Jorba sortirem caminant cap amunt, per després anar cap a la dreta i situar-nos al peu de l’Agulla en una còmoda esplanada.

L5(IV)

Primera tirada de l'Aresta Brucs

L’Aresta Brucs és una magnífica placa ajaguda amb un rocam de primera. Tot just escalats uns metres trobarem un llavi horitzontal que accepta friends grans. Seguim més o menys recte, gaudint de cada un dels còdols cantelluts que ens regala la via. Fem la reunió a una savina evident. 45 metres.

L4(III)

Sortim recte amunt. Al cap d’uns 10 metres trobarem un magnífic pont de roca que podem llaçar. L’agulla s’ajeu i només haurem de superar un darrer ressalt per arribar a la reunió (en realitat aquesta pertany a la darrera reunió de la Bego-Miguel-Kush. 55 metres.

Descens:

L'Enric arribant a la darrera reunió

Per al descens tenim diferents opcions, depenent de les ganes de fer el cabra que tinguem. L’opció més tranquil·la és remuntar la part final de la Canal del Joc de l’Oca i anar a cercar el camí de la Palomera. Sinó podem baixar per la Canal del Joc de l’Oca o bé pel Barranc dels Tres en Ratlla (remuntant el Joc de l’Oca i desviant-nos abans de prendre el camí de la Palomera)

El que més m’ha agradat:

• Molt bona primera tirada, amb una roca de pel·lícula els primers metres.
• Ambient agradable.
• L’Aresta Brucs té una roca boníssima i tot i que és una via molt senzilla ens transportarà a una altra època de l’escalada montserratina.

El que no m’ha agradat tant:

• Tot i que la Glòria ha estat netejada a consciència, encara trobem algun tram amb roca dubtosa, sobretot la llastra buida del darrer llarg.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Serrat del Monjos: El Último Sueño

La primera sensació  que ens enduem a l’arribar al peu de via és que ens trobem davant un itinerari poc atractiu… Però la primera impressió no sempre és la bona. És cert que tindrem certa dosis de matoll, algun replà que trenca la continuïtat de la via i més d’un còdol ballarí; però els trams interessants compensen aquests petits “detalls”. Menció especial per la cinquena tirada, amb una bonica bavaresa que ens farà xalar de valent. La via es troba semi-equipada, però podrem completar l’equipament a base de friends i tascons sense cap problema. És possible allargar l’escalada fins al cim usant els dos darrers llarg de la via “Planetes Transparents”

Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (D) resta prohibida l’escalada del 1 de març fins el 31 de juliol.

Es fàcil trobar-nos cabres hipàniques dalt del Serrat

Ressenya de la via

• Via: El último sueño
• Zona: Montserrat – Serrat dels Monjos
• Dificultat: V+ (MD)
• Llargària: 165 metres
• Grau d’exposició: Alt
• Grau de compromís: Mitjà
• Equipament: Via semi equipada amb espits i un clau
• Material: 8 cintes exprés, joc de friends (especialment útil el Camalot número 3) i joc de tascons.

Aproximació:

En Martí iniciant la via

Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre. Pugem per les escales fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir una estona, primer vorejant el Serrat de les Garrigoses i un cop passat un torrent vorejant el Serrat dels Monjos. Una mica abans d’arribar a la part central del Serrat dels Monjos localitzem la via des del camí (uns 60 metres a l’esquerra de la Guateque). Acabem d’arribar al peu de via travessant els matolls pel camí més evident. Nom escrit al peu de via.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

Acabant el Ll2

L1(V)

Al peu de via trobarem el nom escrit a la paret. Aquest primer llarg és compartit amb la via “Insubmissió”. El primers metres es desenvolupen per una bona placa, vertical i amb bones presses. De seguida va perdent verticalitat. Aleshores hem d’anar cap a la dreta a buscar un nou ressalt més fàcil, que ens menarà fins la primera reunió. 30 metres.

Diedret del llarg 3

L2(IV+)

En aquesta segona tirada hem de sortir de la reunió i anar lleugerament a l’esquerra, per superar una sèrie de blocs, que formen uns petits diedres bastant vegetats. Podrem col·locar un micro-friend a una fissura que hi ha a l’esquerra. Un cop superats aquests primers ressalts seguirem més o menys recte fins situar-nos al peu d’una placa més vertical i compacta. L’escalem sense gaire problema i arribem a la reunió. 30 metres.

Quarta tirada

L3(V)

Sortim de la reunió en diagonal a la dreta fins situar-nos sota un petit diedre amb la roca bastant dubtosa. El superem i ens col·loquem sobre un replanet, flaquegem cap a la dreta i enfilem una fissura que puja per una placa força vertical. En aquest punt els passos es tornen més fins (podria ser V+) Per entrar a la reunió és més fàcil seguir per la fissura fins situar-nos a l’alçada d’una petita sabina i després flaquejar cap a l’esquerra. 30 metres.

L´Esteve recuperant el Ll4

L4(IV+)

Des de la reunió veiem el primer (i únic) espit del llarg. Més amunt veiem una altra assegurança, però no ens hem de confondre, donat que pertany a una altra via. Un cop xapat aquest espit hem de situar-nos sobre un replanet i iniciar un flaqueig cap a l’esquerra. Durant la travessia trobarem bones fissures per anar protegint el llarg; interessant sobretot pel segon de corda. 25 metres.

5e llarg

L5(V)

Sortim recte amunt aprofitant una bonica fissura, que podrem protegir molt bé amb un tascó petit. Aquest tram és vertical, però la pressa és molt bona. Un cop superat aquest tram arribem a un replà molt descompost (al tanto amb les pedres que cauen). Hem de sortir lleugerament a la dreta, per escalar una rampa fàcil al final de la qual trobem la reunió. 20 metres.

L6(V+)

protegint el darrer diedre

Sortim de la reunió cap a l’esquerra i una mica avall per encarar un diedre. Trobarem un clau, però el pas clau es troba per sobre i l’haurem de protegir amb un C-3 o bé un tascó gran (12). Un cop superat el diedre anem un xic a la dreta per terreny no gaire bo. Pugem recte i cap a l’esquerra, ja per terreny fàcil fins la darrera reunió, que es troba a la base esquerra d’una roca característica anomenada el Satèl·lit.

Descens:

Anem en direcció oest, seguint un corriol molt poc fressat que ens menarà fins al Torrent Fondo. Un cop a la llera del torrent hem de seguir-lo fins al camí principal del Serrat. Aquest torrent està equipat amb cadenes i haurem de fer un ràpel de 15 metres just al final.

Acabant la via

El que més m’ha agradat:

• Ambient del flanqueig del quart llarg.
• Estètica bavaresa del cinquè llarg, vertical i entretinguda.
• Diedre final curt però potent.

El que no m’ha agradat tant:

• El segon llarg és un autèntic rostoll.
• Alguns trams bastant herbosos.
• Parts amb roca descomposta, sobretot als replans.

Descarregar PDF de la piada i ressenya

col·loquem

Full Equip a la Codolosa

Es tracta potser de la millor via de la Paret de la Codolosa, ben equipada per no patir gens i amb roca de primera. La via, curta com totes les de la Codolosa, es compon de dos tirades del tot diferents: Una primera fàcil, on es superen una sèrie de ressalts amb la major elegància possible i una segona dreta amb una roca excepcional. La Full Equip és de visita obligada quan escalem a la Paret.

Ressenya de la via

• Via: Full Equip
• Zona: Montserrat – Paret de la Codolosa
• Dificultat: 6a (MD)
• Llargària: 65 metres
• Grau d’exposició: Baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via equipada amb parabolts
• Material: 13 cintes exprés
• Orientació: Sud

Aproximació:

Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “la Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre.  Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa al peu de via. 10 minuts.

Primera tirada

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(IV)

A l’inici de la via hi ha una anella metàl·lica que ens serveix de referència. En aquest primer llarg haurem d’anar superant una sèrie de ressalts, tots ells molt ben assegurats i de dificultat molt assequible. Arribarem a la reunió, molt còmoda, que es troba uns metres a l’esquerra d’una mena de triangle de pedra força característic. 35 metres.

L2(6a)

Segon llarg

Aquest segon llarg comença una mica desplomat, però amb bona pressa, són dos passos de 6a. A partir de la segona xapa, la paret pren una agradable verticalitat, que juntament amb la qualitat de la roca fan d’aquest tram tot un plaer. Després la placa s’ajeu lleugerament fins deixar-nos davant una nova placa, que fa una mica de bombo. Es tracta de superar la panxeta amb una mica de col·locació i anant a buscar uns bons forats a l’esquerra de la primera xapa. Un cop passat aquest tram, de nou escalada 100% plaisir fins la segona reunió. 30 metres.

Descens:

Dos ràpels de 30 metres o bé un sol de 60.

El que més m’ha agradat:

• Segona tirada preciosa i variada… Llàstima que la via s’acabi!!
• Roca de primera.
• Ràpida de fer, el que ens permet tastar altres vies de la Paret.

Josep Monistrol a la Codolosa

Molt aprop de la Cova de la Codolosa, s’enfila la Josep Monistrol, una escalada ràpida, sobre bona roca i de dificultat molt assequible. Com totes les seves veïnes, gaudeix d’una orientació sud que ens garanteix sol durant tot el dia. Una bona opció és combinar-la amb altres vies de la zona.

Paret de la Codolosa

Ressenya de la via

• Via: Josep Monistrol
• Zona: Montserrat – Paret de la Codolosa
• Dificultat: V- (D)
• Llargària: 65 metres
• Grau d’exposició: Mitjà/baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Equipada amb espits i algun clau
• Material: 8 cintes exprés i opcionalment un Camalot nº 1
• Orientació: Sud

Aproximació:

Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “la Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre.  Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa al peu de via. 10 minuts.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

Darrers metres del 1er llarg

L1(-V)

Iniciem la via anant a buscar unes presses dins un llavi que ens permetrà superar un petit ressalt. Un cop som sobre el llavi ja podem xapar el primer espit, que es veu des del terra. Hem d’anar pujant més o menys recte en direcció un petit diedre. A l’alçada del diedre es posa un xic més vertical, però no comporta cap mena de dificultat. Un cop sortim del diedre (dreta) encarem una darrera placa un xic tombada i amb bona roca  que ens mena fins a la reunió, que és força còmoda. 30 metres.

L2(V-)

Darrers metres de la via un cop acabat el flanqueig

En aquest segon llarg la roca és de força qualitat, i no ens faltaran presses en cap moment. Anem a buscar una placa vertical que tenim just davant. Un cop superada arribem a una petita lleixa. Escalem en diagonal a la dreta per superar unes savines i arribem a una nova lleixa. Ara hem d’anar flanquejant descaradament cap a l’esquerra per una bona placa. Aquí les assegurances allunyen, però trobarem algun forat per col·locar algun friend. Un cop acabem el flaqueig superem un darrer ressalt i ja som a la reunió. 35 metres.

Descens:

Un ràpel de 60 metres o dos de 30, usant una instal·lació intermitja.

El que més m’ha agradat:

• Bona roca, sobretot a la segona tirada.
• Menys rostoll del que sembla d’entrada.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Guateque al Serrat dels Monjos

Quan les temperatures comencen a baixar és el moment ideal per deixar-se caure pel Serrat dels Monjos. Descaradament orientat al sud, les seves vies gaudeixen d’una bona insolació els mesos més freds de l’any. La Guateque és una bona proposta per arribar a la part més alta del serrat. La via evoluciona cercant els millors panys de paret, resultant una escalda del tot variada: plaques, fissures i diedres que ens faran xalar de valent. L’itinerari es troba semi-equipat, però les generoses fissures que anem trobant ens permeten completar l’equipament sense gaire problemes.

Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (D) resta prohibida l’escalada del 1 de març fins el 31 de juliol.

Serrat dels Monjos

Ressenya de la via

• Via: Guateque
• Zona: Montserrat – Serrat dels monjos
• Dificultat: 6a (MD+)
• Llargària: 200 metres
• Grau d’exposició: Alt
• Grau de compromís: Mitjà
• Equipament: Via semi-equipada amb espits i claus
• Material: 10 cintes exprés, joc de friends, joc de tascons i cintes per llaçar savines
• Orientació: Sud

Aproximació:

Primers metres de la via

Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre. Pugem per les escales fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir una estona, primer vorejant el Serrat de les Garrigoses i un cop passat un torrent vorejant el Serrat dels Monjos. Un cop estem a l’alçada de la part central del Serrat dels Monjos localitzem la via des del camí (fixeu-vos en uns sostres característics). Un cop localitzada pugem fins a peu de via travessant els matolls pel camí més evident (uns 100 metres fins al peu de via i 1 quilòmetre 250 metres des de l’aparcament).

Veure l’aproximació amb Google-Maps

Darrers metres del L2

L1(V)

La via comença per una placa situada just a la dreta d’un diedre. El primer pas és el més difícil, donat que ens hem de col·locar a la placa superant un llavi. Un cop a la placa podem xapar un primer espit. Seguim recte per trobar un clau. Un cop xapat hem d’anar en diagonal cap a la dreta (no anar cap a l’esquerra tot i que veiem una lluent assegurança) Superem un altre llavi i trobem un altre espit. Un cop xapat hem d’anar lleugerament a la dreta i seguir per una mena de diedre molt poc definit i brut que ens mena per una serie de plaques tombades i ressalts fàcils fins a la reunió.  Al llarg trobem 2 espits i un clau (45 metres).

Flanqueig del L3

L2(IV+)

Anem  a buscar una fissura que tenim damunt, aquesta és bona per tascons. Anem una mica a la dreta fins una mini lleixa des d’on podem xapar un espit. Seguim recte amunt fins un clau i anem seguint la fissura, molt fàcil de protegir. Saltem a la placa de l’esquerra i anem a cercar un espit visible que es troba al vell mig. Des de l’espit anem recte amunt i superem un petit diedre que ens deixa a una nova placa tombada al final de la qual es troba la reunió. 2 espits i un clau (40 metres).

L3(V)

Sortida de la R3

Aquesta tirada és curta però intensa (sobretot pel segon). Sortim per l’esquerra de la reunió i escalem un petit diedre. Al final, a l’esquerra hi ha una bona fissura per un tascó petit (nº5 o 6). Sortint del diedre hi ha una savina, que és convenient llaçar de cara al segon. Un cop llaçada flaquegem cap a la dreta per sota d’un sostre, fins xapar un espit. Un cop xapat hem de cercar una molt bona pressa de peu que hi ha sobre un llavi que tenim més a la dreta i que ens permetrà pujar-hi i acabar de fer el flanqueig. És un pas més impressionant que difícil. Un cop sortim de sota del sostre podem col·locar un friend a una fissura vertical que servirà per protegir el flaqueig del segon. Fem la reunió a una còmoda lleixa més a la dreta. 1 espit (10 metres).

Quarta tirada

L4(6a)

Sortim de la reunió recte amunt per terreny bastant vertical, fins atènyer un primer clau. Un cop xapat hem d’anar escalant en lleugera tendència la l’esquerra fins un segon clau. Tot seguit ve un tram força obligat de V+ que ens deixa davant una nova placa, molt vertical. Hem de pujar a una petita llastra que ens permet col·locar-nos bé a la placa. Aquí les presses són més escadusseres i l’escalada obligada. Un cop xapem un segon espit la placa es va tombant i es torna fàcil abans d’arribar a la reunió. Aquest és el llarg clau de la via. 2 claus i 2 espits (35 metres).

Sortida de la R4

L5(V)

Des de la reunió hem de flaquejar una mica cap a la dreta fins atènyer una corda fixa (molt ronyosa) que ens permet seguir flanquejant per terreny trencat fins la R4 bis. Des d’aquí sortim recte amunt per una placa amb roca boníssima, abrasiva i amb bona pressa. Un cop superat aquest tram més vertical seguim per terreny més fàcil fins situar-nos al peu d’un diedre. Sembla més impressionant del que és. Escalem en tècnica de diedre bastant cap a fora. Un cop xapat un espit, seguim una mica més pel diedre i sortim cap a la dreta on trobem la reunió. El diedre admet friends i tascons.  1 clau i 2 espits (30 metres).

Diedre del 5e llarg

L6(6a)

Sortim per l’esquerra de la reunió i seguim recte amunt fins un llavi, aquesta sortida és una mica estranya. Al llavi trobarem un clau. Un cop superat el llavi flanquegem cap a la dreta per situar-nos sobre una bona lleixa i encarar una placa absolutament vertical. Aquí el 6a no és obligat. Un cop xapat el segon espit sortim de la placa vertical i trobem un pont de roca. Anem a buscar un petit diedre fàcil de protegir i sortim per la dreta. Des d’aquest punt ens quedarà superar una darrera panxa. Hi ha una fissura horitzontal que admet friends. El darrer pas és atlètic i de decisió. Un cop superada la panxa anem una mica cap a l’esquerra i muntem la darrera reunió. 1 clau, 3 espits i un pont de roca (30 metres).

Darrers metres de la via

Descens:

Des de la darrera reunió flanquejem cap a la dreta per terreny fàcil però una mica trencat fins trobar una primera instal·lació de ràpel. Fem aquest ràpel (45 metres) i prenem un corriol poc definit que ens deixarà a una segona instal·lació, des d’on farem un segon ràpel (45 metres) que ens deixa al camí.

El que més m’ha agradat:

• Via variada amb trams força elegants.
• Fàcil de protegir.
• Bona roca en general.

El que no m’ha agradat tant:

• La corda fixa del canvi de reunions està a les últimes. Si algú repeteix la via estaria bé substituir-la.
• Les sortides de les reunions tercera i quarta són un xic exposades, donat que has de fer uns quants metres sense poder protegir i una caiguda aniria sobre la reunió.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

L’últim flutter a la Codolosa

La Paret de la Codolosa ens ofereix les millors temperatures i la millor insolació per quan comença a fer fred. Per contra les vies són curtes i l’aspecte poc engrescador. “L’últim flutter” és una via de dos tirades, de caire esportiu, amb un primer llarg amb una darrera secció vertical prou interessant. Una bona opció és combinar-la amb  altres vies de la zona.

Ressenya de la via

• Via: L’últim flutter
• Zona: Montserrat – Paret de la Codolosa
• Dificultat: V (D)
• Llargària: 65 metres
• Grau d’exposició: Mitja/baix
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via equipada amb parabolts
• Material: 10 cintes exprés
• Orientació: Sud

Aproximació:

Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “la Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre.  Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa al peu de via. 10 minuts.

Aproximació amb Google-Maps

L1(V)

Primer llarg

La via s’inicia per uns ressalts. els superem i escalem una primera placa senzilla. Arribem a una petita lleixa i encarem una curta placa més vertical. Ens podem ajudar amb la fissura que tenim a la dreta per superar el pas que ens deixa a un nou replanet. A partir d’aquest punt encarem la part més exigent del llarg. Tirem recte amunt, primer ajudant-nos amb unes presses que hi ha a la fissura per de seguida posar-nos de ple a la placa. Anem en tendència a l’esquerra i encarem el tram més dret. Les presses són contades però molt bones, aquest tram podria ser V+. Després el tema es suavitza una mica fins entrar a la reunió. 35 metres.

L2(IV)

Segon llarg

Sortim en direcció un parabolt que es veu des de la reunió. En aquest llarg la roca és molt franca i la dificultat baixa. Trobarem una altre assegurança en tot el llarg, que es va tombant fins a la reunió. 30 metres.

Descens:

Un ràpel de 60 metres justos fins al peu de via.

El que més m’ha agradat:

• Segona meitat del primer llarg potent. Marca V, però si et diuen que és 6a t’ho creus.
• Sol tot el dia.

El que no m’ha agradat tant:

• Roca una mica bruta de terra, si es repetís més quedaria més neta.
• El segon llarg és totalment prescindible.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Isaac-Gabriel a la Paret de l’Ós

Fent referència a Sant Llorenç de Montgai en Pep Soldevila diu en el seu llibre Les 100 millors escalades de Catalunya “Escalar aquí és abans que res una experiència relaxant: roca perfecta, reunions còmodes, i la vista que s’eixampla progressivament amb l’alçada, per descobrir-nos la bellesa del meandre que formen les aigües de l’embassament…” És cert que l’entorn acompanya per encarar les escaldes amb un altre ritme, potser més relaxat, però que al mateix temps ens permet gaudir més de cada moviment, de cada rugositat… La Isaac-Gabriel és una de les vies més repetides de la Paret de l’Ós: dificultat moderada i bona roca (menys al primer llarg) són motius més que suficients perquè això sigui així.

Paret de l'Ós

Ressenya de la via

• Via: Isaac-Gabriel
• Zona: Sant Llorenç de Montgai – Paret de l’Ós
• Dificultat: V+ (MD)
• Llargària: 160 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via equipada
• Material: Tot i trobar-se completament equipada, hi ha trams on les assegurances allunyen. No obstant podem complementar la protecció fàcilment duent un joc de friends i/o tascons
• Orientació: Sud

Aproximació:

Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047). Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç. La primera paret que veiem és la Paret de l’Ós. La nostra via es troba a la part dreta i s’inicia en una mena de diedre taronja poc definit, tot just al costat de la carretera. Si tenim sort podem aparcar just al costat.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L'Alan acabant el 1er llarg

L1(V)

La via s’inicia amb uns ressalts al peu d’un diedre taronja poc definit. Hem d’escalar uns primers metres força rentats fins la primera assegurança, a partir d’aquí la roca millora lleugerament. Superem una primera placa vertical per col·locar-nos sobre una petita lleixa. Des d’aquest punt encarem una segona placa, més tombada, però més polida. L’escalem diagonalment fins aprofitar un petit diedre fissurat que ens permet arribar a la reunió, molt còmoda. Aquesta primera tirada és desagraïda, per l’estat de la roca, però no ens hem de desanimar perquè la roca millora molt a mida que anem guanyant metres. 25 metres.

Final del 2on llarg

L2(V+)

Des de la reunió sortim per una marcada fissura diagonal, que ens permet fer uns passos en bavaresa fins que ens col·loquem sobre una placa ramposa. Hem de superar la placa amb uns passos d’adherència fins arribar a un petit diedre força vertical. Aquí es troba el pas clau del llarg, però està ben assegurat. Un cop sortim del diedre travessem una nova placa tombada i relativament polida fins a la reunió. A partir d’aquest punt la roca es torna boníssima. 40 metres.

L3(V+)

L'Alan desmuntant el 3er llarg

Des de la reunió ataquem un ressalt una mica desplomat. Hem de tibar de braços, pujar peus i el superarem sense més problemes. Un cop sobre el ressalt hem de flaquejar descaradament cap a l’esquerra (compte en no seguir una línia de parabolts que tira recte cap amunt). El flanqueig no és complicat, però no està de més col·locar alguna peça extra, sobretot pensant en el segon, donat que des de la R-3 no el veurem fins que surti del flanqueig.

Un cop hem flaquejat, haurem de tirar recte amunt, seguint les assegurances, per terreny cada cop més vertical però amb presses fantàstiques. Només per aquesta tirada val la pena haver patit el primer llarg. La reunió es fa en una petita lleixa i és força còmoda. 30 metres.

Arribant a la 4a reunió

L4(V+)

Sortim per una fissura recte amunt amb uns passos força bonics. De seguida anem una mica a l’esquerra (compte en no tirar per una línia de parabolts que es veu més a l’esquerra) per després anar descaradament a la dreta. trobarem una reunió una mica precària que ens saltarem i enfilarem una bavaresa diagonal que escup una mica, aquest és el pas clau del llarg i les assegurances són molt aprop. Un cop superat aquest tram més difícil seguim uns metres més senzills fins a la reunió, també molt còmoda. 40 metres.

L5(IV+)

Inici del darrer llarg

Sortim de la reunió recte amunt per una placa fantàstica, fissurada i plena de forats. Quan es posa vertical tenim un pas molt estètic en ens situa sobre una petita lleixa. Seguim per la dreta d’uns fissura molt ampla i fàcil que ens permet guanyar uns metres per creuar una placa pel terreny més fàcil que ens mena directament al cim. Muntem la reunió a unes savines. 25 metres.

Descens:

Prenem un corriol cap al nord i que després va girant cap a l’est (fites visibles). En 15 minuts ens portarà fins l’inici de la via.

El que més m’ha agradat:

• Escalada del tot variada amb passos força bonics.
• A partir del tercer llarg la roca és de primera qualitat.
• Reunions molt còmodes.
• Aproximació nul·la.

El que no m’ha agradat tant:

• Llàstima que les dues primeres tirades estiguin tant gastades. Tot i així val la pena continuar perquè la resta de la via és preciosa.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Ribes-Sabaté al Cilindre

La primera cosa que crida l’atenció d’aquesta via és el tipus de roca, combinació de calcari i conglomerat, que a primer cop d’ull ens fa dubtar de la seva solidesa. Després, a mida que anem guanyant metres, ens adonem que els nostres dubtes són infundats. La via és ràpida i sostinguda, permet-nos guanyar el cim del Cilindre  gaudint de passos elegants però mai difícils. Una bona opció per combinar amb altres vies de la zona.

Vista del poble de Sant Llorenç de Montgai des del cim

Ressenya de la via

• Via: Ribes-Sabaté
• Zona: Sant Llorenç de Montgai – El Cilindre
• Dificultat: V (D+)
• Llargària: 100 metres
• Grau d’exposició: Mitjà
• Grau de compromís: Baix
• Equipament: Via equipada amb parabolts
• Material: 12 cintes exprés
• Orientació: Sud-est

Aproximació:

Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047). Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç. Quan veiem el Cilindre aparquem a la part dreta de la paret. Trobarem un corriol que puja fent ziga-zagues direcció a una evident xemeneia. La nostra via comença just a l’esquerra de la xemeneia.

Aproximació amb Google-Maps

L1(V)

L'Alan als primers metres de la via

La via s’inicia just a l’esquerra de la gran xemeneia que fa la paret del Cilindre i per on transcorre la via Carles-Andrés. Sortim recte amunt, aquests primers metres la roca és una mena de conglomerat de fusió i ens fa mirar-nos una mica alhora de tibar de segons quines preses. Al cap d’uns deu metres prenem una diagonal cap a l’esquerra per situar-nos just a l’esquerra d’un esperó evident. A partir d’aquest punt anirem progressant pel costat de l’esperó, sobre terreny vertical que ens obliga a fer una escalada mantinguda, però sobre molt bones preses (sempre que hi tinguem fe). Superarem una alzina per la dreta per després iniciar un marcat flaqueig cap a l’esquerra fins abastar la reunió. Aquest flaqueig, tot i no ser difícil, pot resultar una mica exposat per al segon, donada l’alegria entre assegurances, que en cas de caiguda generaria un bon pèndul.

L2(IV+)

Primers metres de la segona tirada

Sortim de la primera còmoda reunió en lleugera diagonal cap a l’esquerra. Aquí la roca és calcària, amb molt bon tacte. Xapat el segon parabolt veiem que la distància fins al tercer és respectable. Hem de seguir per una placa de calcari excel·lent  amb petits forats que ens permeten progressar sense problemes (sempre en tendència a l’esquerra) fins abastar la tercera assegurança. Un cop passada hem de flaquejar cap a l’esquerra i sortir a l’esperó (hi ha una fissura on hi entra un Camalot 3 a ‘cañón’). Aquest pas és més espectacular que difícil. Un cop canviem l’orientació trobem la reunió sense més problemes.

L3(V-)

Darrers metres de la via

Sortim de la reunió recte amunt per terreny vertical però agraït. De seguida però, entrem en una mena de canal més tombat i una mica brut que ens mena a un esperonet. Aquest el podem superar tant per la dreta (fissura) com per l’esquerra. Un cop superat entrem a una mena de diedre molt poc definit, que ens deixa a la darrera reunió.

Descens:

Un cop al cim anem cap a l’est per un corriol poc marcat que va resseguint la paret. Poc a poc es va encarant cap al nord (direcció la via del tren). El camí aleshores va perdent alçada ràpidament fins que creuem el torrent. Seguim fins arribar a la carretera i al vehicle (20 minuts).

El que més m’ha agradat:

• Via mantinguda, vertical i amb ambient tot i la seva poca llargària.
• La roca és millor del que podem pensar d’entrada.
• Ràpida, ideal per combinar amb altres vies de la zona.

El que no m’ha agradat tant:

• El flanqueig del primer llarg és exposat per al segon i no es pot posar res entre assegurances per disminuir els possibles pènduls. S’ha d’anar amb compte si la cordada és desigual.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya