Paret del Grau. Via Àfrica

La paret del Grau és sinònim del calcari excel·lent. De totes les vies l’Àfrica és de les més senzilles. Tot i això és una via molt divertida i ràpida de fer, el que ens permet combinar-la amb altres vies de la paret.

Ressenya de la via

• Via: Àfrica
• Zona: Coll de Nargó – Paret del Grau
• Dificultat: V (D+)
• Dificultat obligada: V
• Grau d’exposició: Baix
• Compromís: Baix
• Llargària: 75 metres
• Equipament: Equipada amb parabolts
• Material: 8 cintes
• Orientació: Sud
• Valoració:***

Aproximació:

Anant per la carretera C-14 ens desviem a Coll de Nargó. Un cop dins el poble agafem la carretera de Tremp (L-511), sortint del poble hi ha un desviament a mà dreta que va cap a les escoles. Agafem aquesta carretera (estreta i asfaltada) i seguim fins un altre desviament cap a la dreta direcció a Montanisell, aquesta carretera continua asfaltada uns metres per convertir-se en una pista transitable amb un turisme. Hem de seguir fins que arribem a Les Agulles, on aparcarem. Des d’aquí l’aproximació és evident (10 minuts)

Aproximació amb Google-Maps

L1(V)

La via comença a l’esquerra d’un diedre herbós. Escalem una primera placa. Arribem a un petit sostre, escalem el diedre del costat i arribem a la reunió. 20 metres.

La Paula arribant a la primera reunió

L2(V)

Sortim amunt per una placa amb bones preses, agafem una nova placa i l’escalem en tendencia cap a la dreta fins arribar a la reunió. 20 metres.

L3(V)

Flanquegem cap a la dreta fins trobar la primera assegurança. Arribem a un lloc més trencat, el superem i escalem diferents plaques fins arribar a un petit replà. Només queda una última placa fins a la r. És aquesta la part més complicada de la via (i la més bonica).

Descens:

En Loïc al segon llarg

Es pot anar a buscar la via de l’esquerra (Manelet) que està equipada per rapelar (3 ràpels). També es pot fer el descens per la mateixa via: Un ràpel de 50 metres fins a la primera reunió i d’aquesta un altre fins al terra (aquesta reunió està equipada per rapelar)

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

La Magdalena Inferior. Via Rataplan

La Magdalena Inferior és una agulla amb vies per les quatre bandes… Vies que molts cops es creuen i es trepitgen. La Rataplan, a la vesant nord és una via d’iniciació, sobre-equipada, ideal per perdre la por a fer de primer, però alhora, amb una línia molt maca i unes bones vistes sobre el Monestir i Sant Benet.

Ressenya de la via

• Via: Rataplan
• Zona: Montserrat – Gorros
• Dificultat: V- (BD+)
• Dificultat obligada: IV+
• Grau d’exposició: Baix
• Compromís: Baix
• Llargària: 90 metres
• Equipament: Parabolts pintats de color groc
• Material: 16 cintes si volem xapar totes les assegurances del primer llarg
• Orientació: Nord-est
• Valoració:****

Aproximació:

Des de l’estació superior de Sant Joan prenem el camí cap a Sant Jeroni. Al arribar a l’alçada de la Magdalena inferior trobarem un corriol que porta a les escales de Jacob. Una mica abans d’arribar a les escales comença la via (doble burí a l’inici)

Aproximació amb Google-Maps

L1(-V)

Primer llarg de la via

Aquest primer llarg és el que te més assegurances de tota la via (16 aprox.) Només hem d’anar amb una mica de cura  durant la primera part, doncs al ser bastant ombrívola la roca es pot trobar una mica lliscosa. 35 metres.

L2(-V)

Comença vertical, però sempre trobarem bones preses on agafar-nos. 20 metres.

L3(IV+)

Cim de la Magdalena Inferior

Una mica més senzilla que les dos primeres tirades. Continuem amb la tònica de bones preses i moltes assegurances. 25 metres.

L4(III)

Llarg de tràmit fins al cim de l’agulla.

Descens:

Ràpel per la via normal (cara sud). Després haurem d’anar a buscar les escales de Jacob i ja serem al peu de via.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Tintin a les Moles

Les Moles del Don es troben a l’Estret d’Arnes, a prop de l’Horta de Sant Joan. Són parets no gaire altes, de conglomerat molt semblant al de Montserrat, amb vies de diferents graus i compromisos. La via “Tintin a les Moles” és la més fàcil d’aquest sector i ens serveix per prendre un primer contacte amb la roca d’aquesta bucòlica zona del sud de Catalunya.

Ressenya de la via

• Via: Tintin a les Moles
• Zona: Ports de Besseit – Les Moles del Don
• Dificultat: IV+ (BD+)
• Dificultat obligada: IV+
• Grau d’exposició: Baix
• Compromís: Baix
• Llargària: 125 metres
• Equipament: Via equipada amb material divers
• Material: 8 cintes
• Orientació: Sud
• Valoració:**

Aproximació:

Sortint de l’Horta de Sant Joan desenvoquem a la carretera que va d’Arnes a Prat de Compte, tombem cap a Arnes i de seguida hi ha un desviament a mà esquerra direcció als Estrets. Prenem aquesta pista fins al kilòmetre 7,5 on hi ha un desviament molt pronunciat a mà dreta. Aparquem el cotxe i seguim a peu en direcció als Estrets (evident). Seguim caminant pel costat dret del riu fins que arribem a l’alçada de la via (hem de trobar el millor lloc per creuar)

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(III)

La Paula comença el tercer llarg

A l’inici de la via trobem el nom mig esborrat. La primera tirada (35m) no passa de III. La reunió queda una mica desplaçada cap a l’esquerra. Podem muntar-la una mica més a la dreta aprofitant un arbre.

L2(IV+)

La segona tirada és la més fina de la via (i la més maca). Sortim de la reunió en diagonal cap a la dreta, només hem d’anar trobant les millors preses fins a la reunió. 20 metres.

L3(IV)

Tirada més sencilla que l’anterior però una mica més llarga. 30 metres.

L4(III+)

La Paula a la tercera reunió

Sortim de la reunió en tendencia a la dreta per esquivar el gran sostre. El llarg es va tombant fins arribar al cim. 40 metres.

Descens:

Des del cim hem de seguir unes fites cap a la dreta que ens portaran fins a una canal cada cop més estreta. En un moment donat trobarem un parabolt per fer un rapel curt però molt incòmode. Seguim les fites fins arribar al peu de via.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Funció Clorofíl·lica a La Pastereta

Via totalment equipada que ens permet gaudir de la bona roca de la cara oest de La Pastereta. Ambient agradable, boniques dos primeres tirades, ombra al matí i sol a la tarda.

Ressenya de la via

• Via: Funció Clorofíl·lica
• Zona: Montserrat – Clot de la Mònica
• Dificultat: V (D)
• Dificultat obligada: V-
• Grau d’exposició: Baix
• Compromís: Baix
• Llargària: 130 metres
• Equipament: Totalment equipada
• Material: 12 cintes
• Orientació: Oest
• Valoració:***

Aproximació:

Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda dreta. Deixem el cotxe al costat de la pista i seguim el camí de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que trobem una desviació a mà dreta que ens porta a la cara oest de La Pastereta.

Veure aproximació amb Google-Maps

L1(V)

En Joan al primer llarg

La via comença en una placa al costat d’un diedre. Anem seguint pel costat esquerra d’una fissura amb clara tendència cap a l’esquerra, fins que trobem un tram més vertical. Un cop el superem aribem a la primera reunió. En aquest tram poden haver-hi unes 12 asseguranses. 30 metres.

L2(IV+/V)

Tirada més sencilla que l’anterior però sostinguda. Algún pas aillat de V. 50 metres.

L3(IV)

Sortim de la reunió en diagonal a la dreta per després continuar recte i cap a la dreta en terreny més tombat. 50 metres.

Descens:

Tres ràpels per la mateixa via.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

Via de l’Adrià a la Gorra Frígia

La Gorra Frígia és una de les Agulles més emblemàtiques de Montserrat i cita obligada per als bons montserratins. La primera gran ruta que es va obrir va ser la Haus-Estrems a l’any 45. De la ruta només en va quedar un article publicat a la revista del “Club Montañés Barcelonés”. La via de l’Adrià es va obrir seguint la línia d’aquesta primera via. Ascendint-la podem imaginar com deurien ser aquells primers pioners montserratins i quina fita deuria representar pujar a la Gorra Frígia amb els mitjans de l’època.

Ressenya de la via

• Via: Adrià
• Zona: Montserrat – Gorros
• Dificultat: V (D+)
• Dificultat obligada: V
• Grau d’exposició: Baix
• Compromís: Baix
• Llargària: 165 metres
• Equipament: Equipada amb espits
• Material: 8 cintes
• Orientació: Nord-est
• Valoració:***

Aproximació:

Per arribar fins la Gorra Frígia ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni i aturar-nos davant de l’agulla al peu de via.

Aproximació amb Google-Maps

L1(IV)

La via comença una mica més a la dreta de la creu. Al principi tombat per anar posant-se una mica més dret, ens hem de dirigir fins unes savines on farem la primera reunió.

L2(IV)

Sortim en diagonal cap a la dreta per després seguir recte fins a la reunió.

L3(V)

En Jordi Mena a la quarta tirada

Sortim de la reunió per anar a buscar el sostret que fa una gran llastra. Aquest és el punt més delicat de la via, doncs la roca també està una mica polida. Un cop superem el sostre anem en diagonal cap a l’esquerra per anar a buscar una bauma (el water) on muntem la r.

L4(IV)

Sortim en lleugera tendència a l’esquerra per seguir recte amunt, primer vertical i després més tombat fins a la reunió.

L5(IV)

Sortim de la reunió en dagonal a la dreta per anar a buscar la paret, que superem fins al cim.

Descens:

El descens es fa per una instalació que hi ha a la via Normal i que ha estat re-equipada recentment.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya