Normal de la Bola de la Partió
Aquesta entrada ha estat actualitzada el 23 de març de 2012. Per veure el contingut actualitzat clica aquí.
Etiquetes: Agulles, Artificial, Bola de la Partió, Conglomerat, Equipada, Escalada, Montserrat
7 Responses to “Normal de la Bola de la Partió”
Trackbacks / Pingbacks
- Aresta Brucs de la Bitlla « Ressenyes d’escalada - 16 abril 2009
- Via Xavi Rosell Pons al Bisbe « Escalatroncs: Ressenyes d'escalada - 16 setembre 2009
Deixa un comentari Cancel·la les respostes
Categories
- A la vora de… (3)
- Equipament (326)
- Des-equipada (4)
- Equipada (238)
- Semi-equipada (86)
- Grau (326)
- 6a (117)
- 6b (26)
- IV (2)
- IV superior (17)
- V (75)
- V superior (90)
- Roca (326)
- Calcaria (92)
- Conglomerat (227)
- Gneis (2)
- Granit (5)
- Pissarra (1)
- Valoració (326)
- Zona (326)
- Andorra (1)
- Aragó (3)
- Escales (1)
- Llauset (1)
- Roques del Masmut (1)
- Barcelona (215)
- Berguedà (9)
- Malanyeu (7)
- Pedraforca (1)
- Serra d'Ensija (1)
- Montserrat (198)
- Agulles (47)
- Albarda (1)
- Can Jorba (6)
- Cavall Bernat (3)
- Càmping (4)
- Clot de la Mònica (16)
- Collbató (12)
- Diables (3)
- Ecos (1)
- Frares Encantats (15)
- Gorros (21)
- La Plantació (16)
- Mullapans (2)
- Sant Benet (23)
- Sant Jeroni (2)
- Santa Cecília (1)
- Serrat de les Garrigoses (3)
- Serrat de les Lluernes (1)
- Serrat del Moro (2)
- Serrat dels Monjos (9)
- Vinya Nova (10)
- Osona (3)
- Cingles de Rupit (2)
- Tavertet (1)
- Pic del Martell (4)
- Sant Llorenç del Munt (1)
- Berguedà (9)
- França (2)
- Dent d'Orlu (1)
- Massís del Canigó (1)
- Lleida (102)
- Alt Urgell (20)
- Coll de Nargó (4)
- Espluvins (1)
- Paret Bucòlica (2)
- Perles (2)
- Roca del Rumbau (2)
- Roca dels Collars (1)
- Roca Narieda i properes (3)
- Sant Honorat (3)
- Serra de St. Joan (2)
- Alta Ribagorça (1)
- Cavallers (1)
- Cerdanya (2)
- Cadí (2)
- La Noguera (62)
- Alòs de Balaguer (1)
- Àger (8)
- Camarasa (1)
- Montroig (10)
- Rúbies (7)
- Sant Llorenç de Montgai (24)
- Terradets (1)
- Vilanova de Meià (10)
- Pallars Jussà (6)
- Collegats (4)
- La Colomina (2)
- Solsonès (11)
- Busa (2)
- Canalda (3)
- La Valldan (1)
- Sant Llorenç de Morunys (3)
- Serra del Verd (1)
- Vilamala (1)
- Alt Urgell (20)
- Tarragona (3)
- Conca de Barberà (1)
- Els Ports (2)
Entrades més vistes
Etiquetes
Agulles
Alt Urgell
Artificial
Bavaresa
Berguedà
Calcari
Can Jorba
Cap del Ras
Clot de la Mònica
Collbató
Conglomerat
Des-equipada
Diedre
Equipada
Escalada
Fissura
Frares Encantats
Fàcil
Gorro Frigi
Gorros
Granit
La Noguera
La Plantació
Malanyeu
Montroig
Montserrat
Oliana
Pala Alta
Pallars Jussà
Paret de la Codolosa
Paret de la Formiguera
Pastereta
Placa
Roca dels Arcs
Rúbies
Sant Benet
Sant Llorenç de Montgai
Semi-equipada
Serrat d'en Muntaner
Serrat dels Monjos
Solsonès
Vilanova de Meià
Vinya Nova
Xemeneia
Àger
Sobre el grau d’exposició i compromís
Aquests termes són totalment subjectius i un criteri personal. No obstant pensem que són valors a tenir molt en compte a l'hora de triar una via. Amb l'exposició expressem els metres que s'ha de recórrer sense assegurances i l'estat d'aquestes mentre que amb el compromís la dificultat d'abandonar la via.
Sobre la valoració de les vies ressenyades
La valoració de les vies que fem al bloc és un criteri totalment personal i del tot discutible, no obstant estem segurs que pot ajudar a l'hora de decidir fer una via.
- *: Millor anar directament al bar.
- **: fluixa però amb algun tram interessant.
- ***: Bona via, interessant.
- ****: Molt bona, del tot recomanable!!
- *****: V-I-O-T-E, almenys s'ha de repetir un cop a la vida!!
Grau d’escalada U.I.A.A.
Tots els itineraris descrits els graduem també amb l'escala de graduació de la U.I.A.A. Creiem que la combinació d'aquesta graduació amb la graduació de l'escala francesa donen una informació més acurada de la dificultat real de la via.
La graduació U.I.A.A. és la següent:
- PD: Poc difícil
- BD: Bastant difícil
- D: Difícil
- MD: Molt difícil
- ED: Extremadament difícil
Últims comentaris
| Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… | |
| Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… | |
| Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… | |
| Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… | |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |



Bon dia. Un aclariment. Aixó que ressenyes no es la via normal de la Bola de la Partió. El primer tram en lliure es l’Aresta Brucs i el segon es l’últim llarg de la via Sidartha. La via normal va per la cara nord i despres per una fissura balmada de la cara oest.
Primer de tot gracies per l’aclariment, és un plaer que hi hagi feedback i ajuda a fer les coses millor. És cert que la segona tirada correspon a la Sidartha, no obstant la via a la qual et refereixes crec que és l’Original, oberta al 1940 per Carme Romeu, Josep Piqué i Albert Mallafré. Aquí pots veure el butletí del Club Montañes Barcelonés on s’explica la primera ascensió
El que ressenyo és l’Aresta Brucs, que va ser oberta pel Boladeras, Prats i Esteve el 1945 i que arribava just fins a sota la Bola. Actualment aquest llarg unit amb la tirada de la Sidartha s’ha convertit de facto en la via normal per accedir al cim del monòlit; per exemple així ho ressenta en Picazo al seu llibre “Montserrat ascensiones de leyenda”.
Primer de tot agrair-te molt la teva feina, ja que ens ha faciliat moltes hores d’escalada feliç en aquest país nostre:)
I a continuació el comentari que em portava a aquest post. Ahir buscant buscant no va haver-hi manera de trobar l’inici d’aquesta via. Vinga a voltar per caminets poc definits i tot el que vàrem trobar va un inici amb xapes grogues. Anàvem gaire lluny?
Salut!
Bones Bàrbara, la de les xapes grogues és la Núria, que es troba al vessant oest de l’Agulla, la Normal va per l’aresta sud i comença en el coll entre la Bola i la Bitlla. L’aproximació més fàcil és fer primer la Bitlla, que és l’agulla que té just davant (dos llargs molt bonics de IV) i des del cim d’aquesta rapelar pel vessant nord, quedant just al peu de via de la Normal. Una altra manera d’arribar-hi és anant fins a la Bitlla i rodejar aquesta pel vessant est fins al coll amb la Bola. Pensa que la primera tirada està poc equipada i potser costa de veure la primera assegurança…
Gràcies, Eduard!
No sabiem a peu de quina agulla estàvem i no ens quadraven tants seguros amb cap de les ressenyes que teniem vistes.
L’aproximació amb el Maps ens va confondre ja que vem entendre que haviem de vorejar la bitlla per l’esquerra, per l’oest. Suposo que ara no ens costarà trobar-ho. Ja hi ha ganes, d’escalar la Bola de la Partió!!