Funció Clorofíl·lica a La Pastereta
Via totalment equipada que ens permet gaudir de la bona roca de la cara oest de La Pastereta. Ambient agradable, boniques dos primeres tirades, ombra al matí i sol a la tarda.
- Via: Funció Clorofíl·lica
- Zona: Montserrat – Clot de la Mònica
- Dificultat: V (D)
- Dificultat obligada: V-
- Grau d’exposició: Baix
- Compromís: Baix
- Llargària: 130 metres
- Equipament: Totalment equipada
- Material: 12 cintes
- Orientació: Oest
- Valoració:***
Aproximació:
Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda dreta. Deixem el cotxe al costat de la pista i seguim el camí de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que trobem una desviació a mà dreta que ens porta a la cara oest de La Pastereta.
Veure aproximació amb Google-Maps
L1(V)
La via comença en una placa al costat d’un diedre. Anem seguint pel costat esquerra d’una fissura amb clara tendència cap a l’esquerra, fins que trobem un tram més vertical. Un cop el superem aribem a la primera reunió. En aquest tram poden haver-hi unes 12 asseguranses. 30 metres.
L2(IV+/V)
Tirada més sencilla que l’anterior però sostinguda. Algún pas aillat de V. 50 metres.
L3(IV)
Sortim de la reunió en diagonal a la dreta per després continuar recte i cap a la dreta en terreny més tombat. 50 metres.
Descens:
Tres ràpels per la mateixa via.
9 Responses to “Funció Clorofíl·lica a La Pastereta”
Trackbacks / Pingbacks
- - 27 maig 2009
- - 19 juliol 2009
- - 22 març 2010
- - 30 març 2011
- - 20 juny 2011





Mercès per la informació!
Bones escalades!!!!
Hola,
m’agrada que aquesta via hagi tingut cert ressó, però també cal que sapigueu que no s’assembla gaire a la via que vam obrir amb en Joan Rovira.
Pocs anys després, els pocs espits i algun clau de la via van quedar substituïts per moltes xapes vermelles i ara veig que amb parabolts.
Durant un temps estava decidit a fer neteja i deixar-la tal com la vam obrir, però el fet de veure que s’ha convertit en una mena de “via blava” on els meus amics escaladors veterans hi van amb certa freqüència, em va fer passar-ho per alt. Ara és una via de tantes.
També a la Pastereta i per als més gourmets us recomano “Sac de Paciència” o “Lletra Negreta”, reequipades amb parabolts pel Pere Forts, però intactes quant a concepció i on s’ha de continuar navegant.
Endavant i sort
Ricard Darder
Gracies per l’aclariment Ricard, es bo saber com ha anat tot i ens ajuda a prendre consciència de certes coses…
La “Sac de Paciència” és a la llista de les que s’han de fer… La “Lletra Negreta” em sembla que la deixo per quan sigui gran, que per ara encara pica massa.
Si algun dia vas a la Sac de paciència, recorda dur algun friend mitjà (potser 0,5 o 0,75) per encabir-los en forats entre xapes.
Queden bé i no hi ha tantes canonades entre assegurances.
Vagi bé.
Ricard