Cafè, copa i puro a la Roca Narieda
“Cafè, copa i puro” és una via relativament nova a la vessant sud de la Roca Narieda que corre paral·lela a la popular “Postres de Músic“. La via ofereix moltes possibilitats per l’auto protecció, amb poderosos ponts de roca, forats i fissures per tots els gustos. Les parts més delicades estan reforçades amb espits o claus. Pel que fa a l’escalada és del tot variada: parts de fissures, flanquejos, trams d’adherència… I tot això amb un grau força assequible.
Ressenya de la via
La ressenya original marca 14 tirades, tot i que si anem amb corda de 60 en podem enllaçar unes quantes (per ejemple 2 i 3, 4 i 5, 9 i 10, 12 i 13). Al ser una via bastant nova ens hem trobat la primera meitat bastant bruta de terra, és provable que amb més repeticions quedi més neta.
- Via: Cafè, copa i puro
- Zona: Roca Narieda
- Dificultat: 6a (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Grau d’exposició: Mitjà
- Compromís: Alt
- Llargària: 435 metres
- Equipament: Via parcialment equipada amb espits, claus i ponts de roca
- Material: Si fem tots el llargs 10 cintes, si n’empalmem 16. Friends, tascons i vagues per ponts de roca
- Orientació: Sud
- Valoració:***
Aproximació:
Anant per la C-14 en direcció Andorra, un cop passat Coll de Nargó, creuem el Segre pel pont d’Espia agafant la carretera L-401 direcció Alinyà i Sant Llorenç. Seguim per la carretera fins trobar un desviament a mà esquerra direcció Canelles. Continuem per aquesta carretera fins a trobar un aparcament a mà esquerra. Des del parking veiem en primer terme una casa de pagès abandonada i al fons la cara sud de la Narieda. Seguim a peu en direcció a la casa. Un cop arribats a la casa hem de seguir cap a la paret per camí gens definit. Total 45 minuts.
L1(V)
Entrant a la primera reunió
Sortim en diagonal a l’esquerra fins un petit mur, superat aquest arribem a la reunió, que és un espit i un clau. Aquest primer llarg està bastant brut de sorra. 30 metres.
L2(V)
Llarg curt en una placa ajaguda. Aquest llarg es pot empalmar amb el següent. La reunió és un espit i una savina. 20 metres
L3(IV+)
Una altre tirada curta que va a buscar la reunió cap a l’esquerra. Aquesta es fa sobre dos espectaculars ponts de roca. 20 metres.
L4(V+)
Quart llarg
Sortim de la reunió fins trobar un sostret que superem per la dreta. Un cop superat aquest punt seguim fins la reunió. Aquest llarg també es pot empalmar amb el següent. 20 metres.
L5(IV+)
Sortim de la reunió i pujem per l’esquerra d’un ressalt fins a la reunió, que és un espit i un pont de roca. Les reunions és recomanable reforçar-les amb algun friend. 35 metres.
L6(V)
Flanqueig del setè llarg
Sortida de la reunió cap a la dreta fins trobar una expansió. Després hem de pujar recte amunt fins arribar a una feixa i anar cap a la dreta fins la reunió que es munta en uns arbres. 40 metres.
L7(V+)
Aquesta tirada és un flanqueig a la dreta sobre una placa. Hi ha algun pas que té la seva gràcia. La reunió és un clau i un espit. 35 metres.
L8(V)
Sortim de la r en direcció als sostres que tenim a sobre. Aquest llarg és una placa en adherència. Reunió sobre un espit i un pont de roca a reforçar amb algun friend mitjà. 40 metres.
Vuitena tirada
L9(IV+)
Sortim per col·locar-nos just sota el sostre i anem cap a l’esquerra trobant el punt més dèbil per superar-lo. Aquest llarg és molt curt (15 metres) i si col·loquem cintes el suficientment llargues per evitar molt fregament podem empalmar-lo amb el següent.
L10(IV+)
Llarg força irregular que transcorre per plaques entre vegetació (potser el llarg més fluix de la via). 40 metres.
L11(V+)
Tram de 6a
Sortim cap a la dreta de la r i enfilem una placa vertical amb molts bones mans. Arribem a un replà on muntem la reunió en uns arbres. En aquesta r hi ha el pot de piades. 40 metres.
L12(6a)
Sortim de la reunió cap a la dreta fins trobar una fissura evident. Tot i que a la ressenya original diu que el 6a no és obligat, a nosaltres ens ha semblat que sí ho és. Un cop superada la fissura arribem a la reunió. Aquest llarg també es pot empalmar amb el següent (20 metres).
L13(V+)
Flanquejant per entrar a la reunió
Sortim cap a la dreta per anar a buscar un esperó. Un cop superat fem un flanqueig cap a la dreta fins a la reunió. Aquesta reunió també és recomanable de reforçar.
L14(V)
Una última placa vertical ens porta fins al final de la via. 40 metres. Un cop aquí hem d’acabar d’arribar fins al cim (Uns 200 metres amb alguna grimpada).
Descens:
Des del cim baixem cap a la dreta direcció un coll, un cop passat aquest hi ha un altre, no tant evident; el prenem i baixem per una canal, amb tarteres i alguna desgrimpada. Aquest descens ens deixa uns quans metres per sota i a la dreta del peu de via. Des d’aquí hem de desfer el camí fins al cotxe. Una hora.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Pànoramica des del cim de la Narieda
Saca Gran. Via Ítaca
L’Ítaca de la Saca Gran, via del tot recomanable: Bona roca, escalada variada, amb un inici en artificial que dóna pas a una escalada lliure amb passos de gran bellesa i certa exposició… I tot això en un entorn fantàstic com és la regió d’Agulles. La via resta totalment equipada amb parabolts, tot i que un friend mitjà ens pot fer servei al primer llarg.
Ressenya de la via
- Via: Ítaca
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: V+/Ae1 (MD)
- Dificultat obligada: V+/Ae1
- Grau d’exposició: Mitjà
- Compromís: Baix
- Llargària: 75 metres
- Equipament: Via equipada amb parabolts
- Material: 14 cintes, estreps i opcionalment un friend o encastador mitjà
- Orientació: Sud
- Valoració:****
Aproximació:
Després de deixar el cotxe a Can Massana hem de prendre la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quan metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a mà dreta. Aquest corriol porta fins al Pas de la Portella. Un cop passem la Portella prenem el corriol a mà esquerra. Seguim les marques vermelles fins que trobem unes cordes fixes. Un cop superades seguim pujant fins arribar al peu de la via. Aquest es troba uns quinze metres a la dreta de l’Aresta Brucs (línia de parabolts evident)
Veure l’aproximació amb Google Maps
L1(Ae1 i V)
El senyor Doria al tram del diedret
La primera part del llarg es fa en artificial (Ae1). La sortida de l’artificial és bastant fina, s’ha de posar bé els peus i seguir per una placa (V) fins anar cap a una fissura-diedre evident. Al principi del diedre hi ha una savina que podem llaçar. Seguint per la fissura hi ha un pitó en bastant mal estat (es pot treure amb la mà!!). A la fissura es pot col·locar alguna peça. Sortim del diedre per dalt i cap a l’esquerra fins un parabolt. Després amunt fins a la reunió. 30 metres.
L2(V+)
Última tirada
Sortim de la reunió amunt cap a la dreta fins una primera assegurança. Superem un petit extraplom per anar a buscar el segon parabolt. Des d’aquí hem de sortir cap amunt fins al tercer punt d’ancoratge (aleje sense possibilitat de posar res V+). Un cop trobem el tercer parabolt la via perd certa verticalitat. Anem a buscar la reunió en lleugera tendència a la dreta. 25 metres.
L3(IV+)
Tirada sense cap complicació fins al cim de l’Agulla. 25 metres.
Descens:
Un ràpel per la cara oest fins a una canal.
Miranda del Pas del Príncep: Blave d’entrada
De la Miranda el Pas del Príncep en destaca l’espectacular vista que ens trobem quan arribem al cim: Agulles al fons, Frares en primer terme i tota la Serra de les Saleres a l’altra banda. La via Blave d’entrada és una variant d’entrada de la via Dori. Es tracta d’una escalada senzilla, que concentra les màximes dificultats a les sortides de les reunions. A l’hivern toca el sol fins ben entrada la tarda.
Ressenya de la via
- Via: Blave d’entrada o entrada Nubiola-Picazo de la Dori
- Zona: Montserrat – Frares
- Dificultat: V- (BD+)
- Dificultat obligada: IV+
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Compromís: Mitjà
- Llargària: 180 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: 6 cintes (algunes de llargues)
- Orientació: Sud-est
- Valoració:***
Aproximació:
Des del Bruc agafem el camí que va cap al refugi. Després d’aproximadament un quilòmetre aparquem i agafem un camí a mà dreta (camí de la Cova de l’Arcada). Seguim el camí, superem el Coll del Xincarró, després el camí baixa una mica. Trobem un creuament de camins, seguim recte amunt (nord); al cap d’uns metres el camí gira a la dreta per una zona més feréstega. Pugem fent ziga-zagues fins a la Cova de l’Arcada. Seguim el corriol cap el nord fins trobar un desviament que va cap al Coll del Porc. Seguim una estona fins trobar una enorme roca despresa que fa un sostre. Aquí ens desviem i cerquem unes marques blaves que hem de seguir fins el peu de via (s’ha de grimpar algun tram)
Veure l’aproximació amb el Google Maps
L1(III)
La via comença a una gran placa tombada. Hem de pujar amunt deixant un petit sostret a la nostra esquerra, quan arribem a sota d’una gran bauma trobarem la reunió. 40 metres i un parabolt.
L2(IV-)
Sortim de la reunió flaquejant cap a la dreta per evitar el sostre (IV-), un cop som fora seguim recte amunt per terreny fàcil. 25 metres.
La Paula al quart llarg
L3(IV+)
Sortim de la reunió lleugerament cap a la dreta. Arribem a una zona més vertical amb grans forats (IV+). Un cop superada aquesta part més vertical ens trobem sota un altre sostre, anem cap a l’esquerra per trobar la reunió. 20 metres.
L4(IV+)
Sortim de la reunió cap a l’esquerra, la primera assegurança és convenient xapar-la amb una cinta llarga, donat que després seguim recta amunt i la corda pot fregar bastant. Un cop superada la sortida (IV+) la resta del llarg no presenta més dificultats (IV i III). 45 metres.
L5(V-)
Un altre cop trobem la màxima dificultat del llarg a la sortida de la reunió (V-). Un cop sortim d’aquest tram més vertical continuem fins a la següent reunió (III). 35 metres.
L6(IV+)
Vistes de Frares des del cim
Superem una bauma a la sortida de la reunió i seguim fins a la última reunió. 20 metres.
Descens:
Hem d’acabar d’arribar fins al cim. Després desgrimpem una mica fins arribar al coll del Pas del Princep. Des d’aquí prenem el camí cap a la dreta (és la continuació del camí que hem pres per pujar) i desfem el camí fins el cotxe. Tant l’aproximació com el descens són llargs, conteu una hora més o menys.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Actualització (11-11-2009)
Recentment han estat afegides un bon nombre d’assegurances a la via quedant de la següent manera:
- L1: 6 assegurances
- L2: 3 assegurances
- L3: 6 assegurances
- L4: 5 assegurances
- L5: 4 assegurances
- L6: 3 assegurances
Si teniu més informació actualitzada agrairíem que ens la feu arribar, gràcies 
Aresta Brucs de l’Agulla dels Espeleòlegs
Entrada actualitzada el 28 de maig de 2012. Per veure els continguts actualitzats prem aquí.
L’Agulla del Capdamunt
L’Agulla del Capdamunt es troba al nord-oest de la regió d’Agulles. La via que comentem és una variant del segon llarg de l’Aresta Brucs. Tot i els seus escassos 60 metres, aquesta via ens ofereix una ascensió ràpida i amb el seu al·licient.
Ressenya de la via
- Via: Variant directa de l’Aresta Brucs
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: 6a (D+)
- Dificultat obligada: V
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Compromís: Baix
- Llargària: 60 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: 4 cintes
- Orientació: Sud
- Valoració:***
Aproximació:
Després de deixar el cotxe a Can Massana hem de prendre la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quan metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a mà dreta. Aquest corriol porta fins al Pas de la Portella. Un cop passem la Portella prenem el corriol a mà esquerra. Seguim les marques vermelles fins que trobem unes cordes fixes. Un cop superades pugem una mica més fins al peu de l’Agulla.
Veure l’aproximació amb Google Maps
L1(IV)
Arribant a la segona reunió
Aquest llarg transcorre per una placa tombada fins a la reunió. Trobem dues assegurances.
L2(6a)
En contes de sortir cap a la dreta, com a la via original anem a buscar la placa més vertical a l’esquerra de la reunió. En aquest curt tram més vertical és on es troba la màxima dificultat, però està ben protegit amb dos parabolts. Un cop superem la part més vertical la placa s’ajeu fins a la segona reunió.
Descens:
Curt ràpel per la cara est.
Últims comentaris