La Miranda de Santa Magdalena és una paret cosida de vies, algunes encertades d’altres una mica dubtoses. D’entre totes, una de les clàssiques és la Canaleta de les Ninfes. Via que transcorre per l’evident canal que hi ha al mig de la paret. Originalment la via té tres tirades, però la última és recomanable no fer-la donat que està molt descompost i segur que van pedres avall.
Ressenya de la via
- Via: Canaleta de les Ninfes
- Dificultat: V-
- Grau d’exposició: Baix
- Compromís: Baix
- Llargària: 60 metres
- Equipament: Parabolts
- Material: 6 cintres expres
- Orientació: Est
Aproximació:
Sortint de l’estació superior de Sant Joan prenem el camí de Sant Joan fins a l’antic restaurant. Hi entrem i seguim el camí que va entre la Roca Christian Dios i la Miranda de Sant Joan; pujem les escales i a mà esquerra trobem la Miranda de Santa Magdalena.
Aproximació amb el Google Maps
L1(IV+)
Primera reunió
El primer llarg comença a la mateixa canal que hi ha al mig de la paret. Als primers metres la pedra és un xic polida, però sempre trobem preses generoses. Seguim recte amunt per després anar en lleugera tendència a la dreta fins la reunió. Aquesta és rapelable. 30 metres.
L2(V-)
Sortim de la reunió en diagonal a l’esquerra, per continuar recte en un primer tram més vertical. Un cop el superem el llarg s’ajeu una mica per tornar-se a posar vertical un metres i després ajeure’s un altra volta fins arribar a la reunió. 30 metres.
Descens:
2 rapels fins al peu de via. També es pot sortir per dalt, amb una tercera tirada d’uns 40 metres, però és una opció gens recomanable, doncs fem caure pedres amb la corda.
a vegades chafardeixes per blogs i et trobes cosas curioses, si.
ara fa molt temps que no hi vaig per aquesta montaña que tans records em porta, i al obrir la teva piada, ma vingut a la memoria rapidament temps llunyans.
miro de trovar unes antigues llibretes on apuntaba les aventures d’altres temps… i ja la tinc.
dia 6 d’Octubre de 1975, primera ascenció a la paret S.E. de la Miranda de Santa Magdalena (11 anys avants)
via Gloria, Vº+ per Josep, Ortilles, Josep Gerrero i Joan Chaparro.
el company Josep, (RIP) es va fer els dos llargs, colocan algun trato de la epoca, juganse una hostia de aupa.
la paret en aquella epoca era una total desconeguda, crec recordar que era verge.
no li vem donar molta importancia, era una escalada mes.
Una de les raons per les que faig el bloc és perquè al obligar-me a descriure les vies repasso i rememoro com han estat les escalades i al cap del temps, quan reviso les piades recordo aquells petits detalls que només ens dona l’escalada.
En les teves llibretes tens un tresor de més de 30 anys! Un tresor que es composa d’emocions, d’amistat i d’aventures…
Bona ressenya, molt currada com totes les que fas!
Quin grau te l’ultima tirada? Es veu mes ajaguda..
Encara que l’ultim llarg no es faci normalment, el podries posar, no? La via va fins a dalt!
Tens tota la raó
: originalment la via acaba al cim de la Miranda, la última tirada és III+, fa uns 35 metres i està neta. La reunió es fa en unes savines.
No obstant, donat que la part superior està molt descomposta, és una paret bastant concorreguda i les reunions són rapelables, és recomanable no fer-la.