Mont Roig, Pala Alta: Diedre Blanqueta
La Pala Alta és un dels punts més elevats de la Noguera. Des del seu cim tenim una fantàstica panoràmica: la Paret d’Aragó, Àger, La paret del Doll, Terradets, Sant Llorenç de Montgai… A banda d’apreciacions paisatgístiques, aquesta paret té una bona quantitat d’itineraris de qualitat. D’entre tots, un dels clàssics és el Diedre Blanqueta, via que puja pel centre de la paret i aprofita el marcat diedre que fa aquesta.
Ressenya de la via
La via tot i no ser massa llarga, és força variada pel que fa a l’escalada: escalarem plaques, fissures i diedres. La roca és un calcari potser una mica polit però que no desmereix la via. Tot i que la ressenya original marca 3 reunions hi ha la possibilitat de fer-ne una altre a la darrera tirada; és recomanable fer-la, doncs evitarem fregaments excessius de corda i podrem fruir de l’últim diedre que és espectacular.
- Via: Diedre Blanqueta
- Zona: Montroig – Pala Alta
- Dificultat: V+ (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Grau d’exposició: Mitjà
- Compromís: Baix
- Llargària: 130 metres
- Equipament: Via pràcticament equipada amb parabolts i claus
- Material: 12 cintes exprés i un joc de friends o de tascons per completar la protecció
- Orientació: Sud
- Valoració:****
Aproximació:
La Paula i el Xavi al segon llarg
Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció Montalegre. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Si anem amb turisme arribarem a un revolt molt tancat on podrem aparcar. A partir d’aquest punt hem de seguir la pista, que passa per sota la paret fins al peu de via (1 km).
Escalant la fissura-diedre del 3a tirada
Per contra, si anem amb 4×4 podem seguir per la pista fins al Coll de Porta i aparcar allí. Després desfem un tros de pista caminant fins al peu de via (500 m)
L1(IV+)
La via comença una mica a la dreta de l’evident diedre que es troba al mig de la Pala Alta. Pugem per una placa a buscar una fissura, que escalem fins superar un primer esperó. Un cop superat aquest continuem per placa amb lleugera tendència a l’esquerra fins arribar sota un extraplom, en aquest punt flanquegem lleugerament a la dreta per entrar a la reunió, que es troba en un replà força còmode. 30 metres.
L2(V-)
En Xavi surt del diedre del 4rt llarg
Sortim de la reunió flanquejant a l’esquerra fins trobar el primer parabolt. A partir d’aquest punt anem escalant en diagonal a dreta fins que la paret es posa més vertical. Superem aquest pas, que es troba ben protegit amb dos expansions i entrem a la reunió. 30 metres.
L3(V+)
Sortim flaquejant cap a l’esquerra fins al diedre; aquí trobem un pont de roca. Pugem per la fissura-diedre uns metres amb passos atlètics i sortim a la dreta per terreny més fàcil per de seguida tornar a entrar al diedre. Ara l’escalada és més vertical i la tècnica de diedre s’imposa per superar el pas més difícil del llarg amb un moviment atlètic. Un cop superat sortim del diedre cap a la dreta fins la reunió. 30 metres.
La Paula concentrada a la darrera tirada
L4(V)
Sortim de la reunió recte amunt pel diedre. La part de dalt es converteix en una xemeneia. Hem de fer un pas atlètic sense entrar-hi per sortir per sobre. Just superat aquest diedre-xemeneia trobem un replà on podem muntar una reunió intermitja. Aquesta opció és força interessant doncs ens permet fruir millor de l’últim tram i evita l’excessiu fregament de les cordes.
L5(V+)
El senyor Doria a la meitat del darrer llarg
Sortim de la reunió amb un pas tècnic i de seguida ens col·loquem al mig del diedre amb les cames ben obertes per anar a buscar la primera assegurança. Per arribar al següent clau cal un altre pas atlètic sobre la fissura. Un cop arribat a aquest punt el diedre es torna menys exigent i gaudim d’una escalada més relaxada però no per això menys maca. Sortim del diedre per dalt i anem a buscar la r que es troba a la dreta.
Descens:
Baixem per un camí poc definit cap a la dreta fins al Coll de Porta. També es pot rapelar per la via.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Recollint els trastos
Sant Llorenç de Montgai: Martinetti a la Formiguera
La Martinetti és una ràpida i entretinguda via situada a la paret Formiguera, a Sant Llorenç de Montgai. Tot i que a simple vista la pedra sembla bastant discreta, quan comencem a escalar trobem que no és així. L’escalada és divertida i sostinguda; llàstima que no sigui més llarga. Tot i això la podem combinar amb altres vies properes, com la Garrets-Eusebi, o la Normal.
Ressenya de la via
- Via: Martinetti
- Zona: Sant Llorenç de Montgai – Paret de la Formiguera
- Dificultat: V+ (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Grau d’exposició: Baix
- Compromís: Baix
- Llargària: 100 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: 12 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració:***
Aproximació:
Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047). Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç; primer passarem pel costat de la Paret de l’Os i al 2,5 km del desviament estarem davant la Paret del Cilindre.
Es pot aparcar a mà esquerra. Des d’aquest punt veiem la paret Formiguera i el terraplè de la via del tren. Hem de dirigir-nos en direcció al terraplè i remuntar-lo per la banda dreta. Un cop som a dalt només hem de creuar la via i situar-no al peu de la paret. (10 minuts des del cotxe).
Veure l’aproximació amb Google Maps
L1(IV)
Muntant el tercer llarg
La via s’inicia entre mig de dos “chorreres” molt visibles. A la seva esquerra hi ha la via Garrets-Eusebi. La primera tirada es fa en una placa lleugerament tombada fins un replà. És recomanable empalmar aquest llarg amb el següent. 25 metres.
L2(IV+)
Sortint del replà la paret es posa vertical. En tot moment però, tenim preses de mans i de peus que ens permeten una escalada molt “disfrutona”. 15 metres.
L´Enric a la tercera tirada
L3(V)
La paret es posa definitivament vertical. De la sortida de la reunió a la primera assegurança allunya una mica (en comparació a la resta de la via). Tenim uns quans metres rectes fins que arribem a una gran fissura horitzontal que hem de flanquejar fins arribar a la reunió; molt còmoda. 30 metres.
L4(V+)
La Paula al darrer llarg
Sortim de la reunió en diagonal a la dreta per després col·locar-nos sobre una llastra (bastant dubtosa). Seguim amunt recte per després anar desviant-nos lleugerament a la dreta fins a la reunió. Aquest llarg i l’anterior justifiquen de per sí la via, “molt disfrutons”. 30 metres.
Descens:
Dos ràpels per la mateixa via o bé caminant per la vessant nord amb tendencia a l’est (fites).
Alkaid al Cap del Ras, Àger
L’Alkaid és una via divertida, variada i del tot recomanable. Escalarem artificial, en bavaresa, adherència… I tot això en un entorn magnífic i tranquil. La via està equipada amb burins en bon estat expecte la segona tirada, que haurem de reforçar amb algun friend.
Ressenya de la via
- Via: Alkaid
- Zona: Àger – Cap del Ras
- Dificultat: 6a/A1 (MD)
- Dificultat obligada: V+/A1
- Grau d’exposició: Mitjà
- Compromís: Mitjà
- Llargària: 165 metres
- Equipament: Equipada amb burins en bon estat i algun clau excepte el segon llarg que es troba desequipat.
- Material: 14 cintes exprés, friend nº1 i nº2 i un estrep
- Orientació: Sud
- Valoració:****
Aproximació:
Entrant a Ager prenem una carretera a mà esquerra que passa pel costat del cementiri. La seguim uns quilometres fins que trobem una pista de terra a mà dreta que va al refugi de Colobor. La prenem i al cap de poc trobem un trencall; hem de prendre el que NO va al refugi. Seguim la pista fins a trobar-nos a l’alçada de la via. Des del cotxe l’aproximació és evident (10 minuts).
Veure l’aproximació amb Google Maps.
L1(A1,IV+,Ae)
El Roger en el tram d´Ae del primer llarg
La via es troba uns 20 metres a l’esquerra de la Redrum. El primer clau es troba força amunt, per arribar-hi haurem de fer un pas d’espatlla (com marca la ressenya) o bé enfilar-nos a un arbret. Després d’aquesta primera part d’artificial es surt a una placa (+IV) fins un espit, per continuar en Ae fins la reunió. 25 metres.
L2(IV+)
Sortim de la reunió en tendencia a la dreta per després tirar amunt. Trobem una fissura que ens permet assegurar els passos més delicats.
Flanqueig fàcil per entrar a la segona R
Sortim per sobre d’un bloc amb un pas atlètic i arribem sota el sostre. Aquí trobem un parell de claus que ens asseguren el flanqueig fins la reunió. Per aquesta tirada necessitarem un parell de friends dels números 1 i 2. 25 metres
L3(6a)
Tot i que la ressenya original ajunta aquest llarg amb el següent val la pena fer-los per separat, doncs els fruirem molt més.
Posant-me bé per iniciar la bavaresa
La tirada comença amb una sortida extra plomada de la reunió amb bona presa. Hem de seguir la línia de burins amb passos força atlètics però sempre amb molt bones preses de mans fins a la reunió. 25 metres.
L4(V)
Sortim de la reunió per una placa amb tendència a l’esquerra per anar a trobar una bavaresa evident. Aquest tram és especialment divertit i espectacular. Sortim de la bavaresa amb uns passos finots però també força macos fins a la reunió, que es fa al peu d’un embut.
L5(V+)
Placa de l´últim llarg
Remuntem l’embut per una placa força maca amb passos de V fins a la meitat d’aquesta on trobem la màxima dificultat de la tirada amb un pas d’adherència força fi. Sortim de la placa i travessem una mini lleixa fins arribar a un altre mur. En aquest punt trobem una reunió que ens vam saltar, continuem pel muret (IV) fins a la reunió. 55 metres.
Descens:
Sortim per la lleixa cap a la dreta fins anar a trobar la canal de baixada que ens acaba deixant a la pista on tenim el cotxe. 45 minuts.
Últims comentaris