Mont Roig, Pala Alta: Diedre Blanqueta
La Pala Alta és un dels punts més elevats de la Noguera. Des del seu cim tenim una fantàstica panoràmica: la Paret d’Aragó, Àger, La paret del Doll, Terradets, Sant Llorenç de Montgai… A banda d’apreciacions paisatgístiques, aquesta paret té una bona quantitat d’itineraris de qualitat. D’entre tots, un dels clàssics és el Diedre Blanqueta, via que puja pel centre de la paret i aprofita el marcat diedre que fa aquesta.
La via tot i no ser massa llarga, és força variada pel que fa a l’escalada: escalarem plaques, fissures i diedres. La roca és un calcari potser una mica polit però que no desmereix la via. Tot i que la ressenya original marca 3 reunions hi ha la possibilitat de fer-ne una altre a la darrera tirada; és recomanable fer-la, doncs evitarem fregaments excessius de corda i podrem fruir de l’últim diedre que és espectacular.
- Via: Diedre Blanqueta
- Zona: Montroig – Pala Alta
- Dificultat: V+ (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Grau d’exposició: Mitjà
- Compromís: Baix
- Llargària: 130 metres
- Equipament: Via pràcticament equipada amb parabolts i claus
- Material: 12 cintes exprés i un joc de friends o de tascons per completar la protecció
- Orientació: Sud
- Valoració:****
Aproximació:
Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció Montalegre. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Si anem amb turisme arribarem a un revolt molt tancat on podrem aparcar. A partir d’aquest punt hem de seguir la pista, que passa per sota la paret fins al peu de via (1 km).
Per contra, si anem amb 4×4 podem seguir per la pista fins al Coll de Porta i aparcar allí. Després desfem un tros de pista caminant fins al peu de via (500 m)
L1(IV+)
La via comença una mica a la dreta de l’evident diedre que es troba al mig de la Pala Alta. Pugem per una placa a buscar una fissura, que escalem fins superar un primer esperó. Un cop superat aquest continuem per placa amb lleugera tendència a l’esquerra fins arribar sota un extraplom, en aquest punt flanquegem lleugerament a la dreta per entrar a la reunió, que es troba en un replà força còmode. 30 metres.
L2(V-)
Sortim de la reunió flanquejant a l’esquerra fins trobar el primer parabolt. A partir d’aquest punt anem escalant en diagonal a dreta fins que la paret es posa més vertical. Superem aquest pas, que es troba ben protegit amb dos expansions i entrem a la reunió. 30 metres.
L3(V+)
Sortim flaquejant cap a l’esquerra fins al diedre; aquí trobem un pont de roca. Pugem per la fissura-diedre uns metres amb passos atlètics i sortim a la dreta per terreny més fàcil per de seguida tornar a entrar al diedre. Ara l’escalada és més vertical i la tècnica de diedre s’imposa per superar el pas més difícil del llarg amb un moviment atlètic. Un cop superat sortim del diedre cap a la dreta fins la reunió. 30 metres.
L4(V)
Sortim de la reunió recte amunt pel diedre. La part de dalt es converteix en una xemeneia. Hem de fer un pas atlètic sense entrar-hi per sortir per sobre. Just superat aquest diedre-xemeneia trobem un replà on podem muntar una reunió intermitja. Aquesta opció és força interessant doncs ens permet fruir millor de l’últim tram i evita l’excessiu fregament de les cordes.
L5(V+)
Sortim de la reunió amb un pas tècnic i de seguida ens col·loquem al mig del diedre amb les cames ben obertes per anar a buscar la primera assegurança. Per arribar al següent clau cal un altre pas atlètic sobre la fissura. Un cop arribat a aquest punt el diedre es torna menys exigent i gaudim d’una escalada més relaxada però no per això menys maca. Sortim del diedre per dalt i anem a buscar la r que es troba a la dreta.
Descens:
Baixem per un camí poc definit cap a la dreta fins al Coll de Porta. També es pot rapelar per la via.
13 Responses to “Mont Roig, Pala Alta: Diedre Blanqueta”
Trackbacks / Pingbacks
- - 10 maig 2009
- - 10 maig 2009
- - 14 desembre 2009
- - 22 desembre 2010










Enhorabona per l’activitat, aquesta va ser la primera via que es va obrir al Montroig.
Jo mai he fet aquesta aproximació, sempre hem anat per Gerp i d’alli a Vilanova de la Sal. Però la que dius igual és més ràpida.
Felicitats per la via,
El 5+ de dalt cal treballar-lo per et deixa amb un bon regust de boca
Bones Mingo! Nosaltres la vam fer així i després vam tornar per Gerb i ens va semblar més curta l’anada… I si més no més recta
Joan, la darrera tirada és molt xula i el passet te l’has de mirar una mica, només per aquesta tirada ja val la pena fer la via… Però a mi em va costar més el primer 5+, encara que potser era perquè davant anava obrint via una serp de cal ample i va decidir quedar-se a la fissura
HOLA SOC EN XAVI.
LA VIA ES FORÇA MACA, PERO ES UNA VIA QUE TE LE TENS QUE ” CURRAR ” FORÇA PER NO TENIR PROBLEMES DE ENSIGALADES.
PERO LA VIA VAL LA PENA ANAR A FERLA LA ULTIMA TIRADA ES SUPER- CHULA. PER CERT TEMS UN PETIT ERROR, EN LA TERCERA
TIRADA LA SORTIDA DE LA REUNIO ES PER LA ESQUERRA ( NO PER LA DRETA )
Ei Xavi!! En veritat l’errada era per veure si estaves atent!! Hehe!!.
Ara en serio, de seguida ho canvio. Aneu pensant en la propera via…
Una via que no deixa indiferent eh? jo la vaig disfrutar molt, remarcables el tercer i el darrer llargs!
Salut i roca!
Jaume, la veritat és que es tracta d’una via força maca, molt més del que pot semblar a primer cop d’ull i l’últim diedre una passada!! Llàstima que no duri més!!
la meva primera via posant trastos! mha encantat!!!=)
deunido lultim llarg ehh!!
Uoooooo!!!!
Que no pari la festa!!!!