Mont Roig, Pala Alta: Via del curset
Pel nom i la llargària la via del Curset pot semblar poca cosa. Res més lluny de la realitat, es tracta d’una via de dificultat mitja, sostinguda i variada. Ideal per combinar amb itineraris més llargs de la Pala Alta, com ara el Diedre Blanqueta o la Mariola Motors. El traçat del segon llarg difereix força de la via original, donat que va haver-hi un despreniment. Via recomanable.
Ressenya de la via
- Via: Del Curset
- Zona: Montroig – Pala Alta
- Dificultat: V+ (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Compromís: Baix
- Llargària: 80 metres
- Equipament: Via equipada amb espits i ponts de roca
- Material: 12 cintes i bagues pels ponts de roca
- Orientació: Sud-est
- Valoració:***
Aproximació:
Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció Montalegre. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Si anem amb turisme arribarem a un revolt molt tancat on podrem aparcar. A partir d’aquest punt hem de seguir la pista, que passa per sota la paret fins al peu de via.
Per contra, si anem amb 4×4 podem seguir per la pista fins al Coll de Porta i aparcar allí. Després desfem un tros de pista caminant fins al peu de via.
Veure aproximació amb Google-Maps
L1(V)
A meitat del primer llarg
La via comença per una placa tombada que de seguida es posa vertical. Anem superant resalts per un diedre poc definit. Quan s’acaba el diedre comencem un flanqueig cap a l’esquerra i continuem per placa fins a la reunió. Aquest llarg és força sostingut. 7 espits i tres ponts de roca. 45 metres.
L2(V+)
Sortim de la reunió cap a la dreta i amunt. Trobem un espit i una mica més amunt un pont de roca amb una baga. Anem cap a l’esquerra i entrem en un ample diedre-xemeneia, pugem per l’esquerra fins que ens podem col·locar en tècnica de diedre, superem un extraplom i sortim cap a la dreta. Escalem una última placa vertical i sortim al cim. 3 espits i 6 ponts de roca. 35 metres.
Descens:
L´Enric a la segona tirada
Baixem per un corriol marcat amb fites a mà dreta fins arribar al Coll de Porta.
El que més m’ha agradat:
- La continuïtat de la primera tirada.
- La xemeneia del segon llarg, de moviments atlètics.
El que no m’ha agradat tant:
- Pedra descomposta abans d’arribar a la xemeneia.
L’avi trepador a la Codolosa
“L’avi trepador” és una via que es travessa un seguit de plaques verticals de bona roca permetent-nos gaudir d’una escalada divertida i sense pretencions. L’itinerari està perfectament equipat amb espits, essent aquests més abundants a les parts més difícils. L’única pega és que no sigui més llarga, doncs se’ns fa curta. Escalada recomanable que es pot combinar amb altres de la mateixa paret.
Ressenya de la via
- Via: L’avi trepador
- Zona: Montserrat – Paret de la Codolosa
- Dificultat: V (D)
- Dificultat obligada: V
- Grau d’exposició: Baix
- Compromís: Baix
- Equipament: Via equipada
- Material: 10 cintes expres
- Orientació: Sud
- Valoració:***
Aproximació:
Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “la Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre. Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa al peu de via. 10 minuts.
Veure aproximació amb Google-Maps
L1(IV+)
Muntant el segon llarg
Ens enfilem per una serie de blocs i ressalts fins assolir una primera placa. Un cop superada arribem a un petit replà. Des d’aquest ataquem una segona placa més vertical que ens porta fins a la primera reunió. 30 metres.
L2(V)
Sortim de la reunió per la dreta i comencem a escalar per la placa, que es va posant vertical, però sempre amb bona presa. Seguim per la placa amb lleugera tendència a l’esquerra per després tornar una mica a la dreta i entrar a un replà on es troba la segona reunió. Aquest llarg és especialment “disfruton”. 25 metres.
El Sr. Doria muntant el darrer llarg
L3(V)
Sortim de la reunió per la dreta, fent un pas en un petit diedre que ens porta cap a una altra placa. Escalem la placa en lleugera tendència a la esquerra fins situar-nos sobre la reunió. A partir d’aquest punt la placa es posa totalment vertical. Superem un petit ressalt i continuem per la placa fins que aquesta es tomba per arribar a la reunió. Un altre llarg preciós. 30 metres.
Descens:
Fem un ràpel fins la primera reunió i un altre fins al peu de via.
Alimera a la Paret de la Codolosa
La Paret de la Codolosa forma un amfiteatre davant Collbató. En ella trobem força itineraris de dos o tres tirades de dificultat mitjana i amb bona roca en general. A l’extrem dret de la paret hi ha l’Alimera, una senzilla via de tres llargs, perfectament assegurada, ideal per tots aquells que comencin a fer de primer de corda o per qui cerqui una escalada ràpida i sense compromís.
Ressenya de la via
- Via: Alimera
- Zona: Paret de la Codolosa
- Dificultat: V (BD+)
- Dificultat obligada: IV
- Grau d’exposició: Baix
- Compromís: Baix
- Llargària: 105 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: 6 cintes expres
- Orientació: Sud
- Valoració:*
Aproximació:
Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “la Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre. Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa al peu de via. 10 minuts.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L-1(V)
La via comença en uns blocs. Ens hi enfilem i de seguida entrem a una placa vertical (V). Un cop superada la part més vertical seguim fins arribar a un petit replà que ens du a una altra placa on trobem la reunió (IV). Aquesta és força còmoda. 40 metres
L2(V)
El senyor Doria apunt d´arribar a la segona R
Sortim per la dreta a buscar una primera expansió. Escalem per una placa vertical i ben farcida de forats i canto. Aquest tram és una escalada molt agradable (V). Arribem a un replà i seguim amunt pel costat d’una fissura fins la reunió. 40 metres.
L3(IV)
L’última tirada es força tombada i ens porta fins un bosquet on es troba la reunió. No val gaire la pena fer-la. 20 metres.
Descens:
Dos ràpels per la via. El primer de 50 metres fins la primera reunió i des d’aquí un segon d’uns 35 metres.
Serra d’or al Serrat de les Garrigoses
El Serrat de les Garrigoses es troba al extrem sud-est del macís de Montserrat. Es tracta d’una paret totalment encarada al sud, el que ens assegura sol tot el dia fent que sigui una zona ideal per l’hivern. La via Serra d’Or busca la manera d’arribar fins al cim del Serrat; trobarem fissura, plaques i xemeneia, roca cutre i excel·lent, fent de l’ascensió una escalada exigent on no es regala res.
Ressenya de la via
Cal destacar que la via es troba poc assegurada amb claus i espits, que ens marquen l’itinerari i asseguren alguns passos difícils. Hi ha algun tram exposat on es fa molt difícil l’auto-protecció, per tant es recomanable no posar-se en aquesta via si no es té el cinquè grau molt consolidat. També es molt recomanable afrontar l’ascensió amb cordes de 60 metres.
Per últim recordar que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (C-6) resta prohibida l’escalada del 15 de febrer al 31 de maig.
- Via: Serra d’Or
- Zona: Montserrat – Serrat de les Garrigoses
- Dificultat: V+ (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Grau d’exposició: Alt
- Compromís: Alt
- Llargària: 265 metres
- Equipament: Via poc equipada amb claus i espits
- Material: 8 cintes expres, joc d’encastadors, joc de friends i cordes de 60 metres, opcionalment algun clau
- Orientació: Sud
- Valoració:**
Aproximació:
En Xavi fent el pas per entrar al diedre del segon llarg
Des de l’aparcament de les coves del Salnitre agafem les escales i abans d’arribar a l’últim grup d’esglaons prenem un corriol a mà dreta que puja per la feixa. Passarem una petita cova i després trobarem unes escales i una corda fixa. Un cop arribem a la canal principal hem de pujar uns metres i girar a l’esquerra. La via comença sota un gran esperó ataronjat, per on es desenvolupa la segona tirada.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(III+)
La primera tirada és una grimpada de 45 metres fins la primera reunió. Aquest llarg no té cap assegurança però podem llaçar algun pont de roca i alguna savina. La es fa en un replà molt còmode i només té un espit, per tant l’haurem de reforçar amb tascons o friends.
L2(V)
Sortida de la xemeneia del segon llarg
Sortim de la reunió en diagonal a la dreta per anar a buscar un diedre molt evident. Per entrar al diedre tenim un pas extraplomat que solucionem amb un moviment atlètic. Aquest pas està protegit per un clau. Un cop som dins el diedre hem d’anar pujant amb cura en tècnica de diedre, la roca no és del tot bona. Podem protegir la tirada amb la fissura del fons del diedre on entren bé els tascons. El diedre s’estreta i es converteix en una xemeneia. Quan sortim d’aquesta anem cap a l’esquerra fins arribar a la segona reunió. Aquesta es troba en un replà còmode i només té un espit, per tant ens tocarà reforçar-la com la primera.
L3(IV)
El Senyor Doria al tercer llarg
Sortim de la reunió cap a la dreta per trobar la línia més evident. Seguim per la placa recte amunt, sempre amb bona roca. Es pot llaçar alguna savina. La reunió es fa en dos espits tot just abans de la rampa central. La tirada és de 50 metres justos, per tant és important dur cordes de 60.
Rampa central
Quan sortim de la reunió hem de ser extremadament curosos amb les pedres, la sortida està molt descomposta i les pedres cauen només mirar-les. Seguim caminant fins posar-nos sota l’esperó final.
A meitat de la quarta tirada
L4(V)
Sortim per la banda dreta de l’esperó per anant a l’esquerra, col·locar-nos a al centre de la columna. Tenim una primera part vertical amb una placa fina típica de Montserrat. Quan superem aquesta primera placa anem cap a la dreta per buscar una llastra i sortim a una altra placa, aquesta amb roca excel·lent. Continuem per la placa fins a la reunió (dos espits). Aquest llarg es troba ben protegit amb espits i claus. 45 metres.
L5(V+)
El Xavi sortint de la r 4
hem de sortir de la reunió flaquejant un metre cap a l’esquerra. Pugem verticalment per la placa fins al primer espit (V+). Aquest tram es força exposat i una caiguda seria pràcticament un factor dos doncs no hi ha on autoprotegir-se. Un cop superada aquesta primera assegurança seguim per un tram vertical i sortim cap a la dreta, a una zona més ajaguda. Aquí podrem col·locar algun friend gran a la fissura de la dreta. Pugem uns metres i flanquejem cap a l’esquerra. Aquest tram està molt descompost i s’ha d’anar amb molta cura.
El Xavi al diedre de sortida
Un cop estem a la vertical del diedret/fissura pugem (o levitem) recte amunt vigilant molt les preses doncs continua estant molt descompost. Un cop superem aquest tram arribem a un replà i escalem una placa vertical que tenim a la dreta. Aquesta placa, de roca perfecta, està protegida per un parabolt. Sortim de la placa i arribem a la reunió (2 espits).50 metres.
L6(II)
Aquest llarg és de tràmit fins al cim del serrat. 30 metres.
Descens:
Jo mateix sortint del darrer diedre que és molt precari
Baixem per la banda dreta per un corriol més o menys evident fins anar a trobar la canal principal. Un cop allí trobem un primer ràpel de 45 metres, un segon de 35 metres i un tercer de 30 metres. Un cop haguem fet els ràpels, continuem baixant per la canal amb alguna desgrimpada fins arribar a la feixa que hem pres per anar al peu de via, des d’aquest punt desfem el camí.
Últims comentaris