Bego-Miguel-Kush a l’Agulla de Can Jorba
La via ressenyada és una sencilla escalada unió de dos vies: la Bego-Kush, que arriba fins a la tercera reunió i va ser oberta l’any 1999 i la Miguel-Kush que va des de la r3 fins al cim de l’agulla. En total 240 metres d’escalada que no passen de IV+.
ressenya de la via
- Via: Bego-Miguel-Kush
- Zona: Montserrat – Can Jorba
- Dificultat: V- (D)
- Dificultat obligada: IV+
- Grau d’exposició: Baix
- Compromís: Baix
- Llargària: 240 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: 10 cintes exprés i és molt recomanable dur cordes de 60 metres
- Orientació: Sud-est
- Valoració:***
Aproximació:
Des de Can Jorba prenem un corriol amb marques grogues que es dirigeix a la canal del Joc de l’Oca. Quan arribem a l’inici de la canal la via comença a l’esquerra d’aquesta, entre la Sol Solet i l’Escabroni escapullini.
El senyor Doria acabant el 1er llarg
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV+)
La via comença entre la Sol Solet i l’Escabroni escapullini. Hem de tirar recte amunt, en una escalada per placa fins a la reunió. Aquest llarg és força mantingut, però mai passa del IV+. La reunió és munta sobre un còmode replanet a l’esquerra de la r de l’Escabroni. 45 metres.
L2(V-)
La paula a la segona tirada
hem de sortir en diagonal cap a la dreta (no confondre’ns amb l’Escabroni que va recte) i després recte amunt. A meitat del llarg trobem el pas de V, un resalt ben protegit i amb molt bona presa. Un cop superat continuem amunt fins a la reunió, que també coincideix amb la segona reunió de l’Escabroni. 30 metres.
L3(IV+)
Sortim en diagonal cap a la dreta i anem travessant una magnífica placa presidida per l’imponent sostre de la Miranda de Can Jorba. Entrem a un diedre que va pel costat del sostre i quan el superem entrem caminant a la reunió. 45 metres.
Obrint el tercer llarg
L4(IV)
Sortim de la reunió per anar a buscar la placa que va per la dreta del Gran Diedre Sud, escalem primer en diagonal a la dreta per tornar a fer una petita diagonal a l’esquerra i altre volta a la dreta fins la reunió. 50 metres.
L5(-V/IV+)
Només sortir de la reunió ens trobem el típic llàvi montserratí. Es fàcil de superar gracies a la qualitat de les preses. després continuem escalant per la placa amb molt bona roca fins la reunió. 30 metres.
La Paula a la quarta tirada
L6(III+)
Tot i que la lògica diria que hem de sortir recte amunt, la via surt fent un flaqueig cap a la dreta fins una assegurança, a partir d’aquest punt seguim recte amunt fins al cim de l’agulla. 40 metres.
Descens:
Per al descens tenim diferents opcions, depenent de les ganes de fer el cabra que tinguem. L’opció més tranquila és remuntar la part final de la Canal del Joc de l’Oca i anar a cercar el camí de la Palomera. Sinó podem baixar per la Canal del Joc de l’Oca o bé pel Barranc dels Tres en Ratlla (remuntant el Joc de l’Oca i desviant-nos abans de prendre el camí de la Palomera)
El Sr. Doria i la Paula a la 5a reunió i en Xavi a meitat del 5e llarg
El que més m’ha agradat:
- Roca de molt bona qualitat
- La sortida de la quarta reunió
El que no m’ha agradat tant:
- Que trepitgi l’Escabroni escapullini
- Descens llarg
Normal per la variant Sortida Directa a la Paret de la Formiguera
La Normal de la Paret de la Formiguera és una línia senzilla ideal per iniciar-se en via llarga. Acabar per la variant Sortida Directa li dóna una mica més de caràcter. Al tractar-se d’una via ràpida es converteix en una bona opció per combinar amb altres rutes de la paret com la Martinetti o la Garrets-Eusebi.
Ressenya de la via
- Via: Normal (variant de Sortida Directa)
- Zona: Sant Llorenç de Montgai – Paret de la Formiguera
- Dificultat: V+ (D)
- Dificultat obligada: IV+
- Grau d’exposició: Baix
- Compromís: Baix
- Llargària: 100 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: 10 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració:***
Aproximació:
Des de Balaguer hem de prendre la carretera direcció Tremp (C-13). Abans d’arribar al poble de Camarasa trobem un desviament a mà esquerra direcció a Sant Llorenç de Montgai (LV-9047). Hem de seguir per aquesta carretera direcció Sant Llorenç; primer passarem pel costat de la Paret de l’Os i al 2,5 km del desviament estarem davant la Paret del Cilindre.
Es pot aparcar a mà esquerra. Des d’aquest punt veiem la paret Formiguera i el terraplè de la via del tren. Hem de dirigir-nos en direcció al terraplè i remuntar-lo per la banda dreta. Un cop som a dalt només hem de creuar la via i situar-no al peu de la paret. (10 minuts des del cotxe).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(III+)
El Joan a meitat del primer llarg
La via comença al centre d’un ample esperó fàcilment identificable a la part esquerra de la paret. Hem d’escalar pel centre per terreny tombat fins arribar a la primera reunió. 4 espits i 45 metres.
L2(IV)
Sortim de la reunió recte amunt. Escalem per la placa amb una lleugera tendència cap a la dreta fins arribar a la segona reunió. 4 espits i 35 metres.
L3-Variant Directa(V+)
Muntant la segona tirada
Des de la reunió veiem les dos línies possibles: cap a la dreta el llarg original (IV) i cap a l’esquerra la Variant de Sortida Directa (V+). Sortim recte amunt i després fem una lleugera diagonal cap a l’esquerra. Aquí la paret va guanyant en verticalitat fins que arribem a un petit resalt (V+) molt ben protegit. Un cop el superem sortim en diagonal a la dreta per acabar la tirada. 25 metres i 6 espits.
Descens:
Podem rapelar des de la darrera reunió de la via original o bé baixar caminant pel vessant nord de la paret.
El que més m’ha agradat:
- La pedra és més bona del que ens podem pensar en un primer moment.
- La darrera tirada.
El que no m’ha agradat tant:
- Primera tirada de pur tràmit…
Josep Mª Andreví a la Miranda de Can Jorba
A la Miranda de Can Jorba trobem mitja dotzena de vies de dificultat baixa, encarades cap al sud-est, fet que ens assegura sol i bones temperatures a l’hivern. L’Andreví és una via de tall clàssic oberta pels germans Masó, lògica i amb roca prou acceptable. L’equipament, suficient, es pot completar amb algun tascó.
Ressenya de la via
- Via: Josep Mª Andreví
- Zona: Montserrat – Can Jorba
- Dificultat: V (D+)
- Dificultat obligada: IV+
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Compromís: Baix
- Llargària: 100 metres
- Equipament: Via equipada amb espits i claus
- Material: 8 cintes exprés, vagues per muntar l’última reunió a un arbre i opcionalment joc de tascons
- Orientació: Sud-est
- Valoració:**
Aproximació:
Des de Can Jorba prenem un corriol amb marques grogues que es dirigeix a la canal del Joc de l’Oca. La via comença a l’esquerra del camí, al costat d’un roc amb un gran forat.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
En Xavi obrint el primer llarg
El primer llarg comença a un esperó just al costat d’un roc amb un forat. El primer espit es troba una mica amunt. Un cop hem xapat continuem per l’espero fins un petit replà. A partir d’ara escalem per una fissura, després placa i una altre cop fissura; quan s’acaba la darrera fissura sortim cap a l’esquerra en diagonal fins la reunió. 30 metres.
L2(V)
El senyor Doria al segon llarg
Sortim per la dreta de la reunió, fent un curt flanqueig. Tot seguit escalem una placa fissurada, que es es va tornant més compacta i un xic més vertical fins la reunió. 30 metres.
L3(V)
La darrera tirada comença tombada, hem d’anar amunt fins a trobar un ressalt més vertical, però ben protegit amb un clau. Un cop superat anem en diagonal a l’esquerra fins arribar a un pi on fem l’última reunió. 40 metres.
Descens:
Obrint la tercera tirada
Un ràpel de 40 metres fins a la r2 i un altre de 50 fins al peu de via.
El que més m’ha agradat:
- La segona tirada.
- Reunions còmodes i rapelables.
El que no m’ha agradat tant:
- Peu de via ombrívol i fred a l’hivern.
- Algun tram amb roca dubtosa.
Últims comentaris