Josep Mª Andreví a la Miranda de Can Jorba
A la Miranda de Can Jorba trobem mitja dotzena de vies de dificultat baixa, encarades cap al sud-est, fet que ens assegura sol i bones temperatures a l’hivern. L’Andreví és una via de tall clàssic oberta pels germans Masó, lògica i amb roca prou acceptable. L’equipament, suficient, es pot completar amb algun tascó.
Ressenya de la via
- Via: Josep Mª Andreví
- Zona: Montserrat – Can Jorba
- Dificultat: V (D+)
- Dificultat obligada: IV+
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Compromís: Baix
- Llargària: 100 metres
- Equipament: Via equipada amb espits i claus
- Material: 8 cintes exprés, vagues per muntar l’última reunió a un arbre i opcionalment joc de tascons
- Orientació: Sud-est
- Valoració:**
Aproximació:
Des de Can Jorba prenem un corriol amb marques grogues que es dirigeix a la canal del Joc de l’Oca. La via comença a l’esquerra del camí, al costat d’un roc amb un gran forat.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
En Xavi obrint el primer llarg
El primer llarg comença a un esperó just al costat d’un roc amb un forat. El primer espit es troba una mica amunt. Un cop hem xapat continuem per l’espero fins un petit replà. A partir d’ara escalem per una fissura, després placa i una altre cop fissura; quan s’acaba la darrera fissura sortim cap a l’esquerra en diagonal fins la reunió. 30 metres.
L2(V)
El senyor Doria al segon llarg
Sortim per la dreta de la reunió, fent un curt flanqueig. Tot seguit escalem una placa fissurada, que es es va tornant més compacta i un xic més vertical fins la reunió. 30 metres.
L3(V)
La darrera tirada comença tombada, hem d’anar amunt fins a trobar un ressalt més vertical, però ben protegit amb un clau. Un cop superat anem en diagonal a l’esquerra fins arribar a un pi on fem l’última reunió. 40 metres.
Descens:
Obrint la tercera tirada
Un ràpel de 40 metres fins a la r2 i un altre de 50 fins al peu de via.
El que més m’ha agradat:
- La segona tirada.
- Reunions còmodes i rapelables.
El que no m’ha agradat tant:
- Peu de via ombrívol i fred a l’hivern.
- Algun tram amb roca dubtosa.
10 Responses to “Josep Mª Andreví a la Miranda de Can Jorba”
Trackbacks / Pingbacks
- - 31 març 2010
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
Aquesta via em va agradar força, com la majoria de les Masó, sap trobar el pany de paret bò ! a més com que és oberta per baix, tan sols hi ha expansions on no et pots autoprotegir…la del costal la Glòria també és recomanable, és de l’Escofet i cia, si no l’heu feta aneu-la a fer que disfrutareu.
Jo quan vaig fer aquesta via, deviem ser dels primers repetidors, vaig trobar que la roca era força dubtosa a la segona tirada i que les assegurances allunyaven molt a la tercera, tot i que no és dificil. Veig que pel que fa a la roca encara no ha millorat gaire.
Hola jaume, espero que la recuperació vagi d’allò més bé. La veritat és que es tracta d’una via “disfrutona” i molt ben trobada. La idea inicial era fer aquesta i la Gloria, però se’n va tirar el temps a sobre, així que queda pendent.
Joan, la via en general està força neta i la roca és de qualitat, tot i així hi havia algun bloc inestable… però no desmereix la via ni molt menys.
Hola Eduard
Ahir amb en Esteve la varm fer, es una via de concepcio classica, amb els seguros a la classica , pero encara i han trams de roca molt dubtosa i vigila a on t’agafes, ni que siguin blocs grans perque es mouen força, potser alguna peça mes no hi sobraria, pero es deixa fer, personalment la integral Gloria em va agradar mes, pero aqueta es pot recomanar.
Bones!
Avui ha sigut el meu “bateig” a les vies llargues i aquesta a estat la que ha tocat. No dic que la hem escollit perquè no ha sigut ben bé així.
La idea era fer la Sol Solet (més recomenada per novels com jo a la via llarga, diuen) peró els companys no tenien gaire clar quin era el peu de la via…
La qüestió és que a la 1ra R ja tenien clar que no era la Sol Solet i gràcias al mòbil i a la recerca per internet de la xicota d’un dels companys, ens hem assegura’t de quina era la via que feiem.
La experiència ha estat molt bé i amb ganes de tornar-hi per fer una altra, ara aixó si, el tema del coco no té ni punt de comparació amb la esportiva… un altre món, i molt interessant!
I després del tostón, el tema principal: qualitat de la roca
La meva opinió (des de la innexperiència i sense voler desmereixer la via ni molt menys) és que al segon llarg la roca si que pot ser una mica dubtosa en algun moment. De fet crec que, sense voler-ho, m’he desfet de la part més descomposada… Al petit flanqueig de sortida de la primera R, just quan comences a enfilar amunt, m’he agafat a un foradet i just en el mateix moment de carregar-li pes… tot un bloc de pedra més o menys de la meva alçada s’ha desenganxat i ha caigut… Sort que no hi havia ningú a peu de via i que jo estava agafat a una presa bona amb l’altre ma.
Espero que la meva petita aportació pugui ser útil per propers escaladors de la Josep Mª Andreví
Salut i a tibar!
Enhorabona Cristopher, bona estrena!!
Això de no trobar el peu de via i posar-se a una altre és tot un clàssic quan comences a fer via llarga, que aixequi el dit al que no li hagi passat mai!!
respecte al que dius de la qualitat de la roca, és bona en general no? Sí que hi ha algun punt on és una mica dubtosa a la segona tirada, però això és una altra de les gràcies de l’escalada clàssica, aprendre a llegir la roca, acariciar-la i sentir, no confiar cegament… Més variables que l’esportiva, potser menys grau, però altres inputs en que em d’estar forts.
Molta sort i si aneu a fer la Sol Solet o l’Escabroni o la Bego (que són totes al costat) trobareu rocam de primera
Bones escalades!
Si si, en general la roca de la via és bona. El petit “susto” del despreniment va ser just a la sortida del segon llarg, on hi havia algun altre tram amb bolos que feien dubtar, pero la resta de la via molt bé.
Gràcies pels ànims i a tibar fort!
Salut!!
Hola y saludos, quería saber si de ese mismo costado de la pared (Miranda de Can Jorba) justo del lado izquierdo de la vía Josep Mª Andreví tendríais la reseña de otra buena vía Montserratina paralela a la anterior comentada, esta la escalamos el pasado domingo 11 de marzo tenia 4 largos con las R bien equipadas (anillas) con una entrada y un ultimo largo singulares, gracias por vuestra atención y siempre pendientes de vuestro blog/reseñas…
Jorge
Bones!
a l’esquerra de la JM Andreví hi ha la via Glòria: http://escalatroncs.wordpress.com/2009/11/25/integral-gloria-aresta-brucs-a-can-jorba/
Bones escalades!