Tope Clàssic a Àger
La Tope Clàssic és una via per fer sense pressa, fruint de cada una de les tirades. Trobem trams de fissura, plaques del tot variades i algun moment d’artificial. En definitiva, una bona opció per torrar-nos al sol hivernal mentre gaudim de l’escalada en un indret preciós.
Ressenya de la via
- Via: Tope Clàssic
- Zona: Àger – Cap del Ras
- Dificultat: 6b/A1 (MD)
- Dificultat obligada: V+/A1
- Grau d’exposició: Mitjà
- Compromís: Mitjà
- Llargària: 275 metres
- Equipament: Via pràcticament equipada
- Material: 16 cintes i un estrep. Pot ser útil un joc de friends per reforçar alguns trams i l’última reunió. Alguna baga per savines
- Orientació: Sud
- Valoració:****
Aproximació:
Entrant a Àger prenem una carretera a mà esquerra que passa pel costat del cementiri (Direcció Colobor). La seguim uns quilometres fins que trobem una pista de terra a mà dreta que va al refugi de Colobor. La prenem i al cap de poc trobem un trencall; hem de prendre el que NO va al refugi. Seguim la pista fins a trobar-nos a l’alçada de la via. Des del cotxe l’aproximació és evident (10 minuts).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
El senyor Doria arribant a la segona R
L1(IV)
La primera tirada és un pur tràmit per enfilar-se a un esperó on fem la primera reunió. 40 metres.
L2(6a)
Sortim recte amunt i escalem una placa amb roca molt franca i generosament assegurada. La màxima dificultat es troba a mitja placa. Després seguim recte, superem uns resalts i reunió. 35 metres.
Última fissura abans d'entrar a la 3a R
L3(V+)
Sortim cap a la dreta fins situar-nos a una placa tombada. Seguim la placa amunt en direcció a una fissura. Hi ha un merlet que es pot llaçar i una mica després un clau. Escalem la fissura i quan s’acaba sortim a l’esquerra cap a la reunió. L’inici d’aquesta tirada és fàcil però bastant exposat. 35 metres.
L4(V+)
Superant el ressalt del 4rt llarg
Sortim de la r recte amunt fins situar-nos a una placa bastant tombada, de seguida podem llaçar una savina i més endavant un pont de roca. La placa es va posant més vertical fins arribar a un ressalt. Un cop superem el ressalt seguim en diagonal a l’esquerra, ens saltem una reunió (espit-buril) i continuem cap a l’esquerra fins sortir a la feixa on trobem una altra reunió. 45 metres.
L5(III)
Sortint de la r-4 hem d'escalar un petit muret descompost
Pugem per un petit mur bastant descompost fins un replà i ens col·loquem sota la paret on es troba la reunió. Tirada neta, 25 metres.
L6(V+/Ae o 6b)
Sortim amunt fins situar-nos sobre un petit ressalt, flaquegem cap a la dreta per anar a buscar una fissura/bavaresa. Un cop superada escalem fins superar un altre ressalt i entrar en un tram amb moltes fissures horitzontals. Seguim amunt amb lleugera tendència a l’esquerra fins situar-nos al costat d’una fissura/diedre.
Llarg 6: roca immillorable
A partir d’aquest punt es pot fer en A0 o seguir en lliure (6b+) fins que sortim a un replà on es troba la reunió. 35 metres.
L7 (A1 i V+)
Sortim de la reunió en artificial, primer sobre dos parabolts i després sobre un clau. A partir d’aquí els passos són llargs, però podem progressar equipant la fissura de l’esquerra fins sortir en lliure (V/V+). L’arribada a la r està una mica descomposta. 15 metres.
L8(III+)
Vaig reforçar el tram d'A1 amb algun friend
Sortim de la reunió cap a l’esquerra i fem una mica de savina-tracció fins sortir a un jardí. Anem cap a la dreta i pugem a un muret fins situar-nos sota una placa força compacta. La reunió és un parabolt, però es pot reforçar bé amb un friend o tascó. 20 metres.
L9(V+)
Sortim de la reunió fent oposició entre una fissura i una canaleta i seguim en adherència fins al primer parabolt. Un cop superat aquest continuem per una placa molt franca fins sortir de la paret. La sortida està bastant descomposta. 25 metres.
Descens:
El Senyor Doria sortint de la paret: Una via molt xula!!
Anem cap a la dreta fins trobar un esperó característic (fites visibles). Continuem per la feixa cap a la dreta fins anar a trobar la canal de baixada que ens acaba deixant a la pista on tenim el cotxe. 45 minuts.
El que més m’ha agradat:
- Sostinguda i amb ambient.
- Totes les plaques que trobem són magnífiques i amb roca força compacta.
- Una via 100% recomanable.
El que no m’ha agradat tant:
- La sortida de la segona r és exposada i sense possibilitat d’assegurar. Una caiguda seria força dolenta: factor 2 amb metres i la paret no és vertical.
- L’última reunió (un parabolt) està al pitjor lloc per començar a escalar.
- Algunes entrades a les reunions estan descompostes i poden caure pedres.
Terra de Dinosaures a la Paret Bucòlica
Situada entre Oliana i Coll de Nargó, la Paret Bucòlica té una bona oferta d’itineraris, essent Terra de Dinosaures una de les opcions més assequibles. Aquesta via, que corre a la dreta de Bàlsam de Tigre, ens ofereix una escalada variada sobre roca generalment de molt bona qualitat, amb alguns passos aïllats més difícils que trenquen la tònica de cinquè que presenta la via.
Ressenya de la via
- Via: Terra de Dinosaures
- Zona: Oliana – Paret Bucòlica
- Dificultat: 6a (MD-)
- Dificultat obligada: V+
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Compromís: Mitjà/baix
- Llargària: 160 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: 10 cintes exprés i alguna baga per savines
- Orientació: Sud-est
- Valoració:***
Aproximació:
Circulem per la C-14 direcció Andorra, al sortir del tercer túnel un cop passat el pantà d’Oliana ens hem de desviar per l’antiga carretera. Circulem uns 300 metres i aparquem el vehicle a un replà a mà dreta. Des de l’aparcament ja es veu la via. Reculem caminant uns metres fins que trobem un corriol poc definit que ens porta fins al peu de la via (trajecte evident).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
El Joan a meitat del primer llarg
La via comença a la dreta de la Bàlsam de Tigre i al costat d’un pi característic. Ens enfilem per unes plaques lleugerament tombades. Escalem en tendència a la dreta fins arribar a un primer replà. Enfilem una primera placa vertical amb bones mans. Un cop superada trobem una altra placa lleugerament desplomada però amb mans molt franques, ens podem ajudar amb una fissura que hi ha més a la dreta. Arribem a la reunió molt còmoda sobre un replà. 30 metres.
L2 (V+/6a)
Inici de la segona tirada
Sortim de la reunió en diagonal a l’esquerra i superem un primer desplomet amb unes mans d’escàndol. Seguim uns metres en tendència a l’esquerra per una placa vertical fins que ens situem al davant una placa lleugerament extraplomada. Aquest és el pas clau de la tirada, V+ o 6a segons quina sigui la ressenya (Per mi 6a ). Les presses de mans són més justes i hem d’apropar-nos a una fissura que hi ha a la dreta per després poder seguir a l’esquerra per la placa fins al següent parabolt. Un cop xapat aquest ja trobem més mans (V). Sortint de la placa trobem la reunió -també molt còmoda- en un altre replà. 30 metres.
L3(V+)
El Joan a la tercera tirada
Sortim de la r seguint la línia d’assegurances i superem un parell de ressalts fins situar-nos sota una fissura vertical. Escalem per la fissura amb cura, donat que hi ha un bolo que balla. Un cop superada la fissura ens trobem amb una placa vertical. Sortim de la placa per terreny tombat i anem a cercar la r que es troba més a l’esquerra. 35 metres.
L4(6a)
El Juanitu encarant el 6a del 4rt llarg
Per sortir de la r hem de fer-ho amb un parell de passos en bavaresa potents fins a xapar el primer parabolt. Un cop xapat ens col·loquem en una placa vertical que demana una escalada més tècnica. Arribem a una mini feixa que ens deixa davant una placa vertical. Escalem en diagonal seguint les assegurances. El 6a és per arribar a l’últim parabolt abans de la reunió. Aquest pas és més complicat pels baixets com jo donat que hem de fer un moviment dinàmic per anar a cercar una bústia tremenda. Un cop tenim la mà a la bústia és fàcil superar-nos per xapar i arribar a la reunió. 25 metres.
L5(V+)
En Joan obrint el darrer llarg
Sortim de la r cap a la dreta amb un parell de passos fins sobre una placa vertical. Un cop superada la placa sortim per terreny més tombat i descompost (compte amb els de sota!!) Continuem fins sortir de la paret i fem la reunió a un arbre. 40 metres.
Descens:
Quan sortim de la via seguim unes fites a mà esquerra que ens menen cap un corriol. Seguirem per la feixa (fites). Aquesta va perdent alçada i trobem un nou corriol/tartera que ens porta fins a la carretera. 1 km.
El que més m’ha agradat:
- Bona roca excepte l’últim tram de la darrera tirada.
- Reunions còmodes (menys la darrera).
El que no m’ha agradat tant:
- A l’últim llarg, un cop es supera la placa més vertical la comunicació entre la cordada es fa molt difícil. Hauria estat lògic que la quarta tirada arribés fins al terreny més tombat i que la última fos de tràmit per sortir.
- La sortida està descomposta i poden caure pedres pel fregament de la corda.
Primavera Marciana a la Miranda del Pas del Príncep
La Primavera Marciana té com a principal al·licient la superació del gran sostre de la Miranda del Pas del Príncep. Si a això li sumem un primer llarg vertical i “disfruton” en un entorn tranquil i amb roca de bona qualitat és molt difícil trobar una excusa per no tastar aquesta via.
Ressenya de la via
- Via: Primavera Marciana
- Zona: Montserrat – Frares
- Dificultat: 6b/Ae (MD)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Compromís: Mitjà/alt
- Llargària: 190 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: 16 cintes exprés i 2 estreps
- Orientació: Sud-est
- Valoració:***
Aproximació:
Des del Bruc agafem el camí que va cap al refugi. Després d’aproximadament un quilòmetre aparquem i agafem un camí a mà dreta (camí de la Cova de l’Arcada). Seguim el camí, superem el Coll del Xincarró, després el camí baixa una mica. Trobem un creuament de camins, seguim recte amunt (nord); al cap d’uns metres el camí gira a la dreta per una zona més feréstega. Pugem fent ziga-zagues fins a la Cova de l’Arcada. Seguim el corriol cap el nord fins trobar un desviament que va cap al Coll del Porc. Seguim una estona fins trobar una enorme roca despresa que fa un sostre. Aquí ens desviem i cerquem unes marques blaves que hem de seguir fins el peu de via (línia d’espits evident)
Veure aproximació amb Google Maps
L'Enric a la part de V del primer llarg
L1(6b o V/Ae)
La via s’inicia en una canalera evident. Hem d’anar a cercar la primera assegurança (IV+) fins un petit replà. Aquí es posa vertical i ens hem de col·locar bé per fer la part de 6b, que és molt vertical però en cap cas desploma. L’entrada convida al lliure perquè les xapes estan molt juntes. De seguida trobem més pressa i el llarg es torna un V sostingut fins que la paret es va tombant per arribar a la reunió. 50 metres i molts espits.
L2(IV+)
Segona tirada des de la r3
Sortim en diagonal cap a la dreta fins que arribem a un diedre. Escalem uns passos pel diedre per després passar a la placa de la dreta, vertical però ben assegurada amb un espit. Superat aquest tram més vertical trobem un petit replà i un altre ressalt que superem per entrar sota el gran sostre. Des d’aquest punt flanquegem cap a la dreta (I) fins a la reunió. L’últim pas abans d’entrar al replà és exposat pel segon, donat que si tingues una caiguda faria un pèndul important.
L´Enric muntant el llarg del sostre
L3(A2e i IV)
Ataquem directament el sostre, amb uns primers 5 pasos quasi horitzontals. A poc a poc el sostre es va posant vertical i hi ha algun pas més llarg. La sortida en lliure no té més dificultat que la de canviar del xip de l’artifo al lliure. Seguim per una placa lleugerament tombada fins la reunió. 35 metres.
L4(V)
Sortim recte amunt per terreny tombat fins que trobem un típic llavi montserratí. Aquí trobem el pas de V, que està protegit per un espit i és un moviment atlètic de presses petites. Un cop superat aquest punt més difícil escalem en lleugera tendència a l’esquerra fins que trobem la següent xapa (aleje fàcil). A partir d’aquest punt seguim recte amunt fins la reunió que es troba a una bauma. 40 metres.
Muntant el llarg 4 després d´haver superat el llavi
L5(Ae i IV+)
Sortim de la reunió en Ae per superar el sostre de la bauma, són uns 4 o 5 passos fins sortir en lliure. Anem una mica a la dreta i trobem un darrer tram vertical que un cop superat ens porta fins un replà i la reunió, que podem muntar en unes sabines. 20 metres.
Descens:
Hem d’acabar d’arribar fins al cim. Després desgrimpem una mica fins arribar al coll del Pas del Princep. Des d’aquí prenem el camí cap a la dreta (és la continuació del camí que hem pres per pujar) i desfem el camí fins el cotxe. Tant l’aproximació com el descens són llargs, conteu una hora més o menys.
Últim Ae sortint de la darrera r
El que més m’ha agradat:
- El sostre és espectacular i amb un bon pati.
- El primer llarg, vertical però molt ben assegurat.
- Roca de bona qualitat en general.
El que no m’ha agradat tant:
- Aproximació i descens llargs.
- Al segon llarg el tram final és expo pel segon.
Últims comentaris