Terra de Dinosaures a la Paret Bucòlica

Situada entre Oliana i Coll de Nargó, la Paret Bucòlica té una bona oferta d’itineraris, essent Terra de Dinosaures una de les opcions més assequibles. Aquesta via, que corre a la dreta de Bàlsam de Tigre, ens ofereix una escalada variada sobre roca generalment de molt bona qualitat, amb alguns passos aïllats més difícils que trenquen la tònica de cinquè que presenta la via.

Ressenya de la via

Ressenya de la via

  • Via: Terra de Dinosaures
  • Zona: Oliana – Paret Bucòlica
  • Dificultat: 6a (MD-)
  • Dificultat obligada: V+
  • Grau d’exposició: Mitjà/baix
  • Compromís: Mitjà/baix
  • Llargària: 160 metres
  • Equipament: Via equipada
  • Material: 10 cintes exprés i alguna baga per savines
  • Orientació: Sud-est
  • Valoració:***

Aproximació:

Circulem per la C-14 direcció Andorra, al sortir del tercer túnel un cop passat el pantà d’Oliana ens hem de desviar per l’antiga carretera. Circulem uns 300 metres i aparquem el vehicle a un replà a mà dreta. Des de l’aparcament ja es veu la via. Reculem caminant uns metres fins que trobem un corriol poc definit que ens porta fins al peu de la via (trajecte evident).

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(V)
El Joan a meitat del primer llarg

El Joan a meitat del primer llarg

La via comença a la dreta de la Bàlsam de Tigre i al costat d’un pi característic. Ens enfilem per unes plaques lleugerament tombades. Escalem en tendència a la dreta fins arribar a un primer replà. Enfilem una primera placa vertical amb bones mans. Un cop superada trobem una altra placa lleugerament desplomada però amb mans molt franques, ens podem ajudar amb una fissura que hi ha més a la dreta. Arribem a la reunió molt còmoda sobre un replà. 30 metres.

L2 (V+/6a)
Inici de la segona tirada

Inici de la segona tirada

Sortim de la reunió en diagonal a l’esquerra  i superem un primer desplomet amb unes mans d’escàndol. Seguim uns metres en tendència a l’esquerra per una placa vertical fins que ens situem al davant una placa lleugerament extraplomada. Aquest és el pas clau de la tirada, V+ o 6a segons quina sigui la ressenya (Per mi 6a ). Les presses de mans són més justes i hem d’apropar-nos a una fissura que hi ha a la dreta per després poder seguir a l’esquerra per la placa fins al següent parabolt. Un cop xapat aquest ja trobem més mans (V). Sortint de la placa trobem la reunió -també molt còmoda- en un altre replà. 30 metres.

L3(V+)
El Joan a la tercera tirada

El Joan a la tercera tirada

Sortim de la r seguint la línia d’assegurances i superem un parell de ressalts fins situar-nos sota una fissura vertical. Escalem per la fissura amb cura, donat que hi ha un bolo que balla. Un cop superada la fissura ens trobem amb una placa vertical. Sortim de la placa per terreny tombat i anem a cercar la r que es troba més a l’esquerra. 35 metres.

L4(6a)
El Juanitu encarant el 6a del 4rt llarg

El Juanitu encarant el 6a del 4rt llarg

Per sortir de la r hem de fer-ho amb un parell de passos en bavaresa potents fins a xapar el primer parabolt. Un cop xapat ens col·loquem en una placa vertical que demana una escalada més tècnica. Arribem a una mini feixa que ens deixa davant una placa vertical. Escalem en diagonal seguint les assegurances. El 6a és per arribar a l’últim parabolt abans de la reunió. Aquest pas és més complicat pels baixets com jo donat que hem de fer un moviment dinàmic per anar a cercar una bústia tremenda. Un cop tenim la mà a la bústia és fàcil superar-nos per xapar i arribar a la reunió. 25 metres.

L5(V+)
En Joan obrint el darrer llarg

En Joan obrint el darrer llarg

Sortim de la r cap a la dreta amb un parell de passos fins sobre una placa vertical. Un cop superada la placa sortim per terreny més tombat i descompost (compte amb els de sota!!) Continuem fins sortir de la paret i fem la reunió a un arbre. 40 metres.

Descens:

Quan sortim de la via seguim unes fites a mà esquerra que ens menen cap un corriol. Seguirem per la feixa (fites). Aquesta va perdent alçada i trobem un nou corriol/tartera que ens porta fins a la carretera. 1 km.

El que més m’ha agradat:
  • Bona roca excepte l’últim tram de la darrera tirada.
  • Reunions còmodes (menys la darrera).
El que no m’ha agradat tant:
  • A l’últim llarg, un cop es supera la placa més vertical la comunicació entre la cordada es fa molt difícil. Hauria estat lògic que la quarta tirada arribés fins al terreny més tombat i que la última fos de tràmit per sortir.
  • La sortida està descomposta i poden caure pedres pel fregament de la corda.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

17 responses to “Terra de Dinosaures a la Paret Bucòlica”

  1. Joan B says :

    Bona via,

    Coincideixo amb els teus comentaris. Via recomenable.
    Bona ressenya

    salut i a tibar

  2. Mingo says :

    Al igual que el Joan jo també estic d’acord amb els comentaris. Veig que la presa del 6a encara aguanta.
    Enhorabona per l’activitat.

  3. BusyBee says :

    Hola!!!

    Ara buscant informació de Terra de Dinosaures he anat a parar al teu bloc. M’he llegit l’entrada esta molt bé! i m’ha servit per acabar de decidir-me. A veure si dintre d’un mes quan ja hagi tocat més roca vaig a provar… que entre que ja la tenia sentida i ara al llegir la crònica m’entren més ganes :)

    Molta muntanya!

  4. Eduard says :

    No te la perdis!! Però afanyat perquè quan comença a fer calor aquesta paret és un forn!!!

  5. BusyBee says :

    Per cert com esta el tema de les xapes? allunyen o que?

  6. Eduard says :

    L’equipament és correcte: L1 7 xapes, L2 7 xapes, L3 7xapes, L4 8 xapes i L5 5 xapes i un clau. El pas clau de la via es troba a la segona tirada on hi ha un pas de V+/6a que es passa amb un bloqueig llarg (clar que jo sóc baixet) :)

  7. xavier maña says :

    Hola company, aquest cap de setmana amb la Marise i la Ruth hem escalat la Terra de Dinosaures. Coincideixo amb les teves apreciacions: via amb bona roca, ben assegurada i amb passos aïllats una mica més difícils i divertits. Una via per gaudir. Per cert , avore si quedem un dia tots plegats per fer alguna escaladeta. Salut.

  8. Eduard says :

    Ep Xavi!!
    Que bé que us agradés la via!! Sí que hem de quedar, només és qüestió de trobar el dia que ens vagi bé a tots… Ni que sigui per repetir alguna de les vies noves que han obert a la Bucòlica!!

  9. ignasi says :

    algu s’anima per fer la terra de dinosaures?q em truqui!666935507

  10. Danny says :

    Hoy mismo hemos hecho las vía después de leer vuestra piada, vía muy recomendable y disfrutona.

    Yo como tambien no soy muyalto he encontrado el pasito de la vía en la 2ª tirada en un bloqueo de regletas, pero en general se hace muy bien toda la vía.

    Bien asegurada, solo hemos colocado una sabina en el L4.

    Un dato mas, en el pié de vía están marcadas en la pared las iniciales TD.

    • Eduard says :

      Gràcies per la info extra del peu de via, quan la vam fer nosaltres quasi no es veien les lletres.

      No vau tenir molt fred? Perquè el diumenge li fotia, i més en aquesta paret que el sol marxa ràpid!!

  11. Danny says :

    Pues de camino el termometro marcaba -11, llegamos a Oliana a -6, cafetito en el bar, salimos a -4, llegamos a pié de vía ya con el solete, estábamos en la pared alrededor de las 10:30 y creo que escalamos con 0 grados +/-, temperatura óptima, ni frío ni calor, jaja.

    La verdad es que teniendo un día despejado como tuvimos sin una nube, sol continuo y apenas viento (sólo en el último largo) fué todo un lujo poder escalar esta vía después de la madrugada mas fría del año y apenas unas horas de entrar en el invierno.

    Cuando llegábamos al coche de nuevo hacia las 14:00 +/- la sombra ya cubría los primeros largos.

    • Carles says :

      Molt bé la ressenya, Paula i Eduard. Vam escalar-la ahir, 25 de Juliol del 2012. Comentar que vam començar a les 4 de la tarda, i ja només li tocava el Sol al primer llarg. A partir del segon, tota l’escalada va ser a l’ombra, amb un ventet ideal per escalar aquesta via fins i tot en ple mes de Juliol. Tal i com han comentat alguns, vam trobar el passet del segon llarg més difícil que el del quart llarg. Pel que fa a la quarta reunió, discrepem amb el que s’ha comentat. La reunió la veiem ben posada i no és tan incòmoda com es diu. És una repiseta horitzontal sobre una sabina, potser més còmoda fins i tot que la primera reunió, amb repisa més gran però inclinada. La reunió té força pati, cosa que també s’agraeix per gaudir més d’aquesta paret. La sortida d’aquesta reunió és força fineta, i va bé que t’assegurin de ben a prop. Si s’hagués de fer aquest tram sense parar a la reunió, amb el llast de les cordes seria un suplici considerable.

      Via molt maca i recomanable, fins i tot el mes de Juliol.

      Egueni, Richie i Carles

    • Eduard says :

      Enhorabona per la repetició colla!! En aquesta paret hi entra l’ombra a mitja tarda, bona opció per l’estiu i a tenir en compte a l’hivern, on podem quedar ben garratibats.

      Endavant amb les escalades!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Canvia )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Canvia )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Canvia )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: