Olga Frontera al Serrat del Poll

L’Olga Frontera és una via de tall clàssic, pràcticament equipada. Tot i que l’aspecte a priori pot semblar poc engrescador, ens trobem amb una roca de prou bona qualitat i passatges “disfrutons”. En definitiva, una via accessible per un dia d’escalada relaxada en un entorn magnífic.

Ressenya de la via

• Via: Olga Frontera
• Zona: Alòs de Balaguer – Serrat del Poll
• Dificultat: V+ (MD-)
• Dificultat obligada: V
• Grau d’exposició: Mitjà
• Compromís: Mitjà
• Llargària: 230 metres
• Equipament: Via pràcticament equipada. Recentment els seus aperturistes han afegit algun parabolt i han reforçat les reunions.
• Material: 16 cintes, joc de friends o fissurers i bagues per savines
• Orientació: Sud
• Valoració:***

Aproximació:

Des d’Artesa de Segre prenem la carretera que ens porta fins Alòs de Balaguer. Un cop a Alòs de Balaguer prenem una pista en bon estat que discorre al costat del riu. Aparquem al final de la pista transitable, just sota la paret. Des del cotxe l’aproximació és evident. A l’inici de la via hi ha dibuixades les inicials O.F.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(IV+)

Primers metres de la via

Comencem a escalar per una placa, que tot i tenir un aspecte bastant vegetal, presenta una escalada sobre roca força franca. Malgrat que la primera assegurança es troba una mica amunt la tirada surt sense tenir que posar res més. La reunió es fa en una petita lleixa. 40 metres.

L2(IV+)

La segona tirada és molt semblant a la primera, sortim de la reunió recte amunt fins arribar a un jardí que creuem fins el peu de l’esperó. Allí muntem la reunió en un arbret. 50 metres.

L3(V)

Muntant el tercer llarg

Sortim de la reunió cap a la dreta per una ampla fissura tombada fins col·locar-nos a l’extrem dret de la placa. A partir d’aquest punt anem escalant per la placa en diagonal cap a l’esquerra. La placa ofereix una escalada sobre presses generoses i es va posant vertical a mida que ens anem apropant a la reunió; aquesta és penjada. 35 metres.

L4(V+)

El Sr. Doria muntant el llarg 4

Sortim de la reunió cap a l’esquerra per situar-nos a sobre un diedre. En aquest punt la roca és força dubtosa i cal anar amb compte, no per la dificultat de l’escalada sinó per la precarietat del rocam. Un cop arribem al final del diedre sortim per la dreta fins situar-nos a una placa, primer fàcil i uns metres més amunt amb passos més fins (però molt ben assegurada). Un cop superat aquest tram arribem a la reunió, que és sobre una còmoda lleixa. 35 metres.

L5(IV+)

El Sr. Doria arribant a la 5a R

La sortida de la r es exposada però fàcil: sortim amunt i en lleugera tendència a l’esquerra fins atènyer la primera assegurança. Anem a buscar una fissura ampla a la banda dreta de l’esperó. Seguim escalant per la fissura fins que aquesta ens obliga a flaquejar més a la dreta i situar-nos a un curt diedre que ens porta al capdamunt de l’esperó. A partir d’aquí continuem uns metres més per terreny fàcil, però descompost fins la reunió. 35 metres.

L6(IV+)

El Sr. Doria a la darrera tirada

Sortim recte amunt per la placa i escalem fins arribar a un petit sostret, aleshores flaquejem una mica cap a la dreta i trobem la última reunió. 35 metres

Descens:

Seguim fins al cim i des d’aquest desgrimpem una desena de metres fins un arbust on muntem un ràpel de 40 metres. Un cop fet el ràpel seguim baixant per una tartera fins un camí que transcorre a per llera del riu. Aquest camí ens duu on havíem deixat el cotxe.

El que més m’ha agradat:

• El tercer llarg; només per fruir-lo val la pena fer la via.
• Ràpida i entretinguda.
• Entorn fantàstic.

El que no m’ha agradat tant:

• Tot i que la roca és molt bona en general, hi ha trams que s’ha d’anar amb cura, sobretot a la primera part de la quarta tirada.
• Ja que han decidit afegir assegurances a la via, podrien haver col·locat un parabolt a la sortida de la 4a reunió per evitar un possible factor 2.

Rescarregar PDF de la piada i la ressenya

 

Magnífiques vistes des del cim

Puntal de l’Albarda, via Mas-Guasch

La Mas-Guasch de l’Albarda és una via clàssica, vertical, continua i obligada… Què més podem dir? Només mostrar la nostra admiració cap als seus aperturistes, que quasi 50 anys enrera s’atrevien a obrir línies tant estètiques i agosarades.

Ressenya de la via

• Via: Mas-Guasch
• Zona: Montserrat – Tabor
• Dificultat: V+/A1 (MD)
• Dificultat obligada: V+/A1
• Grau d’exposició: Alt
• Compromís: Mitjà
• Llargària: 160 metres
• Equipament: L’any 2007 la via va ser re-equipada pel Manel Guasch i un grup d’amics. Es van substituir les assegurances que estaven malmeses i es van equipar les reunions amb parabolts i anelles.
• Material: 16 cintes expres i estreps. També anirà molt bé un joc de friends i de tascons (sobretot petits) doncs tot i que la via es troba equipada s’ha d’escalar entre assegurances. Es recomanable dur algun cordino per llaçar caps de burí.
• Orientació: Est
• Valoració:*****

Aproximació:

El Sr. Doria encarant l´últim tram del 1er llarg

L’opció més còmoda és prendre el funicular de Sant Joan, un cop som a l’estació superior agafem el camí cap a Sant Jeroni. Seguim pel camí uns 2 km. Aleshores hem de prendre un corriol que baixa a mà esquerra i que de seguida ens deixa davant la paret. Com a referència el camí neix uns 50 metres després de passar l’agulla del Cigronet.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(V)

El Sr. Doria a l´artificial del 2on llarg

Anem a buscar un primer parabolt que es troba uns quatre metres del terra. Un cop xapat hem de flaquejar cap a la dreta per anar a xapar la següent assegurança (si tenim la mala sort de caure abans de xapar anem al terra), després seguim recte amunt i entrem a una primera balma. Flaquegem cap a l’esquerra fins al final de la balma i sortim recte amunt fins a una segona balma on muntem la reunió.

L2(A1 i V+)

Sortim per l’esquerra de la balma en artificial. Seguim fins a una savina on es pot sortir en lliure (V+) i continuem escalant per la fissura fins la segona reunió, que es troba a la placa i es d’estreps. Aquesta reunió i totes les altres estan equipades per rapelar.

Escalant el llarg 3. Atenció amb el burí!!

L3(V)

Sortim de la reunió escalant pel costat de la fissura fins una savina. Superem la savina per la dreta i ens situem sobre la placa (al tanto amb una llastra descomposta). Seguim escalant per la placa, ara més tombada però amb passos finets. De nou la placa es posa més vertical fins arribar a la reunió, que és en un arbre i molt còmoda.

L4(V+)

Muntant la quarta tirada

La sortida és delicada donat que hem de passar per una llastra molt trencada (compte amb no quedar-se res a les mans!!) abans de col·locar-nos a la fissura. A partir d’aquest moment hem d’anar escalant en fissura o per la placa depenent del que ens exigeixi l’escalada. Les assegurances allunyen, però la fissura cega es pot protegir bé amb tascons petits i friends. Al final la fissura s’estreta i hem de sortir a la placa (per mi la part més difícil de la via) fins a la reunió, que torna a ser d’estreps. En aquesta reunió trobarem el llibre de registres.

El Sr. Doria iniciant el darrer llarg

L5(V+)

Sortim de la reunió per l’esquerra, per situar-nos al diedre que forma la fissura. El primer parabolt es troba uns cinc metres més amunt, però podem assegurar la fissura amb un friend. Un cop sortim de la fissura hi ha una petita lleixa. Ara hem d’escalar un esperó, primer per la vessant sud i després canviant a la vessant est. S’ha de superar un ressalt (V+/6a) i de seguida la placa es va tombant fins al cim. Nosaltres vam saltar-nos la R i la vàrem muntar a un arbre al cim (més còmode)

Descens:

Darrers metres de la via

Hem d’anar cap al collet que hi ha entre el Puntal i el Contrapuntal i fer un curt ràpel. Des del collet fem una curta grimpada per un ressalt i el desgrimpem. Des d’aquí pugem per la vessant Sud del Contrapuntal (III); hi ha una reunió. Un cop al cim del serrat el creuem i anem a buscar el camí de Sant Jeroni.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

El que més m’ha agradat:

• Via lògica, sostinguda, obligada i amb un bon pati.
• Ideal per entrenar el coco, doncs no es regala res.
• La via transcorre per una fissura espectacular.
• Pensar que es va obrir fa quasi 50 anys amb tot el que això suposa.

El que no m’ha agradat tant:

• El primer llarg té una part exposada tant pel primer com pel segon.
• Algun tram aïllat de roca molt dubtosa.

Òpera Prima al Gorro Frigi

L’Òpera prima és una de les vies “clàssiques” de la cara est del Gorro Frigi. Totalment re-equipada amb parabolts per Guillem Arias, un dels seus aperturistes, ens ofereix una ascensió directa, mantinguda i sobre molt bona roca.

Ressenya de la via

• Via: Òpera Prima
• Zona: Montserrat – Gorros
• Dificultat: 6a (MD-)
• Dificultat obligada: V
• Grau d’exposició: Mitjà/baix
• Compromís: Baix
• Llargària: 145 metres
• Equipament: Via equipada amb parabolts grocs
• Material: 8 cintes exprés
• Orientació: Est
• Valoració:***

Aproximació:

Per arribar fins la Gorra Frígia ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni direcció cap a la Gorra. Un cop estiguem a l’alçada de la canal entre la Magdalena Superior i el Gorro Frigi, ens desviem del camí i pugem uns 20 metres, on es troba l’inici de la via (parabolt groc).

En Jordi muntant la 1a tirada

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(IV+)

Comencem escalant en diagonal cap a la dreta per al cap d’un metres seguir recte amunt fins a la reunió. Aquesta es troba a una primera bauma no gaire marcada i és força còmoda. 25 metres.

L2(V)

El sr. Mena al 2on llarg

Sortim de la reunió cap a l’esquerra fins encarar un muret vertical però amb presa, aquest és el pas clau del llarg (V). Un cop superat la resta de la tirada és una agradable escalada en placa (IV) fins a la reunió que  també força còmoda. Totes les reunions es troben equipades per rapelar. 25 metres.

L3(V+)

El Jordi Mena un cop superat el pas de V+ al llarg 3

Sortim de la reunió en diagonal a l’esquerra per anar a buscar una panxa. El V+ és per superar la panxa, on haurem de tibar de preses mitjanes i col·locar bé els peus. Un cop superada aquesta primera panxa escalarem per una canalera molt amplia i no gaire marcada. Encara haurem de superar una altra petita panxa abans d’arribar a la reunió. 30 metres.

L4(6a)

Vista de la r3 un cop superat el tram de 6a

Només sortir de la reunió trobem una primera panxa que superem per la dreta (V+) i que ens deixa just a sota d’una altra panxa més marcada (6a). Aquest tram es pot fer perfectament en A0 doncs les assegurances van molt seguides. Un cop superem la segona panxa seguim recte per la placa (IV+) fins a la reunió. 20 metres.

L5(V)

Sortint de la reunió ens enfilem per la canal escalant en oposició fins que podem sortir d’aquesta cap a la dreta. De seguida el terreny es tomba i seguim fins que ens trobem el “nas” del Gorro, aleshores seguim cap a l’esquerra fins a la reunió. 45 metres.

El Jordi un cop superada la canalera de l´últim llarg

Descens:

Anem a buscar la via normal (fites) on hi ha instal·lats uns passamans i cadenes que ens porten cap a la canal entre la Magdalena i el Gorro, que ens mena finalment al camí de sant Jeroni. També és possible rapelar per la via, donat que totes les reunions estan equipades amb dos argolles.

Descarregar PDF de la piada i la ressenya

El que més m’ha agradat:

• Via directa i sostinguda.
• Roca en general excel·lent i molt menys “sobada” que altres vies del Gorro Frigi.