Òpera Prima al Gorro Frigi
L’Òpera prima és una de les vies “clàssiques” de la cara est del Gorro Frigi. Totalment re-equipada amb parabolts per Guillem Arias, un dels seus aperturistes, ens ofereix una ascensió directa, mantinguda i sobre molt bona roca.
Ressenya de la via
- Via: Òpera Prima
- Zona: Montserrat – Gorros
- Dificultat: 6a (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Compromís: Baix
- Llargària: 145 metres
- Equipament: Via equipada amb parabolts grocs
- Material: 8 cintes exprés
- Orientació: Est
- Valoració:***
Aproximació:
Per arribar fins la Gorra Frígia ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni direcció cap a la Gorra. Un cop estiguem a l’alçada de la canal entre la Magdalena Superior i el Gorro Frigi, ens desviem del camí i pugem uns 20 metres, on es troba l’inici de la via (parabolt groc).
En Jordi muntant la 1a tirada
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV+)
Comencem escalant en diagonal cap a la dreta per al cap d’un metres seguir recte amunt fins a la reunió. Aquesta es troba a una primera bauma no gaire marcada i és força còmoda. 25 metres.
L2(V)
El sr. Mena al 2on llarg
Sortim de la reunió cap a l’esquerra fins encarar un muret vertical però amb presa, aquest és el pas clau del llarg (V). Un cop superat la resta de la tirada és una agradable escalada en placa (IV) fins a la reunió que també força còmoda. Totes les reunions es troben equipades per rapelar. 25 metres.
L3(V+)
El Jordi Mena un cop superat el pas de V+ al llarg 3
Sortim de la reunió en diagonal a l’esquerra per anar a buscar una panxa. El V+ és per superar la panxa, on haurem de tibar de preses mitjanes i col·locar bé els peus. Un cop superada aquesta primera panxa escalarem per una canalera molt amplia i no gaire marcada. Encara haurem de superar una altra petita panxa abans d’arribar a la reunió. 30 metres.
L4(6a)
Vista de la r3 un cop superat el tram de 6a
Només sortir de la reunió trobem una primera panxa que superem per la dreta (V+) i que ens deixa just a sota d’una altra panxa més marcada (6a). Aquest tram es pot fer perfectament en A0 doncs les assegurances van molt seguides. Un cop superem la segona panxa seguim recte per la placa (IV+) fins a la reunió. 20 metres.
L5(V)
Sortint de la reunió ens enfilem per la canal escalant en oposició fins que podem sortir d’aquesta cap a la dreta. De seguida el terreny es tomba i seguim fins que ens trobem el “nas” del Gorro, aleshores seguim cap a l’esquerra fins a la reunió. 45 metres.
El Jordi un cop superada la canalera de l´últim llarg
Descens:
Anem a buscar la via normal (fites) on hi ha instal·lats uns passamans i cadenes que ens porten cap a la canal entre la Magdalena i el Gorro, que ens mena finalment al camí de sant Jeroni. També és possible rapelar per la via, donat que totes les reunions estan equipades amb dos argolles.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
El que més m’ha agradat:
- Via directa i sostinguda.
- Roca en general excel·lent i molt menys “sobada” que altres vies del Gorro Frigi.
12 Responses to “Òpera Prima al Gorro Frigi”
Trackbacks / Pingbacks
- - 8 maig 2010
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
Ha estat tot un plaer retrobar-nos a la roca company!! Espero que no deixem passar tant de temps entre escalada i escalada.
Doncs s’haurà d’anar a provar! sobretot si el 6a no és obligat….
Ostres aquesta la vaig fer quan encara tenia pel al cap, i en tinc un record molt bo de la via, a més es devia estar be al solet. Enhorabona.
Ben directa al cim aquesta via!
En prenc nota per quan em deixi caure per Gorros
Ei Joan i Pere, no us la perdeu, és una via rodona: directa, mantinguda i lògica (cosa que no sempre es pot dir de Gorros) i a sobre té un petit tram de diedre… Que també penso que és l’únic que hi ha a Gorros.
Mingo, al sol s’estava de conya… I és que aquest hivern ha estat dur i es trobava a faltar escalar amb escalforeta!!!
Felicitats per la via.
A l’altre costat del Gorro ( Oest) hi la via Stromberg, també reequipada amb bolts, que es força similar a aquesta i molt recomenable
El dilluns vuliem fer la Magic Line pero al veure la piada teva Eduard…. oh oh Spits de museo del horror! y sumado a los alejes pues como que no, jaja.
Hicimos la directísima Opera Prima, fantástica vía al Gorro, la disfrutamos mucho, muy buena roca y bien aseguradita.
El 6a lo encontré durillo y mantenido, desde que salí de la R hasta pasar la 3ª pancha, igual son los kilos que aún me sobran y que en desplome me cuesta funcionar.
Como siempre muy buenas piadas las vuestras
Vas fort Danny: dissabte, diumenge, dilluns… Non stop!!!
A la Magic li cal un rentat de cara, perquè la via és prou bonica… Si et va agradar l’Opera aquesta és del mateix estil però més fàcil.
A la ressenya original el quart llarg el cotaven com V. Quins catxondos!!!
A la ressenya original, el cuart llarc esta cotat de V sup. Seguim sen uns catxondos.
Entiendo que lo de cachondos va por los aperturistas verdad?
Decotar el grado si se puede, pero subirlo no? Solo se equivocan los que graduan alto?
Mejor que vaya la gente engañada y se putee, que cachondo eh!
Jo no decoto el grau, dic que a la ressenya original esta com V sup. , no com V. Seguim sen uns catxondos, no per provocar, no tenim perque, sols per seguir estan entre les pedres, amb la nostre edat aixo es molt.