La GEDE a la Trompa de l’Elefant
La Trompa de l’Elefant és un dels monòlits més característics de Montserrat. A les seves parets si han traçat línies que s’han convertit en grans clàssics de la història de Sant Benet: la Cerdà-Pokorski, l’Anglada-Guillamón, la Boy-Roca… Una altra clàssica que no pot faltar a la llista d’un bon montserratí és la GEDE, re-equipada pel Manel Guasch (un dels seus aperturistes), ens ofereix una escalada sobre fissures d’una bellesa clàssica que no pot deixar indiferent a ningú.
Ressenya de la via
- Via: GEDE
- Zona: Montserrat – Sant Benet
- Dificultat: 6a/Ae (MD)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Compromís: Baix
- Exposició: Mitjana
- Llargària: 155 metres
- Equipament: Via pràcticament equipada
- Material: 12 cintes, bagues per savines, joc de friends o tascons, una plaqueta recuperable i estreps
- Orientació: Sud
- Valoració:***
Aproximació:
Sortim del Monestir i enfilem el camí del Pas dels Francesos fins arribar al Pla de Santa Anna (si volguéssim estalviar-nos aquesta part de l’aproximació podríem escalar “El Camí de l’Alsina”, que ens deixa molt aprop de la Plaça de Santa Anna), aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet.
El 1er llarg es fa a pèl
Prenem el camí cap a l’est sortint del refugi i que passa per una mena de porta de pedra, al cap de poc el camí es bifurca i prenem el de l’esquerra (que porta a l’ermita de Sant Salvador). Veurem la Trumfa a la nostra dreta. Seguirem pujant fent giragonses fins que en un revolt tancat trobem el peu de via (evident).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
El Sr.Doria obrint la 2a tirada
L1(III+)
La via comença just a un revolt del camí que porta a l’Ermita de Sant Salvador. La primera tirada no té cap assegurança i tot i que és fàcil no si val caure. La reunió es troba sota un forat característic una mica per sota d’una llastra que surt de la fissura. Aquest llarg es fa al gust de cadascun. 30 metres.
L2(V)
El 3er llarg potser és el millor
Ens hem de dirigir directes al diedre i després escalar pel costat esquerra de la llastra. A la part superior de la fissura podem llaçar una savina abans d’entrar a la reunió, que és força còmoda i es fa en un petit replà just sobre la llastra. 15 metres.
L3(V+/Ao)
Sortim de la reunió i comencem a escalar just per sota la fissura. Als primers metres la roca té una adherència una mica dubtosa, però de seguida millora.
Primers metres del diedre del 5e llarg
La tirada es troba força equipada, a demés podem completar l’equipament amb friends i tascons al gust. També es pot col·locar una recuperable a un cap de burí. El darrer tram abans d’entrar a la R és el més complicat (6a) però es pot fer en Ao. 25 metres.
L4(Ae1 i IV)
Iniciem la tirada sortint de la reunió cap a la dreta. Fem quatre passos d’artificial fins que arribem a una part menys vertical on podem sortir en lliure. Anem directes cap al bosc penjat on fem reunió. 20 metres.
L5(V+/Ao )
Arribant a la R5 amb la Mòmia darrera
Sortim de la reunió i comencem a escalar en diedre. L’entrada al diedre és força dura i es pot fer en Ao. Un cop superada seguim escalant per la fissura, ara molt més amable. Aquesta fissura admet tascons grossos i a demés podem anar llaçant alguna savina (tot i que hi ha alguna una mica terminal). Quan la fissura es va acabant l’abandonem per la placa de la dreta i anem a buscar la reunió una mica més a l’esquerra, força còmoda. 35 metres.
L6(IV)
Sortim de la reunió en tendència a l’esquerra i anem buscant el camí menys complicat fins arribar al cim de l’Elefant. Aquesta tirada és neta. Muntem la R a una savina. 30 metres.
Descens:
El Sr.Doria iniciant la darrera tirada que és a pèl
Desgrimpem uns metres per la banda oest. Agafem una canal que ens deixa a unes rampes fàcils que ens menen fins al camí de Sant Salvador.
El que més m’ha agradat:
- La tercera tirada.
- Via rodona i amb un regust clàssic.
- Ràpida i força recomanable.
El que no m’ha agradat tant:
- Les fissures del tercer llarg tenien bastant fanguet… Han d’estar més seques per poder apretar sense por.
Normal de la Momieta sortint per “Atmósfera Chunga”
Potser per trobar-se al costat de la Mòmia i veure’s empetitida per aquesta, la Momieta no s’ha tingut mai en justa mesura. El cert és que es tracta d’una agulla de dimensions considerables amb una de les vies Normals més boniques de Montserrat. Nosaltres l’hem combinada amb la sortida de “Atmósfera Chunga” assolint una escalada una mica més continua.
Ressenya de la via
- Via: Normal sortint per “Atmósfera Chunga”
- Zona: Montserrat – Sant Benet
- Dificultat: V (BD+)
- Dificultat obligada: IV+
- Compromís: Baix
- Exposició: Baixa
- Llargària: 95 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: 8 cintes i alguna baga per savines
- Orientació: Sud
- Valoració:****
Aproximació:
Sortim del Monestir i enfilem el camí del Pas dels Francesos fins arribar al Pla de Santa Anna, aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet. Prenem el camí cap a l’est sortint del refugi i que passa per una mena de porta de pedra, al cap de poc el camí es bifurca i prenem el de la dreta (direcció Trinitat). Passem caminant pel costat dels desploms de La Trumfa i al cap d’uns metres prenem un corriol a mà esquerra que seguirem fins al peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Flanquejant la lleixa del llarg 1
L1(IV)
La via comença al coll que formen la Mòmia i la Momieta. Hem d’accedir a una lleixa. La part més complicada és poder-hi pujar donat que la roca està bastant polida. Un cop sobre la lleixa hem de flaquejar cap a la dreta fins a la reunió. 20 metres.
L2(IV+)
Sortim de la reunió recta amunt direcció cap al primer parabolt, que es troba uns quatre metres per sobre de la reunió. L’escalada és agradable i està ben assegurada. Després de la darrera assegurança es troba el pas clau del llarg: hem d’anar en diagonal a la dreta fins a la reunió. Aquesta es troba uns cinc metres més avall que la reunió original, que es feia a una bauma. 25 metres.
L3(V)
El Sr. Doria a la 2a tirada
Sortim de la reunió per terreny fàcil i anem escalant per la placa del costat de la fissura, podrem llaçar alguna savina. Al cap d’uns 30 metres, hauríem de començar a escalar pel diedre, en contes d’això anem a buscar uns burins que hi ha a una placa vertical a la nostra dreta. Són un parell de passos força verticals sobre bona roca assegurats per un parell de burins una mica rovellats. Un cop superat aquest tram més vertical continuem fins al cim de la Momieta. 50 metres.
Descens:
Fem un primer ràpel de 25 metres per la cara oest que ens deixa al collet que fan la Momia i la Momieta. Des d’aquest punt fem un segon ràpel de 40 metres que ens deixa al peu de via.
El que més m’ha agradat:
- Escalada agradable i assequible.
- Força ràpida, ideal per combinar amb alguna altra escalada per Sant Benet.
El que no m’ha agradat tant:
- Primera tirada bastant polida.
La Granota: Via Pique Longue
La Pique Longue és una via que es divideix en dos parts: dues tirades inicials per un contrafort i cinc tirades més per l’agulla pròpiament dita. Generosament equipada, amb un V grau mantingut i rocam de bona qualitat. Amb aquestes característiques només ens queda fruir d’una escalada relaxada i les bones vistes sobre el Monestir i la Vall del Llobregat.
Ressenya de la via
- Via: Pique Longue
- Zona: Montserrat – Càmping
- Dificultat: 6a (D+)
- Dificultat obligada: V
- Grau d’exposició: Baix
- Compromís: Baix
- Llargària: 140 metres
- Equipament: Via generosament equipada
- Material: 16 cintes exprés
- Orientació: Est
- Valoració:***
Aproximació:
Des del Monestir prenem el camí en direcció a Sant Joan. Després de seguir el camí poca estona trobarem un rètol que diu “Mirador de Fra Gari”, ens desviem i prenem aquest corriol, que seguim fins que veiem el peu de via (xapes verdes).
Veure l’aproximació amb Google-Maps.
Primers metres de la via
L1 i L2(V)
Aquests dos primer llargs es poden unir en un de sol, sense patir cap mena de problemes de rossec. La via comença per una placa lleugerament tombada i una mica sobada. Quan superem la primera r travessem un diedre i canviem a una altra placa més vertical, però amb la roca més bona. 40 metres (si fem les dues tirades per separat 15 i 25).
Generós equipament al L3
L3(V)
Sortim caminant fins el camí i anem a cercar la nostra línia que es troba pujant per un corriol al costat d’una placa metàl·lica. La tirada comença a una fissura molt evident i es desenvolupa sobre unes plaques, primer un xic tombades i després una mica més verticals de roca excel·lent i bona presa. 30 metres.
L4(IV+)
Sortim de la reunió en tendència cap a l’esquerra fins arribar a una fissureta. Un cop superada el terreny es tomba fins que arribem a un altre tram més vertical que escalem pel costat d’una nova fissura fins la reunió. 20 metres.
El Sr. Doria obrint la 5a tirada
L5(V)
Sortim de la reunió cap a la dreta i escalem seguint les assegurances per la part dreta de la placa. Al final arribem a un punt on escalem una mini xemeneia i muntem la reunió just al damunt.
L6(6a)
Desgrimpem una mica i ens trobem un petit mur vertical amb bons forats. Aquest tram (6a) es pot escaquejar caminant per la dreta, però val la pena fer-lo. Un cop superat el muret muntem reunió. 10 metres.
Curt tram de 6a
L7(V)
Anem caminant fins una agulla que ens queda just davant. Aquesta tirada és vertical, amb bones mans -seguint la tònica de tota la via- però els últims metres estan una mica descompostos. Acabem l’escalada al vessant oest, amb el Monestir al nostres peus. 20 metres.
Descens:
Últims metres de la via
Rapelem la darrera tirada i després anem caminant, amb una petita desgrimpada inclosa fins la reunió 5. Des d’aquesta fem un ràpel de 60 metres que ens deixa just a terra. Anem a buscar el camí i el prenem direcció a la dreta (en sentit contrari del Monestir). El seguim fins arribar al Monestir.
El que més m’ha agradat:
- Via continua i amb bona roca.
- El muret de 6a i la darrera tirada, força aèria.
El que no m’ha agradat tant:
- La darrera reunió està posada a un lloc una mica extrany.
El cap i el passarell a Montanissell
Aquesta via la podríem definir com “alpinisme de secà”, donat que es tracta d’una via discontínua, amb alguns passatges interessants i amb un descens etern. Pot ser una bona opció per tots aquells que comencin a fer vies semi-equipades doncs les possibilitats d’autoprotecció són grans i la dificultat baixa, fet que permet practicar amb els friends i els tascons sense patir.
Ressenya de la via
- Via: El cap i el passarell a Montanissell
- Zona: Serra de Sant Joan – Cingle de l’Obaga Negra
- Dificultat: V+ (D+)
- Dificultat obligada: V
- Grau d’exposició: Mitjà
- Compromís: Mitjà
- Llargària: 275 metres
- Equipament: Pràcticament equipada
- Material: 10 cintes exprés i Joc de friends i/o tascons
- Orientació: Sud
- Valoració:**
Aproximació:
Prenem la carretera que va de Coll de Nargó a Isona (L-511) i al punt quilomètric 20,4 ens desviem per un trencall en direcció Els Parts-Montanissell-Sallent. Seguim 700 metres i trobem un altre trencall, anem en direcció Els Prats i al cap d’un quilòmetre aparquem a mà esquerra. Des d’aquest punt seguim a peu (fites) en direcció a la paret fins situar-nos al peu de la via (parabolt i placa amb el nom)
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
El sr.Doria negociant el V+
La via comença a una placa tombada que creuem diagonalment cap a la dreta fins situar-nos davant un mur vertical. Superem el mur per unes fissures (V+) i ens situem a una zona de blocs que ens porten fins a la reunió. 30 metres.
L2(IV)
Sortim en tendència a l’esquerra per una mena de diedre bastant descompost. Arribem a una feixa que travessem caminant fins la reunió. 35 metres.
Inici del 3er llarg
L3(V-)
Sortim en direcció un petit desplom on es veu un clau. Superem el pas per l’esquerra i continuem per un diedre que esquiva un sostre. Després hem d’escalar en tendència a la dreta fins la reunió. 45 metres.
L4(V)
Sortim recte superant un petit tram lleugerament desplomat però amb unes preses brutals. Ens situem sobre una placa que travessem diagonalment cap a la dreta. Després recte amunt fins la reunió. 35 metres.
Arribant a la r-6
L5(IV+)
Només començar trobem un inmens pont de roca. Seguim recte per la placa fins que ens trobem un extraplom. Flanquegem cap a la dreta per terreny terrós. Al final del flanqueig trobem un blocs que superem fins situar-nos a la reunió. 35 metres.
L6(IV+)
Ens situem sobre una placa tombada i anem flaquejant en diagonal i a l’esquerra fins situar-nos sota una llastra que ens obliga a anar cap a la dreta un altre cop fins la següent reunió. 30 metres.
Placa del 6e llarg
L7(IV)
Sortim recte de la r i després anem flaquejant cap a l’esquerra fins arribar a uns boixos. Els travessem i arribem a la reunió, on trobarem el llibre de registre. 25 metres.
L8(V-)
Sortim en lleugera tendència a l’esquerra cap a uns blocs que ens menen fins un diedre fàcil. Un cop superat seguim uns quants metres fins la darrera reunió. 40 metres.
Un servidor obrint la darrera tirada
Descens:
Prenem la pista que surt de les antenes i la seguim. Al cap d’una estona trobarem un primer trencall, hem d’anar a mà esquerra. Una mica més endavant trobem un nou trencall, una altra volta hem d’anar a mà esquerra. Finalment trobarem un tercer desviament, tornem a prendre l’esquerra. Seguim fins al vehicle. 6,5 quilòmetres.
El que més m’ha agradat:
- La placa de la sisena tirada, amb uns passos bonics d’adherència.
- Entorn tranquil.
El que no m’ha agradat tant:
- Via discontínua.
- Alguns trams terrossos.
- Descens infinit.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
El cingle de l´Obaga Negra a l´extrem oest de la Serra de Sant Joan
Postres de Músic a la Narieda
Tot i que a primer cop d’ull el vessant sud de la Roca Narieda ens pot semblar poc atractiu (vegetació i poca verticalitat) el cert és que amaga uns quants itineraris de gran bellesa sobre un calcari excel·lent. “Postres de Músic” és la primera via oberta a la paret; un itinerari de més de 600 metres del tot recomanable, amb trams de fissura, però sobretot amb plaques per practicar l’adherència. La via es troba semi-equipada, però es pot completar fàcilment l’equipament amb friends i encastadors.
Ressenya de la via
- Via: Postres de Músic
- Zona: Tossal de Balinyó
- Dificultat: V+ (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Grau d’exposició: Alt
- Compromís: Alt
- Llargària: 615 metres
- Equipament: Via parcialment equipada
- Material: 12 cintes exprès, joc de friends i tascons, bagues per sabines i ponts de roca
- Orientació: Sud
- Valoració:***
Aproximació:
Anant per la C-14 en direcció Andorra, un cop passat Coll de Nargó, creuem el Segre pel pont d’Espia agafant la carretera L-401 direcció Alinyà i Sant Llorenç. Seguim per la carretera fins trobar un desviament a mà esquerra direcció Canelles. Continuem per aquesta carretera fins a trobar un aparcament a mà esquerra. Des del parking veiem en primer terme una casa de pagès abandonada i al fons la cara sud de la Narieda. Seguim a peu en direcció a la casa. Un cop arribats a la casa hem de seguir cap a la paret per camí gens definit. Total 45 minuts.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
Últim tram del llarg 1
La via es troba a la dreta i una mica més avall de la “Cafè, copa i puro“. Comença en una placa, primer una mica ajaguda, però que es va posant vertical. Arribem a una fissura fàcil de protegir. Quan sortim d’aquesta trobem la part més complicada del llarg, un petit flanqueig sobre placa que ens duu a una altra fissura que ens deixa a la reunió. 45 metres.
L2(V+)
Començant el llarg 2
Sortim de la reunió i encarem una fissura que desploma lleugerament. Un cop superada, trobem un altre tram lleugerament desplomat, però molt ben protegit. Al sortir d’aquest tram ens trobem sobre una placa força fina. Hem de flaquejar cap a l’esquerra on podrem llaçar un pont de roca abans d’arribar al següent parabolt que es troba a mitja placa. Sortim de la placa per dalt i anem en diagonal a l’esquerra fins trobar la reunió. 55 metres.
El Sr. Doria a meitat del 3er llarg
L3(V)
Sortim caminant cap a l’esquerra i baixem uns 20 metres caminant fins al peu d’una placa on muntem la r-2 bis. La tirada es desenvolupa per una placa lleugerament tombada. Es tracta d’anar seguint el camí que marquen les assegurances fins una lleixa on farem la reunió. 45 metres.
L4(V-)
Anem recte amunt fins col·locar-nos sota una savina, la passem per la seva esquerra i atenyem una fissura força protegible. Un cop s’acaba la fissura escalem per la placa fins la reunió. 50 metres.
Sortida de la r-4
L5(V)
Sortim de la reunió en direcció al primer parabolt, que es troba força lluny. Un cop xapat seguim escalant per la placa fins un altre assegurança. Després flaquegem cap a la dreta per terreny més fàcil fins la reunió. 50 metres.
L6(III+)
Tirada fàcil. Sortim recte amunt per després anar en diagonal a la dreta. Trobem un parell de parabolts que ens indiquen el camí a seguir. 50 metres.
L7(III+)
Primera xapa de la 8a tirada
Seguim la tònica de la tirada anterior, però ara sempre recte amunt. Un parell de parabolts ens marquen el camí. 50 metres.
L8(IV+)
Sortim de la reunió per terreny fàcil en direcció a un parabolt visible. Abans de xapar trobem un tram més vertical. Després seguim per un tram fissurat amb moltes possibilitats de protecció. 45 metres.
L9(III+)
Slap del llarg 10
Es surt de la reunió cap a la dreta fins trobar-nos al costat d’una gran fissura. Seguim en tendència a la dreta fins una lleixa on fem la reunió. 50 metres.
L10(V+)
Anem en diagonal a l’esquerra sobre una placa tombada i l’anem escalant en adherència seguint les assegurances (força allunyades) fins la reunió, que fem en una mena de forat al mig de la placa. 50 metres.
Sortida de la r-10
L11(V)
Des de la reunió veiem el primer parabolt a uns 8 o 10 metres cap amunt i la dreta. La sortida es exposada sobre un slap que ens obliga a anar amb els ulls ben oberts. Un cop superat aquest tram continuem per un tram més fissurat i fàcilment protegible fins a la reunió. 45 metres.
L12(V)
Darrera tirada de la via
Sortim per una placa fàcil de protegir en lleugera tendència a la dreta. Arribem a una zona de blocs que ens mena a un mur amb un clau. Un cop superat arribem al final de la via. Muntem la reunió a una savina. 55 metres.
Descens:
Des del cim baixem cap a la dreta direcció un coll, un cop passat aquest hi ha un altre, no tant evident; el prenem i baixem per una canal, amb tarteres i alguna desgrimpada. Aquest descens ens deixa uns quants metres per sota i a la dreta del peu de via. Des d’aquí hem de desfer el camí fins al cotxe. Una hora.
El que més m’ha agradat:
- Roca excel·lent.
- L’ slap del llarg 10. Una placa d’adherència pura i dura.
- Tot i que pugui semblar el contrari, la vegetació no molesta.
- Escalada del tot recomanable.
El que no m’ha agradat tant:
- Les burilles de cigarret que hem anat trobant a diferents reunions. Si fumes portat la merda a casa.
- Les sortides de la R4 i R10 no si val caure (factor 2 assegurat).
- Algunes xapes queden a contramà.
Potser també et pot interessar:
Últims comentaris