La Pique Longue és una via que es divideix en dos parts: dues tirades inicials per un contrafort i cinc tirades més per l’agulla pròpiament dita. Generosament equipada, amb un V grau mantingut i rocam de bona qualitat. Amb aquestes característiques només ens queda fruir d’una escalada relaxada i les bones vistes sobre el Monestir i la Vall del Llobregat.
- Via: Pique Longue
- Zona: Montserrat – Càmping
- Dificultat: 6a (D+)
- Grau d’exposició: Baix
- Compromís: Baix
- Llargària: 140 metres
- Equipament: Via generosament equipada
- Material: 16 cintes exprés
- Orientació: Est
Aproximació:
Des del Monestir prenem el camí en direcció a Sant Joan. Després de seguir el camí poca estona trobarem un rètol que diu “Mirador de Fra Gari”, ens desviem i prenem aquest corriol, que seguim fins que veiem el peu de via (xapes verdes).
Veure l’aproximació amb Google-Maps.
L1 i L2(V)
Aquests dos primer llargs es poden unir en un de sol, sense patir cap mena de problemes de rossec. La via comença per una placa lleugerament tombada i una mica sobada. Quan superem la primera r travessem un diedre i canviem a una altra placa més vertical, però amb la roca més bona. 40 metres (si fem les dues tirades per separat 15 i 25).
L3(V)
Sortim caminant fins el camí i anem a cercar la nostra línia que es troba pujant per un corriol al costat d’una placa metàl·lica. La tirada comença a una fissura molt evident i es desenvolupa sobre unes plaques, primer un xic tombades i després una mica més verticals de roca excel·lent i bona presa. 30 metres.
L4(IV+)
Sortim de la reunió en tendència cap a l’esquerra fins arribar a una fissureta. Un cop superada el terreny es tomba fins que arribem a un altre tram més vertical que escalem pel costat d’una nova fissura fins la reunió. 20 metres.
L5(V)
Sortim de la reunió cap a la dreta i escalem seguint les assegurances per la part dreta de la placa. Al final arribem a un punt on escalem una mini xemeneia i muntem la reunió just al damunt.
L6(6a)
Desgrimpem una mica i ens trobem un petit mur vertical amb bons forats. Aquest tram (6a) es pot escaquejar caminant per la dreta, però val la pena fer-lo. Un cop superat el muret muntem reunió. 10 metres.
L7(V)
Anem caminant fins una agulla que ens queda just davant. Aquesta tirada és vertical, amb bones mans -seguint la tònica de tota la via- però els últims metres estan una mica descompostos. Acabem l’escalada al vessant oest, amb el Monestir al nostres peus. 20 metres.
Descens:
Rapelem la darrera tirada i després anem caminant, amb una petita desgrimpada inclosa fins la reunió 5. Des d’aquesta fem un ràpel de 60 metres que ens deixa just a terra. Anem a buscar el camí i el prenem direcció a la dreta (en sentit contrari del Monestir). El seguim fins arribar al Monestir.
El que més m’ha agradat:
- Via continua i amb bona roca.
- El muret de 6a i la darrera tirada, força aèria.
El que no m’ha agradat tant:
- La darrera reunió està posada a un lloc una mica extrany.







La via està força bé, ràpida i còmode. I la ressenya supercurrada!
A veure si la propera via no l’he feta i la puc aprofitar!!
Felicitats per la via, el muret de dalt molt guapo tot i que a les ressenyes li posa V, jo estic més d’acord amb la teva.
Salut
Estic totalment d’acord amb els teus comentaris. A mi em va agradar molt i, com que no vaig fer les dues primeres tirades, hi haurem de tornar.
Salut i a tibar
Bones! coincidim amb els comentaris, via divertida, ben equipada, tranquileta i aproximació curta.
tot un regal epr passar un bon dia de relax…
Gatsaule, això de fer-ne una que no hagis fet és una mica difícil amb el ritme que portes!!
Mingo, al llibre de Montserrat Nord li donen cinquè, però no té gaire lògica si ho comparem amb la resta de cinquès de la via. És una qüestió de coherència. Per mi 6a, curtet però 6a.
Joan, si la repeteixes des del principi, perquè no se’t faci avorrida, sortint de la r-4 hi ha una variant de V+ que va per l’esquerra.
Kutres, totalment d’acord, ideal per relaxar el coco!!