La GEDE a la Trompa de l’Elefant
La Trompa de l’Elefant és un dels monòlits més característics de Montserrat. A les seves parets si han traçat línies que s’han convertit en grans clàssics de la història de Sant Benet: la Cerdà-Pokorski, l’Anglada-Guillamón, la Boy-Roca… Una altra clàssica que no pot faltar a la llista d’un bon montserratí és la GEDE, re-equipada pel Manel Guasch (un dels seus aperturistes), ens ofereix una escalada sobre fissures d’una bellesa clàssica que no pot deixar indiferent a ningú.
Ressenya de la via
- Via: GEDE
- Zona: Montserrat – Sant Benet
- Dificultat: 6a/Ae (MD)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Compromís: Baix
- Exposició: Mitjana
- Llargària: 155 metres
- Equipament: Via pràcticament equipada
- Material: 12 cintes, bagues per savines, joc de friends o tascons, una plaqueta recuperable i estreps
- Orientació: Sud
- Valoració:***
Aproximació:
Sortim del Monestir i enfilem el camí del Pas dels Francesos fins arribar al Pla de Santa Anna (si volguéssim estalviar-nos aquesta part de l’aproximació podríem escalar “El Camí de l’Alsina”, que ens deixa molt aprop de la Plaça de Santa Anna), aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet.
El 1er llarg es fa a pèl
Prenem el camí cap a l’est sortint del refugi i que passa per una mena de porta de pedra, al cap de poc el camí es bifurca i prenem el de l’esquerra (que porta a l’ermita de Sant Salvador). Veurem la Trumfa a la nostra dreta. Seguirem pujant fent giragonses fins que en un revolt tancat trobem el peu de via (evident).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
El Sr.Doria obrint la 2a tirada
L1(III+)
La via comença just a un revolt del camí que porta a l’Ermita de Sant Salvador. La primera tirada no té cap assegurança i tot i que és fàcil no si val caure. La reunió es troba sota un forat característic una mica per sota d’una llastra que surt de la fissura. Aquest llarg es fa al gust de cadascun. 30 metres.
L2(V)
El 3er llarg potser és el millor
Ens hem de dirigir directes al diedre i després escalar pel costat esquerra de la llastra. A la part superior de la fissura podem llaçar una savina abans d’entrar a la reunió, que és força còmoda i es fa en un petit replà just sobre la llastra. 15 metres.
L3(V+/Ao)
Sortim de la reunió i comencem a escalar just per sota la fissura. Als primers metres la roca té una adherència una mica dubtosa, però de seguida millora.
Primers metres del diedre del 5e llarg
La tirada es troba força equipada, a demés podem completar l’equipament amb friends i tascons al gust. També es pot col·locar una recuperable a un cap de burí. El darrer tram abans d’entrar a la R és el més complicat (6a) però es pot fer en Ao. 25 metres.
L4(Ae1 i IV)
Iniciem la tirada sortint de la reunió cap a la dreta. Fem quatre passos d’artificial fins que arribem a una part menys vertical on podem sortir en lliure. Anem directes cap al bosc penjat on fem reunió. 20 metres.
L5(V+/Ao )
Arribant a la R5 amb la Mòmia darrera
Sortim de la reunió i comencem a escalar en diedre. L’entrada al diedre és força dura i es pot fer en Ao. Un cop superada seguim escalant per la fissura, ara molt més amable. Aquesta fissura admet tascons grossos i a demés podem anar llaçant alguna savina (tot i que hi ha alguna una mica terminal). Quan la fissura es va acabant l’abandonem per la placa de la dreta i anem a buscar la reunió una mica més a l’esquerra, força còmoda. 35 metres.
L6(IV)
Sortim de la reunió en tendència a l’esquerra i anem buscant el camí menys complicat fins arribar al cim de l’Elefant. Aquesta tirada és neta. Muntem la R a una savina. 30 metres.
Descens:
El Sr.Doria iniciant la darrera tirada que és a pèl
Desgrimpem uns metres per la banda oest. Agafem una canal que ens deixa a unes rampes fàcils que ens menen fins al camí de Sant Salvador.
El que més m’ha agradat:
- La tercera tirada.
- Via rodona i amb un regust clàssic.
- Ràpida i força recomanable.
El que no m’ha agradat tant:
- Les fissures del tercer llarg tenien bastant fanguet… Han d’estar més seques per poder apretar sense por.
13 Responses to “La GEDE a la Trompa de l’Elefant”
Trackbacks / Pingbacks
- - 12 abril 2010
- - 21 setembre 2011
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
Aquesta la tinc a la llista de vies que “vull repetir com més aviat millor” de fa molt temps!
Surten forçables amb un grau prou humà els passos d’artifo?
Enhorabona, tot i que no és una via de molta dificultat, et quedes superagust, a mi em va encantar.
La primera tirada, si comences del punt més baix trobes un spit just per sota de la R i al 3er llarg jo no vaig veure el cap de buril, tot just veia les presses i els bolt, pel sol.
Un altra cop felicitats i un dia ben aprofitat. Salut i fins la propera
Bones Pere, l’A0 del tercer llarg és 6a, el Ae1 del quart 6b i la sortida en diedre del cinqué 6b. La veritat és que és poden provar bé en lliure sense patir gaire.
Mingo, a mi també em va agradar força, tot i que hem quedo de llarg amb la Mas-Guasch de l’Albarda. El cap de burí el vaig veure pq vam anar-hi ben d’hora per aprfitar el dia i el sol no molestava… Llàstima de que la fissura de la tercera tirada estigues enfangada per acabar de passar tot el llarg en lliure.
Edu, avui he fet aquesta via, m’ha agradat, molt disfruton el tercer llarg i amb el cinquè telita, no? he passat d’artifo total, posant friends i penjant-hi els estreps
Tot s’ha de dir que avui bufava un vent…!!! per flipar, feia por i tot, ja ens veus a mi i a la meva companya dalt de tot de l’elefant arrossegant-nos per terra per no sortir voltant xDDD
Per cert, això que en el descens poses desgrimpar, ufff una mica xungo no? millor utilitzar el mahion que hi ha per fer un ràpel i t’estalvies els nervis de baixar per allà.
Ole Nuria!!
Aquesta és molt xula… Del cinquè llarg recordo que el més difícil era col·locar-te al diedre, amb un pas molt burro, però un cop i ets és fa molt bé
El vent és una caca, ahir vam tenir que baixar de la tercera R de la Gómez -Xalmet, perquè el vent se’ns enduia… I mira que no som pesos ploma
Hola Eduard,
Avui hem anat a fer-la, es una bona via, val la pena fer-la i el 3er i 5e llargs son dels que apreten, pero estan molt be doncs els pots protegir be, en Esteve avui ha triumfat ja que s’els ha hagut de menjar Ell!!.
Enhorabona, segur que aquesta et feia il·lusió… Una GEDE sempre és una GEDE
Ja va bé que de tant en tant l’Esteve treballi una mica que així no es malacostuma
Per cert, què en sabeu del Manel?
Hola Eduard & Cia,
Dilluns des del cim del Elefant vaig parlar amb en Manel per felicitar-lo per la via i el reequipament, em va dir que dimecres anira a Montserrat a veure si pot fer quelcom assequible o si no a caminar, pero el vaig notar molt engrescat i amb ganes de tornar a penjar-se.
Ens veiem la setmana vinent al Club?.
Salut
Ei Paula
No m’has dit res de com t’ha anat les sessions de recuperacio al CAR i com estas ara?.
Porfa pibita contesta!!
Salut
Eiii Marti, que be començar la mati amb un massatge teu…
Tenim pensat anar-hi el dijous al club, en veiem allà així ens posem al dia?
I això que deies del Manel… ja esta escalant un altre cop? Es un “maestro”…
Fins dijous!!!
pto
Hola Paula,
Jo aquest dijous no podre baixar a Bcn, la setmana vinent tinc previst venir crec que el dimarts, pero ja ho comfirmare.
Salut