Diedre Bonington a La Pastereta
Tot i que el nom ens pugui fer pensar el contrari la via ens ofereix una escalada fonamentalment en placa (només escalarem en diedre els últims metres del darrer llarg). Continua, ràpida i d’un grau assequible, la podriem comparar amb la propera Funció Clorofíl·lica però un xic més exigent.
Situació d´algunes vies a la cara oest de La Pastereta
Ressenya de la via
- Via: Diedre Bonington
- Zona: Montserrat – Clot de la Mònica
- Grau: V (D+)
- Dificultat obligada: V
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Llargària: 130 metres.
- Equipament: Via equipada amb parabolts i un clau.
- Material: 7 cintes exprés.
- Orientació: Oest.
- Valoració:***
Aproximació:
Primera tirada
Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda dreta. Just davant nostre puja un camí de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que trobem una desviació a mà dreta que ens porta a la cara oest de La Pastereta.
Veure l’aproximació amb el Google-Maps
Tercer llarg
L1(V)
La via comença uns metres a l’esquerra de l’Havana Club, per una rampa evident. Pujem per la rampa (III) que ens deixa davant una placa vertical. Un parell de metres més amunt tenim la primera assegurança. Els primers metres són de mirar-se’ls una mica, no són difícils però una caiguda seria força lletja. Seguim escalant per la placa, vertical i farcida de bones preses. Les assegurances allunyen una mica i aquesta serà la tònica de tota la via. Un cop superada la secció més dreta la placa es va tombant fins la reunió. 35 metres i 4 parabolts.
El Joan al darrer llarg
L2(II)
Aquesta tirada és un canvi de reunió que es fa per una mena de lleixa. Haurem d’anar amb compte amb un arbre caigut. 25 metres.
L3(V)
Ara comencem a escalar una nova placa. La primera assegurança també es troba força amunt, però la qualitat i la quantitat de les preses ens donaran la confiança suficient per atansar-la sense patiments. Tot el llarg es desenvolupa per la placa i és molt agradable, amb molt cantell i vertical. 35 metres i 6 parabolts.
L4(V)
Darrers metres de la via
Sortim de la reunió en diagonal cap a l’esquerra per anar a caçar la primera xapa. Anem serpentejant per la placa segons ens marquin les assegurances. En un moment donat ens apropem a la fissura que tenim a la dreta i escalem els últims metres en tècnica de diedre fins entrar a la reunió que es troba a una còmoda lleixa. Haurem d’anar amb cura a l’hora de pujar a la lleixa ja que el terreny està una mica trencat. 35 metres, 4 parabolts i un clau.
Descens:
Fem un ràpel de 50 metres fins la R2. D’aquesta reunió desgrimpem fins a la R1 i fem un altre ràpel de 35 metres.
El que més m’ha agradat:
- Plaques de continuitat en V força ‘disfrutonas’
- Bona roca en general.
El que no m’ha agradat tant:
- Inici de la via una mica exposat.
- Al fer el descens, tenir que canviar de reunió per fer el darrer ràpel. Potser abans es podia rapelar des d’un arbre, però les últimes ventades els han arrancat.
CADE a la Miranda de la Portella
La CADE de la Miranda de la Portella és una petita gran clàssica oberta fa més de 50 anys que transcorre pel vessant oest d’aquesta agulla. La via, tot i no ser gaire llarga, ofereix una escalada variada i espectacular, amb trams d’artificial, un ramonage 100% clàssic i algun passatge en lliure prou interessant. És una bona opció per matins calorosos.
La famosa llastra del segon llarg
Ressenya de la via
- Via: C.A.D.E.
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: V+/Ae (D+)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Grau d’exposició: Mitjà-baix
- Compromís: Baix
- Llargària: 140 metres
- Equipament: Via pràcticament equipada
- Material: 10 cintes exprés, una plaqueta recuperable i estreps. Opcionalment un friend mitjà.
- Valoració:****
Aproximació:
Deixem el cotxe a Can Massana i prenem el camí direcció al refugi Vicenç Barbé. Abans d’arribar al coll de la Portella, prenem un corriol a mà dreta i bordegem la Portella Gran pel vessant oest fins arribar a la Miranda de la Portella (haurem de fer una petita grimpada). Una altre opció és des del coll de la Portella bordejar la Portella Gran pel vessant est fins una canal que separa la Portella del Dauet. Prenem aquesta canal fins al peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Primers metres de la via
L1(Ae/IV+)
La via comença en artificial escalant una fissura desplomada que de seguida es posa vertical. Els passos són llargs i convida a alguna curta sortida en lliure, sinó es pot equipar bé la fissura entre passos amb friends o tascons. Ja al tram que es fa en lliure podem col·locar una plaqueta a un cap de burí. La reunió és còmoda i queda just davant de la gran llastra. 30 metres.
L2(III+)
Hem de sortir cap a la dreta i introduir-nos entre la gran llastra i la paret. L’escalada és en ramonage i es fa al gust. Personalment vaig anar molt bé guanyant alçada a l’entrar i després anant en diagonal ascendent fins a la reunió, que és a l’altra banda de la llastra. Aquest llarg és net. Molt recomanable portar la motxilla i les sabates penjades entre les cames.
El Sr. Doria acabant el ramonage amb la motxilla entre les cames
L3(Ae/V-)
Sortim en diagonal cap a la dreta per una bona placa en direcció a l’esperó. En aquest tram també es pot posar una plaqueta recuperable. Superem un desplom amb un pas d’artificial (en algunes ressenyes V+???) per col·locar-no sobre una placa amb molt bona roca, que es va tombant fins a la reunió.
L4(Ao/V+)
La sortida de la reunió va per una fissura desplomada. Es fa un primer pas en Ao i s’acaba de superar el desplom (es pot colocar un friend a la fissura per assegurar la sortida). Un cop superat aquest pas ens situem en una lleixa i anem cap a l’esquerra a buscar un diedre fàcil que ens mena fins la darrera reunió.
Descens:
El Sr.Doria iniciant la 3a tirada
Un ràpel de 30 metres per la cara est.
El que més m’ha agradat:
- Escalada variada per la llargària de la via.
- El ramonage, tot i que una mica angoixant al principi, és espectacular.
- Totes les reunions són espectacularment còmodes.
El que no m’ha agradat tant:
- Una altra via amb burilles a les reunions… Si fumes quan escales emportat les burilles a la butxaca!!
Via Xavi Rosell Pons al Bisbe
La Xavi Rosell és una deliciosa via al vessant sud-est del Bisbe que pot recordar, per la seva estètica, la via Normal de la Bola de la Partió. Malgrat el seu curt recorregut ens ofereix un primer llarg en lliure sobre molt bona roca i una segona tirada amb un artificial d’allò més suggeridor. És una molt bona opció per completar un dia d’escalada a Frares.
Ressenya de la via
- Via: Xavi Rosell Pons
- Zona: Montserrat – Frares
- Dificultat: V-/Ae (D)
- Dificultat obligada: V-/Ae
- Compromís: Baix
- Exposició: Mitjana
- Llargària: 65 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: 7 cintes exprés, estreps i bagues per merlets
- Orientació: Sud-est
- Valoració:***
Aproximació:
Des del aparcament de Can Massana anem fins al refugi Vicenç Barbé.
Primera tirada amb la Monja darrere
Un cop passat el refugi trobarem un trencall, prenem el camí que indica Coll de Porc (dreta). Seguim el camí direcció al Pas del Príncep. El camí comença a baixar fins que creua el Torrent del Lloro. A partir d’aquest punt torna a pujar. Prenem el següent trencall direcció nord (marques blaves). Seguim el corriol cap al nord. Passarem pel vessant est de la Monja. Superem una pendent forta i arribem a un replà al peu del Bisbe. Una hora.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V-)
La via s’inicia uns metres a la dreta de la Normal del Bisbe. El primers metres són verticals i estan ben assegurats amb un parell d’espits. Continuem per la placa, que es va tombant fins arribar a la reunió, que és força còmoda. 40 metres i tres espits; podem llaçar algun merlet.
Artificial del segon llarg
L2(IV+ i Ae)
Sortim cap a la dreta i ens situem sota el desplom. A partir d’aquest punt superem tot el desplom en escalada artificial, amb un ambient força aeri. La sortida en lliure es fa mirar una mica, però és fàcil. Nosaltres vam muntar la reunió a la instal·lació de ràpel. 25 metres i 7 espits.
Descens:
Ràpel de 40 metres per la Normal.
El que més m’ha agradat:
- Roca de molt bona qualitat al primer llarg.
- Malgrat que la via és curta, l’artificial té força ambient, doncs ens aboca a la Paret Nord de Frares.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
El cim del Bisbe convida a la contemplació
Via Josep Rigol Romeu a La Monja
Anar a Frares és sinònim de tranquil·litat; la llarga aproximació tira a molta gent enrere, però, per contra, ens ofereix uns paisatges i unes vistes que mai ens deixaran indiferents. La via Josep Rigol Romeu, oberta pels germans Masó, és una manera força agradable d’enfilar-nos dalt del cap de la Monja.
Ressenya de la via
- Via: Josep Rigol Romeu
- Zona: Montserrat – Frares
- Dificultat: V/Ae (MD-)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Compromís: Baix
- Exposició: Mitjana
- Llargària: 160 metres
- Equipament: Via equipada amb espits, claus i ponts de roca
- Material: 16 cintes exprés, estreps i bagues per savines
- Orientació: Oest
- Valoració:***
Aproximació:
Primers metres de la via
Deixem el vehicle a Can Massana i ens dirigim vers el refugi Vicenç Barbé. Des d’allí prenem el camí que va cap al Coll d’Agulles. Al cap d’una estona i a l’alçada de l’Agulla Sense Nom trobarem un desviament a mà dreta (marques blaves) el seguim i anirem endinsant-nos a Frares. Passada la Nina ens desviem a mà dreta pel Torrent del Lloro (fites) i baixem fins trobar els contraforts on comença la via (espit visible).
Inici de la 2a tirada
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV)
La via s’inicia a uns contraforts situats al vessant oest de La Monja. El primer espit es troba a uns cinc metres, un cop superat el llarg s’enrampa fins la reunió, que es fa en un replà, al peu del segon contrafort. 45 metres, tres espits i un pont de roca.
Tercer llarg
L2(IV+)
Sortim de la reunió enfilant-nos per una placa vertical però amb molt bona presa. Els passos més compromesos tornen a estar ben protegits. Al cap d’uns metres comença a perdre la verticalitat fins que arribem caminant a la reunió que fem a un arbre. 30 metres i tres espits.
L3(V i Ae)
Original pot de registre
Baixem uns metres per una canal i aprofitem un arbret per enfilar-nos a la placa. Tenim aleshores un petit flanqueig a la dreta fins atènyer el següent espit que ens convida a fer un parell de passos en artificial per després sortir en lliure recte amunt cap al següent espit. Des d’aquest punt iniciem un flanqueig fàcil cap a la dreta fins a la reunió. En aquesta reunió trobarem el pot de registre. 15 metres i 5 espits.
Sortida de la 3a R
L4(IV+)
Sortim de la reunió cap a la dreta, cercant els passos més fàcils. De seguida continuem recte amunt per una bona placa vertical. Els passos més compromesos estan protegits amb expansions. Un cop superat aquest punt l’escalada es va tornant menys vertical, amb un passet de IV abans d’entrar a la reunió. 40 metres i tres espits.
L5(IV+ i Ae)
Sortim de la reunió anant a cercar una fissura evident.
Artificial del darrer llarg
Escalem en artificial fins que sortim en lliure a una petita lleixa. D’aquí anem en tendència a l’esquerra per tornar a escalar en artificial. Superem la part més vertical i desplomada del cap de La Monja i quan va perdent verticalitat sortim en lliure fins al cim. 30 metres, 13 espits, 2 claus i un pont de roca.
Descens:
Un ràpel de 40 metres per la cara nord.
El que més m’ha agradat:
- La tercera tirada.
- Filosofia i ètica amb la que s’ha obert la via.
- L’original llibre de registre.
- Entorn magnífic.
El que no m’ha agradat tant:
- Via discontínua.
- Al darrer llarg hi ha un extraplà per fer A1 que fa una mica de por i el següent espit està per petar.
- Quan acabem la via hem d’anar amb cura de no fer caure pedres amb el rossec de les cordes.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Magnífiques vistes des del cim
Mont Roig, Pala Alta: Mariola Motors
Mariola Motors és una preciosa escalada de tall clàssic. Situada a la dreta del Diedre Blanqueta, segueix un sistema de fissures evident evitant un gran sostre somital. La via es troba poc equipada però amb possibilitats de protecció enormes. Menció especial per al segon llarg, una espectacular fissura que ens farà gaudir d’una escalada franca i elegant, sobre roca excel·lent.
Sector central de la Pala Alta
Al no ser molt llarga es pot convinar amb altres itineraris propers, com el Diedre Blanqueta, la Via del Lluís o la Via del Curset.
Ressenya de la via
- Via: Mariola Motors
- Zona: Montroig – Pala Alta
- Dificultat: V+ (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Compromís: Mitjà
- Exposició: Alta
- Llargària: 140 metres
- Equipament: Via poc equipada amb ponts de roca, claus i alguna expansió.
- Material: 10 cintes exprés, joc de tascons, joc de friends (camalot nº4 útil) i vagues per als ponts de roca.
- orientació: Sud
- Valoració:*****
Aproximació:
L´Enric a la primera tirada
Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció Montalegre. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Si anem amb turisme arribarem a un revolt molt tancat on podrem aparcar. A partir d’aquest punt hem de seguir la pista, que passa per sota la paret fins al peu de via (1 km).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Inspeccionant la fissura del llarg 2
L1(V)
Tot i que la via s’inicia una mica més a la dreta, per una placa vermella (fletxa a l’inici), nosaltres l’encarem pel fil de l’esperó just sota el gran sostre somital, des d’on veiem una vaga d’un pont de roca. Seguim escalant per l’esperó i anem a atènyer una fissura ampla cap a l’esquerra. Finalment creuem la placa cap a la dreta per entrar a la reunió. 30 metres i un pont de roca.
L2(V)
L´Enric acabant el llarg 2
Sortim de la reunió cap a la fissura que tenim a la nostra esquerra. Arribem a un sostret que ens obliga a anar cap a la dreta i enfilar una fissura molt maca. Anem escalant en diedre o empotrant-nos a la fissura segons demani l’escalada. Quan estem arribant al final de la fissura hem de sortir en diagonal per la placa fins arribar a la reunió que es fa a una gran savina. 25 metres i 3 ponts de roca.
L3(III)
Tercera tirada
Sortim flanquejant cap a la dreta fins a la següent reunió que es fa a una altre savina. Tirada fàcil però amb un bon pati. 15 metres, neta. Hem llegit algunes ressenyes que deien d’empalmar aquest llarg i el següent, fent d’aquesta manera un sol llarg de flanqueig de 45 metres, però a nosaltres ens ha semblat que potser el fregament seria molt gran.
L4(IV+)
Quarta tirada
Continuem el flanqueig cap a la dreta, ara una mica més finet. En alguns moments se’ns obliga a baixar una mica. Finalment sortim a una placa on trobem uns parabolts de la Brothers Ruiz, els seguim i arribem a la reunió. 30 metres, un pont de roca, 2 claus i 2 parabolts.
L5(V+/6a)
Sortim de la reunió per una placa direcció una expansió que tenim a sobre.
L´Enric a la darrera tirada
Un cop xapat ens hem de dirigir cap a la fissura que tenim a sobre i a l’esquerra. La fissura està neta, però admet tot el que li vulguem posar. D’entrada desploma una mica, però té bones presses de mans i amb una bona tècnica de diedre s’escala bé. Sortim de la fissura cap a la placa de la dreta. Escalem la placa uns metres cap amunt i en tendència a l’esquerra fins que tornem a entrar a la fissura, ara més fàcil. La seguim fins un sostre i l’anem evitant cap a l’esquerra fins que sortim al cim. 30 metres i dos parabolts. Quan sortim de la primera fissura trobem una línia de parabolts que segueix recta per la placa. Aquesta línia és una variant de sortida de 6b.
Descens:
Baixem per un corriol marcat amb fites a mà dreta fins arribar al Coll de Porta. Des d’aquí prenem la pista fins al cotxe.
El que més m’ha agradat:
- Via lògica i elegant.
- Molt bona roca en general.
- La segona i la darrera tirada són memorables.
- Fàcil de protegir.
- Molt recomanable.
El que no m’ha agradat tant:
- Sortint de la darrera reunió hi ha un petit tram de roca dubtosa.
Últims comentaris