Via Josep Rigol Romeu a La Monja
Anar a Frares és sinònim de tranquil·litat; la llarga aproximació tira a molta gent enrere, però, per contra, ens ofereix uns paisatges i unes vistes que mai ens deixaran indiferents. La via Josep Rigol Romeu, oberta pels germans Masó, és una manera força agradable d’enfilar-nos dalt del cap de la Monja.
Ressenya de la via
- Via: Josep Rigol Romeu
- Zona: Montserrat – Frares
- Dificultat: V/Ae (MD-)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Compromís: Baix
- Exposició: Mitjana
- Llargària: 160 metres
- Equipament: Via equipada amb espits, claus i ponts de roca
- Material: 16 cintes exprés, estreps i bagues per savines
- Orientació: Oest
- Valoració:***
Aproximació:
Primers metres de la via
Deixem el vehicle a Can Massana i ens dirigim vers el refugi Vicenç Barbé. Des d’allí prenem el camí que va cap al Coll d’Agulles. Al cap d’una estona i a l’alçada de l’Agulla Sense Nom trobarem un desviament a mà dreta (marques blaves) el seguim i anirem endinsant-nos a Frares. Passada la Nina ens desviem a mà dreta pel Torrent del Lloro (fites) i baixem fins trobar els contraforts on comença la via (espit visible).
Inici de la 2a tirada
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV)
La via s’inicia a uns contraforts situats al vessant oest de La Monja. El primer espit es troba a uns cinc metres, un cop superat el llarg s’enrampa fins la reunió, que es fa en un replà, al peu del segon contrafort. 45 metres, tres espits i un pont de roca.
Tercer llarg
L2(IV+)
Sortim de la reunió enfilant-nos per una placa vertical però amb molt bona presa. Els passos més compromesos tornen a estar ben protegits. Al cap d’uns metres comença a perdre la verticalitat fins que arribem caminant a la reunió que fem a un arbre. 30 metres i tres espits.
L3(V i Ae)
Original pot de registre
Baixem uns metres per una canal i aprofitem un arbret per enfilar-nos a la placa. Tenim aleshores un petit flanqueig a la dreta fins atènyer el següent espit que ens convida a fer un parell de passos en artificial per després sortir en lliure recte amunt cap al següent espit. Des d’aquest punt iniciem un flanqueig fàcil cap a la dreta fins a la reunió. En aquesta reunió trobarem el pot de registre. 15 metres i 5 espits.
Sortida de la 3a R
L4(IV+)
Sortim de la reunió cap a la dreta, cercant els passos més fàcils. De seguida continuem recte amunt per una bona placa vertical. Els passos més compromesos estan protegits amb expansions. Un cop superat aquest punt l’escalada es va tornant menys vertical, amb un passet de IV abans d’entrar a la reunió. 40 metres i tres espits.
L5(IV+ i Ae)
Sortim de la reunió anant a cercar una fissura evident.
Artificial del darrer llarg
Escalem en artificial fins que sortim en lliure a una petita lleixa. D’aquí anem en tendència a l’esquerra per tornar a escalar en artificial. Superem la part més vertical i desplomada del cap de La Monja i quan va perdent verticalitat sortim en lliure fins al cim. 30 metres, 13 espits, 2 claus i un pont de roca.
Descens:
Un ràpel de 40 metres per la cara nord.
El que més m’ha agradat:
- La tercera tirada.
- Filosofia i ètica amb la que s’ha obert la via.
- L’original llibre de registre.
- Entorn magnífic.
El que no m’ha agradat tant:
- Via discontínua.
- Al darrer llarg hi ha un extraplà per fer A1 que fa una mica de por i el següent espit està per petar.
- Quan acabem la via hem d’anar amb cura de no fer caure pedres amb el rossec de les cordes.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Magnífiques vistes des del cim
13 Responses to “Via Josep Rigol Romeu a La Monja”
Trackbacks / Pingbacks
- - 14 novembre 2011
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
Aquesta deu ser una de les vies llargues del vessant sud de Frares. Fa temps que la tinc ullada, i ara ja no tinc excusa!
MOlt bona ressenya, com sempre!
Sí, crec que és de les més llargues, tot i que les dos primeres tirades són pràcticament de tràmit. També hi ha la “Sor Angustias” a l’altre vessant, però no se com deu estar el material.
Salut!!
Felicitats per la via, nosaltres quan la vam fer també la vam disfrutar, el tercer llarg nosaltres el vam empalmar amb el quart, a la reunió no hi tocava el sol i fèia força fred, mentre que la continuació era ben assolellada. Joan, tú la trobaràs curta, n’hauràs de miarar una altra per fr el dia, que aquesta s’et farà curta.
Gracies Jaume! Us deuria arribar justeta la corda!! Tens raó amb el de fer més d’una via, perquè ja que fas la caminada val la pena aprofitar. Nosaltres quan vam baixar, ens vam enfilar al Bisbe per la Xavi Rosell, una altra via del Masó, curteta però prou maca per acabar d’arrodonir la jornada.
L’any passat el clau i les expansions estàven perfectes. Felicitats per l’escalada
Ei Eduard!
avui he anat a fer la via…i partint de la base que les aproximacions em costen una mica…sobre tot les montserratines
i portavem la teva ressenya….
un dubte…
La canal de lloro no és la que hi ha entre la monja i el lloro?…
la canal per on es baixa no és un altre que hi ha previa tot just passada la nina…? o això es tot just el torrent…??
eii i… que malgrat les dubtes i el liu que ens hem fet amb el canal , el torrent……
l’hem trobat i sobretot mil gracies per la feina!
Doncs ara em fas dubtar… Però crec que efectivament el Torrent del Lloro va entre el Lloro i la Monja. El que també és cert, és que la canal que deixa al peu de via també va a parar al Torrent una mica més avall… De totes formes, el que està clar és que per arribar al peu de via em de prendre la canal que hi ha tot just passada la Nina
Això sí, l’activitat és d’allò més complerta: llarga aproximació, orientació, escalada, retorn. 
Hola Eduard,
Despres de l’Assemblea d’ahir per celebrar-ho em anat a fer la Monja, per la via Josep Rigol i despres del primer ensurt de veure des de la 2 reunio la 3 tirada i baixar al arbre ens hem tranquilitzat mes, llastima d’haver-nos saltat el ultim parabolt i haver fet un flanqueixg de terror.A la darrera tirada el parabolt continua movent-se pero el pito que comentaves esta aixafat per no fer l’efecte palanca i es veu força nou.
Una bona via per dos veterans escaladors.
Anteriorment algu paralava de la “Sor angustias”, esta com quan la van obrir, perillosa i amb pocs seguros, logic sabent qui la va obrir!!.
Nosaltres també ho estàvem celebrant per la Vinya Nova!!
Quin plaer perdre’s per Frares… I segur que fotia un solet de putamare.
Hola. Ahir vam fer aquesta via. Comentar que les expansions ens van semblar perfectes, de fet sembla que l’haguessin equipat ahir.
No vam veure cap espit que estigués a punt de petar, i l’extraplà ens va semblar en bon estat. Sí que es cert que algunes xapes es mouen, però en general l’equipament sembla bastant bo, excepte la reunió del cim, amb uns burins, cordinos, mallons i altres elements bastant rovellats.
Ah, i el pot amb el llibre de registre el vam trobar al cim, sota un munt de pedres !.
Merci per la info!! Es veu que el pot de registre tenia ganes de fer la via!!
Ei, fa uns mesos vam fer-la després de la Sorolla al Dit, també molt recomanable!
Aquesta dels Masó a la Monja és una via especialment bonica la meitat superior: el L3 és graciós (sabina amunt!) i el 4rt, una delícia.
L’artifo del cap de la Monja és guapo i segur, només em va costar xapar el primer espit d’A1, la resta gairebé és A0. Coincideixo que sembla oberta ahir mateix. Ai! els Frares…
Salut i tàpies!