La GEDE del Sentinella
De totes les Arestes Brucs la del Sentinella és una de les més famoses: estètica, amb roca excel·lent i situada en un dels racons més tranquils del Serrat té tots els al·licients per fer-nos gaudir d’una ascensió de primera categoria tot i la seva escassa longitud. Re-equipada amb químics,s’ ha canviat l’esperit de la via, adreçant el traçat i fent-la més directa… Hi hauran opinions per tots els gustos, però és una ascensió obligatòria i del tot recomanable.
El Sentinella ens dóna l'esquena quan traiem el cap per la Plantació
Ressenya de la via
- Via: GEDE
- Zona: Montserrat – La Plantació
- Grau: V+ (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Grau d’exposició: Mitjà/alt
- Grau de compromís: Baix
- Llargària: 95 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: 7 cintes exprés i una plaqueta recuperable
- Orientació: Sud
- Valoració:*****
Aproximació:
Des de l’estació superior de Sant Joan prenem el camí de Sant Jeroni. Un cop passada la Gorra Frígia i abans d’arribar al mirador, prenem un corriol a mà esquerra que baixa per una canal pendent que ens mena directament a l’agulla del Sentinella.
1a tirada
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
Ens enfilem a l’agulla escalant en tendència a la dreta per anar a caçar el primer químic, que es troba força amunt. Seguim recte fins a la segona assegurança que també allunya, però la qualitat de la roca dóna molta confiança. Ara la paret s’adreça del tot i ens trobem amb el pas més complicat del llarg, però que es troba ben protegit. Seguim escalant recte amunt fins situar-nos a un forat on podrem prendre una mica d’aire i col·locar una plaqueta recuperable a un cap de burí.
2a tirada
Una altre volta vertical i excursió fins al següent pnt d’assegurança. Una mica cap a la dreta per xapar el darrer químic del llarg i una altre passejada ara menys vertical fins la reunió. Surt un llarg de 45 metres, amb les assegurances justes però sense ser realment exposat.
L2(V+)
Sortim de la reunió per terreny vertical a la caça d’un burí una mica rovellat que es troba a uns cinc metres. Un cop xapat escalem uns pocs metres verticals per després seguir per terreny una mica més ajagut. Aquí hem de navegar i trobar la següent assegurança, força amunt. Potser escalem una dotzena de metres entre el burí anterior i la següent xapa. De seguida l’escalada torna a guanyar verticalitat i podem xapar un parell d’assegurances més. Superem un còdol característic gegant i seguim fins a la reunió. Aquesta tirada resulta bastant exposada encara que és més senzilla que l’anterior. Nosaltres vam trobar quatre assegurances per quasi 50 metres de corda.
Darrers metres de la via
Descens:
Fem un ràpel de 40 metres per una instal·lació que es troba a la vessant nord.
El que més m’ha agradat:
- Roca immillorable.
- Sostinguda i divertida.
- Del tot recomanable, tot i que s’ha d’anar mentalitzat per escalar entre assegurances.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
• Grau: V+
• Grau d’exposició: Mitjà/alt
• Grau de compromís: Baix
• Llargària: 95 metres
• Equipament: Via equipada
• Material: 7 cintes exprés i una plaqueta recuperable
• Orientació: Sud
Pel Davant per la Variant Canaletes a la Panxa del Bisbe
La Panxa del Bisbe crida l’atenció pel seu aspecte voluminós i monolític, sense pràcticament fissures, destaquen les seves plaques de roca exel·lent. La via “Pel Davant” combinada amb la “Canaletes” és potser la manera més elegant de guanyar el cim d’aquesta agulla. Una escalada que comença vertical i sobre roca extraordinària per anar-se tombant fins arribar al cim.
Ressenya de la via
- Via: Pel Davant sortint per la Variant Canaletes
- Zona: Montserrat – Sant Benet
- Grau: V (D+)
- Dificultat obligada: V
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Llargària: 160 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: 8 cintes exprés i una plaqueta recuperable
- Orientació: Sud
- Valoració:****
Aproximació:
Sortim del Monestir i enfilem el camí de les Escales dels Pobres direcció al Pla dels Ocells; abans d’arribar-hi passarem per la Panxa del Bisbe i pel peu de via.
Primera tirada
L1(V)
La via comença al peu del camí, a l’esquerra d’una balma característica. Els primers metres escalem en diagonal a l’esquerra fins que la paret es posa vertical. A partir d’aquest punt venen uns pocs metres més fins (V+) per seguir amb una escalada sostinguda de V sobre roca exel·lent.
Segon llarg
Quan portem trenta metres escalats trobarem una primera reunió una mica precària, la ignorem i al cap de pocs metres en trobarem una altra amb millors condicions i força còmoda. 40 metres. En aquest primer llarg podem posar una plaqueta recuperable.
L2(IV+)
Sortim en diagonal a la dreta i travessem una franja de roca no tant bona. Un cop superada seguim recte amunt per arribar al cap d’uns metres a la següent reunió. Aquesta tirada és molt curta i podríem seguir fins una altra reunió que hi ha tot just abans de començar la canaleta.
Segon llarg
L3(IV+)
De la reunió anem en diagonal a l’esquerra per col·locar-nos just davant de la canaleta. L’entrada a aquesta és potser la part més difícil d’aquesta tirada. Un cop a dins escalem en diedre fins que sortim per dalt. Tot just sortir trobem una nova reunió. Ens la saltem i continuem fins una alzina on muntem la reunió. 50 metres.
L4(III)
Tercer llarg
Aquest llarg ens porta fins al cim de la Panxa del Bisbe. Es tracta d’una fàcil grimpada pel terreny més sencill que trobem. Al cim no hi ha reunió, però hi ha uns caps de burí i si portem plaquetes recuperables podem usar-les per la reunió. 55 metres.
Descens:
Fem un ràpel per la cara nord-oest. Un cop a terra baixem per la canal fins arribar al camí.
El que més m’ha agradat:
- Primer llarg mantingut en V, molt “disfruton”
- Roca exel·lent.
Realitat Virtual al Lloro
El Lloro és una d’aquelles agulles que fan de Montserrat un lloc únic. Quan venim del nord i veiem la seva silueta no podem parar-nos de preguntar com s’aguanta? Qui l’ha posat allà?… I tot seguit ens envaeixen unes ganes incontrolables de pujar al seu cim. Hi ha diferent maneres de pujar al Lloro, des de la seva històrica via Normal, passant per la Cerdà o per la Iglésias-Casanovas. No obstant la manera més llarga de guanyar el cim és la via Realitat Virtual.
Ressenya de la via
La via es pot dividir en dues parts ben diferenciades: el pedestal, on gaudirem d’una escalada interior i bàsicament en lliure i el Lloro, on progressarem en artificial i amb un ambient força espectacular. Cal dir que com la primera part de l’ascensió transcorre per una canal és molt poc recomanable anar-hi en períodes de pluges.
- Via: Realitat Virtual
- Zona: Montserrat – Frares
- Grau: 6a/Ae (MD)
- Dificultat obligada: V+/Ae
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Mitjà/alt
- Llargària: 230 metres
- Equipament: Via equipada amb parabolts i espits
- Material: 25 cintes exprés i els estreps
- Orientació: Nord
- Valoració:***
Acabant el 1er llarg
Aproximació:
Des de Can Maçana prenem el GR-172. Un cop passada la Cadireta d’Agulles prenem un corriol a mà dreta direcció al Coll d’Agulles. Al cap d’una estona trobarem un nou desviament, prenem el de l’esquerra (est) direcció Coll de Porc. Entre l’Escolanet i l’Asiàtica trobem un corriol, el prenem. Trobarem dues canals, hem d’anar a la de la dreta, on trobarem una reunió que ens marca l’inici de la via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
El Sr. Doria negociant el 2on llarg
L1(IV+)
La via s’inicia a la canal de la dreta entre l’Escolanet i l’Asiàtica. Es tracta d’una escalada bàsicament en ramonage de no gaire dificultat i tampoc gaire penós. En un moment donat haurem de passar per sota d’un gran bloc encastat. La reunió és tot just després i és força còmoda. 30 metres.
L2(V+)
Ramonage del 3r llarg
Sortim de la reunió per la dreta, de seguida ens enfilem per la xemeneia, ara en tècnica de diedre per superar un pas força fi i un xic desplomat. Un cop superat aquest tram sortim a un replà on fem reunió. Aquest llarg i els tres següents són bastant curts i es poden empalmar. 20 metres.
L3(V+)
Seguim amb la tònica del ramonage. En un moment donat la xemeneia es fa més ampla i ens convida a escalar en oposició de cames. Aquest últim tram és més delicat, sobretot per la pedra, que està força polida per l’aigua i no dona gaire confiança. 20 metres.
Darrers metres del llarg 3
L4(V)
La sortida de la reunió torna a ser una mica fina, no tant per que l’escalada sigui difícil sinó perquè la roca no dona molta confiança (si ha plogut recentment aquest tram deu ser impracticable). Seguim avançant per la canal en tècnica de diedre o de xemeneia segons convingui fins a la reunió. 20 metres.
L5(V)
Part d'artifo del llarg 6
En aquesta tirada canvia la tònica de l’escalada i ens enfilem per una placa cosida d’assegurances en diagonal a l’esquerra. La placa es va redreçant fins arribar a la reunió que es fa en una còmoda lleixa. 20 metres.
L6(6a/Ae)
Ara ataquem una placa completament vertical, però amb roca de més qualitat. Tot i que diferents ressenyes marquen tot el llarg d’artificial, es pot escalar força bé en lliure fins que a mig llarg la paret comença a desplomar.
Iniciant el llarg 7
A partir d’aquest punt passem a escalar en artificial, amb algun pas llarg. Al final arribem a un passamà per superar uns metres trencats fins la reunió. Aquest llarg és possible que es pugui fer tot en lliure. 35 metres.
L7(V+/Ae)
Sortim recte amunt per placa lleugerament tombada. Arribem a una lleixa i ataquem una nova placa totalment vertical. Escalem en artificial fins que ens obliga a sortir en lliure (V+) fins una petita baumeta. Aquest és el pas en lliure més obligat de tota la via. Un cop a la baumeta seguim recte amunt, ja per terreny més fàcil fins a la reunió, que és força còmoda. 25 metres.
8a tirada
L8(V/Ae)
Aquest és el llarg estrella de la via. Sortim de la reunió cap a un desplom. A partir d’aquest punt comença una llarga tirada d’artificial sobre una placa monolítica lleugerament desplomada. Hi ha passos llargs sobre l’últim esglaó de l’estrep. Superem un segon desplom abans de sortir en lliure (V) fins a la reunió. 35 metres.
Esperant a la r-7
L9(IV/Ae)
La darrera tirada també és força estètica. Sortim en lliure fins col·locar-nos just sota el sostre que forma el bec del Lloro. Superem el sostre amb passos gens forçats fins poder sortir en lliure (IV) i arribar a la darrera reunió. 25 metres.
Descens
A la punta del bec
Un ràpel de 60 metres per la cara oest. Prenem el camí de Frares (direcció oest) marcat amb pintura blava. A l’alçada de l’Agulla Sense Nom ens desviem cap al nord cap al coll d’Agulles. Baixem pel camí fins trobar el segon desviament que hem pres durant l’aproximació.
El que més m’ha agradat:
- L’aspecte monolític del vuitè llarg .
- El sostre de la novena tirada, fàcil, però amb molt ambient.
- La via et deixa un bon regust de boca.
El que no m’ha agradat tant:
- La primera part, al ser interior, resta ambient a la via.
- Trams de roca discreta, sobretot a la primera meitat de la via.
Stromberg al Gorro Frigi
Situada a la vessant nord del Gorro, la Stromberg és una via freda, ideal per quan comença a apretar la calor. Verticalitat, qualitat i quantitat de presses i un equipament molt generós, ens fan fruir de l’escalada sense patiments del primer a l’últim metre. Escalada del tot recomanable, potser la millor via de Gorro.
Ressenya de la via
- Via: Stromberg
- Zona: Montserrat – Gorros
- Grau: 6a (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Grau d’exposició: Baix
- Compromís: Baix
- Llargària: 150 metres
- Equipament: Via generosament equipada amb parabolts grocs.
- Material: 12 cintes exprés si no empalmem cap tirada. És possible empalmar el llarg primer i segon i el quart i el cinqué, sempre que portem cordes de 60 i alguna cinta llarga.
- Orientació: Nord
- Valoració:****
Aproximació:
Primera tirada
Per arribar fins la Gorra Frígia ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni. Un cop passada la Gorra prenem una canal que ens mena fins al peu de via (parabolt groc a l’inici).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
Grans còdols al 2on llarg
La via no té pèrdua de la quantitat d’assegurances. Comencem anant a caçar el primer parabolt per de seguida flanquejar un xic a l’esquerra i continuar amunt. Aquesta primera tirada és mantinguda i vertical. El pas més complicat es troba a pocs metres de la reunió. És qüestió de mirar-s’ho una mica i col·locar bé els peus. 30 metres.
L2(IV)
El magnífic 3er llarg
Sortim recte amunt i comencem el festival de grans còdols. La tirada és més tombada que l’anterior i si li afegim l’abundància de presses ens surt un llarg tot diversió. 25 metres.
L3(V+)
Aquesta és sens dubte la tirada estrella de la via. Continuem escalant el camp de patates, cada cop més vertical, fins que arribem a un extraplom molt ben protegit (com tota la via) que superem sense dificultats gracies als bons còdols que anem trobant. Un cop superat flanquegem a l’esquerra per seguir recte amunt. Quan sembla que de sobte s’acaben les presses hem de tirar un xic a la dreta i trobarem una bústia immensa que ens ajuda a superar les darreres verticalitats abans d’entrar a la reunió. 35 metres.
La bústia amagada del L3
L4(IV)
Sortim recte amunt i de seguida es tomba fins arribar a la reunió, just davant del nas del Gorro Frigi. 20 metres. Aquest llarg i el següent es poden empalmar, tot i que si es fa s’ha d’anar amb cura amb el rossec de les cordes.
L5(6a)
Sortint de la reunió hem de superar un extraplom amb un pas de bloc sobre presses una mica romes. Un cop superat flanqueixem uns metres cap a l’esquerra i acabem d’arribar al cim. Muntem la reunió a la creu. 25 metres.
Penúltim llarg
Descens:
Anem a buscar la via normal (fites) on hi ha instal·lats uns passamans i cadenes que ens porten cap a la canal entre la Magdalena i el Gorro, que ens mena finalment al camí de sant Jeroni.
El que més m’ha agradat:
- Tercer llarg, l’estrella de la via.
- Impressionant mar de còdols cantelluts.
- Continuïtat de V durant tota la via.
- Ideal per dies de calor.
El que no m’ha agradat tant:
- Als primers 10 metres la roca no es exel·lent com a la resta de la via.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Ullal de la Magdalena: Aresta Joan Manuel
L’Ullal és una agulla que queda empetitida entre la Magdalena Inferior i la Superior. Mirant al camí de Sant Jeroni trobem l’Aresta Joan Manuel, una via ràpida, equipada i amb un tercer llarg prou interessant per fer-hi una visita algun dia que escalem per Gorros i ens sobri una mica de temps.
Ressenya de la via
- Via: Aresta Joan Manuel
- Zona: Montserrat – Gorros
- Grau: V (BD+)
- Dificultat obligada: V
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Llargària: 95 metres
- Equipament: Via equipada. El segon i el darrer llarg amb parabolts i el tercer amb burins i espits antics. Les reunions són de parabolts equipades per rapelar.
- Material: 7 cintes exprés
- Orientació: Est
- Valoració:**
Segon llarg
Aproximació:
L’opció més ràpida és prendre el cremallera de Sant Joan. Des de l’estació superior de Sant Joan prenem el camí cap a Sant Jeroni fins arribar a l’alçada de l’Ullal. Des d’aquest punt prenem un corriol que ens deixa al peu del monòlit.
Inici de la 3a tirada
L1(II)
Es pot fer sense encordar-se. Pugem una rampa fins que trobem la primera reunió que es troba en un replà amb vegetació. 20 metres, llarg net.
L2(IV)
Sortim de la reunió en diagonal a l’esquerra i anem progressant per una placa tombada. Superem un petit ressalt i seguim en tendència a l’esquerra fins la reunió. 20 metres.
L´Enric al 3er llarg
L3(V)
Des de la reunió veiem un espit recte amunt, un cop xapat anem cap a l’esquerra a xapar un burí. Després tornem a anar cap a la dreta per seguir sempre amunt. Aquest llarg és vertical i les assegurances costen de veure, per tant hem d’escalar amb paciència i vigilar no encigalar-nos. 30 metres.
L4(IV)
Darrera tirada
Deixem la reunió en diagonal a la dreta fins xapar un parabolt. Seguim recte amunt i una mica cap a la dreta per terreny un xic més tombat. Passem un tram una mica descompost fins arribar a la reunió. 25 metres.
Descens:
Un ràpel de 15 metres per la normal a la vessant oest.
El que més m’ha agradat:
- Preciós tercer llarg sobre una placa amb bona pedra i prou vertical.
El que no m’ha agradat tant:
- Últim tram de la via amb una llastra bastant descomposta.
- Primer llarg de pur tràmit.
Últims comentaris