Situada a la vessant nord del Gorro, la Stromberg és una via freda, ideal per quan comença a apretar la calor. Verticalitat, qualitat i quantitat de presses i un equipament molt generós, ens fan fruir de l’escalada sense patiments del primer a l’últim metre. Escalada del tot recomanable, potser la millor via de Gorro.
Ressenya de la via
- Via: Stromberg
- Zona: Montserrat – Gorros
- Grau: 6a (MD-)
- Grau d’exposició: Baix
- Compromís: Baix
- Llargària: 150 metres
- Equipament: Via generosament equipada amb parabolts grocs.
- Material: 12 cintes exprés si no empalmem cap tirada. És possible empalmar el llarg primer i segon i el quart i el cinqué, sempre que portem cordes de 60 i alguna cinta llarga.
- Orientació: Nord
Aproximació:
Primera tirada
Per arribar fins la Gorra Frígia ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni. Un cop passada la Gorra prenem una canal que ens mena fins al peu de via (parabolt groc a l’inici).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
Grans còdols al 2on llarg
La via no té pèrdua de la quantitat d’assegurances. Comencem anant a caçar el primer parabolt per de seguida flanquejar un xic a l’esquerra i continuar amunt. Aquesta primera tirada és mantinguda i vertical. El pas més complicat es troba a pocs metres de la reunió. És qüestió de mirar-s’ho una mica i col·locar bé els peus. 30 metres.
L2(IV)
El magnífic 3er llarg
Sortim recte amunt i comencem el festival de grans còdols. La tirada és més tombada que l’anterior i si li afegim l’abundància de presses ens surt un llarg tot diversió. 25 metres.
L3(V+)
Aquesta és sens dubte la tirada estrella de la via. Continuem escalant el camp de patates, cada cop més vertical, fins que arribem a un extraplom molt ben protegit (com tota la via) que superem sense dificultats gracies als bons còdols que anem trobant. Un cop superat flanquegem a l’esquerra per seguir recte amunt. Quan sembla que de sobte s’acaben les presses hem de tirar un xic a la dreta i trobarem una bústia immensa que ens ajuda a superar les darreres verticalitats abans d’entrar a la reunió. 35 metres.
La bústia amagada del L3
L4(IV)
Sortim recte amunt i de seguida es tomba fins arribar a la reunió, just davant del nas del Gorro Frigi. 20 metres. Aquest llarg i el següent es poden empalmar, tot i que si es fa s’ha d’anar amb cura amb el rossec de les cordes.
L5(6a)
Sortint de la reunió hem de superar un extraplom amb un pas de bloc sobre presses una mica romes. Un cop superat flanqueixem uns metres cap a l’esquerra i acabem d’arribar al cim. Muntem la reunió a la creu. 25 metres.
Penúltim llarg
Descens:
Anem a buscar la via normal (fites) on hi ha instal·lats uns passamans i cadenes que ens porten cap a la canal entre la Magdalena i el Gorro, que ens mena finalment al camí de sant Jeroni.
El que més m’ha agradat:
- Tercer llarg, l’estrella de la via.
- Impressionant mar de còdols cantelluts.
- Continuïtat de V durant tota la via.
- Ideal per dies de calor.
El que no m’ha agradat tant:
- Als primers 10 metres la roca no es exel·lent com a la resta de la via.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Enhorabona. Aquesta me l’apuntaré, sobretot per si és bona pels dies de calor, a més he vist que es fa sovint.
Salut company
Me la va recomanar el TRanki fa uns anys i encara no he escalat mai a Gorros!
Sens dubte serà la primera via que faci a la zona!
Carai! Eduard… esta augmentant la meva llista per la intensiva una passada..!!
Que xula aquesta!!!…i em sorpren….jijij… una via ben equipada i amb aquest grau… i no la coneixia;)
a tenir molt present! Gràcies!
i no ho puc evitar
….Pere… no pot ser veritat!!
Via molt disfrutona. La millor que he fet darrerament (imagino que tu també Eduard). El 3er llarg és un festival de preses que et fan sentir molt còmode malgrat la verticalitat. I tot molt ben assegurat!!! Trobar la bustia, a la sortida del mur, quan tot es fa menut, és… és… (a lliure interpretació del lector). Una excelent troballa, no molt coneguda malgrat els anys que porta oberta.
Gràcies per haver-nos decidit a fer-la.
Doncs potser aquesta tarda hi treiem el cap, que tenim pensat fer-ne alguna del Gorro i té molt bona pinta!
Per cert, tens un error, l’aproximació es fa caminant des del Monestir per les escales….., que tot plegat té més gràcia!
Mingo és una via ideal per quan fa calor, ni pensar-hi en dies freds, que deu fotre una rasca!
Pere, com diu la Lurdes, no pot ser que no hagis escalat a Gorros, la gran escola de Montserrat. Si és així tens força feina
Lurdes, una via per gaudir de dalt a baix, per un dia que no tinguis ganes de patir gens
Ep Enric!! Va ser una jornada ben aprofitada, amb dos vies força disfrutones, però diferents l’una de l’altra. Ara toca anar a fer metres al Pirineu!!!
Joan, no és un error!! hahaha!! És que no m’agrada caminar!!! Tot i que el dissabte vam pujar per les escales, que l’Enric preferia caminar a pagar
felicitats per la via,
Jo a la primera tirada, potser perquè t’agafa fred i perquè la roca no és tant bona, potser li posaria algun pas de V+
Via molt recomenable
salut i a tibar
Hola Joan!! La veritat és que sí que hi ha algun passet una mica fi a la primera tirada. Però al final és més de decisió i de confiar en el peus que cap altra cosa.
Salut!!!
Sempre m’han fet molta mandra aquelles escales ;P
Hola Eduard, avui com de costum hem anat en Esteve i jo, a fer-la, es un autentic luxe escalar amb l’aperturista, encara que no hi figuri a la ressenya original, realment la tercera tirada es molt interessant per la verticalitat i la varietat de dificultat, en resum es una bona via d’ascens al Gorro i molt recomanable.
Salut i records a na Paula
Ei Martí!! Almenys segur que no vau passar calor!! Per cert, que li va semblar a l’Esteve el re-equipament? Ara és una via tot plaer, que deu tenir un esperit molt diferent al de quan va ser oberta.
Ens trobem aviat!!
Bones Edu!
Avui amb una companya hem anat a fer aquesta via. És increïble la quantitat de assegurances que hi han, en el meu cas he pogut descansar de coco en aquesta via.
El llarg de V+ molt xulo, no l’he trobat gens difícil i el de 6a deu ni do amb la sortideta però es posar-li peb… i surt, menys mal que és només un pas
M’ha agradat
Molta muntanya i bones vacances!
Hoy la hemos hecho.
Un paso de 5º en el primer largo es lo más obligado. Luego ya no ha nada obligadete.
El largo 3 es excelente, (¿5+?) primero el desplomito y luego la finura del siguiente paso. El largo de 6a es mirarlo un poco, no me ha parecido más difícil que el tercero, pero igual es porque es simplemente físico.
Muy divertidos los bolos. Ha via ha salido limpia entera en libre y de primero en todos los largos.
Para un friki de deportiva sorprende lo alejado de los seguros en lo fácil y lo sobreequipado a la que la cosa es 5º o poco más.
Entre poc i massa que se dice, pero seguro que sólo son prejuicios de ignorante…
En todo caso un cordial abrazo a equipadores y reequipadores por permitirnos el disfrute. Gran via.
¡AH! y gracias a este blog por esta reseña tan detallada
Hola Busy!!! Que no és bonic que hi hagi vies generosament equipades?
És una escalada de plaicir, que de vagades també s’agraeixen… Encara que no és bo acostumar-s’hi
Que tinguis tu també unes bones vacances i no escalis massa!!
Hola K. primer de tot gracies pels teus comentaris i felicitats per l’encadene! A mi em sembla una via disfrutona, d’aquelles que no t’has de preocupar de res que no sigui gaudir de l’escalada… El tema distància entre xapes és curiós, personalment em sembla que no allunein en cap punt, en canvi sí que em sembla que potser alguna sobra, doncs li treuen el caràcter que tenia quan es va obrir, però això és qüestió de gustos. El cert és que ha quedat una via perquè la pugui gaudir tothom amb seguretat i això també és important.
Salut!!
[...] trobar més informació a la web Escalatroncs, ressenya adjunbta treta d’aquesta [...]
[...] Reseña de nuevo del excelente blog de Escalatroncs (lectura obligada). [...]