De totes les Arestes Brucs la del Sentinella és una de les més famoses: estètica, amb roca excel·lent i situada en un dels racons més tranquils del Serrat té tots els al·licients per fer-nos gaudir d’una ascensió de primera categoria tot i la seva escassa longitud. Re-equipada amb químics,s’ ha canviat l’esperit de la via, adreçant el traçat i fent-la més directa… Hi hauran opinions per tots els gustos, però és una ascensió obligatòria i del tot recomanable.
El Sentinella ens dóna l'esquena quan traiem el cap per la Plantació
Ressenya de la via
- Via: GEDE
- Zona: Montserrat – La Plantació
- Grau: V+ (MD)
- Grau d’exposició: Mitjà/alt
- Grau de compromís: Baix
- Llargària: 95 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: 7 cintes exprés i una plaqueta recuperable
- Orientació: Sud
Aproximació:
Des de l’estació superior de Sant Joan prenem el camí de Sant Jeroni. Un cop passada la Gorra Frígia i abans d’arribar al mirador, prenem un corriol a mà esquerra que baixa per una canal pendent que ens mena directament a l’agulla del Sentinella.
1a tirada
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
Ens enfilem a l’agulla escalant en tendència a la dreta per anar a caçar el primer químic, que es troba força amunt. Seguim recte fins a la segona assegurança que també allunya, però la qualitat de la roca dóna molta confiança. Ara la paret s’adreça del tot i ens trobem amb el pas més complicat del llarg, però que es troba ben protegit. Seguim escalant recte amunt fins situar-nos a un forat on podrem prendre una mica d’aire i col·locar una plaqueta recuperable a un cap de burí.
2a tirada
Una altre volta vertical i excursió fins al següent pnt d’assegurança. Una mica cap a la dreta per xapar el darrer químic del llarg i una altre passejada ara menys vertical fins la reunió. Surt un llarg de 45 metres, amb les assegurances justes però sense ser realment exposat.
L2(V+)
Sortim de la reunió per terreny vertical a la caça d’un burí una mica rovellat que es troba a uns cinc metres. Un cop xapat escalem uns pocs metres verticals per després seguir per terreny una mica més ajagut. Aquí hem de navegar i trobar la següent assegurança, força amunt. Potser escalem una dotzena de metres entre el burí anterior i la següent xapa. De seguida l’escalada torna a guanyar verticalitat i podem xapar un parell d’assegurances més. Superem un còdol característic gegant i seguim fins a la reunió. Aquesta tirada resulta bastant exposada encara que és més senzilla que l’anterior. Nosaltres vam trobar quatre assegurances per quasi 50 metres de corda.
Darrers metres de la via
Descens:
Fem un ràpel de 40 metres per una instal·lació que es troba a la vessant nord.
El que més m’ha agradat:
- Roca immillorable.
- Sostinguda i divertida.
- Del tot recomanable, tot i que s’ha d’anar mentalitzat per escalar entre assegurances.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
• Grau: V+
• Grau d’exposició: Mitjà/alt
• Grau de compromís: Baix
• Llargària: 95 metres
• Equipament: Via equipada
• Material: 7 cintes exprés i una plaqueta recuperable
• Orientació: Sud
Enhorabona per la via, cal força “coco”, recordo que fa molts anys ens hi vàrem posar i vaig cedir “gentilment” les tirades, caldrà tornar-hi per educar la ment, ara després d’aquesta podríeu anar a l’aresta Arcarons que pel que sembla és per l’estil!
Això, això, ara volem veure la piada de l’Arcarons!
Seriosament, crec que no tenen punt de comparació, l’Arcarons és molt més dura…
A mi em va agradar molt aquesta, tot i que reconec que en algun pas vaig haver de concentrar-me!
Jo aquest grau de compromís no el recordo massa tot i fer les dues tirades de primer, he de dir que fa molts anys que la vaig fer. El que si recordo és que feia un solet molt bo, massa, pq el company s’adormia i cada dos per tres l’anava cridant. Una clàssica obligada de fer. Enhorabona
Eduard,
ostres molt xula!
però el meu coco ara ( i abans..jajaja) esta molt lluny dels “alejes” montserratins en V+ , potser algun dia arribarà… però de moment la miro, molt guapa , i sobretot moltes felicitats!!
HOLA Eduard, ja t’ho havia dit, es una gran via molt recomanable, generalment com totes les vies GEDE, llastima dels canvis, pero es de les que son imprescindibles de fer i la instal.lacio del rapel continua sent tan xunga com tota la vida, et recomano la Stromberg del Gorro i sobretot la tercera tirada, es de coleccio.
Salut
Hola Eduard,
Estic d’acord amb els teus comentaris.
Cal escalar entre assegurances !!
El que no entenc és perquè en la primera tirada hi trobes algun quimic i en el segon només recordo burils vells i un pitó ja apunt d’arribar a la R.
Salut i a tibar
Jaume, sí que va bé pel coco, doncs s’ha d’escalar però mai ens trobem en una situació forçada… Ara, la Aresta Arcarons la deixo per quan sigui gran
que són “palabras mayores”.
Ep Joan, entenc que la roca de la Mas-Guasch et semblés cutre si ddesprés vas fer aquesta!! Quin luxe i quins cantells!!!
Mingo, la via ha estat re-equipada no deu fer gaire, l’han adreçat segons em va comentar gent que l’havia fet abans i s’han tret alguns punts d’assegurança… Al segon llarg entre la segona assegurança i la tercera vam trobar 2 burins matxucats… Així que difícil no és, però exposada, sobretot la segona tirada sí.
Gracies Lurdes!! Tot és qüestió de posar-s’hi que és una via que val molt la pena, encara que sigui curteta.
Martí!! realment val molt la pena… Que bons que eren els veterans del GEDE
La Stromberg la vam fer fa uns dies amb l’Enric i la vam fruir del principi al final, és una molt bona via!!
Joan B, misteris dels re-equipaments… El pitó però, ja no el vam veure :-S
[...] GEDE al Sentinella. [...]