Un any d’Escalatroncs
Aquesta setmana fa tot just un any que vam iniciar amb la Paula aquest divertimento que és escriure un bloc amb les piades de les nostres escalades. Va començar una mica com una juguesca, però s’ha acabat convertint en la darrera part de la nostra activitat, un moment per reflexionar sobre l’escalada permetent acabar d’assaborir-la d’una manera més pausada.
Final de la jornada al Montroig
La Paula provant el peu aquest passat cap de setmana a Solius
El gener va ser un més dur amb la lesió de la Paula: astràgal, lligaments… El món se li va caure a sobre. Ara però, ja es veu la llum al final del túnel, i gracies a la seva força de voluntat sabem que som molt aprop de tornar a escalar junts de nou, de tornar a fer una activitat que ens apropa i ens fa gaudir, compartint moments únics que només pot entendre aquell qui ha compartit una corda.
Durant aquests mesos també he tingut la sort de poder escalar amb altres companys, que enriqueixen la meva experiència i hem fan millorar. Menció especial per l’Eduard Doria i l’Enric Tomàs, amb els quals he gaudit de molt bons moments i he aprés coses no tant sols referents a l’escalada. Gracies als dos per haver-ho volgut compartir amb mi.
També tinc ganes de donar gracies a tots aquells que us heu interessat pel bloc, que heu participat amb els vostres comentaris i les vostres crítiques, fent així que el bloc sigui quelcom dinàmic i que animi a seguir piant. Ens trobem a les parets!!
Aquest any ha donat per moltes escalades, algunes de bones, altres no tant… Aquí us deixo les 10 que per alguna raó o altre m’han deixat més bon gust de boca:
Via dels Rodríguez a la Peluda
La Muralla Oest d’Agulles és una bona opció pels matins calorosos d’estiu donat que la seva orientació ens garanteix una bona ombra fins a les tres de la tarda. La Via dels Rodríguez guanya el cim de la Peluda per aquest vessant; equipada generosament amb parabolts ofereix una escalada vertical i amb cert ambient però amb un compromís pràcticament nul. En definitiva, una bona opció per iniciar-se en l’us dels estreps o per passar un matí sense gaires preocupacions.
Muralla oest d´Agulles
Ressenya de la via
- Via: Dels Rodríguez
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: 6a+/Ae (MD-)
- Dificultat obligada: V+/Ae
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Llargària: 100 metres
- Equipament: Equipada amb parabolts
- Material: 20 cintes exprés i els estreps
- Orientació: Oest
- Valoració:**
Aproximació:
Després de deixar el cotxe a Can Massana hem de prendre la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quants metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a mà dreta direcció al refugi Vicenç Barbé. Al cap de pocs metres prenem un altre corriol a mà esquerra que és el que porta a la Bandereta (aquest no és gaire definit). Un cop siguem al peu de la muralla hem d’anar resseguint-la cap a la dreta fins trobar el peu de via (línia de parabolts).
En Martí al 1er llarg
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(6a+ o V/Ae)
La via s’inicia en una placa a l’Agulla del Sol Ponent. Al cap de pocs metres d’anar un xic cap a l’esquerra entrem a una canal que fan les dos agulles (Peluda i Sol Ponent) on s’ha d’escalar en oposició fins que arribem a una llastra que ens permet canviar de paret i passar a La Peluda.
2a tirada
A partir d’aquest punt escalem seguint el camí que ens marca la llastra. Imagino que es pot forçar tot en lliure, però el cert és que la roca resulta bastant discreta i convida a l’Ao. És possible que si la via és repeteix amb certa freqüència quedi una tirada amb roca més fiable. La reunió es fa al final de la llastra, al mig de la placa i és penjada. 25 metres.
L2(Ae)
En Martí a mig 3er llarg i l´Esteve esperant a la reunió
Sortim de la reunió recta amunt en artificial. L’artifo no és gens exigent (vertical i amb les assegurances properes) fet que el converteix en una bona opció per iniciar-se en aquesta tècnica. Just abans d’entrar a la reunió sortim en lliure (V) tot i que es pot arribar fins la R en artificial. 25 metres.
L3(V+/Ae)
La sortida de la reunió pot ser la part més fina d’aquesta tirada, però la proximitat de les assegurances dona molta confiança. Després d’aquests primers metres ens situem sota un gran llavi que flaquegem cap a l’esquerra fins trobar un punt més dèbil que ens permet superar-lo en artificial. Un cop situats sobre el llavi queda una placa fàcil fins la reunió. 20 metres.
Sortida de la darrera R
L4(III)
La darrera tirada és un pur tràmit fins al cim de l’agulla. 30 metres.
Descens:
Un ràpel de 20 metres per la cara est ens deixa al cor d’Agulles.
El que més m’ha agradat:
- Verticalitat a les dos primeres tirades.
- L’equipament generós permet que sigui una bona via per practicar amb els estreps.
El que no m’ha agradat tant:
- Primera reunió força incòmoda.
- Llàstima que la roca sigui discreta a la primera tirada, donat que dificulta encadenar tot el llarg en lliure. Roca sanejada.
Vilmanbar a la Pastereta
La Vilmanbar és una via de concepció moderna, que guanya el Serrat de la Pastereta per una de les seves plaques més atractives. Amb un inici vertical però molt assegurat, gaudim d’una escalada agradable i sense gaires preocupacions. Menció especial per la roca a partir de la primera reunió, que farà gaudir als gourmets més exigents. La via es fa ràpid, i és fàcil combinar-la amb altres itineraris de la cara oest de la Pastereta, com ara la seva veïna Funció Clorofíl·lica o el Diedre Bonington.
El Clot de la Mònica amb el Serrat d´en Muntaner i la Pastereta
Ressenya de la via
- Via: Vilmanbar
- Zona: Montserrat – Clot de la Mònica
- Grau: 6a (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Grau de compromís: Baix
- Grau d’exposició: Baix
- Llargària: 130 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: 11 cintes exprés o 18 si empalmen els dos primers llargs. Portar doble corda o bé simple de 70 per poder fer els ràpels.
- Orientació: Oest
- Valoració:****
Aproximació:
Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda esquerra. Just davant nostre puja un camí de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que trobem una desviació a mà dreta que ens porta a la cara oest de La Pastereta.
1a tirada
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1 i L2 (6a)
Val la pena empalmar els dos primers llargs, quedant d’aquesta manera una tirada de 50 metres sostinguda en V i amb algun pas puntual una mica més difícil. Per empalmar aquestes dues tirades s’han de dur 18 cintes, en cas contrari amb 11 cintes és suficient.
El Sr.Doria arribant a la 2a R
La via comença a l’esquerra d’una fissura evident. Els primers metres es fan anant en tendència a l’esquerra. Aviat trobem algun pas una mica més tècnic, però són un parell de trams curts i les assegurances estan molt properes. La primera reunió sembla més aviat una instal·lació de ràpel i es veu molt incòmoda; la saltem i després de seguir un parell de metres amunt fem un flaqueig cap a la dreta i creuem la fissura. Ara venen uns quants metres molt verticals però amb una roca d’escàndol, que ens regala bons forats i cantells a dojo. Ràpidament la placa es va ajaient fins que arribem a la segona reunió. 50 metres.
El Sr.Doria a la sortida de la R-2
L3(V+)
Sortim de la reunió recta amunt. L’inici és vertical, però sempre trobem un cantell o un forat per progressar sense problemes. A poc a poc la placa es va tombant fins que s’ajeu definitivament i arribem a un replà on muntem la reunió; aquesta és compartida amb la via Funció Clorofíl·lica. 45 metres.
L4(V)
Darrera tirada
Hem de sortir cap a l’esquerra i caminar uns 7 metres abans d’enfilar-nos a la paret. Val la pena fer un canvi de reunió i fer-la en un arbre que hi ha just davant de la placa que hem d’escalar. Escalem uns primers metres pel costat d’una fissura amb una roca no tant bona fins que arribem a una placa més vertical. Aquí la roca millora i és qüestió d’anar progressant sempre amunt fins la reunió. 35 metres.
Descens:
Un primer ràpel de 25 metres fins la R3. Des de la tercera reunió fem un altre ràpel de 35 metres fins a la R2. De la R2 fem un darrer ràpel de 50 metres fins al terra.
El que més m’ha agradat:
- Les dues primeres tirades són força ‘disfrutonas’, amb un equipament generós que ens permet escalar sense angoixes.
- A partir de la primera reunió la roca es torna excel·lent.
- Ràpida i fàcilment combinable amb algun altre itinerari proper.
- Ideal per un matí d’estiu o per tardes la resta de l’any.
El que no m’ha agradat tant:
- Llàstima de la feixa on es troba la 3a R, doncs treu continuïtat a la via.
Integral Senda dels Àngels a la Portella Gran
La Senda del Àngels és una combinació de varies vies a la cara oest de la Portella Gran que dona com a resultat una escalada variada i del tot recomanable. Una primera tirada exigent i un estètic tercer llarg són motiu suficient per fer-hi una visita i gaudir d’una bona ombra els calorosos dies d’estiu.
Ressenya de la via
- Via: Integral Senda dels Àngels
- Zona: Montserrat – Agulles
- Grau: V+/Ae (MD)
- Dificultat obligada: V+/Ae
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Llargària: 120 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: 17 cintes exprés i estreps
- Orientació: Oest
- Valoració:***
Aproximació:
Des de l’aparcament de Can Massana prenem el camí cap al refugi Vicenç Barbé. Tot just abans d’enfilar el Pas de la Portella veiem les primeres expansions de la via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Un dels Ao del 1er llarg
L1(V+/Ae)
La primera tirada comença amb un pas força fi fins atènyer la primera assegurança. Hi ha una presa lateral que si la trobem ens ajuda a xapar. A partir d’aquest punt escalem combinant artificial i lliure fins un flanqueig en lliure cap a l’esquerra. Després recte amunt en el que és el tram més obligat de la via (V+/6a) per col·locar-nos sota un desplom. Superem el desplom amb 2 passos d’artificial i arribem a la reunió. A la primera meitat del llarg hi ha un burí apunt de petar, així que és recomanable portar el mosquetó dels invents per si les mosques. 35 metres.
La 3a r és força còmoda
L2(V+/Ae)
Sortim de la reunió amb un pas d’artificial fins situar-nos a la placa. Anem a caçar la següent assegurança (V+). Després d’aquesta la placa tomba ràpidament i entrem a una lleixa. Seguim una mica cap a la dreta amb cura de no tirar pedres, superem un petit esglaó i entrem a una balma. Resseguim la balma fins al final i muntem la reunió. 25 metres.
L3(V+/Ao o 6a)
Sortim de la reunió per la dreta, xapem i escalem un parell de metres amunt per després anar flanquejant cap a la dreta fins arribar a un primer llavi.
Sortida de la 3a r
Sortim del llavi cap amunt per una zona vertical on s’ha d’escalar amb calma per poder assaborir la bellesa d’aquest tram que ens mena fins una petita balma que em de flanquejar i sortir per la dreta. En aquest punt es troba el pas de 6a, ben protegit. Un cop superat la dificultat decreix ràpidament fins la reunió. 45 metres. Aquesta tirada fa alguna ziga-zaga i va bé portar alguna cinta molt llarga.
L4(IV+)
Sortim recte amunt per una placa vertical però amb roca de primera qualitat. Llàstima que sigui tant curta!! 15 metres.
Darrers metres de la via
Descens:
Un ràpel de 50 metres per la vessant nord-est.
El que més m’ha agradat:
- Primera tirada potent. En lliure deu sortir 6a menys el darrer desplom.
- El tercer força estètic.
- Via recomanable.
El que no m’ha agradat tant:
- Un burí del primer llarg apunt de petar.
- La sortida de la tercera reunió és exposada pel segon un cop desxapa la primera cinta doncs hi ha possibilitat de pèndol força llarg.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Muralla oest d´Agulles
Lapònia a la Roca Gran de la Portella
Original, plaent i fresca, la Lapònia és una via ideal pels matins d’estiu calorosos, amb ombra fins ben bé les tres de la tarda. És una bona opció per quan vulguem gaudir d’una escalada amb poc compromís en un lloc ple d’encant que per sí mateix és mereix una visita.
Ressenya de la via
- Via: Lapònia
- Zona: Montserrat – Agulles
- Grau: V+/Ae (D+)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Llargària: 150 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: 17 cintes exprés i un estrep
- Orientació: Oest
- Valoració:***
Aproximació:
Des de l’aparcament de Can Massana prenem el camí cap al refugi Vicenç Barbé. Tot just abans d’arribar al pas de la Portella prenem un corriol que baixa a mà dreta (fites) que ens mena fins al peu de via, que és dins d’un avenc.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Sorprenent 1er llarg
L1(V+/Ae)
La via s’inicia a l’interior d’una cova. Ens enfilem per la paret fins que hem de fer un petit flaqueig a l’esquerra. En un moment quedem sobre una petita lleixa. Seguim cap a l’esquerra fins arribar a una petita canaleta que escalem en diedre per després flanquejar de nou a l’esquerra i sortir de la cova. A partir d’aquest punt escalem en artificial fins que puguem tornar a sortir en lliure. Seguim pel costat d’una fissura i després en diagonal cap a la dreta fins a la reunió. 35 metres
L2(V+)
El Sr.Doria al 2on llarg
Sortim amunt per terreny fàcil fins que trobem un petit ressalt on es troba la màxima dificultat del llarg. Un cop superat el terreny es va tombant fins arribar a la segona reunió, força còmoda. 45 metres.
L3(V+/Ae)
Sortim de la reunió cap a la dreta fins que ens col·loquem sobre una placa, que poc a poc es va posant més vertical. Anem seguint les assegurances que van cap a l’esquerra fins que arribem a un tram desplomat. Escalem en artificial el tram desplomat per sortir en lliure cap a la dreta amb uns passos ben fins però sempre ben protegits. 30 metres.
Pas d´Ae al 3er llarg
L4(IV)
El llarg s’inicia marxant de la reunió per la dreta i enfilant-nos per una placa amb bona roca. De seguida la placa es tomba i seguim caminant cap a la reunió, superant algun petit ressalt. 30 metres.
L5(IV+)
Sortim de la reunió per la dreta i ens col·loquem davant una placa vertical, però amb uns cantells d’escàndol. Aquest llarg és el més curt, però amb la millor roca de la via. 20 metres.
Descens:
Un ràpel de 50 metres per la vessant nord-est.
El que més m’ha agradat:
- Primera tirada amb un inici sorprenent i divertit.
- Tercer llarg amb bona roca.
- Via d’escola, ideal per començar a fer via llarga.
- Bona opció pels matins d’estiu i per les tardes de primavera.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Bones vistes d´Agulles des del cim de la Portella Gran
Últims comentaris