Lapònia a la Roca Gran de la Portella
Original, plaent i fresca, la Lapònia és una via ideal pels matins d’estiu calorosos, amb ombra fins ben bé les tres de la tarda. És una bona opció per quan vulguem gaudir d’una escalada amb poc compromís en un lloc ple d’encant que per sí mateix és mereix una visita.
Ressenya de la via
- Via: Lapònia
- Zona: Montserrat – Agulles
- Grau: V+/Ae (D+)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Llargària: 150 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: 17 cintes exprés i un estrep
- Orientació: Oest
- Valoració:***
Aproximació:
Des de l’aparcament de Can Massana prenem el camí cap al refugi Vicenç Barbé. Tot just abans d’arribar al pas de la Portella prenem un corriol que baixa a mà dreta (fites) que ens mena fins al peu de via, que és dins d’un avenc.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Sorprenent 1er llarg
L1(V+/Ae)
La via s’inicia a l’interior d’una cova. Ens enfilem per la paret fins que hem de fer un petit flaqueig a l’esquerra. En un moment quedem sobre una petita lleixa. Seguim cap a l’esquerra fins arribar a una petita canaleta que escalem en diedre per després flanquejar de nou a l’esquerra i sortir de la cova. A partir d’aquest punt escalem en artificial fins que puguem tornar a sortir en lliure. Seguim pel costat d’una fissura i després en diagonal cap a la dreta fins a la reunió. 35 metres
L2(V+)
El Sr.Doria al 2on llarg
Sortim amunt per terreny fàcil fins que trobem un petit ressalt on es troba la màxima dificultat del llarg. Un cop superat el terreny es va tombant fins arribar a la segona reunió, força còmoda. 45 metres.
L3(V+/Ae)
Sortim de la reunió cap a la dreta fins que ens col·loquem sobre una placa, que poc a poc es va posant més vertical. Anem seguint les assegurances que van cap a l’esquerra fins que arribem a un tram desplomat. Escalem en artificial el tram desplomat per sortir en lliure cap a la dreta amb uns passos ben fins però sempre ben protegits. 30 metres.
Pas d´Ae al 3er llarg
L4(IV)
El llarg s’inicia marxant de la reunió per la dreta i enfilant-nos per una placa amb bona roca. De seguida la placa es tomba i seguim caminant cap a la reunió, superant algun petit ressalt. 30 metres.
L5(IV+)
Sortim de la reunió per la dreta i ens col·loquem davant una placa vertical, però amb uns cantells d’escàndol. Aquest llarg és el més curt, però amb la millor roca de la via. 20 metres.
Descens:
Un ràpel de 50 metres per la vessant nord-est.
El que més m’ha agradat:
- Primera tirada amb un inici sorprenent i divertit.
- Tercer llarg amb bona roca.
- Via d’escola, ideal per començar a fer via llarga.
- Bona opció pels matins d’estiu i per les tardes de primavera.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Bones vistes d´Agulles des del cim de la Portella Gran
11 Responses to “Lapònia a la Roca Gran de la Portella”
Trackbacks / Pingbacks
- - 18 abril 2011
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
Felicitats per la via,
Quan la varem fer també ens va agradar molt, jo hi vaig trobar un passet tonto a la primera tirada, quan encara vas per la roca vermella i has de passar a l’altre costat d’una mena d’olla…. coses de les primeres tirades.
salut i a tibar
Bona via per fer ara amb la calor. Però vosaltres hereu els que estaveu fent la Senda dels Angels, el dissabte, no?.
Felicitats per l’activitat
Hola Joan, a mi el pas que comentes em va semblar un dels passos més xulos de la via, clar que jo vaig tirar amunt pel mig de l’olla i després flanquejar per dalt… I sí, les primeres tirades sempre costen
Per cert, molt més bonica la Senda que la Lapònia
Mingo, primer vam fer aquesta i després, com ens vam quedar amb ganes vam fer la Senda dels Àngels
Bona via aquesta pels dies de calor! aquest diumenge em sembla que us vam veure dalt de la Portella, nosaltres baixavem del capdamunt d’agulles, éren quarts de dues aprox.
Estàveu al cim ben relaxats gaudint de l’airet fresquet que fèia, éreu vosaltres?
Jaume la veritat és que és una via ideal pels dies de calor… Nosaltres la vam fer dissabte
eii eduard!
si que es xula si! a mi em va agradar molt. La originalitat del pimer llarg és un 10 !
ja espero la de la senda… que fa dies que li tinc ganes!
i si dius que es millor…
El primer llarg és molt xulo, i mira que quan veus la roca amb aquell aspecte tant polsegós no és que doni molta confiança, però al final surt un llarg força curiós.
Avui l’hem feta amb en Pep i ens ha agradat força. Primer llarg molt guapo, el passet de l’olla taronja també m’ha fet posar-m’hi bé, pujant peus tipus diedre.
Segon llarg de Vº, reunió pedregosa, amb possible escapatòria per la canal de la dreta..
Tercer llarg amb bona roca i molt equipat. Passet de 6a a la balmeta fins una presa blanca molt bona, i després moooolt finet (6a+?).
Quart llarg de tràmit i pedregós (compte si hi ha més cordades), que hem empalmat amb l’últim (IVº vertical i de roca esplèndida, tipus Gorro Frigi, molt xulo, algun friend petit o tascó).
Excepte per la gravilla sòlta, bona via. Les teves ressenyes van de puta mare.
Enhorabona per la repetició, sí que és una via ben trobada, llàstima que et puguis escapar quasi en qualsevol moment de l’escalada, cosa que li treu ambient.
Hehehe, un ocellet m’ha dit que l’Ae del 3er llarg surt 6b
Salut i fins la propera!!
Hola escalatroncs!
Vem anar el diumenge i ens ha semblat molt guapa la via. El primer llarg, de aquests que dius..”¿que es això?” …y els trams de streps, doncs jo penso que el 6b es queda una mica curt (opiniò personal, clar) jo li donaria rapidament 6c (potser em vaig encigalar per on no tocaba?¿?¿) ..la cosa va acabar el pedalada,jeje.
…l´unic que ens ha fet una mica de iuiu era la reunio del cim! Una anella de aquelles grans oxidada sobre el que sembla un parabolt amb chapa rara, i tot aixó lligat a una sabina (!!això es Montserrat!!).
El cami d´acces (el corriol amb fites avans del pas de la Portella) esta silvestre i sense fites (tambè es probable que ens equivoquesim i ens fiquesim per on no era!)
Via divertidisima amb premi al cim!
Salut i Muntanya!