La Senda del Àngels és una combinació de varies vies a la cara oest de la Portella Gran que dona com a resultat una escalada variada i del tot recomanable. Una primera tirada exigent i un estètic tercer llarg són motiu suficient per fer-hi una visita i gaudir d’una bona ombra els calorosos dies d’estiu.
Ressenya de la via
- Via: Integral Senda dels Àngels
- Zona: Montserrat – Agulles
- Grau: v+/Ae (MD)
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Llargària: 120 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: 17 cintes exprés i estreps
- Orientació: Oest
Aproximació:
Des de l’aparcament de Can Massana prenem el camí cap al refugi Vicenç Barbé. Tot just abans d’enfilar el Pas de la Portella veiem les primeres expansions de la via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Un dels Ao del 1er llarg
L1(V+/Ae)
La primera tirada comença amb un pas força fi fins atènyer la primera assegurança. Hi ha una presa lateral que si la trobem ens ajuda a xapar. A partir d’aquest punt escalem combinant artificial i lliure fins un flanqueig en lliure cap a l’esquerra. Després recte amunt en el que és el tram més obligat de la via (V+/6a) per col·locar-nos sota un desplom. Superem el desplom amb 2 passos d’artificial i arribem a la reunió. A la primera meitat del llarg hi ha un burí apunt de petar, així que és recomanable portar el mosquetó dels invents per si les mosques. 35 metres.
La 3a r és força còmoda
L2(V+/Ae)
Sortim de la reunió amb un pas d’artificial fins situar-nos a la placa. Anem a caçar la següent assegurança (V+). Després d’aquesta la placa tomba ràpidament i entrem a una lleixa. Seguim una mica cap a la dreta amb cura de no tirar pedres, superem un petit esglaó i entrem a una balma. Resseguim la balma fins al final i muntem la reunió. 25 metres.
L3(V+/Ao o 6a)
Sortim de la reunió per la dreta, xapem i escalem un parell de metres amunt per després anar flanquejant cap a la dreta fins arribar a un primer llavi.
Sortida de la 3a r
Sortim del llavi cap amunt per una zona vertical on s’ha d’escalar amb calma per poder assaborir la bellesa d’aquest tram que ens mena fins una petita balma que em de flanquejar i sortir per la dreta. En aquest punt es troba el pas de 6a, ben protegit. Un cop superat la dificultat decreix ràpidament fins la reunió. 45 metres. Aquesta tirada fa alguna ziga-zaga i va bé portar alguna cinta molt llarga.
L4(IV+)
Sortim recte amunt per una placa vertical però amb roca de primera qualitat. Llàstima que sigui tant curta!! 15 metres.
Darrers metres de la via
Descens:
Un ràpel de 50 metres per la vessant nord-est.
El que més m’ha agradat:
- Primera tirada potent. En lliure deu sortir 6a menys el darrer desplom.
- El tercer força estètic.
- Via recomanable.
El que no m’ha agradat tant:
- Un burí del primer llarg apunt de petar.
- La sortida de la tercera reunió és exposada pel segon un cop desxapa la primera cinta doncs hi ha possibilitat de pèndol força llarg.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Muralla oest d´Agulles
Ep… ese es mi niño! El mes wapo!
I tu Doria… aprofita que en res torno i et robaré al teu company… bue podem fer alguna surtidita de tres per rememorar vells temps. Això si…res de 6.. ens quedem en el 5to… i millor en 4 to per començar amb una via molt assegurada, calcari i por suposat“muchos cuidados”..
Pto x 2 i felicitats!
A nosaltres ens va agradar bastant la via, però el Jortx que la va fer tota en lliure, opinava que el primer llarg era almenys 6b. Però afortunadament, combinant amb A0’s no passa de V…
Veig que darrerament no surts de Montserrat….
Com no em vau tenir prou amb la Laponia. Enhorabona cracks, aquesta me l’apunto.
Salut companys
Wapi ja li tenim el peu al coll!! El que queda ara no és res comparat amb tot el camí que hem recorregut… Ara és qüestió d’anar sense ànsia, mimar el peu i gaudir de cada nou progrés… I sí, ens podem endur al Doria de tant en tant si es porta bé
Ei Joan!! La via és més xula del que sembla a priori. Sobre el primer llarg, jo vaig acerar bastant, però menys el darrer desplom, que és més potent la resta pot estar en 6a… Bones vacances!!
Mingo, aquesta cada cop que anava cap a Agulles me la mirava i deia “aquesta l’hem de fer”, però sempre hi havia un altre pla. L’altre dia, com que vam anar ràpid amb la Lapònia li va arribar el torn i la veritat és que em va agradar bastant, així que ja ho saps, la propera vegada que vagis a Agulles entra per la Senda dels Àngels.
Espero que no em feu fora de la cordada matrimonial, encara que faci d’espelma.
Si no és amb vosaltres, amb qui escalaré?
Pensa, Edu, que gràcies a tu escalo una molt millor del que ho feia abans, i per tant ara tens un deure moral cap a mi.
Petonets a tots dos!!
noooo Doria… no pateixis que no et deixarem fora, trobarem l’equilibri o t’aconseguirem núvia …
Pasatelo be en “madriz”