Via dels Rodríguez a la Peluda
La Muralla Oest d’Agulles és una bona opció pels matins calorosos d’estiu donat que la seva orientació ens garanteix una bona ombra fins a les tres de la tarda. La Via dels Rodríguez guanya el cim de la Peluda per aquest vessant; equipada generosament amb parabolts ofereix una escalada vertical i amb cert ambient però amb un compromís pràcticament nul. En definitiva, una bona opció per iniciar-se en l’us dels estreps o per passar un matí sense gaires preocupacions.
Muralla oest d´Agulles
Ressenya de la via
- Via: Dels Rodríguez
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: 6a+/Ae (MD-)
- Dificultat obligada: V+/Ae
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Llargària: 100 metres
- Equipament: Equipada amb parabolts
- Material: 20 cintes exprés i els estreps
- Orientació: Oest
- Valoració:**
Aproximació:
Després de deixar el cotxe a Can Massana hem de prendre la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quants metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a mà dreta direcció al refugi Vicenç Barbé. Al cap de pocs metres prenem un altre corriol a mà esquerra que és el que porta a la Bandereta (aquest no és gaire definit). Un cop siguem al peu de la muralla hem d’anar resseguint-la cap a la dreta fins trobar el peu de via (línia de parabolts).
En Martí al 1er llarg
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(6a+ o V/Ae)
La via s’inicia en una placa a l’Agulla del Sol Ponent. Al cap de pocs metres d’anar un xic cap a l’esquerra entrem a una canal que fan les dos agulles (Peluda i Sol Ponent) on s’ha d’escalar en oposició fins que arribem a una llastra que ens permet canviar de paret i passar a La Peluda.
2a tirada
A partir d’aquest punt escalem seguint el camí que ens marca la llastra. Imagino que es pot forçar tot en lliure, però el cert és que la roca resulta bastant discreta i convida a l’Ao. És possible que si la via és repeteix amb certa freqüència quedi una tirada amb roca més fiable. La reunió es fa al final de la llastra, al mig de la placa i és penjada. 25 metres.
L2(Ae)
En Martí a mig 3er llarg i l´Esteve esperant a la reunió
Sortim de la reunió recta amunt en artificial. L’artifo no és gens exigent (vertical i amb les assegurances properes) fet que el converteix en una bona opció per iniciar-se en aquesta tècnica. Just abans d’entrar a la reunió sortim en lliure (V) tot i que es pot arribar fins la R en artificial. 25 metres.
L3(V+/Ae)
La sortida de la reunió pot ser la part més fina d’aquesta tirada, però la proximitat de les assegurances dona molta confiança. Després d’aquests primers metres ens situem sota un gran llavi que flaquegem cap a l’esquerra fins trobar un punt més dèbil que ens permet superar-lo en artificial. Un cop situats sobre el llavi queda una placa fàcil fins la reunió. 20 metres.
Sortida de la darrera R
L4(III)
La darrera tirada és un pur tràmit fins al cim de l’agulla. 30 metres.
Descens:
Un ràpel de 20 metres per la cara est ens deixa al cor d’Agulles.
El que més m’ha agradat:
- Verticalitat a les dos primeres tirades.
- L’equipament generós permet que sigui una bona via per practicar amb els estreps.
El que no m’ha agradat tant:
- Primera reunió força incòmoda.
- Llàstima que la roca sigui discreta a la primera tirada, donat que dificulta encadenar tot el llarg en lliure. Roca sanejada.
7 Responses to “Via dels Rodríguez a la Peluda”
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
eeii Eduard!
i em sembla que la deixare per més endavant…
Molt xula la foto amb el nom de les agulles!i gracies per la ressenya!
Aquesta la tinc apuntada des que la vaig veure al blog del Mingo, pero estic encara un mica saturada dels pedals
després de vacances
no marxeu…?
que sembla que ja quedem 4 gats per aqui
Enhorabona Eduard, la via es força distreta.
La via la vam fer de rebot, perquè estàvem a la Cadireta i bufava tant vent que vam tenir de baixar i em va venir al cap la piada del Mingo i com que semblava que quedava arrecerada ens hi vam apropar. En principi bé, però quan vam agafar una mica d’alçada anava d’una banda a altra! :/
Sort en tenim de tu Mingo que ens marques el camí
I siiiiiiiiii!!!! Ja només queda aquesta setmana i de cap als Pirineus!!! I segur que els pedals es queden a casa aquest cop
Ahir vam anar-hi amb l’Aleix, em va sorprendre!
El primer llarg és molt guapo, et posa els braços a to, encara que alguna pedra es trenca als peus de la bavaresa..
La Reunió amb un estrep pel peu dret és una mica més còmoda, i l’artificial es pot fer tot en Ao.. L2 vertical i amb ambient!
Tercer llarg prou maco, encara que en general tota la via hiper-equipada. Una via prou guapa.
Bones Ferran!
Veig que la primera tirada s’ha anat sanejant… Hi haurem de tornar per aviam si la podem encadenar sencera
Avant!
ei eduard, doncs sí, està força net! Anava amb el “xip de mala roca” per la piada, i no sé quanta gent hi ha passat, però vaig anar provant-ho.. i sorpresa! Tan sols alguna llastreta dins la fissura, espetegava algun peu, però convida a provar-ho! Una bavaresa en tota regla i equipada així costa de trobar a agulles!
El que ja no sé és el grau del segon llarg… 6c? 7a? Aquí sí que saltava algun canto petit. Aviam si també queda net..
Hehehe!! Havent fet la primera tirada que anaven trencant-se els cantells la segona ni m’hi vaig fixar: A0 i cap amunt!!!