Redrum al Cap del Ras, Àger
La Redrum és una de les vies més repetides de Cap del Ras. Es tracta d’un itinerari de tall clàssic, que en la seva part baixa evita un parell de sostres i acaba sortint per dalt de la manera més directa. Com la majoria d’itineraris d’aquest sector la gran pega és la falta de continuïtat a la segona meitat de la via, per altra banda inevitable, degut a la serie de feixes que creuen la part superior del serrat. La via es troba equipada, tot i que el calcari que hi trobem ens ofereix força possibilitats per augmentar les assegurances sense problemes.
Les parets d’Àger
Ressenya de la via
- Via: Redrum
- Zona: Àger – Cap del Ras
- Dificultat: 6a/Ae (MD)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Grau de compromís: Mitjà
- Llargària: 275 metres
- Equipament: Via pràcticament equipada
- Material: 14 cintes exprés i un estrep. Pot ser útil un joc de friends i una baga per un pont de roca
- Orientació: Sud
- Valoració:***
Aproximació:
Entrant a Àger prenem una carretera a mà esquerra que passa pel costat del cementiri (Direcció Colobor). La seguim uns quilometres fins que trobem una pista de terra a mà dreta que va al refugi de Colobor. La prenem i al cap de poc trobem un trencall; hem de prendre el que NO va al refugi. Seguim la pista fins a trobar-nos a l’alçada de la via. Des del cotxe l’aproximació és evident, hem d’anar a cercar un sostre característic, la via comença en uns blocs (10 minuts).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
En Roger a la 1a tirada
Ens enfilem a uns blocs que ens permeten passar a la paret, hem d’escalar seguint la fissura, amb bon cantell però força dreta. Quan aquesta s’acaba sortim cap a la dreta per la placa i anem fent una diagonal fins situar-nos al final del sostret, des d’aquí flanquegem uns pocs metres i arribem a la reunió. La tirada té bona presa tota l’estona però s’ha d’anar per feina si no ens volem quedar fosos només començar. 30 metres.
L2(V)
Sortim de la reunió per una placa ben protegida que ens condueix fins a sota un petit desplom que superem per la dreta. Un cop superat, escalem per uns blocs senzills fins arribar a una mena de diedret obert on trobem un pitó. Des d’aquí nosaltres hem optat per tirar cap a l’esquerra superant un ressalt amb bona presa i aprofitant un pont de roca. Sortim a una placa i recte fins la reunió. 25 metres.
L3(V)
Negociant el 2on llarg
Flanquegem cap a la dreta per una placa vertical amb bon cantell. Un cop xapada la segona assegurança flanquegem mig metre més per trobar unes bones mans que ens permeten sortir recte amunt sense més problemes. Arribem a un tram una mica descompost i tirem cap a la dreta fins la reunió. 15 metres.
L4(V+)
Abandonem la reunió en diagonal a l’esquerra per una placa que ens demana uns passos d’adherència fins poder abastar una llastra que ens permet progressar uns metres en tècnica de bavaresa. De seguida el terreny es torna menys vertical alhora que la qualitat de la roca empitjora. Haurem d’anar seguint una marcada fissura fàcil però comprovant l’estat de la roca. 40 metres.
L5(IV+)
El fotogènic flanqueig del 3er llarg
El llargs s’inicia per una placa amb bons forats. Anem a buscar una llastra que escalem per la banda esquerra i continuem fins a la feixa i la reunió. 30 metres.
L6(III)
Tirada de tràmit. Superem un petit mur tombat i arribem a una nova feixa. Pugem un altre muret fins un nou pany de paret on fem la reunió (no confondre amb la línia d’”El tercer hombre”. 40 metres.
4a tirada
L7(V/V+)
Ataquem la placa per anar a caçar el primer espit que es troba força amunt. Aquesta tirada és força vertical i l’estil d’escalada ha de ser més fi i menys físic. Les assegurances allarguen més que en la resta de la via. Sortint del mur arribem a una nova feixa on fem la reunió. 30 metres.
L8(Ae/6a)
Per continuar hem de superar un desplom amb 2 passos d’Ae (podem fer un pas més en Ao donat que hi ha una vaga al següent espit). La sortida en lliure és molt fina i sostinguda. Sortim a una petita lleixa i encarem un altre placa, amb uns primers passos senzills per després superar un petit esperó cap a l’esquerra que extraploma una mica. Un cop superat és fàcil fins una nova feixa on muntem la reunió. 35 metres.
L9(Ao/6a)
En Roger a la darrera tirada
Sortim cap a l’esquerra per superar un petit desplom amb bones mans. Arribem a una nova feixa. L’últim pany de paret comença amb uns passos d’Ao (possible 6a+) que ens permeten arribar fins una llastra que superem en bavaresa. Un cop sobre la llastra encara queda un petit tram molt vertical (bones mans) que de seguida es tomba un xic. Ara escalem en tendència a la dreta fins sortir de la paret. 30 metres.
Descens:
Anem cap a la dreta fins trobar un esperó característic (fites visibles). Continuem per la feixa cap a la dreta fins anar a trobar la canal de baixada que ens acaba deixant a la pista on tenim el cotxe. 45 minuts.
El que més m’ha agradat:
- Primera tirada vertical, molt mantinguda i amb bon canto. Tot i que a les ressenyes la marquen com V+/Ao surt tota en lliure i deu ser 6a.
- Fotogènic tercer llarg.
- Bonica sortida de la tercera reunió.
El que no m’ha agradat tant:
- La segona meitat del quart llarg està una mica descomposta… Hi ha algunes llastres que sonen molt buides.
- La discontinuïtat de la part alta desmereix una mica la via. Potser hauria quedat una via més estètica si s’hagués acabat a la feixa.
Potser també et pot interessar:
Via Aitor a l’Agulla de l’Arbret
Just a l’esquerra de la popular Om Mani Padme Um de l’Agulla de l’Arbret trobem l’Aitor, una via d’un caire radicalment diferent i del tot recomanable. Al contrari que la seva veïna, l’Aitor és una via que conserva l’essència de l’escalada d’Agulles: escalada sobre plaques excel·lents, equipada per sota i amb les assegurances només allà on són necessàries.
Ressenya de la via
- Via: Aitor
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: V (D+)
- Dificultat obligada: V
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Llargària: 100 metres
- Equipament: Via equipada amb espits
- Material: 6 cintes exprés
- Orientació: Sud-oest
- Valoració:***
Aproximació:
Hem d’anar fins al refugi Vicenç Barbé. Des d’aquí hem de prendre el camí en direcció nord que condueix fins Les Bessones. Un cop superem les Bessones el camí es desvia cap a l’esquerra i arribem a la bessant sud de l’Agulla de l’Arbret. La via es troba a l’esquerra d’una filera de químics (Om Mani Padme Hum) i hi ha una placa amb el nom gravat al peu de via.
En Marc a la 1a tirada
L1(IV+)
Al peu de via trobem una petit rètol amb el nom. Hem d’escalar per la placa, inicialment bastant tombada, en lleugera tendència a l’esquerra. El primer parabolt està bastant amunt, tot i que arribar-hi no té excessives complicacions. Després la via segueix en tendència la dreta i recte amunt. Les assegurances allunyen un xic i només es troben aprop quan augmenta la dificultat, per tant haurem d’escalar controlant una mica per on va la via. Abans d’arribar a la reunió trobem el passatge clau de la primera tirada, una zona una mica més vertical i amb presa petita. 30 metres.
En Marc iniciant el 2on llarg...
L2(V-)
La sortida de la reunió és vertical i amb grans còdols, que van fent-se més escadussers a mida que anem pujant, la verticalitat però, també minva. En aquest punt hem de seguir en diagonal a l’esquerra, on després d’una bona passejada des de la darrera assegurança podrem xapar un parabolt que ens donarà la suficient tranquil·litat per arribar a la reunió.
L3(V)
Es surt de la reunió fent una diagonal a l’esquerra per una placa més o menys tombada fins xapar la primera assegurança.
...I acabant-ho
En aquest punt seguim recte amunt ara en terreny més vertical i escalem sobre preses no gaire grans però força bones. Un cop superat aquest tram, que és el pas clau del llarg, la via es va tombant fins arribar a la reunió, que es feia originalment en una savina, però que ara podem fer a una reunió de parabolts que hi ha tot just al costat. 25 metres.
L4(III+)
Aquesta tirada és comuna amb l’Aresta Brucs i és un tràmit fins a la darrera reunió. La tirada és neta, però podem empalmar aquesta amb l’anterior sense cap altre problema que la comunicació entre els membres de la cordada. 15 metres.
3a tirada
Descens:
A la cara est hi ha una instal·lació de ràpel. Es pot fer un sol ràpel de 50 metres o bé 2, un de 20 metres i després un altre de 30 (trobem una instal·lació al costat d’un arbre)
El que més m’ha agradat:
- Ètica de la via, oberta per sota i sense abusar de les expansions.
- Ràpida de fer, fet que permet combinar-la amb altres vies de la mateixa agulla.
Aresta Brucs de la Saca Gran
Un dels trets diferencials de la Regió d’Agulles són les seves Arestes Brucs, vies obertes mirant al poble del Bruc, amb un atreviment i compromís que són patrimoni d’una època i d’una manera d’entendre l’escalada. Normalment són escalades curtes, que ens permeten combinar més d’una ascensió per jornada. La Saca Gran posseïx una de les Arestes Brucs més representatives i més vistoses de la Regió, de dificultat molt assequible amb bona roca (gens rentada tot i els anys que té) i amb un cert grau d’exposició fet que li dona un plus de qualitat.
Panoràmica d´Agulles des del cim de la Saca Gran
Ressenya de la via
- Via: Aresta Brucs
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: V- (BD+)
- Dificultat obligada: V-
- Grau d’exposició: Mitjà/Baix
- Compromís: Baix
- Llargària: 90 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: 6 cintes i opcionalment camalot nº 2 per la primera tirada
- Orientació: Sud
- Valoració:*****
Aproximació:
En Marc a la 1a tirada
Després de deixar el cotxe a Can Massana hem de prendre la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quan metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a mà dreta. Aquest corriol porta fins al Pas de la Portella. Un cop passem la Portella prenem el corriol a mà esquerra. Seguim les marques vermelles fins que trobem unes cordes fixes. Un cop superades seguim pujant fins arribar al peu de la via (diedre amb un arbre).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Na Paula a la sortida de la 2a R en una ascensió anterior
L1(IV)
La via s’inicia a la placa a l’esquerra d’un diedre amb un arbre a uns metres del terra. Fem uns primers passos per la placa per anar a atènyer la fissura. Un cop a la fissura hem de seguir-la fins que s’acaba (podrem col·locar un Camalot del 2) tot i que anirem trobant diferents punts d’assegurança. Un cop s’acaba la fissura sortim en diagonal cap a la dreta fins arribar a la primera reunió. En aquest primer llarg trobarem 2 parabolts i 1 pitó. 30 metres.
L2(IV+)
Sortim recte amunt per anar a caçar un parabolt, aquests primers metres són els més fins de la tirada. Després seguim recte fins un forat evident on hi ha un clau (va bé posar-hi una cinta llarga). Un cop arribat a aquest punt la via es va desviant cap a la dreta, sempre buscant el terreny més lògic, per després anar descaradament cap a l’esquerra, on es troba la segona reunió que és força còmoda. 1 parabolt i 3 pitons.
En Marc a la darrera tirada
L3(V-)
Sortim de la R cap a la dreta en direcció una llastra que veiem des de la reunió. Abans però, podrem xapar un parabolt. La superació de la llastra és força estètica i ens podrem assegurar amb un nou parabolt un cop haguem fet el pas. Ara resten un metres fàcils fins la darrera reunió.
Descens:
Un ràpel curt per la cara oest fins una canal. Per la canal haurem d’anar una mica amb compte doncs es troba força descomposta.
El que més m’ha agradat:
- Petita gran clàssica, cita obligada per tots aquells que estimin Montserrat.
- Molt bona roca malgrat els anys que té.
98 Octanos a la Magdalena Superior
La major part de vegades que ens apropem a Gorros veiem cordades escalant la 98 Octanos… Alguna cosa ha de tenir aquesta via per ser tant transitada: potser el generós equipament, potser la bona qualitat de la roca, potser la vertical tercera tirada, potser la magnífica sortida al cim o potser la suma de tot plegat…
Una cordada gaudint el 3er llarg
Ressenya de la via
- Via: 98 Octanos
- Zona: Montserrat – Gorros
- Dificultat: 6a (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Llargària: 140 metres
- Equipament: Parabolts pintats de color groc
- Material: 14 cintes exprés
- Orientació: Nord
- Valoració:****
Aproximació:
Per arribar fins la Magdalena Superior ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni. Un cop ens trobem a l’alçada de la canal que separa la Magdalena Superior i el Gorro Frigi la prenem i arribem fins al peu de via.
L´Alan al 1er llarg
L1(III)
Trobar el peu de via és d’allò més fàcil, només hem de detectar la línia de parabolts grocs, que com en el conte de Hänsel i Grettel ens menarà fins al cim. El primer llarg és força tombat i no passa de III+ però sorprèn la gran quantitat d’expansions. La roca al principi, no és tant bona però de seguida millora fins a tornar-se molt bona. 45 metres.
Agradable 2on llarg
L2(IV+)
La segona tirada destaca per la seva bona roca i perquè poc a poc va guanyant en verticalitat fins a trobar la reunió, que ens deixa davant del mur final. Com en el llarg anterior, no hem de patir per seguir la via donat que els parabolts grocs ens marquen el camí. 40 metres.
L3(6a)
L´Alan al 6a
La tercera tirada és l’estrella de la via. Una placa vertical de 6a, amb les assegurances suficientment aprop per fer-la en Ao, però també per intentar-la encadenar sense patir gaire. El cantell hi és i només hi ha un parell de punts on la paret escup una mica… És qüestió de no encantar-se gaire. La reunió és força còmoda. 30 metres.
L4(IV+)
Satisfacció al cim amb el dit sencer
El llarg s’inicia amb un vertical flanqueig cap a l’esquerra per després continuar recte a buscar la sortida al cim, que coincideix amb la de la via ‘Ignasi Jorba’. Llarg curtet però força vistós. 25 metres.
Descens:
Dos ràpels per la cara est, un de 10 metres i un altre de 25, que ens deixaran a l’inici de la via Normal de la Magdalena. Des d’aquí hem d’anar a buscar les escales de Jacob i el camí de Sant Jeroni.
El que més m’ha agradat:
- Fantàstica tercera tirada.
- El darrer llarg, tot i ser curtet és força elegant.
- Ràpida de fer. Ideal per dies calorosos.
El que no m’ha agradat tant:
- No acabo d’entendre la quantitat d’expansions a les dues primeres tirades… Entre poc i massa.
- Llàstima que no sigui més llarga…
La que hi faltava a la Magdalena Inferior
Just a l’esquerra de la popular Rataplan trobem “La que hi faltava”, una via de característiques molt similars: grau assequible, vertical, roca de primera i molt ben assegurada (encara que no arriba a l’extrem de la seva il·lustre veïna). En definitiva, una via d’escola que amb el recent re-equipament pot servir per descongestionar la Rataplan.
Ressenya de la via
- Via: La que hi faltava
- Zona: Montserrat – Gorros
- Dificultat: IV+ (D)
- Dificultat obligada: IV+
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Llargària: 110 metres
- Equipament: Parabolts pintats de color verd
- Material: 14 cintes exprés
- Orientació: Nord-est
- Valoració:***
Aproximació:
Des de l’estació superior de Sant Joan prenem el camí cap a Sant Jeroni. Al arribar a l’alçada de la Magdalena inferior trobarem un corriol que porta a les escales de Jacob. Una mica abans d’arribar a les escales comença la via, just al costat d’un gran arbre.
1a tirada
L1(IV+)
La via s’inicia just la dreta d’un gran arbre. Tirem recte amunt a atènyer la primera assegurança, la via comença tombada per anar-se posant vertical poc a poc. Als primers metres la roca es troba un xic polida, però va guanyant en qualitat a mida que la paret es va redreçant. 45 metres.
L2(IV+)
2a tirada
Aquesta segona tirada segueix la tònica de la primera, però ara la roca es torna exel·lent. Només haurem d’anar seguint els parabolts verds, que ara no es trobem tant aprop com en el primer llarg. 45 metres.
L3(IV)
La darrera tirada, comença vertical, tot i que de seguida es va tombant fins arribar al cim de l’agulla. 20 metres.
L´Alan al darrer llarg
Descens:
Per al descens rapelarem la via normal, amb un ràpel de 40 metres o dos de 20. Cal dir que la instal·lació de ràpel del cim ha estat substituïda per una de nova.
El que més m’ha agradat:
- Segona tirada amb roca de primera.
- Bona alternativa per si hi ha cua a la Rataplan.
El que no m’ha agradat tant:
- Primers metres amb roca no gaire agraïda.
- Hi ha moments que la via “toca” tant la Rataplan per la dreta com la Sebastià-Patinyo per l’esquerra.
Últims comentaris