98 Octanos a la Magdalena Superior
La major part de vegades que ens apropem a Gorros veiem cordades escalant la 98 Octanos… Alguna cosa ha de tenir aquesta via per ser tant transitada: potser el generós equipament, potser la bona qualitat de la roca, potser la vertical tercera tirada, potser la magnífica sortida al cim o potser la suma de tot plegat…
Una cordada gaudint el 3er llarg
Ressenya de la via
- Via: 98 Octanos
- Zona: Montserrat – Gorros
- Dificultat: 6a (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Llargària: 140 metres
- Equipament: Parabolts pintats de color groc
- Material: 14 cintes exprés
- Orientació: Nord
- Valoració:****
Aproximació:
Per arribar fins la Magdalena Superior ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni. Un cop ens trobem a l’alçada de la canal que separa la Magdalena Superior i el Gorro Frigi la prenem i arribem fins al peu de via.
L´Alan al 1er llarg
L1(III)
Trobar el peu de via és d’allò més fàcil, només hem de detectar la línia de parabolts grocs, que com en el conte de Hänsel i Grettel ens menarà fins al cim. El primer llarg és força tombat i no passa de III+ però sorprèn la gran quantitat d’expansions. La roca al principi, no és tant bona però de seguida millora fins a tornar-se molt bona. 45 metres.
Agradable 2on llarg
L2(IV+)
La segona tirada destaca per la seva bona roca i perquè poc a poc va guanyant en verticalitat fins a trobar la reunió, que ens deixa davant del mur final. Com en el llarg anterior, no hem de patir per seguir la via donat que els parabolts grocs ens marquen el camí. 40 metres.
L3(6a)
L´Alan al 6a
La tercera tirada és l’estrella de la via. Una placa vertical de 6a, amb les assegurances suficientment aprop per fer-la en Ao, però també per intentar-la encadenar sense patir gaire. El cantell hi és i només hi ha un parell de punts on la paret escup una mica… És qüestió de no encantar-se gaire. La reunió és força còmoda. 30 metres.
L4(IV+)
Satisfacció al cim amb el dit sencer
El llarg s’inicia amb un vertical flanqueig cap a l’esquerra per després continuar recte a buscar la sortida al cim, que coincideix amb la de la via ‘Ignasi Jorba’. Llarg curtet però força vistós. 25 metres.
Descens:
Dos ràpels per la cara est, un de 10 metres i un altre de 25, que ens deixaran a l’inici de la via Normal de la Magdalena. Des d’aquí hem d’anar a buscar les escales de Jacob i el camí de Sant Jeroni.
El que més m’ha agradat:
- Fantàstica tercera tirada.
- El darrer llarg, tot i ser curtet és força elegant.
- Ràpida de fer. Ideal per dies calorosos.
El que no m’ha agradat tant:
- No acabo d’entendre la quantitat d’expansions a les dues primeres tirades… Entre poc i massa.
- Llàstima que no sigui més llarga…
15 Responses to “98 Octanos a la Magdalena Superior”
Trackbacks / Pingbacks
- - 8 octubre 2009
- - 14 juny 2010
- - 3 juliol 2010
- - 29 maig 2011
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
Benvingut Alan a escalatroncs!!
I tu carinyo… desprès de això no podràs dir que no pots renta els plats!!! Aquest dit ja esta “casi” perfecte! Felicitats wapi…
Escolta!!! Que he començat a rentar els plats abans que començar a escalar, eh??
Felicitats per la web, molt completes i interessants les ressenyes. Deixeu que us comenti, com a comentari constructiu, que trobo a faltar en la informació de les vies la zona montserratina on es troben: Agulles, Sant Benet, Sant Jeroni, zona del Monestir, Diables, Paret de l’Areri, Cavall Bernat, etc. Només és un suggeriment.
Gracies Anna, respecte al que dius de la zona, a la part final del post posem a la regió en que es troben i a les categories pots trobar les diferents zones de Montserrat que contenen ressenyes. No obstant sí que podríem posar-ho més clar a on hi ha les característiques de la via. Prenem nota i gràcies pel comentari
Osti Eduard això de rentar plats és un nou entrenament per estar més fort quan escales? je je
Enhorabona… per la via
Segons la Paula diu que va molt bé… Però jo no ho acabo de tenir gaire clar
A casa sempre n’hi tinc, de plats per rentar, t’ho dic per si vls pujar grau!!
Veig que finalment has endevinat perquè agrada, la via…
Per què et penses que escalo tant? Rento els plats cada dia!!
Distreta la via, llàstima que sigui curta. Com deies al teu post una mini Punsola.
Hola Eduard,
hoy he estado haciendo esta vía con mi amigo Alejandro, también del club de Gracia. Nos ha gustado muchos, muchas gracias por la reseña!
Sólo un comentario:
El rapel no es tan evidente de escoger y por tanto puede ser un poco engañoso lo de los 25 metros. Bueno, nosotros hemos montado el rapel en la reunión que nos ha parecido más lógica pero resulta que era más a la izda. No pasa nada, pues hay vías equipadas y se puede hacer una tercera reunión.
Sin embargo creo que es más recomendable que se monte una cuerda doble y así asegurarte que puedes hacerlo en dos reuniones, aunque no des con la reunión de más a la izda.
Por lo demás, la vía genial, muy bonita – de menos a más y luego un flanqueo facilito pero con gracia antes de terminar.
Por cierto – la tirada de 6a pica bastante, pero está genialmente asegurada, así que merece la pena hacerla.
Merci!!!
Hola Juan, celebro que gaudíssiu de la via, només pel tercer llarg ja val la pena.
Respecte al que comentes del ràpel, amb corda doble de 60 pots fer un sol ràpel per la cara est des del cim fins al coll de la Magdalena i l’Ullal…
Aviam si ens podem saludar algun dia pel club, nosaltres acostumem a anar els dijous al rocòdrom.
Salut!!
La via és força xula, un estil de Boy-Roca però amb equipament friki.. El 6a és maco, però em quedo amb l’últim llarg com el més lògic i ben trobat. La caixeta de la llibreta de piades de la R3 de quin any és…?
Estic d’acord amb lu de l’equipament de les primeres tirades… però a Gorros, ja se sap..