Aresta Brucs de la Saca Gran
Un dels trets diferencials de la Regió d’Agulles són les seves Arestes Brucs, vies obertes mirant al poble del Bruc, amb un atreviment i compromís que són patrimoni d’una època i d’una manera d’entendre l’escalada. Normalment són escalades curtes, que ens permeten combinar més d’una ascensió per jornada. La Saca Gran posseïx una de les Arestes Brucs més representatives i més vistoses de la Regió, de dificultat molt assequible amb bona roca (gens rentada tot i els anys que té) i amb un cert grau d’exposició fet que li dona un plus de qualitat.
Panoràmica d´Agulles des del cim de la Saca Gran
Ressenya de la via
- Via: Aresta Brucs
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: V- (BD+)
- Dificultat obligada: V-
- Grau d’exposició: Mitjà/Baix
- Compromís: Baix
- Llargària: 90 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: 6 cintes i opcionalment camalot nº 2 per la primera tirada
- Orientació: Sud
- Valoració:*****
Aproximació:
En Marc a la 1a tirada
Després de deixar el cotxe a Can Massana hem de prendre la pista que ens porta fins al Coll de Guirló. Un cop arribem al Coll caminem uns quan metres més en direcció a la muntanya i prenem un corriol a mà dreta. Aquest corriol porta fins al Pas de la Portella. Un cop passem la Portella prenem el corriol a mà esquerra. Seguim les marques vermelles fins que trobem unes cordes fixes. Un cop superades seguim pujant fins arribar al peu de la via (diedre amb un arbre).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Na Paula a la sortida de la 2a R en una ascensió anterior
L1(IV)
La via s’inicia a la placa a l’esquerra d’un diedre amb un arbre a uns metres del terra. Fem uns primers passos per la placa per anar a atènyer la fissura. Un cop a la fissura hem de seguir-la fins que s’acaba (podrem col·locar un Camalot del 2) tot i que anirem trobant diferents punts d’assegurança. Un cop s’acaba la fissura sortim en diagonal cap a la dreta fins arribar a la primera reunió. En aquest primer llarg trobarem 2 parabolts i 1 pitó. 30 metres.
L2(IV+)
Sortim recte amunt per anar a caçar un parabolt, aquests primers metres són els més fins de la tirada. Després seguim recte fins un forat evident on hi ha un clau (va bé posar-hi una cinta llarga). Un cop arribat a aquest punt la via es va desviant cap a la dreta, sempre buscant el terreny més lògic, per després anar descaradament cap a l’esquerra, on es troba la segona reunió que és força còmoda. 1 parabolt i 3 pitons.
En Marc a la darrera tirada
L3(V-)
Sortim de la R cap a la dreta en direcció una llastra que veiem des de la reunió. Abans però, podrem xapar un parabolt. La superació de la llastra és força estètica i ens podrem assegurar amb un nou parabolt un cop haguem fet el pas. Ara resten un metres fàcils fins la darrera reunió.
Descens:
Un ràpel curt per la cara oest fins una canal. Per la canal haurem d’anar una mica amb compte doncs es troba força descomposta.
El que més m’ha agradat:
- Petita gran clàssica, cita obligada per tots aquells que estimin Montserrat.
- Molt bona roca malgrat els anys que té.
17 Responses to “Aresta Brucs de la Saca Gran”
Trackbacks / Pingbacks
- - 18 maig 2012
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
EI Eduard!
no l’he fet mai la Saca gran…i mira que es una clàssica!
ja veig que la Paula també esta ja plenament recuperada
Ben aviat a donar-li canya!
Que xulo que es Montserrat que ens permet triar tot tipus de vies per anar creixent.. recuperant-nos, el que més ens convingui…
felicitats per la tornada!
Bona aquesta! Jo he fet la Itaca amb un vent de mil dimonis (que dolent que sóc amb els estreps…).
A seguir escalant i gaudint!
Carinyu… merci per la floreta, dóna ànims veure’s en la foto. Ja tinc ganes de provar una via senzilla y curteta..
Lurdes, merci per els ànims, encara queda una mica… però estic cada dia una mica mes a prop!
I parlant d’això…marxo cap el gimnàs!
…perdó, se’m va oblidar… Benvingut MARC! Esperem que des d’ara no siguis tan sol un amic anònim en el blog… volem escoltar-te!
Ens veiem al club, si la pluja ens deixa!
Lurdes Agulles és un lloc màgic on és bonic escalar sense presses i una bona excusa per anar-hi és reservar-te un dia per fer-la i combinar-la amb altres Arestes Brucs de la Regió, com la de la Bitlla o la de l’Arbret, que són escaldes genuïnament montserratines.
Ep Pere!! La Itaca és molt xula i variada tot i que no sigui gaire llarga… De vent, a La Saca Gran sempre n’acostuma a fer
, algun cop ens ha fet baixar i deixar-ho per una altra ocasió. I els estreps és qüestió de pràctica 
Polet, així m’agrada, motivació a tope!!
Nois, fa temps que la tinc a punt, així que ara amb aquesta descripció tan bona ja no tindré excuses….
Bona feina!
Aquest estiu van fer un reportatge al Temps d’Aventura d’en Joan Cerdà i l’Agustí Riera escalant la Saca Gran. Si hi voleu fer un cop d’ull us deixo l’enllaç:
http://www.elsesports.cat/video/1499009
Val molt la pena, per fer-se una idea de com eren aquelles primeres ascensions a Agulles.
Ayer hicimos este interesante recorrido, una de las mejores Arestas Brucs sin duda!
En el descenso, después del primer rapel y ya en la canal algo descompuesta que se desgrimpadaba hay que hacer de nuevo otro pequeño rapel, ya que ha caído un árbol de la canal supongo que debido al duro invierno (lluvias, nieve…) y está medio colgado en medio de la canal y dificulta el paso.
Aunque desde arriba puede parecer mas espectacular, una vez rapelas no lo es tanto y se pasa bien, el rapel está equipado con una baga plana de color rosa que alguien dejó montada.
Gràcies per la informació Danny!!!
Vau enganxar un bon dia, eh?
Pues si, este año los días buenos de momento andan contados y ayer fué uno de esos, tuvimos algo de viento en la Saca Gran aunque algo normal por esa zona.
Antes de la Aresta Brucs hicimos otra 5 estrellas, la Montpart, así que nos llevamos un par de las buenas!!!… ya nos quedan menos :p
Por cierto actividad muy recomendable al estar muy juntitas el descenso y el principio de cada una.
A mode d’informació, nosaltres ahir vem fer aquesta via… al baixar per la canal descomposta a on ara hi ha un arbre caigut no vem veure cap cinta per fer el ràpel, algú se la deu haver emportat.
Nosaltres vem baixar sense fer cap ràpel, simplement vem desgrimpar, la veritat es que es una mica exposat, pero no se jo si fer un ràpel amb totes les branques pel mig es el millor, sobretot al recuperar la corda.
Si es va em compte es pot desgrimpar bé, des de dalt sembla mes complicat del que realment és…
Anims amb el blog, si un dia el deixeu de publicar em sembla que haurem de deixar d’escalar. Moltes felicitats pel blog.
Uns fans: Mar i Jordi
Merci per la info
ajuda a que el bloc sigui més útil.
De fet, el descens per la canal sempre l’hem fet desgrimpant, com dius impressiona una mica, però no costa gaire
Avant amb les escalades!
Una de les vies mes maques del Serrat, sens dubte. A mi m’agrada fer la seguent empalmada, començar pel Gep llarg que es fácil pero finet i una mica expo per escalfar, despres el Capdamunt amb dos llargs i un passet al segón que deu n’hi do i despres la Saca per rematar. Cada agulla et deixar gairabé al peu de la seguent i et surten al final molts metres de escalada montserratina 100 % i encara si estás animat pots fer el Martell que te un V+ dels bons i a pel.
Bona combinació Joan! I encara, si no vols caminar tant, després de la del Capdamunt pots fer l’Agulla dels Espeleòlegs
Home Eduard, que la del Espe es per fer-se mal. Al menys abans era a pel, ara em sembla que hi ha alguna cosa. I ja posats fem el Senatxo, escalada curiosa “donde las haiga”…
La vam fer quan érem petits el Pere Sauret, el Joan A. Ketterer i jo, l’any 1974 o 1975. No costava, però recordo una tomba sota les soles de les botes.