Redrum al Cap del Ras, Àger
La Redrum és una de les vies més repetides de Cap del Ras. Es tracta d’un itinerari de tall clàssic, que en la seva part baixa evita un parell de sostres i acaba sortint per dalt de la manera més directa. Com la majoria d’itineraris d’aquest sector la gran pega és la falta de continuïtat a la segona meitat de la via, per altra banda inevitable, degut a la serie de feixes que creuen la part superior del serrat. La via es troba equipada, tot i que el calcari que hi trobem ens ofereix força possibilitats per augmentar les assegurances sense problemes.
- Via: Redrum
- Zona: Àger – Cap del Ras
- Dificultat: 6a/Ae (MD)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Grau de compromís: Mitjà
- Llargària: 275 metres
- Equipament: Via pràcticament equipada
- Material: 14 cintes exprés i un estrep. Pot ser útil un joc de friends i una baga per un pont de roca
- Orientació: Sud
- Valoració:***
Aproximació:
Entrant a Àger prenem una carretera a mà esquerra que passa pel costat del cementiri (Direcció Colobor). La seguim uns quilometres fins que trobem una pista de terra a mà dreta que va al refugi de Colobor. La prenem i al cap de poc trobem un trencall; hem de prendre el que NO va al refugi. Seguim la pista fins a trobar-nos a l’alçada de la via. Des del cotxe l’aproximació és evident, hem d’anar a cercar un sostre característic, la via comença en uns blocs (10 minuts).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
Ens enfilem a uns blocs que ens permeten passar a la paret, hem d’escalar seguint la fissura, amb bon cantell però força dreta. Quan aquesta s’acaba sortim cap a la dreta per la placa i anem fent una diagonal fins situar-nos al final del sostret, des d’aquí flanquegem uns pocs metres i arribem a la reunió. La tirada té bona presa tota l’estona però s’ha d’anar per feina si no ens volem quedar fosos només començar. 30 metres.
L2(V)
Sortim de la reunió per una placa ben protegida que ens condueix fins a sota un petit desplom que superem per la dreta. Un cop superat, escalem per uns blocs senzills fins arribar a una mena de diedret obert on trobem un pitó. Des d’aquí nosaltres hem optat per tirar cap a l’esquerra superant un ressalt amb bona presa i aprofitant un pont de roca. Sortim a una placa i recte fins la reunió. 25 metres.
L3(V)
Flanquegem cap a la dreta per una placa vertical amb bon cantell. Un cop xapada la segona assegurança flanquegem mig metre més per trobar unes bones mans que ens permeten sortir recte amunt sense més problemes. Arribem a un tram una mica descompost i tirem cap a la dreta fins la reunió. 15 metres.
L4(V+)
Abandonem la reunió en diagonal a l’esquerra per una placa que ens demana uns passos d’adherència fins poder abastar una llastra que ens permet progressar uns metres en tècnica de bavaresa. De seguida el terreny es torna menys vertical alhora que la qualitat de la roca empitjora. Haurem d’anar seguint una marcada fissura fàcil però comprovant l’estat de la roca. 40 metres.
L5(IV+)
El llargs s’inicia per una placa amb bons forats. Anem a buscar una llastra que escalem per la banda esquerra i continuem fins a la feixa i la reunió. 30 metres.
L6(III)
Tirada de tràmit. Superem un petit mur tombat i arribem a una nova feixa. Pugem un altre muret fins un nou pany de paret on fem la reunió (no confondre amb la línia d’”El tercer hombre”. 40 metres.
L7(V/V+)
Ataquem la placa per anar a caçar el primer espit que es troba força amunt. Aquesta tirada és força vertical i l’estil d’escalada ha de ser més fi i menys físic. Les assegurances allarguen més que en la resta de la via. Sortint del mur arribem a una nova feixa on fem la reunió. 30 metres.
L8(Ae/6a)
Per continuar hem de superar un desplom amb 2 passos d’Ae (podem fer un pas més en Ao donat que hi ha una vaga al següent espit). La sortida en lliure és molt fina i sostinguda. Sortim a una petita lleixa i encarem un altre placa, amb uns primers passos senzills per després superar un petit esperó cap a l’esquerra que extraploma una mica. Un cop superat és fàcil fins una nova feixa on muntem la reunió. 35 metres.
L9(Ao/6a)
Sortim cap a l’esquerra per superar un petit desplom amb bones mans. Arribem a una nova feixa. L’últim pany de paret comença amb uns passos d’Ao (possible 6a+) que ens permeten arribar fins una llastra que superem en bavaresa. Un cop sobre la llastra encara queda un petit tram molt vertical (bones mans) que de seguida es tomba un xic. Ara escalem en tendència a la dreta fins sortir de la paret. 30 metres.
Descens:
Anem cap a la dreta fins trobar un esperó característic (fites visibles). Continuem per la feixa cap a la dreta fins anar a trobar la canal de baixada que ens acaba deixant a la pista on tenim el cotxe. 45 minuts.
El que més m’ha agradat:
- Primera tirada vertical, molt mantinguda i amb bon canto. Tot i que a les ressenyes la marquen com V+/Ao surt tota en lliure i deu ser 6a.
- Fotogènic tercer llarg.
- Bonica sortida de la tercera reunió.
El que no m’ha agradat tant:
- La segona meitat del quart llarg està una mica descomposta… Hi ha algunes llastres que sonen molt buides.
- La discontinuïtat de la part alta desmereix una mica la via. Potser hauria quedat una via més estètica si s’hagués acabat a la feixa.
9 Responses to “Redrum al Cap del Ras, Àger”
Trackbacks / Pingbacks
- - 14 desembre 2011










Felicitats per la via i per l’excel.lent ressenya ( com sempre)
A mi la via em va agradar força
salut i a tibar
eii Eduard!
ja veig que la recuperació va a tot tren! felicitats
amb aquesta via hi tinc tota una relació..jajaaj..
que sempre explico..jijiji..
la primera vegada que vaig anar a ager a fer -la no vaig trobar el peu de via ….
la segona em vaig baixar del tercer o quart llarg mentre nevava…
la tercera la vaig fer tota… pero no em trobava bé, no vaig tirar de primera, no en recordo pas gaire els detalls.. quan vaig arribar a casa tenia una bona febrada!
que la vull tornar a fer…en condicions.. però clar hi ha tantes vies a ager que els hi tinc ganes…
Enhorabona, la via es força maca. No feia molta calor?.
Salut
Gracies Joan, la via està bé, per gaudir… Vam tenir la sensació però, que escalàvem dos vies, una fins a la feixa i una altra fins al cim. És una llàstima que quedi tallada pel mig, sinó seria una via moooolt millor.
Lurdes, la recuperació ja està oblidada
No se si és una relació o una fixació
Ara, et dic una cosa, havent fet dos vegades la primera tirada, que és la més xula, crec que millor tatxar-ne d’altres, no?
Ep Mingo!! Això pensava jo, que tindria calor i cap a Àger amb pantalons curts
Vaig passar una mica de fred, de fet, més que al gener o al febrer…
Iep! Una via no montserratina! Què ha passat? Ha estat per una juguesca? he, he, he,…
Precisament a mi no em va agradar la primera tirada…. La resta, genial!
Bona aquesta!!! mac el 7 llarg….i les seves assegurançes que “allarguen” per mi el més fotut de tota la via…la resta es per disfurtar molt!
Tal com comentes el primer llarg pot ser un 6a, però de continuitat! tots els passos es fan bé però jo recordo arribar a reunió molt tou! un primer llarg dur!
No, no és cap juguesca, hem van dir que anàvem a Frares
Ep Kutres!! D’acord amb tu, el 7e llarg és el més fi, es deixa fer però has d’estar atent, per mi V+ i més si ho comparem amb el teòric V de la 5a tirada. El 1er és continuïtat, els passos són guapos, sobretot els primers, per desenganxar-te del terra. A mi em va agradar, però també vaig arribar amb els braços calentets.
via muy guapa a excepcion de algun paso algo rotillo, el primer largo casi al final de la fisura me parece un buen 6a que tienes que encontrar, pero no comparto la opinion de que el primer largo de artifo se pueda pasar en libre con grado de 6b, me parece bastante mas duro, lo mismo opino del paso de artifo que tambien me parece bastante mas de 6a+ pero bueno se pasa bien en artifo y el ambiente es muy majo,