Via d’en Martí a l’Esperó de Cal Fité
De vegades hi ha escalades que ens sorprenen, sobretot quan d’entrada no hi tenim posades gaires expectatives. És el que passa amb la Via d’En Martí: Bona roca (tot i que hi ha algun tram dubtós), atlètica, continua, variada i amb un darrer llarg en diedre 100% diversió. Si a això li afegim un entorn fantàstic amb unes bones vistes sobre l’estació d’esquí del Port del Compte tenim com a resultat un gran dia d’escalada.
Tot i el grau moderat, el fet de que sigui sostinguda i amb passatges atlètics, la fa una mica més exigent del que pugui semblar sobre el paper.
Vista del Cingle Roig amb l'Esperó del Cal Fité
Ressenya de la via
- Via: D’en Martí
- Zona: Solsonès – Serra del Verd
- Dificultat: 6a+ (MD)
- Dificultat obligada: V/A1
- Llargària: 150 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà/baix
- Equipament: Via equipada amb espits i claus
- Material: 16 cintes exprés. Tot i que la via es pot fer amb el que hi ha posat, no estarà de més dur un joc de friends i/o tascons i un parell de cordinos per algun clau amb forat petit.
- Orientació: Sud-oest
- Valoració:***
Xapant el 2n espit del 1er llarg
Aproximació:
Des de Sant Llorenç de Morunys prenem la carretera que va direcció Tuixent (LV-4012) Al cap d’un quilòmetre d’haver sortit del poble de La Coma i tot just havent passat el desviament de les Fonts del Cardener, trobarem una pista a mà dreta amb un rètol que posa Cal Fité.
Prenem aquesta pista asfaltada fins que s’acaba just a una masia (Cal Fité). Aparcarem de tal manera que no destorbem, donat que la casa és habitada. Des d’aquí anirem cap a la paret pel camí més evident, travessant la tartera.
L'Angèlica al 2on llarg
L1(V)
Un gran bloc desprès ens servirà per situar el començament de la via. Aquesta s’inicia per una ampla fissura vertical en tendència a l’esquerra. Els primers metres són drets, fins i tot hi ha algun punt que extraploma una mica, però les preses que trobem són molt bones. Sortim a una petita feixa, seguim uns metres a l’esquerra i enfilem una mena de canal més dret, que ens mena a una lleixa on hi ha una savina i la primera reunió. 25 metres.
Muntant el 3er llarg
L2(V)
Hem de sortir per la dreta de la reunió per tal de situar-nos sobre una placa. El primer clau que trobem té el forat petit així que anirà bé portar una vaga o bé un mosquetonet.
La línia segueix en diagonal cap a la dreta per després seguir recte amunt. En aquest tram més vertical podrem protegir molt bé una fissura amb un friend. Un cop s’acaba la placa hem d’anar cap a l’esquerra a buscar unes alzines. Fem la reunió a la que es troba més a l’esquerra. 25 metres.
Na Paula al Ll3
L3(V/A1 o 6a+)
Sortim en diagonal a l’esquerra. Anirem trobant algun clau i espit. Als primers metres trobem algun bloc que balla una mica. Seguim en diagonal per la placa, cada cop sobre terreny més dret. Quan estem aprop del fil de l’esperó la via tira descaradament cap amunt. Trobem dos claus molt junts, un dels quals té el forat petit. Després ve un bon “aleje” que podem protegir amb un tascó petit. Arribem a una petita lleixa, a partir d’aquest punt podem seguir en lliure o continuar en A1 fins la reunió; aquesta és extremadament còmoda. 45 metres.
Reunió 5 estrelles
L4(IV+)
Llarg molt curt però maco de fer. Sortim de la reunió cap a l’esquerra i superem una sèrie de ressalts. Seguim cap una mena de llastra encastada. Aquí extraploma un xic, però de nou les preses són d’escàndol. Ens superem i escalem uns últims metres en diedre. 15 metres.
L5(V)
Arribant a la R4
Aquesta tirada és la perla de la via. Comencem a pujar per un diedre perfecte: bones mans, bons peus i una ampla fissura per si no en tenim prou. El diedre queda barrat per un gran bloc que ens obliga a sortir-ne per l’esquerra. Ara arribem a una zona més descomposta i hem d’anar a buscar el diedre de l’esquerra, no tant estètic com el primer, però més fàcil. Al darrers metres haurem d’anar cap a la dreta per una mena de xemeneia fàcil que ens mena fins a la reunió. 45 metres.
Descens:
Encarant el diedre del darrer llarg
Iniciem el descens cap al sud-est, seguint un corriol poc fressat. Continuarem una estona fins trobar una alzina amb vagues i un mallon. Fem un primer ràpel curt que ens deixa a una segona alzina des d’on farem un darrer ràpel fins al terra. Seguim un corriol cap a l’oest que ens portarà cap a la tartera i el vehicle.
El que més m’ha agradat:
- Via mantinguda i atlètica en el seu grau.
- Tercera reunió super-còmoda: una gran plataforma llisa on només hi falta un sofà.
- Diedre perfecte de la darrera tirada.
- Lloc solitari i bucòlic.
El que no m’ha agradat tant:
- Algun tram amb roca una mica dubtosa, sobretot a la sortida de la tercera reunió i després de sortir del primer diedre de la darrera tirada.
El Camí dels Alamalivons a Vilamala
Aquesta via, oberta l’abril de 2009 per l’Antxi i en Llorenç, ens permet descobrir un dels racons més desconeguts del Solsonès: Vilamala. El conglomerat no és de la millor qualitat, però sí que és més bo del que podíem pensar d’entrada. La via és divideix en dues parts, una primera, una mica més descomposta, que ens deixa a una mena d’esplanada a mitja via i una segona, on la roca millora, que ens permet sortir de la paret per dalt. Tot i que la continuïtat es veu trencada per aquest replà la via és una bona excusa per deixar-se caure per aquest racó tant poc conegut de la nostra geografia.
La via es troba a l'esquerra de la imatge
Ressenya de la via
- Via: El Camí dels Alamalivons
- Zona: Solsonès – Vilamala
- Dificultat: V (D)
- Dificultat obligada: IV+
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Grau de compromís: Mitjà/baix
- Llargària: 150 metres
- Equipament: Via equipada amb parabolts
- Material: 10 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració:***
Aproximació:
Prenem la carretera que va de Solsona a Sant Llorenç de Morunys (LV-4241). Al punt quilomètric 21,5 hi ha un revolt molt pronunciat i un aparcament. Deixem el vehicle i seguim a peu per la pista.
Na paula a la meita del 1er llarg
Al cap d’uns 400 metres trobarem una fita a mà dreta. Ens desviem per un corriol poc definit on trobarem marques grogues. Seguim les marques grogues. Hem d’estar una mica alerta perquè en un moment donat aquestes giren cap a la dreta (ponent), passant pel cap d’un parell de torrenteres. Hem d’anar seguint les marques grogues i després també verdes, que ens fan anar per una carena. En un moment donat el camí gira cap al nord (des d’aquest punt podem veure la via i situar-la) i va perdent alçada ràpidament fins al fons de la vall. Després torna a anar cap a ponent. Hem de seguir fins que topem amb un torrent sec. Pugem per la llera del torrent fins arribar a una clariana del bosc on s’inicia la via (fita).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
La Paula al llarg 2 amb un fantàstic paisatge de fons
L1(IV+)
L’inici de la via es troba a una clariana del bosc i s’enfila per una placa dreta. D’entrada la roca no dona gaire confiança, però si anem comprovant els còdols abans de tibar no hi ha cap problema. Arribem a un tram més tombat per de seguida continuar per un de més dret (aquesta és la part clau de la tirada). Un altre petita lleixa i una darrera panxeta ens menen fins la reunió, força còmoda. 40 metres.
L2(III)
Sortim cap a l’esquerra flaquejant fins que trobem el primer punt d’assegurança. Des d’aquí hem d’anar pujant més o menys recte direcció un arbust. Just davant es troba la reunió. 55 metres. Des d’aquest punt sortim caminant i anem a buscar l’inici de la segona part de la via. Abans d’abastar l’inici del llarg haurem de fer una fàcil grimpada.
A la 3a tirada la roca millora
L3(IV+)
Hem d’arribar a una mena de replanet on hi ha un parabolt. Per situar-lo podem fer servir una mini savina que es troba a mitja paret, aquest parabolt es troba a la perpendicular de la savina. Des d’aquest punt hem d’anar pujant direcció a la savina. La paret es va redreçant poc a poc i gaudim d’uns passos bonics. Superat el tram de la savina els còdols es tornen força grans i ens fan gaudir de l’escalada. Tornem a arribar a una lleixa on fem la reunió. 45 metres.
L4(V)
Acabant la via
Sortim de la reunió i escalem pel costat d’una petita balma fins atènyer el primer parabolt. Seguim un xic cap a la dreta i recte amunt fins el segon i d’aquest al cim. Aquest darrera part és fineta i ens hem de col·locar bé. 15 metres.
Descens:
En aquest cas més que descens hem de parlar d’ascensió donat que haurem de caminar cap a l’est seguint unes fites fins a l’aparcament.
El que més m’ha agradat:
- Entorn fantàstic. Paga la pena apropar-s’hi.
- Via ben equipada, amb les assegurances ben posades.
El que no m’ha agradat tant:
- Roca discreta, tot i que és millor del que sembla. A mida que anem guanyant metres la roca també guanya. Potser amb més repeticions la via quedarà més sanejada.
- Llàstima del replà central que li treu continuïtat.
Cerdà-Pokorski a l’Elefant
Via de dificultat moderada que convida a l’escalada pausada, gaudint del tacte de les abundants presses cantelludes mentre cerquem el següent punt d’assegurança, la Cerdà-Pokorski ens ofereix un traçat clàssic carregat de lògica a una de les raconades menys visitades de Sant Benet.
La Trompa de l'Elefant i la Roca de l'Elefant o Sant Salvador
Ressenya de la via
- Via: Cerdà-Pokorski
- Zona: Montserrat – Sant Benet
- Dificultat: V- (BD+)
- Dificultat obligada: V-
- Compromís: Baix
- Exposició: Mitjana
- Llargària: 100 metres
- Equipament: Via equipada amb material variat
- Material: 6 cintes exprés, una plaqueta recuperable i opcionalment vagues per llaçar merlets i un camalot nº2 per la sortida de la primera reunió
- Valoració:****
Aproximació:
El Sr.Doria al L1
Sortim del Monestir i enfilem el camí del Pas dels Francesos fins arribar al Pla de Santa Anna (si volguéssim estalviar-nos aquesta part de l’aproximació podríem escalar “El Camí de l’Alsina”, que ens deixa molt aprop de la Plaça de Santa Anna), aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet.
Prenem el camí cap a l’est sortint del refugi i que passa per una mena de porta de pedra, al cap de poc el camí es bifurca i prenem el de l’esquerra (que porta a l’ermita de Sant Salvador). Veurem la Trumfa a la nostra dreta. Seguirem pujant fent giragonses fins una nova bifurcació amb un corriol que es dirigeix a la Trompa de l’Elefant. El prenem i seguim cap a la canal de l’esquerra, que ascendeix fins el peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV)
Sortida de la R1
La via s’inicia a la perpendicular d’una petita balma situada a mitja paret on hi creix una savina. La primera assegurança és una doble expansió. Uns pocs metres més amunt hi ha un cap de burí. Val la pena perdre una mica de temps a trobar-lo perquè tot i que no hi ha gaire dificultat si caiem abans de la següent assegurança piquem al terra. Hem de seguir escalant més o menys recte en direcció a la balma, sempre cercant els passos més lògics. A mida que anem guanyant metres anirem trobant alguna altre assegurança. També trobarem bons merlets per llaçar, així que val la pena portar algunes vagues preparades. La reunió la fem a la balma. 40 metres.
L2(IV+)
Na Paula gaudint del L2
Hem de sortir de la balma cap a la dreta. La sortida cal dir que dona un cert respecte, donat que no es veu el primer espit i la placa és dreta. Tot i això la sortida és molt fàcil, amb presses genials i de seguida trobarem la primera assegurança. Per evitar el factor 2 podem col·locar un Camalot del 2 a la part dreta de la balma. Un cop xapat el primer espit hem d’escalar en diagonal cap a l’esquerra fins situar-nos sobre la reunió i després seguir més o menys recte amunt. De nou anirem trobant algun punt d’assegurança. 30 metres.
L3(V-)
Darrera tirada
Sortim de la reunió en tendència a la dreta fins situar-nos al peu d’una placa vertical. Un cop xapat el primer espit hem de seguir recte, amb uns passos força estètics sobre bons còdols. Un cop passada la tercera assegurança la placa es va ajaient fins arribar a la reunió. 30 metres.
Descens:
Caminant per la banda oest fins arribar a un corriol que ens porta a la vessant sud, Sant Salvador i Sant Benet.
El que més m’ha agradat:
- La placa vertical de la darrera tirada, força divertida.
- És una bona via per navegar a la cerca de la següent xapa.
- Ombra pels dies de calor.
El que no m’ha agradat tant:
- Tot i que la roca és genial, va saltar algun còdol.
Trinxats a La Trumfa
Trinxats és una petita perla del grau moderat. Dos tirades d’escalada esportiva sobre bon conglomerat, ens faran gaudir d’una escalada obligada, però mai exposada. Oberta per J.M. Alsina és una lliçó magistral de com ha de ser equipada una via d’aquest grau. Molt bona opció per acabar d’arrodonir un dia a Sant Benet.
La Trumfa queda empetitida per les seves veïnes
Ressenya de la via
- Via: Trinxats
- Zona: Montserrat – Sant Benet
- Dificultat: V (D)
- Dificultat obligada: V
- Compromís: Baix
- Exposició: Mitjana
- Llargària: 70 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: 6 cintes exprés
- orientació: Sud
- Valoració:****
Aproximació:
Sortim del Monestir i enfilem el camí del Pas dels Francesos fins arribar al Pla de Santa Anna, aquí ens desviem a la dreta direcció al refugi de Sant Benet.
Primers metres de la via
Prenem el camí cap a l’est sortint del refugi i que passa per una mena de porta de pedra, al cap de poc el camí es bifurca i prenem el de la dreta (direcció Trinitat). La primera agulla que trobem és la Trumfa. Agafarem el canal que puja cap a l’esquerra fins al peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV+)
Na Paula i el Sr. Doria (L1)
La via s’inicia per una placa tombada que poc a poc va guanyant verticalitat. L’escalada d’aquest llarg sempre anirà en tendència a la dreta, per tal de salvar el gran sostre característic. El pas clau del llarg es troba a la darrera assegurança, on haurem de tirar recte amunt i després flaquejar lleugerament cap a la dreta per entrar a la reunió.
L2(V)
Na Paula gaudint del 2on llarg
Sortim de la reunió en diagonal a la dreta. Un cop xapada la primera assegurança la placa es tomba fins que arribem a un mur vertical. L’escalada d’aquest mur és més fàcil del que sembla. Un cop superat arribem a una petita lleixa on hi ha una baumeta. Veiem la xapa just a sobre. Per atènyer l’assegurança haurem d’anar cap a l’esquerra per esquivar el forat i després tornar cap a la dreta. Un cop superada aquesta expansió la verticalitat es perd ràpidament fins la reunió.
Descens:
Fem un ràpel de 20 metres per la vessant nord des d’un arbre (cintes i anella). Anem a parar al camí que va de Sant Benet a Sant Salvador.
El que més m’ha agradat:
- La segona part del segon llarg.
- Ètica de la via. Les assegurances són on toquen. Ni poques ni masses.
- Ideal per combinar amb qualsevol altra via de Sant Benet.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
…I la Paula diu:
Al cim de la Trumfa
Els retorns sempre tenen aquest no se què… plens de expectatives, pors, il·lusions… a vegades masses expectatives… Però aquest ha estat perfecte en tots els sentits.
El cap de setmana passat vaig sentir una veu dins meu que hem deia.. “ja està bé” anem a provar una via. I no em vaig voler esperar.
La consigna era retrobar-me amb el món vertical i mesurar una mica el peu, aleshores vaig pensar que la millor manera de començar era una via de 2 llargs, equipada i fàcil d’abandonar si no em trobava bé…
Amb l’ajuda de l’Edu vam decidir que la via Trinxats de la Trumfa era una bona opció. El 1er llarg va ser “durillo”, no podia relaxar-me, el meu cap i el meu cos estaven tant alerta que no hem deixaven gaudir ni per un moment. Només pensava que encara no estava preparada. Vaig arribar a la reunió, vam parlar una mica els tres plegats i vaig pensar per dintre meu que el millor era continuar, no podia rendir-me… I va ser màgic.
El 2º llarg va ser increïble, perfecte… I tant increïble va ser que vam decidir al cim entre petó i petó que faríem una segona via… I l’escollida va ser La Cerdà- Pokorski de l’Elefant… Un dia perfecte, d’aquells que guardaré al meu cor, ple de sensacions, ple de complicitat.
Merci carinyo per aquesta retrobada tant especial, per donar-me l’espai i el temps necessari…I merci Doria per acompanyar-nos, sempre és un plaer escalar amb tu!
Últims comentaris