El Camí dels Alamalivons a Vilamala
Aquesta via, oberta l’abril de 2009 per l’Antxi i en Llorenç, ens permet descobrir un dels racons més desconeguts del Solsonès: Vilamala. El conglomerat no és de la millor qualitat, però sí que és més bo del que podíem pensar d’entrada. La via és divideix en dues parts, una primera, una mica més descomposta, que ens deixa a una mena d’esplanada a mitja via i una segona, on la roca millora, que ens permet sortir de la paret per dalt. Tot i que la continuïtat es veu trencada per aquest replà la via és una bona excusa per deixar-se caure per aquest racó tant poc conegut de la nostra geografia.
La via es troba a l'esquerra de la imatge
Ressenya de la via
- Via: El Camí dels Alamalivons
- Zona: Solsonès – Vilamala
- Dificultat: V (D)
- Dificultat obligada: IV+
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Grau de compromís: Mitjà/baix
- Llargària: 150 metres
- Equipament: Via equipada amb parabolts
- Material: 10 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració:***
Aproximació:
Prenem la carretera que va de Solsona a Sant Llorenç de Morunys (LV-4241). Al punt quilomètric 21,5 hi ha un revolt molt pronunciat i un aparcament. Deixem el vehicle i seguim a peu per la pista.
Na paula a la meita del 1er llarg
Al cap d’uns 400 metres trobarem una fita a mà dreta. Ens desviem per un corriol poc definit on trobarem marques grogues. Seguim les marques grogues. Hem d’estar una mica alerta perquè en un moment donat aquestes giren cap a la dreta (ponent), passant pel cap d’un parell de torrenteres. Hem d’anar seguint les marques grogues i després també verdes, que ens fan anar per una carena. En un moment donat el camí gira cap al nord (des d’aquest punt podem veure la via i situar-la) i va perdent alçada ràpidament fins al fons de la vall. Després torna a anar cap a ponent. Hem de seguir fins que topem amb un torrent sec. Pugem per la llera del torrent fins arribar a una clariana del bosc on s’inicia la via (fita).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
La Paula al llarg 2 amb un fantàstic paisatge de fons
L1(IV+)
L’inici de la via es troba a una clariana del bosc i s’enfila per una placa dreta. D’entrada la roca no dona gaire confiança, però si anem comprovant els còdols abans de tibar no hi ha cap problema. Arribem a un tram més tombat per de seguida continuar per un de més dret (aquesta és la part clau de la tirada). Un altre petita lleixa i una darrera panxeta ens menen fins la reunió, força còmoda. 40 metres.
L2(III)
Sortim cap a l’esquerra flaquejant fins que trobem el primer punt d’assegurança. Des d’aquí hem d’anar pujant més o menys recte direcció un arbust. Just davant es troba la reunió. 55 metres. Des d’aquest punt sortim caminant i anem a buscar l’inici de la segona part de la via. Abans d’abastar l’inici del llarg haurem de fer una fàcil grimpada.
A la 3a tirada la roca millora
L3(IV+)
Hem d’arribar a una mena de replanet on hi ha un parabolt. Per situar-lo podem fer servir una mini savina que es troba a mitja paret, aquest parabolt es troba a la perpendicular de la savina. Des d’aquest punt hem d’anar pujant direcció a la savina. La paret es va redreçant poc a poc i gaudim d’uns passos bonics. Superat el tram de la savina els còdols es tornen força grans i ens fan gaudir de l’escalada. Tornem a arribar a una lleixa on fem la reunió. 45 metres.
L4(V)
Acabant la via
Sortim de la reunió i escalem pel costat d’una petita balma fins atènyer el primer parabolt. Seguim un xic cap a la dreta i recte amunt fins el segon i d’aquest al cim. Aquest darrera part és fineta i ens hem de col·locar bé. 15 metres.
Descens:
En aquest cas més que descens hem de parlar d’ascensió donat que haurem de caminar cap a l’est seguint unes fites fins a l’aparcament.
El que més m’ha agradat:
- Entorn fantàstic. Paga la pena apropar-s’hi.
- Via ben equipada, amb les assegurances ben posades.
El que no m’ha agradat tant:
- Roca discreta, tot i que és millor del que sembla. A mida que anem guanyant metres la roca també guanya. Potser amb més repeticions la via quedarà més sanejada.
- Llàstima del replà central que li treu continuïtat.
12 Responses to “El Camí dels Alamalivons a Vilamala”
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
Quan hi vas anar? No sereu per casualitat la parella que hi anava el dilluns a mig matí?
Siiiiii!!!! Éreu la parella que venia darrera nostre? Us vam veure abans de començar a baixar cap el fons de la vall.
Enhorabona per l’activitat. Jo fa poc m’he comprat el llibre d’escalades del Solsonés pq em dona la impressió que el lloc està molt bé.
Ho està Mingo!! I a sobre com que no és gaire popular s’hi respira un aire de tranquil·litat que de vegades trobes a faltar a altres zones més massificades
Bones!!!
m’alegro que disfrutessiu la via!! al Solsonés hi ha molt a descobrir! vies de tots tipus, i estils, tots caracteritzats per un ambient molt salvatge i natural.
Hi ha gran quantitat de vies de tots els estils obertes pels aperturistes locals. Val la pena apropar-s’hi de tant en tant per respirar els ambients d’aquest lloc i la seva escalada peculiar.
Ep Llorenç!!
La via la vam gaudir força. En plan relaxat, fruint del paisatge, sense córrer… I arrancant uns quants còdols
Felicitar-te per la feina, vaig trobar les assegurances on tocaven, es nota que la vau obrir per baix; que obriu per aquestes contrades ens dona la possibilitat de conèixer llocs que d’altra manera potser no hi hauríem anat mai.
Per la comarca només havia escalat a la Font Ferrera, així que ens queda força feina per fer
Si que érem nosaltres! Pensava atrapar-vos per veure qui era que escalava per allà (no és un lloc on hi trobis mai ningú), però el camí estava ple de rovellons que no vau veure, i això ens va endarrerir i ja no vam coincidir.
Hi ha coses més importants que altres….
Llàstima, ens hauríem conegut! Nosaltres vam fer tota la travessa del Clot, és molt recomanable!
Hehehe!! És que anavem per feina… I com que ja teniem la furgo farcida de bolets vam ser bona gent hi us els vam deixar a vosaltres
Llàstima que els rovellons us distreguessin perquè sinó l’hauriem fet petar una estona
Eiii si que hi ha ambientillo al blog.
Merci Llorenç, la veritat es un lloc preciós i com diu el Edu, si bé la roca no és molt bona, és molt millor de lo que sembla en un principi.. El dos últims llargs tenen uns pasets molt macos..
Joan .. quina pena no trobar-nos.. però estic d’acord que hi ha coses mes importants que altres… jijiji. Fins la propera!
I per acabar els dono una mica d’enveja, em vaig a fer el sopar que tic 6 quilos de “camagrocs” esperant…(un diumenge molt productiu)
mecatxis!!! quins boletaries!!!! sols falta que digueu sota quins pins els heu trobat!!! per cert Joan, tot el que hi havia pel camí al fons del barranc eren lleteroles! molt similar al rovelló peró amb resultats molt diferents!!! quina rabia!
Si LLorenç, m’has llegit el pensament… nosaltres vam veure mooolltttss de lleteroles..
I del lloc on els hem trobat, mmmm…. crec que et costarà una mica mes convèncer-me perquè t’ho digui….
Edu ets únic trobant vies que valen la pena. Jo diria que et passes el dia espigolant per la xarxa per veure què hi trobes. La qual cosa em va molt bé ja que aleshores no m’he d’escarrassar a buscar-les jo. Referent als bolets, si voleu, jo us puc triar els bons dels dolents i així us estalvio la feina i el perill.