Integral Glòria-Aresta Brucs a Can Jorba
L’escalada que proposem és la combinació de dos vies: la Glòria, que ens permet escalar la Miranda de Can Jorba i l’Aresta Brucs, que ens mena fins al cim de l’Agulla de Can Jorba. Es tracta de dues escalades totalment diferents; mentre la Glòria és de concepció moderna i molt ben equipada, l’Aresta Brucs, totalment desequipada, té un regust 100% clàssic que ens transporta a altres èpoques.
Des del cim de l'Agulla de Can Jorba gaudim d'exel·lents vistes sobre el Faraó, el vessant sud del Montgrós i els Plecs de Llibre
Ressenya de la via
- Via: Combinació de la Via Glòria i l’Aresta Brucs de l’Agulla de Can Jorba
- Zona: Montserrat – Can Jorba
- Dificultat: V+ (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 215 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Compromís: Baix
- Equipament: Via Glòria pràcticament equipada, Aresta Brucs desequipada
- Material: 8 cintes exprés, vagues per savines, joc de tascons, Camalot nº 3 i micro-friend nº 00 (prescindible)
- Orientació: Sud
- Valoració:***
Iniciant el Ll1
Aproximació:
Des de Can Jorba prenem un corriol amb marques grogues que es dirigeix a la canal del Joc de l’Oca. La via comença a l’esquerra del camí, al costat esquerra d’un roc amb un gran forat.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
La via s’inicia en un diedre. Escalem per la placa de l’esquerra del diedre pràcticament fins que aquest s’acaba, aleshores podem xapar el primer parabolt, que es troba a la placa de la dreta.
Acabant el Ll1
Hem de col·locar-nos a la placa de la dreta. Sembla un pas difícil, però si ens fixem una mica trobarem una magnífica fissura horitzontal que ens permet fer el canvi i pujar peus. És un moviment força elegant i atlètic, però no és difícil. Un cop a la paret hem d’escalar més o menys recte pel costat esquerre d’una fissura. Cap a la meitat del llarg les presses es tornen més escadusseres, però en cap moment compliquen l’escalada. Segons la ressenya que portàvem hem trobat a faltar un clau. Al forat que ha quedat podem emplaçar un micro-friend del número 00. 30 metres.
Inici del Ll2
L2(V)
Sortim de la reunió en diagonal a l’esquerra, per anar a atènyer una fissura. Escalem uns pocs metres i passem a la placa de la dreta. Uns 10 metres abans d’arribar a la reunió, la placa es posa lleugerament més vertical; si volem podrem llaçar una savina i una mica més amunt equipar una fissura que admet tascons. 30 metres.
L3(V-)
Sortim directament cap a la dreta per tal de situar-nos a una nova placa.
Tercera tirada
Un cop hi siguem seguim recte amunt fins passar unes savines. Anem a la dreta i superem un ressalt que ens permet situar-nos a una nova placa. La flanquegem lleugerament a la dreta i seguim recte amunt fins a la reunió, molt còmoda. 30 metres.
L4(V+)
Sortim de la reunió en diagonal a l’esquerra, per escalar per una placa que evoluciona al costat d’un diedre. El llarg va guanyant verticalitat a mida que anem progressant. En un moment donat passarem per una llastra buida que no dona gaire confiança.
Quarta tirada
Un cop superada venen els passos més fins del llarg, verticals però amb més bones presses del que d’entrada pugui semblar. 20 metres.
Si donem per acabada l’escalada en aquest punt haurem de rapelar la via (totes les reunions es troben equipades per rapelar); per contra, si desitgem continuar fins al cim de l’Agulla de Can Jorba sortirem caminant cap amunt, per després anar cap a la dreta i situar-nos al peu de l’Agulla en una còmoda esplanada.
L5(IV)
Primera tirada de l'Aresta Brucs
L’Aresta Brucs és una magnífica placa ajaguda amb un rocam de primera. Tot just escalats uns metres trobarem un llavi horitzontal que accepta friends grans. Seguim més o menys recte, gaudint de cada un dels còdols cantelluts que ens regala la via. Fem la reunió a una savina evident. 45 metres.
L4(III)
Sortim recte amunt. Al cap d’uns 10 metres trobarem un magnífic pont de roca que podem llaçar. L’agulla s’ajeu i només haurem de superar un darrer ressalt per arribar a la reunió (en realitat aquesta pertany a la darrera reunió de la Bego-Miguel-Kush. 55 metres.
Descens:
L'Enric arribant a la darrera reunió
Per al descens tenim diferents opcions, depenent de les ganes de fer el cabra que tinguem. L’opció més tranquil·la és remuntar la part final de la Canal del Joc de l’Oca i anar a cercar el camí de la Palomera. Sinó podem baixar per la Canal del Joc de l’Oca o bé pel Barranc dels Tres en Ratlla (remuntant el Joc de l’Oca i desviant-nos abans de prendre el camí de la Palomera)
El que més m’ha agradat:
- Molt bona primera tirada, amb una roca de pel·lícula els primers metres.
- Ambient agradable.
- L’Aresta Brucs té una roca boníssima i tot i que és una via molt senzilla ens transportarà a una altra època de l’escalada montserratina.
El que no m’ha agradat tant:
- Tot i que la Glòria ha estat netejada a consciència, encara trobem algun tram amb roca dubtosa, sobretot la llastra buida del darrer llarg.
Serrat del Monjos: El Último Sueño
La primera sensació que ens enduem a l’arribar al peu de via és que ens trobem davant un itinerari poc atractiu… Però la primera impressió no sempre és la bona. És cert que tindrem certa dosis de matoll, algun replà que trenca la continuïtat de la via i més d’un còdol ballarí; però els trams interessants compensen aquests petits “detalls”. Menció especial per la cinquena tirada, amb una bonica bavaresa que ens farà xalar de valent. La via es troba semi-equipada, però podrem completar l’equipament a base de friends i tascons sense cap problema. És possible allargar l’escalada fins al cim usant els dos darrers llarg de la via “Planetes Transparents“
Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (D) resta prohibida l’escalada del 1 de març fins el 31 de juliol.
Es fàcil trobar-nos cabres hipàniques dalt del Serrat
Ressenya de la via
- Via: El último sueño
- Zona: Montserrat – Serrat dels Monjos
- Dificultat: V+ (MD)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 165 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via semi equipada amb espits i un clau
- Material: 8 cintes exprés, joc de friends (especialment útil el Camalot número 3) i joc de tascons.
- Valoració:**
Aproximació:
En Martí iniciant la via
Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre. Pugem per les escales fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir una estona, primer vorejant el Serrat de les Garrigoses i un cop passat un torrent vorejant el Serrat dels Monjos. Una mica abans d’arribar a la part central del Serrat dels Monjos localitzem la via des del camí (uns 60 metres a l’esquerra de la Guateque). Acabem d’arribar al peu de via travessant els matolls pel camí més evident. Nom escrit al peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Acabant el Ll2
L1(V)
Al peu de via trobarem el nom escrit a la paret. Aquest primer llarg és compartit amb la via “Insubmissió”. El primers metres es desenvolupen per una bona placa, vertical i amb bones presses. De seguida va perdent verticalitat. Aleshores hem d’anar cap a la dreta a buscar un nou ressalt més fàcil, que ens menarà fins la primera reunió. 30 metres.
Diedret del llarg 3
L2(IV+)
En aquesta segona tirada hem de sortir de la reunió i anar lleugerament a l’esquerra, per superar una sèrie de blocs, que formen uns petits diedres bastant vegetats. Podrem col·locar un micro-friend a una fissura que hi ha a l’esquerra. Un cop superats aquests primers ressalts seguirem més o menys recte fins situar-nos al peu d’una placa més vertical i compacta. L’escalem sense gaire problema i arribem a la reunió. 30 metres.
Quarta tirada
L3(V)
Sortim de la reunió en diagonal a la dreta fins situar-nos sota un petit diedre amb la roca bastant dubtosa. El superem i ens col·loquem sobre un replanet, flaquegem cap a la dreta i enfilem una fissura que puja per una placa força vertical. En aquest punt els passos es tornen més fins (podria ser V+) Per entrar a la reunió és més fàcil seguir per la fissura fins situar-nos a l’alçada d’una petita sabina i després flaquejar cap a l’esquerra. 30 metres.
L´Esteve recuperant el Ll4
L4(IV+)
Des de la reunió veiem el primer (i únic) espit del llarg. Més amunt veiem una altra assegurança, però no ens hem de confondre, donat que pertany a una altra via. Un cop xapat aquest espit hem de situar-nos sobre un replanet i iniciar un flaqueig cap a l’esquerra. Durant la travessia trobarem bones fissures per anar protegint el llarg; interessant sobretot pel segon de corda. 25 metres.
5e llarg
L5(V)
Sortim recte amunt aprofitant una bonica fissura, que podrem protegir molt bé amb un tascó petit. Aquest tram és vertical, però la pressa és molt bona. Un cop superat aquest tram arribem a un replà molt descompost (al tanto amb les pedres que cauen). Hem de sortir lleugerament a la dreta, per escalar una rampa fàcil al final de la qual trobem la reunió. 20 metres.
L6(V+)
protegint el darrer diedre
Sortim de la reunió cap a l’esquerra i una mica avall per encarar un diedre. Trobarem un clau, però el pas clau es troba per sobre i l’haurem de protegir amb un C-3 o bé un tascó gran (12). Un cop superat el diedre anem un xic a la dreta per terreny no gaire bo. Pugem recte i cap a l’esquerra, ja per terreny fàcil fins la darrera reunió, que es troba a la base esquerra d’una roca característica anomenada el Satèl·lit.
Descens:
Anem en direcció oest, seguint un corriol molt poc fressat que ens menarà fins al Torrent Fondo. Un cop a la llera del torrent hem de seguir-lo fins al camí principal del Serrat. Aquest torrent està equipat amb cadenes i haurem de fer un ràpel de 15 metres just al final.
Acabant la via
El que més m’ha agradat:
- Ambient del flanqueig del quart llarg.
- Estètica bavaresa del cinquè llarg, vertical i entretinguda.
- Diedre final curt però potent.
El que no m’ha agradat tant:
- El segon llarg és un autèntic rostoll.
- Alguns trams bastant herbosos.
- Parts amb roca descomposta, sobretot als replans.
Descarregar PDF de la piada i ressenya
Full Equip a la Codolosa
Es tracta potser de la millor via de la Paret de la Codolosa, ben equipada per no patir gens i amb roca de primera. La via, curta com totes les de la Codolosa, es compon de dos tirades del tot diferents: Una primera fàcil, on es superen una sèrie de ressalts amb la major elegància possible i una segona dreta amb una roca excepcional. La Full Equip és de visita obligada quan escalem a la Paret.
Ressenya de la via
- Via: Full Equip
- Zona: Montserrat – Paret de la Codolosa
- Dificultat: 6a (MD)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 65 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts
- Material: 13 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració:***
Aproximació:
Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “la Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre. Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa al peu de via. 10 minuts.
Primera tirada
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV)
A l’inici de la via hi ha una anella metàl·lica que ens serveix de referència. En aquest primer llarg haurem d’anar superant una sèrie de ressalts, tots ells molt ben assegurats i de dificultat molt assequible. Arribarem a la reunió, molt còmoda, que es troba uns metres a l’esquerra d’una mena de triangle de pedra força característic. 35 metres.
L2(6a)
Segon llarg
Aquest segon llarg comença una mica desplomat, però amb bona pressa, són dos passos de 6a. A partir de la segona xapa, la paret pren una agradable verticalitat, que juntament amb la qualitat de la roca fan d’aquest tram tot un plaer. Després la placa s’ajeu lleugerament fins deixar-nos davant una nova placa, que fa una mica de bombo. Es tracta de superar la panxeta amb una mica de col·locació i anant a buscar uns bons forats a l’esquerra de la primera xapa. Un cop passat aquest tram, de nou escalada 100% plaisir fins la segona reunió. 30 metres.
Descens:
Dos ràpels de 30 metres o bé un sol de 60.
El que més m’ha agradat:
- Segona tirada preciosa i variada… Llàstima que la via s’acabi!!
- Roca de primera.
- Ràpida de fer, el que ens permet tastar altres vies de la Paret.
Josep Monistrol a la Codolosa
Molt aprop de la Cova de la Codolosa, s’enfila la Josep Monistrol, una escalada ràpida, sobre bona roca i de dificultat molt assequible. Com totes les seves veïnes, gaudeix d’una orientació sud que ens garanteix sol durant tot el dia. Una bona opció és combinar-la amb altres vies de la zona.
Paret de la Codolosa
Ressenya de la via
- Via: Josep Monistrol
- Zona: Montserrat – Paret de la Codolosa
- Dificultat: V- (D)
- Dificultat obligada: V-
- Llargària: 65 metres
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb espits i algun clau
- Material: 8 cintes exprés i opcionalment un Camalot nº 1
- Orientació: Sud
- Valoració:**
Aproximació:
Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “la Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre. Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa al peu de via. 10 minuts.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Darrers metres del 1er llarg
L1(-V)
Iniciem la via anant a buscar unes presses dins un llavi que ens permetrà superar un petit ressalt. Un cop som sobre el llavi ja podem xapar el primer espit, que es veu des del terra. Hem d’anar pujant més o menys recte en direcció un petit diedre. A l’alçada del diedre es posa un xic més vertical, però no comporta cap mena de dificultat. Un cop sortim del diedre (dreta) encarem una darrera placa un xic tombada i amb bona roca que ens mena fins a la reunió, que és força còmoda. 30 metres.
L2(V-)
Darrers metres de la via un cop acabat el flanqueig
En aquest segon llarg la roca és de força qualitat, i no ens faltaran presses en cap moment. Anem a buscar una placa vertical que tenim just davant. Un cop superada arribem a una petita lleixa. Escalem en diagonal a la dreta per superar unes savines i arribem a una nova lleixa. Ara hem d’anar flanquejant descaradament cap a l’esquerra per una bona placa. Aquí les assegurances allunyen, però trobarem algun forat per col·locar algun friend. Un cop acabem el flaqueig superem un darrer ressalt i ja som a la reunió. 35 metres.
Descens:
Un ràpel de 60 metres o dos de 30, usant una instal·lació intermitja.
El que més m’ha agradat:
- Bona roca, sobretot a la segona tirada.
- Menys rostoll del que sembla d’entrada.
Guateque al Serrat dels Monjos
Quan les temperatures comencen a baixar és el moment ideal per deixar-se caure pel Serrat dels Monjos. Descaradament orientat al sud, les seves vies gaudeixen d’una bona insolació els mesos més freds de l’any. La Guateque és una bona proposta per arribar a la part més alta del serrat. La via evoluciona cercant els millors panys de paret, resultant una escalda del tot variada: plaques, fissures i diedres que ens faran xalar de valent. L’itinerari es troba semi-equipat, però les generoses fissures que anem trobant ens permeten completar l’equipament sense gaire problemes.
Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (D) resta prohibida l’escalada del 1 de març fins el 31 de juliol.
Serrat dels Monjos
Ressenya de la via
- Via: Guateque
- Zona: Montserrat – Serrat dels monjos
- Dificultat: 6a (MD+)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 200 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via semi-equipada amb espits i claus
- Material: 10 cintes exprés, joc de friends, joc de tascons i cintes per llaçar savines
- Orientació: Sud
- Valoració:****
Aproximació:
Primers metres de la via
Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre. Pugem per les escales fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir una estona, primer vorejant el Serrat de les Garrigoses i un cop passat un torrent vorejant el Serrat dels Monjos. Un cop estem a l’alçada de la part central del Serrat dels Monjos localitzem la via des del camí (fixeu-vos en uns sostres característics). Un cop localitzada pugem fins a peu de via travessant els matolls pel camí més evident (uns 100 metres fins al peu de via i 1 quilòmetre 250 metres des de l’aparcament).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Darrers metres del L2
L1(V)
La via comença per una placa situada just a la dreta d’un diedre. El primer pas és el més difícil, donat que ens hem de col·locar a la placa superant un llavi. Un cop a la placa podem xapar un primer espit. Seguim recte per trobar un clau. Un cop xapat hem d’anar en diagonal cap a la dreta (no anar cap a l’esquerra tot i que veiem una lluent assegurança) Superem un altre llavi i trobem un altre espit. Un cop xapat hem d’anar lleugerament a la dreta i seguir per una mena de diedre molt poc definit i brut que ens mena per una serie de plaques tombades i ressalts fàcils fins a la reunió. Al llarg trobem 2 espits i un clau (45 metres).
Flanqueig del L3
L2(IV+)
Anem a buscar una fissura que tenim damunt, aquesta és bona per tascons. Anem una mica a la dreta fins una mini lleixa des d’on podem xapar un espit. Seguim recte amunt fins un clau i anem seguint la fissura, molt fàcil de protegir. Saltem a la placa de l’esquerra i anem a cercar un espit visible que es troba al vell mig. Des de l’espit anem recte amunt i superem un petit diedre que ens deixa a una nova placa tombada al final de la qual es troba la reunió. 2 espits i un clau (40 metres).
L3(V)
Sortida de la R3
Aquesta tirada és curta però intensa (sobretot pel segon). Sortim per l’esquerra de la reunió i escalem un petit diedre. Al final, a l’esquerra hi ha una bona fissura per un tascó petit (nº5 o 6). Sortint del diedre hi ha una savina, que és convenient llaçar de cara al segon. Un cop llaçada flaquegem cap a la dreta per sota d’un sostre, fins xapar un espit. Un cop xapat hem de cercar una molt bona pressa de peu que hi ha sobre un llavi que tenim més a la dreta i que ens permetrà pujar-hi i acabar de fer el flanqueig. És un pas més impressionant que difícil. Un cop sortim de sota del sostre podem col·locar un friend a una fissura vertical que servirà per protegir el flaqueig del segon. Fem la reunió a una còmoda lleixa més a la dreta. 1 espit (10 metres).
Quarta tirada
L4(6a)
Sortim de la reunió recte amunt per terreny bastant vertical, fins atènyer un primer clau. Un cop xapat hem d’anar escalant en lleugera tendència la l’esquerra fins un segon clau. Tot seguit ve un tram força obligat de V+ que ens deixa davant una nova placa, molt vertical. Hem de pujar a una petita llastra que ens permet col·locar-nos bé a la placa. Aquí les presses són més escadusseres i l’escalada obligada. Un cop xapem un segon espit la placa es va tombant i es torna fàcil abans d’arribar a la reunió. Aquest és el llarg clau de la via. 2 claus i 2 espits (35 metres).
Sortida de la R4
L5(V)
Des de la reunió hem de flaquejar una mica cap a la dreta fins atènyer una corda fixa (molt ronyosa) que ens permet seguir flanquejant per terreny trencat fins la R4 bis. Des d’aquí sortim recte amunt per una placa amb roca boníssima, abrasiva i amb bona pressa. Un cop superat aquest tram més vertical seguim per terreny més fàcil fins situar-nos al peu d’un diedre. Sembla més impressionant del que és. Escalem en tècnica de diedre bastant cap a fora. Un cop xapat un espit, seguim una mica més pel diedre i sortim cap a la dreta on trobem la reunió. El diedre admet friends i tascons. 1 clau i 2 espits (30 metres).
Diedre del 5e llarg
L6(6a)
Sortim per l’esquerra de la reunió i seguim recte amunt fins un llavi, aquesta sortida és una mica estranya. Al llavi trobarem un clau. Un cop superat el llavi flanquegem cap a la dreta per situar-nos sobre una bona lleixa i encarar una placa absolutament vertical. Aquí el 6a no és obligat. Un cop xapat el segon espit sortim de la placa vertical i trobem un pont de roca. Anem a buscar un petit diedre fàcil de protegir i sortim per la dreta. Des d’aquest punt ens quedarà superar una darrera panxa. Hi ha una fissura horitzontal que admet friends. El darrer pas és atlètic i de decisió. Un cop superada la panxa anem una mica cap a l’esquerra i muntem la darrera reunió. 1 clau, 3 espits i un pont de roca (30 metres).
Darrers metres de la via
Descens:
Des de la darrera reunió flanquejem cap a la dreta per terreny fàcil però una mica trencat fins trobar una primera instal·lació de ràpel. Fem aquest ràpel (45 metres) i prenem un corriol poc definit que ens deixarà a una segona instal·lació, des d’on farem un segon ràpel (45 metres) que ens deixa al camí.
El que més m’ha agradat:
- Via variada amb trams força elegants.
- Fàcil de protegir.
- Bona roca en general.
El que no m’ha agradat tant:
La corda fixa del canvi de reunions està a les últimes. Si algú repeteix la via estaria bé substituir-la.- Les sortides de les reunions tercera i quarta són un xic exposades, donat que has de fer uns quants metres sense poder protegir i una caiguda aniria sobre la reunió.
Últims comentaris