La Paret de la Codolosa ens ofereix les millors temperatures i la millor insolació per quan comença a fer fred. Per contra les vies són curtes i l’aspecte poc engrescador. “L’últim flutter” és una via de dos tirades, de caire esportiu, amb un primer llarg amb una darrera secció vertical prou interessant. Una bona opció és combinar-la amb altres vies de la zona.
Ressenya de la via
- Via: L’últim flutter
- Zona: Montserrat – Paret de la Codolosa
- Dificultat: V (D)
- Llargària: 65 metres
- Grau d’exposició: Mitja/baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts
- Material: 10 cintes exprés
- Orientació: Sud
Aproximació:
Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “la Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre. Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa al peu de via. 10 minuts.
L1(V)
Primer llarg
La via s’inicia per uns ressalts. els superem i escalem una primera placa senzilla. Arribem a una petita lleixa i encarem una curta placa més vertical. Ens podem ajudar amb la fissura que tenim a la dreta per superar el pas que ens deixa a un nou replanet. A partir d’aquest punt encarem la part més exigent del llarg. Tirem recte amunt, primer ajudant-nos amb unes presses que hi ha a la fissura per de seguida posar-nos de ple a la placa. Anem en tendència a l’esquerra i encarem el tram més dret. Les presses són contades però molt bones, aquest tram podria ser V+. Després el tema es suavitza una mica fins entrar a la reunió. 35 metres.
L2(IV)
Segon llarg
Sortim en direcció un parabolt que es veu des de la reunió. En aquest llarg la roca és molt franca i la dificultat baixa. Trobarem una altre assegurança en tot el llarg, que es va tombant fins a la reunió. 30 metres.
Descens:
Un ràpel de 60 metres justos fins al peu de via.
El que més m’ha agradat:
- Segona meitat del primer llarg potent. Marca V, però si et diuen que és 6a t’ho creus.
- Sol tot el dia.
El que no m’ha agradat tant:
- Roca una mica bruta de terra, si es repetís més quedaria més neta.
- El segon llarg és totalment prescindible.
Hola Eduard,
com continui el fred i el vent em sembla que ens hi trobarem per aquí! de les moltes vies que hi ha tan sols n’hi he fet dues amb el que aquest hivern segur que mi acosto.
Fèia gaire fred diumenge?
Diumenge vam tenir una temperatura ideal per escalar. La veritat és que aquest pany de paret és un comodí per dies freds i ventosos… Llàstima que les vies siguin més aviat discretes.
Tens tota la raó pel que fa a la graduació dels metres difícils de la primera tirada, jo també crec que és un 6e. de fet jo vaig penjar-hi els estreps perquè no ho veia gens clar.
salut i a tibar
Ep Joan!! La veritat és que quan l’estava fent flipava amb el V… Pensava que estava en molt baixa forma pel que m’estava costant, el company també li va semblar força dur per ser només V… Si a tu també t’ho va semblar, ja em quedo més tranquil… Veig que no estem en tant baixa forma com pensavem
Felicitats, aquesta 1era tirada la recordo guapisima, jo hi vaig anar sol pensant que només era V, i jo li pujaria mig grau, el tram es força atlètic, llàstima que la via sigui tan curta.
Salut
Ep Mingo!!
Si que és xula la primera tirada, l’única pega, a part de ser curteta, és que vaig trobar alguns trams terrosos, per manca de repeticions…
yep..
pue si para ser v.. bastante dureta.. una pregunta a la izquierda de esta via va otra, que empieza normal luego desploma mucho.. la hize como pude, la encontre muy dura.. no encuentro esa via por ningun sitio. alguien sabe que grado es?
Bones Wesa!
La via que va per l’esquerra d’aquesta és la “Divuit de gener”. 1er llarg: V/IV. 2on llarg: 6c/V+ i 3er llarg: IV/IV-
Salut!!