Josep Monistrol a la Codolosa
Molt aprop de la Cova de la Codolosa, s’enfila la Josep Monistrol, una escalada ràpida, sobre bona roca i de dificultat molt assequible. Com totes les seves veïnes, gaudeix d’una orientació sud que ens garanteix sol durant tot el dia. Una bona opció és combinar-la amb altres vies de la zona.
Paret de la Codolosa
Ressenya de la via
- Via: Josep Monistrol
- Zona: Montserrat – Paret de la Codolosa
- Dificultat: V- (D)
- Dificultat obligada: V-
- Llargària: 65 metres
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb espits i algun clau
- Material: 8 cintes exprés i opcionalment un Camalot nº 1
- Orientació: Sud
- Valoració:**
Aproximació:
Anant amb cotxe cap a les coves de Salnitre (Collbató) deixem el vehicle a l’aparcament de la zona d’esbarjo “la Salut”. La paret ens queda just davant, formant un amfiteatre. Hem de prendre el Torrent de La Font Seca i seguir-lo fins que ens desviem per un corriol que ens deixa al peu de via. 10 minuts.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Darrers metres del 1er llarg
L1(-V)
Iniciem la via anant a buscar unes presses dins un llavi que ens permetrà superar un petit ressalt. Un cop som sobre el llavi ja podem xapar el primer espit, que es veu des del terra. Hem d’anar pujant més o menys recte en direcció un petit diedre. A l’alçada del diedre es posa un xic més vertical, però no comporta cap mena de dificultat. Un cop sortim del diedre (dreta) encarem una darrera placa un xic tombada i amb bona roca que ens mena fins a la reunió, que és força còmoda. 30 metres.
L2(V-)
Darrers metres de la via un cop acabat el flanqueig
En aquest segon llarg la roca és de força qualitat, i no ens faltaran presses en cap moment. Anem a buscar una placa vertical que tenim just davant. Un cop superada arribem a una petita lleixa. Escalem en diagonal a la dreta per superar unes savines i arribem a una nova lleixa. Ara hem d’anar flanquejant descaradament cap a l’esquerra per una bona placa. Aquí les assegurances allunyen, però trobarem algun forat per col·locar algun friend. Un cop acabem el flaqueig superem un darrer ressalt i ja som a la reunió. 35 metres.
Descens:
Un ràpel de 60 metres o dos de 30, usant una instal·lació intermitja.
El que més m’ha agradat:
- Bona roca, sobretot a la segona tirada.
- Menys rostoll del que sembla d’entrada.
7 Responses to “Josep Monistrol a la Codolosa”
Trackbacks / Pingbacks
- - 27 desembre 2010
- - 23 octubre 2011
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
Hola Eduard,
l’entrada de la Josep Monistrol s’ha de mirar dues vegades, o almenys jo me l’ha vaig haber de mirar, ja que cal una bona tibada…la resta de via com la majoria dels germans Masó és molt maca i ben trobada; La via la van dedicar a Josep Monistrol un escalador Sabadellenc amb molt de carisma que va morir en accident d’escalada a les Dolomites, al Campanile de Val Montanaia. Jo l’havia conegut però mai vaig tenir l’ocasió d’escalar plegats, quan vaig repetir la via em va fer molta il.lusió.
Hola Jaume,
Comparto amb tu això de la entrada… jo me l’ha vaig haver de mirar 3 o quatre vagades… amb el meu 1.60 la cosa es complica un mica mes i els braços em van quedar com desprès de una sessió de escalada en bloque.
Sort que desprès la cosa canvia totalment, amb un 2º llarg amb una roca molt maca i totalment assequible..
Una tarda de estiu total! Quina calor que futiaaaa!!!
Jo també recordo una entrada molt fina i expo a la primera tirada i una roca molt bona a la segona
Salut i a tibar
Ep Jaume!! S’agraeix la teva pinzellada. Penso que cada escalada té la seva pròpia historia i és part d’ella mateixa. Els Masó tenen la virtut d’equipar amb molta elegància i de treure un bon partit a panys de paret que a priori no semblen gaire bons.
Joan, l’entrada a la via és potser la part més difícil, però res que no es pugui solucionar amb una bona col·locació i una mica de decisió. Potser és un pel expo, però va amb la manera d’equipar la via, no posen l’espit fins que no tenen un lloc còmode on poder treballar… I si caus vas a sobre de les argelagues, que és un coixí… Una mica punxegut clar
Tens rao des de baix sembla rostollosa, però quan ti poses et sorpren.
Enhorabona