Planetes Transparents al Serrat dels Monjos
Com altres vies del Serrat dels Monjos la Planetes Transparents ens deixa sensacions contraposades: per una banda trams força interessants i originals (com la xemeneia del Satèl·lit) i per altra la discontinuïtat i la vegetació inevitable d’aquesta paret. En definitiva, una escalada distreta, discontinua, bona per gaudir posant ferros i amb roca variable.
Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (D) resta prohibida l’escalada del 1 de març fins el 31 de juliol.
La Cova Galàctica sembla que somriu quan passem per davant
Ressenya de la via
- Via: Planetes Transparents
- Zona: Montserrat – Serrat dels Monjos
- Dificultat: V+ (MD)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 200 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via semi-equipada amb espits i claus
- Material: 12 cintes exprés, joc de friends, joc de tascons i vagues per savines
- Orientació: Sud
- Valoració:**
Aproximació:
1a tirada
Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre. Pugem per les escales fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir una estona, primer vorejant el Serrat de les Garrigoses i un cop passat un torrent vorejant el Serrat dels Monjos. Una mica abans d’arribar a la part central del Serrat dels Monjos localitzem la via des del camí (uns 10 metres a l’esquerra de la via El Último Sueño) gracies a un diedre herbós. Hi ha un corriol que ens deixa al peu de via. P T escrit al l’inici.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V-)
2a tirada
La via s’inicia amb uns passos sobre petites presses que ens permeten arribar al primer espit. Un cop xapat seguim cap a l’esquerra fins situar-nos a l’inici d’un diedre una mica vegetat. El diedre està net però és fàcil d’anar protegint-lo al gust. La part superior és més herbosa i resulta més senzill anar a buscar l’esperonet de l’esquerra per acabar de superar el tram.
Un cop deixem el diedre enrere haurem de superar uns blocs fàcils on hi entra molt bé el Camalot nº3. Superats els blocs anem una mica a l’esquerra per atènyer un petit diedre on trobarem el segon espit de la via. Sortim per l’esquerra i acabem de superar una serie de ressalts que ens menen fins la reunió. 2 espits; 45 metres.
3er llarg
L2(IV)
Anem a buscar un petit diedre tombat que tenim davant. L’escalem i seguim cap a la dreta, per placa fins arribar a una zona fàcil i trencada des d’on es veu la reunió. Llarg net; 25 metres.
L3(V+)
Sortim de la reunió flanquejant cap a l’esquerra per anar a buscar una fissura ampla. Escalem la placa amb l’ajut de la fissura. Els passos són atlètics fins xapar el segon espit del llarg. Seguim amunt i després flanquejem cap a la dreta fins arribar a la reunió. 3 espits; 15 metres.
Inici del L4
L4(V)
Sortim en tendència a la dreta per anar a buscar una canal amb roca trencada. Trobarem un espit i un clau que protegeixen els passos més delicats. Sortim de la canal i anem directes a cap una coveta (Cova Galàctica) Trobem un pont de roca just abans.
Ara anem cap a la placa de l’esquerra per terreny fàcil, amb millor qualitat de roca i protegit amb un parell d’espits. L’escalem fins la reunió. 3 espits i un clau; 30 metres.
L5(V)
Sortint de la xemeneia
Sortim caminant en direcció est. Hem de localitzar un esperó característic (El Satèl·lit) al peu del qual hi ha la cinquena reunió. Un cop allí anem a buscar la xemeneia que hi ha entre el Satèl·lit i la paret. Ens hi introduïm mirant al Satèl·lit i l’escalem més aviat per la banda esquerra. Es tracta d’un ramonage estret però del tot segur.
Un cop sortim de la xemeneia tenim que escalar per placa, al principi amb bona roca però que va empitjorant a mida que es posa més vertical. Hi ha un parell d’espits que protegeixen el tram més delicat (a la ressenya original marca un pas d’Ae, però surt V en lliure). Un cop superat aquest tram la roca torna a millorar fins la reunió. 2 espits i un pont de roca; 35 metres.
Al cim del Satèl·lit
L6(V)
Sortim de la reunió directes a buscar la canal que tenim davant. La roca torna a estar una mica trencada, però la part més vertical es troba protegida per un espit i un clau. Un cop superada la canal seguim grimpant i caminant en lleugera tendència a l’esquerra per anar a buscar una darrera canal. Escalem per la banda dreta aprofitant algunes fissures per acabar de protegir el tram donat que la roca es troba força trencada. Un cop sortim d’aquesta canal fem la reunió a una savina. Un espit i un clau; 50 metres.
Descens:
Inici del darrer llarg
Hem de seguir pujant uns metres i després flanquejar per la carena cap a l’est fins que trobem una instal·lació de ràpel. Fem aquest ràpel (45 metres) i prenem un corriol poc definit que ens deixarà a una segona instal·lació, des d’on farem un segon ràpel (45 metres) que ens deixa al camí.
El que més m’ha agradat:
- El diedre del primer llarg.
- La tercera tirada, curta però molt estètica.
- El Satèl·lit i la seva xemeneia.
El que no m’ha agradat tant:
- La via és discontinua.
- Alguns trams herbosos (clar que som al Serrat dels Monjos)
- Roca trencadissa en algun punt, sobretot a la sortida de la tercera reunió i abans d’arribar a la sisena.
Serrat-Torras a la Roca del Corb
La Roca del Corb queda just per sota del Monestir i sobre el Tossal de Mullapans. Hi trobarem una dotzena de vies que arriben als 100 metres de longitud. La Serrat-Torras és una via de concepció moderna, totalment equipada, on haurem de combinar l’escalada lliure i artificial. Menció especial pel segon llarg, una preciosa placa vertical amb pressa petita i cantelluda… Tot un gaudi!!
La Roca del Corb queda per sota del Monestir i sobre el Tossal de Mullapans
Ressenya de la via
- Via: Serrat-Torras
- Zona: Montserrat – Roca del Corb
- Dificultat: V+/Ae (MD-)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Compromís: Baix
- Exposició: Baixa
- Llargària: 100 metres
- Equipament: Via totalment equipada
- Material: 14 cintes exprés i estreps
- Orientació: Est
- Valoració:***
Una mica d’història:
Aquesta via està dedicada a dos pioners manresans de l’escalada Montserratina: Lluís Serrat i Octavi Torras. Aquest dos escaladors formaven part d’un actiu grup del CECB, que aplegava a altres escaladors de renom com Jaume Caselles, Francesc Puigarnau o Celdoni Espunyes.
Final de la 1a tirada
Fou aquest grup qui durant els anys 30 i 40 realitzà unes quantes primeres excepcionals com ara la Normal del Trencabarrals, la Normal de la Mòmia o la Normal de la Momieta, vies que totes elles encara es recorren i que van ser tota una fita a la seva època.
Aproximació:
Des del Monestir prenem el camí que va cap a la Santa Cova. El seguim fins abans d’una corba força tancada. Ens desviem per un corriol (camí de l’aigua GR-96). Baixem pel camí fins tenir la Roca del Corb a la nostra dreta. Ens desviem, localitzem la via i prenem un corriol poc definit que ens deixa a peu de via.
2a tirada
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V i Ae)
La via s’inicia a una placa fàcil. Pugem uns 5 o 6 metres i comencem a flanquejar cap a la dreta. Hi ha un parell de passos en Ao fins que arribem a un clau on ja toca treure l’estrep. Creuem una placa fins atènyer una fissura que ens permet passar a la placa de més a la dreta. Ja en lliure escalem fins arribar a la reunió. 12 parabolts i 1 clau. 30 metres.
L2(V+)
3a tirada
Sortim de la reunió recte amunt per una placa amb roca de primera. Les presses són petites i cantelludes i juntament amb la verticalitat, fan d’aquest llarg tot un gaudi. A demés la tirada es troba perfectament equipada. Nosaltres hem escalat sempre per la dreta de les assegurances. 7 parabolts.25 metres.
L3(IV+ i Ae)
Sortim de la reunió cap a l’esquerra superant uns ressalts. Trobarem un pont de roca una mica després de la primera assegurança.
Superant la panxeta del L3
Ens situem a la dreta d’una fissura blanquinosa i la seguim fins que el desplom ens barra el pas. Aleshores el superem amb 4 passos d’Ae. La sortida en lliure és fàcil però amb molt ambient. 6 parabolts i un pont de roca. 25 metres.
L4(IV+)
Sortim recte amunt per terreny fàcil fins situar-nos sota un darrer muret. Els passos per superar-ho són força macos. De seguida trobem la reunió per rapelar i una corda fixa que ens mena dalt del cim. És possible que aquesta tirada i l’anterior es puguin empalmar sense problemes. 2 parabolts.20 metres
Descens:
Darrers metres de la via
Creuem la Roca del Corb per un corriol que ens mena al camí de l’Aigua.
El que més m’ha agradat:
- Segon llarg preciós, amb molt bon canto i vertical.
- Tercer llarg distret, amb la petita pedalada i la sortida en lliure molt maca.
- Ràpida de fer.
El que no m’ha agradat tant:
- En alguns trams la roca es dubtosa.
- Havíem llegit que és una via d’hivern i no ens ho ha semblat. El sol marxa cap a les onze i queda la paret a l’ombra i amb la roca freda… Millor anar-hi a la primavera o a la tardor.
Mutant World al Pic del Martell
El Pic del Martell ha estat l’escola de molts escaladors de Barcelona. La seva modesta alçada i la poca continuïtat no han estat excusa per obrir-hi una bon grapat d’itineraris. La Mutant World, de dificultat molt assequible, amb bones plaques i una escalada atlètica i divertida s’ha convertit en una clàssica i una de les vies més repetides del Pic. L’orientació est la converteix en una bona opció pels matins d’hivern i les tardes d’estiu.
Ressenya de la via
- Via: Mutant World
- Zona: Pic del Martell
- Dificultat: V (D)
- Dificultat obligada: V
- Compromís: Baix
- Exposició: Mitjana
- Llargària: 100 metres
- Equipament: Equipada amb parabolts, tot i que és recomanable completar l’equipament
- Material: 10 cintes exprés. Joc de friends o de tascons i vagues per ponts de roca
- Orientació: Est
- Valoració:***
Aproximació:
Primera tirada
Anant per la C-32 direcció Sitges prenem la sortida 42 i continuem fins una rotonda. Agafem l’Avinguda Ratpenat. De seguida trobem una altra glorieta més petita, prenem la direcció al Parc Natural i de seguida sortim de la urbanització. Continuem per la carretera aproximadament un quilòmetre i mig. Trobarem un aparcament a una corba a mà esquerra.
Seguim a peu creuant la carretera i agafem un corriol marcat, que primer ens fa pujar una petita carena per després anar descendint fins al peu de la paret. La via s’inicia quan la paret canvia d’orientació. Hi ha el nom escrit a l’inici.
Veure aproximació amb Google-Maps
Segona tirada
L1(V)
La via s’inicia a unes plaques al peu d’un esperó que localitzarem quan la paret canvia d’orientació. Els primers metres es troben un xic gastats, però la generositat de les presses compensa aquest fet. Anirem primer en tendència a la dreta, per després tornar un xic a l’esquerra a buscar un petit diedre molt poc marcat. Un cop superat sortim cap a la dreta per agafar una darrera placa que ens mena fins un còmode replà on trobarem la reunió. 8 parabolts; 40 metres.
L2(V)
Tercer llarg
Sortim de la reunió per la dreta de l’esperó per terreny fàcil. Anem superant una sèrie de blocs, desequipats, però que podrem reforçar sense problemes si ho creiem necessari. Arribarem fins a sota un desplom, on trobarem una reunió intermitja que no cal fer. A la part esquerra del sostre hi ha un clau que no és gaire visible. Un cop xapat haurem de flanquejar cap a la dreta amb molt bona pressa de mà fins situar-nos a la placa de més a la dreta, també força vertical però amb bones mans. Trobarem un parabolt al mig de la placa. Un cop xapat seguim recte amunt, amb moviments força evidents i atlètics.
Na Paula superant la panxeta del tercer llarg
Trobem un segon parabolt; passat aquest si anem lleugerament a l’esquerra trobem un pont de roca fàcil de llaçar. Sinó seguim fins una savina una mica més amunt, que també podem llaçar. Un cop a l’alçada de la savina la verticalitat minva de cop. Flanquegem uns metres a la dreta per uns blocs i trobem un nou replà on hi ha la reunió. 2 parabolts i un clau; 40 metres.
L3(V)
Des de la reunió veiem l’únic parabolt del llarg, que es troba a la dreta d’una evident fissura. Sortim en lleugera tendència a l’esquerra per després tornar a la dreta, sempre cercant la lògica fins situar-nos sota un petit desplom. Des d’aquest punt ja podem xapar.
El Sr.Doria acabant la via
La via original surt per la dreta del parabolt (més fàcil) Però val la pena anar per l’esquerra, aprofitant la fissura per superar el tram desplomat; trobarem molt bones mans. Un cop superat arribem a una petita lleixa. Escalem un darrer ressalt fàcil i arribem a la reunió. Un parabolt; 20 metres.
Descens:
Hem d’arribar fins la part alta de la carena, on trobarem un corriol poc marcat amb algunes fites que ens mena fins al punt de sortida.
El que més m’ha agradat:
- La placa de la segona tirada és força maca, amb passos atlètics i evidents.
- La fissura del darrer llarg també és divertida.
- Possibilitats d’augmentar la protecció enormes
El que no m’ha agradat tant:
- Es nota que és una de les vies més repetides de la zona doncs la roca es comença a notar una mica desgastada.
Brothers Ruiz a la Pala Alta
Situada just a la dreta de la molt recomanable Mariola Motors, la Brothers Ruiz, evoluciona paral·lela a aquesta, però en contes de buscar les fissures, l’escalada es desenvolupa per plaques. La via té un traçat sinuós però amb trams força atractius on mai faltarà una bona pressa de mà. Sorprèn però, que es trobi tant generosament equipada, fet que li treu qualsevol tipus de compromís. La via és ràpida de fer i per tant fàcil de combinar amb altres itineraris de la Pala Alta per acabar de completar la jornada.
Tranquil·litat i mar de núvols, dos ingredients típics del Montroig
Ressenya de la via
- Via: Brothers Ruiz
- Zona: Montroig – Pala Alta
- Dificultat: V+ (MD)
- Dificultat obligada: V
- Compromís: Baix
- Exposició: Baixa
- Llargària: 120 metres
- Equipament: Via generosament equipada amb espits
- Material: 14 cintes exprès.
- Orientació: Sud
- Valoració:***
Aproximació:
Vertical 1a tirada
Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció Montalegre. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Si anem amb turisme arribarem a un revolt molt tancat on podrem aparcar. A partir d’aquest punt hem de seguir la pista, que passa per sota la paret fins al peu de via (1 km). La via s’inicia passat el Diedre Blanqueta, sota un gran sostre somital.
Na Paula acabant el L1
Veure aproximació amb Google-Maps
L1(IV+)
La via s’inicia uns 15 metres a la dreta de la Mariola, al mig d’una gran placa. La verticalitat i les bones presses seran la constant d’aquesta primera tirada. Només ens caldrà anar seguint el camí que marquen els espits. Trobarem alguna petita bavaresa, fissures, algun curt flaqueig i una bonica placa que haurem d’anar a buscar just abans d’arribar a la reunió. 14 espits; 30 metres.
L2(V)
2a tirada
Sortim de la reunió cap a la dreta i iniciem un flaqueig sobre una placa que ens ofereix en tot moment bones presses per les mans. Arribem a una fissura vertical i la seguim per la banda esquerra, en aquest punt la roca no sempre és franca, però no representa massa problema, més amb la proximitat de les assegurances. Un cop passat aquest tram seguim flanquejant cap a la dreta, ara ja sobre una placa menys vertical fins arribar a la reunió. El flanqueig per al segon no representa cap problema donada la proximitat entre assegurances. 11 espits; 30 metres.
L3(IV)
Travessia del L3
Seguim amb la tònica d’anar flanquejant cap a la dreta. Ara el terreny es torna del tot amable i la distància entre assegurances es normalitza. A mitja tirada trobarem una reunió opcional (pertany a la Mariola Motors) però no val la pena fer-la, doncs el fregament és mínim i deu metres més a l’esquerra tenim la següent reunió, que es fa sobre una mena de pedestal. 11 espits; 40 metres.
L4(V+)
Na Paula al L4
Aquesta és la tirada estrella de la via. Sortim caminant cap a la dreta (no anar recte amunt doncs es tracta del darrer llarg de la Via del Lluís) fins trobar el primer espit. Haurem de superar un petit desplom. Sembla que les presses són romes, però si ens hi fixem trobarem a la dreta una bústia tremenda que ens permetrà superar-nos i pujar el peu sobre la placa de l’esquerra. Un cop damunt de la placa seguim per la de la dreta, vertical i amb bona pressa. Escalem per la banda dreta d’una marcada fissura, aprofitant-la per progressar fins que arribem a l’alçada d’una nova fissura horitzontal.
Na Maria desmuntant el darrer llarg
Aquest punt pot ser el pas clau del llarg. Hem de flanquejar cap a la dreta aprofitant la fissura, que ofereix presses romes però suficients. Un cop xapat l’espit seguim recte amunt. Per la dreta va una fissura amb alguna bona mà. El darrers metres són força sostinguts sobre una placa molt vertical, però amb franges on trobarem bones mans. 8 espits; 20 metres
Descens:
Baixem per un corriol marcat amb fites a mà dreta fins arribar al Coll de Porta. Des d’aquí prenem la pista fins al cotxe.
El que més m’ha agradat:
- Línia sinuosa però amb trams força bonics.
- El primer llarg, vertical però amb molt bon canto.
- Darrer llarg molt divertit, on haurem de tibar una mica
El que no m’ha agradat tant:
- Personalment crec que la via es troba sobre-equipada, fet que li treu qualsevol mena de compromís. És però, una bona opció per aquells que desitgin començar a fer vies de més d’un llarg d’una forma segura o per un dia sense ganes de patir gens.
Alta Fidelitat al Serrat dels Monjos
Escalar al Serrat dels Monjos implica acceptar una sèrie de condicions innegociables: dosis de vegetació assegurada i roca que va de cutre a exel·lent. Si portem ben assumits aquests handicaps podem gaudir d’un dia d’escalada força agradable. L’Alta Fidelitat, a demés d’oferir-nos la seva ració de matoll i roca dubtosa també ens permet gaudir d’una escalada d’allò més variada, amb boniques fissures i plaques que seran el gaudi de qualsevol escalador que tingui ganes d’enfilar-se.
Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (D) resta prohibida l’escalada del 1 de març fins el 31 de juliol.
Vista del Llobregat des de la darrera reunió
Ressenya de la via Alta Fidelitat
- Via: Alta Fidelitat
- Zona: Montserrat – Serrat dels Monjos
- Dificultat: V+ (MD)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 150 metres
- Grau d’exposició: Mitjà/alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via semi-equipada
- Material: 8 cintes exprés. Tot i que la via es pot fer amb el que hi ha posat, anirà molt bé un joc de tascons i el Camelot nº 1. També serà interessant dur bagues per savines.
- Orientació: Sud
- Valoració:***
Aproximació:
1a tirada
Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre (la barrera està baixada fins les 10 del matí, si arribem abans haurem de deixar el vehicle a la zona de la Salut). Pugem per les escales que surten de l’aparcament, fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir una estona, primer vorejant el Serrat de les Garrigoses i un cop passat un torrent vorejant el Serrat dels Monjos. El peu de via es troba tot just passada la part central del Serrat uns 20 metres a l’esquerra de la Pícnic.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
Inici del 2on llarg
La via s’inicia a l’esquerra d’un esperó. Aprofitarem una llastra per fer uns passos en bavaresa que ens permetran xapar el primer espit de la via. Tot seguit anirem una mica cap a la dreta i després recte amunt. Arribarem a una mini lleixa que ens serveix per encarar una nova placa. Un cop xapat el primer espit anirem en tendència a la dreta per poder xapar el següent. Seguim amunt en lleugera tendència a l’esquerra fins situar-nos a una mini lleixa que ens mena a una fissura. Haurem d’escalar la fissura en tècnica de diedre. Aquesta és vertical i es troba ben protegida per tres claus.
Inici del 3er llarg
Un cop superada la fissura flaquejarem uns metres a l’esquerra fins situar-nos a un esperó fàcil que ens menarà a la reunió. 5 espits i 3 claus, 40 metres.
L2(V+)
Des de la reunió cap a la dreta veurem una assegurança, no anar cap allà doncs pertany a la via Diagonal 33. Sortim de la reunió cap a l’esquerra per anar a buscar una mena de canal vegetada amb força mal aspecte. Escalarem amb cura superant una sèrie de blocs no gaire de fiar fins arribar a una fissura que ens queda a la nostra dreta. A la part alta hi trobarem un clau i de seguida un espit.
El Sr.Doria acabant el 3er llarg
Quedarem sobre un esperó, davant ens trobem una bonica placa. La secció és vertical però molt ben assegurada per dos espits; de seguida que sortim del segon la placa ajeu un xic. Creuem una línia de matolls, superem un altre ressalt i entrem a la reunió. 3 espits i un clau; 35 metres.
L3(V)
Sortim de la reunió per una bona placa en diagonal a la dreta per anar a atènyer un espit. Seguim recte pel costat d’una fissura uns metres fins que trobem un clau. Passem a la placa de la dreta, més fàcil, i seguim en tendència en diagonal cap a la dreta.
Veurem un espit a una placa a la nostra esquerra, l’hem d’ignorar. La nostra via segueix per la dreta, per una bonica fissura que escalarem en tècnica de diedre. Al final hi trobarem un clau, però abans hi entren molt bé els tascons. Un cop superada la fissura seguim recte fins la reunió. 1 espit i 2 claus; 25 metres.
L4(V)
La 4a tirada te els passos més bonics de la via
Sortim de la reunió superant un petit tram de roca una mica lletja per col·locar-nos sobre una placa amb millor aspecte on trobarem un primer espit; d’allí hem d’anar amunt i cap a l’esquerra fins trobar un clau. Un cop xapat pugem els peus fins l’alçada del clau i busquem una molt bona pressa a la dreta, que amb un pas força atlètic ens permet passar a la dreta.
Des d’aquest punt comencem a escalar un petit diedre fins xapar un espit que queda a la dreta. Un metre més a la dreta veurem un altre espit; en contes d’intentar passar a la dreta per xapar-lo, seguim mig metre més amunt i trobarem bon cantell per anar flaquejant en bavaresa cap a la dreta i poder xapar l’espit. Un cop xapat pugem una mini lleixa i seguim una mica cap a la dreta, on trobarem una nova assegurança a l’alçada del cap.
El Sr.Doria recorrent els darrers metres de la via
Ara escalarem per una fissura fàcil fins atènyer un nou espit. Un cop xapat seguim una mica en diagonal a l’esquerra per col·locar-nos sobre un slap. Al mig de la placa veurem un espit (no és molt recomanable xapar-lo perquè farà que les cordes freguin molt). Anem en diagonal a la dreta a buscar un diedret una mica descompost. A la part esquerra podem xapar un nou espit. En aquest punt a la ressenya original marca un pas d’Ae, però surt molt bé en lliure: es tracta de tibar una mica per superar el diedre que desploma lleugerament i col·locar-nos a sobre. Un cop superat aquest pas seguim escalant pel costat esquerra de la fissura (podrem llaçar una savina) fins superar un nou ressalt. Ara l’escalada es torna molt senzilla i haurem d’anar en lleugera tendència a l’esquerra fins trobar la reunió. 7 espits i 1 clau; 50 metres.
Descens:
Des de la reunió anem cap a la dreta per anar a cercar un corriol poc definit que va a petar a una instal·lació de ràpel. Fem un ràpel de 45 metres que ens deixa al costat del camí.
El que més m’ha agradat:
- Via del tot vairada.
- Ben equipada allí on no hi ha opcions d’auto-protecció.
- El darrer llarg el millor de la via.
El que no m’ha agradat tant:
- Inici de la segona tirada per una canal una mica ruïnosa que no dona gaire confiança.
- L’espit que hi ha a l’slap de la darrera tirada és millor no xapar-lo ja que el fregament és força important; si més no xapeu alternat i col·loqueu una cinta força llarga.
Últims comentaris