Navarro a la Roca dels Arcs
A l’esquerra de la popular Camel, just quan la paret de la Roca dels Arcs canvia d’orientació i comença a mirar descaradament cap al sud s’enfila la Navarro. Una via de tall clàssic, vertical i assequible. Pràcticament desequipada, és una bona opció per practicar l’autoprotecció alhora que gaudim d’un bon calcari i un entorn genial.
Ressenya de la via
- Via: Navarro
- Zona: Vilanova de Meià – Roca dels Arcs
- Dificultat: V+ (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 195 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via pràcticament desesquipada. 2 espits i 3 claus. Primera reunió equipada amb 1 espit i dos burins. Segona reunió equipada amb dos parabolts amb anella i la resta en bones savines.
- Material: 8 cintes exprés, joc de friends, joc de tascons, vagues per savines i una plaqueta recuperable.
- Orientació: Sud-est
- Valoració:***
Muntant la primera tirada
Aproximació:
Aparquem un cop passat el pont. Hem de baixar cap al riu i creuar-lo. Un cop a la vessant contraria prendrem un corriol força marcat. Quan la paret canvia d’orientació ens haurem de fixar en un sostre evident a uns 20 metres del terra. La via comença per una placa a la dreta del sostre. Hi ha el nom escrit a l’inici.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
Desmuntant el Ll-1
L1(IV+)
L’inici de la via està situat sota la part dreta un sostre allargat a uns 20 metres del terra. Trobarem el nom escrit i un parell de metres més amunt un cap de burí, al que podem posar una plaqueta (efecte psicològic). Els primers metres transcorren per una bonica placa vertical, amb molt cantell. Anirem en lleugera tendència a la dreta per tal d’acabar assolint una fissura molt evident. Abans però trobarem un parell de claus.
Superant la panxa del Ll-2
La fissura admet tant friends com tascons. Superarem unes llastres per passar a la dreta de la fissura i arribar a una petita lleixa. Des d’aquí prenem una nova fissura que puja recte amunt. A la part alta de la fissura es troba el pas més complicat del llarg: un petit diedre obert que ens obliga a fer un pas atlètic per pujar peus (les millors presses per les mans són a la banda dreta). Un cop superat aquest pas arribem a la reunió que és força incòmoda (un espit i dos burins). 35 metres. Un cap de burí i dos claus.
El senyor Doria al Ll-2
L2(V)
Des de la reunió es veu l’espit que protegeix el pas clau del llarg, uns 8 metres per sobre d’aquesta. Sortim cap a la dreta per de seguida escalar recte amunt en direcció a l’espit per una placa vertical amb molt bons cantells. Aquest tram és difícil de protegir fins l’assegurança; tenim una sortida una mica exposada… Així que no si val caure!!
El sr. Doria encarant el pas clau del Ll-4
Un cop xapat l’espit hem de superar un sostret, amb bon cantell; el pas és més impressionant que difícil. Un cop fet, quedem sobre una magnífica placa vertical, amb bones presses. L’escalem en direcció cap a una savina, pel camí trobarem un clau. Un cop llaçada la savina la placa tomba i ens resta una agradable escalada de IV grau fins la reunió, que es fa a una petita feixa (dos parabolts amb anella). 50 metres. Un espit i un clau.
L´Enric tibant de la regleta que ajuda a superar el pas clau del quart llarg
L3(II)
Fem un canvi de reunió, anant cap a l’esquerra fins una molt bona savina.
L4(V)
De nou veiem des de la reunió l’espit que protegeix el pas clau de la tirada. Escalem directe cap allà per una bonica placa. El pas clau és una nova panxa. Si tenim una mica de fe trobarem bon cantell per superar-la. El més difícil serà pujar peus, però hi ha una regleta per les mans un xic més amunt que ens ajudarà a fer el pas.
L'Enric a la darrera tirada
Un cop superat la placa es tomba. Hi ha un pont de roca gegant anant un xic cap a l’esquerra. Acabarem de superar un darrer ressalt i entrarem a la feixa. Hem d’anar una mica en diagonal a la dreta fins fer la reunió sobre una altra savina. A la roca hi ha dibuixada una sageta. 40 metres. Un espit i un pont de roca.
L5(V)
El Sr. Doria desmuntant del darrer llarg
Aquest darrer llarg s’inicia per una placa inclinada amb molt bona roca. Escalarem seguint un arc característic uns metres per la dreta d’aquest. Quan ens trobem relativament aprop d’un petit sostre anirem flanquejant cap a la dreta. La via original segueix el flanqueig per acabar sortint pel lloc més fàcil. Nosaltres vam tirar amunt just per on s’acaba el sostre, anant a escalar per la dreta d’uns fissura que ens permet protegir el tram amb alguna garantia. Haurem de superar una darrera panxeta, a l’alçada de la fissura i després seguir un xic a la dreta per muntar la reunió a una savina. 40 metres. Llarg net.
Descens:
Seguirem un corriol cap a la dreta que baixa fins arribar a la carretera.
El que més m’ha agradat:
- Bona via per practicar l’autoprotecció.
- Vertical i assequible, amb passos puntuals una mica més difícils.
- Molt bona roca en conjunt.
El que no m’ha agradat tant:
- Primera reunió incòmoda, amb dos burins una mica castigats.
- Sortida de la primera reunió fàcil però exposada.
- Llàstima de la feixa que li resta continuïtat i caràcter a la via.
16 Responses to “Navarro a la Roca dels Arcs”
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
Molt bona piada… si senyor!!
m’agraden les vostres ressenyes….. gracies per compartir la feina feta …
salut i a tibar
Ei atorix… Merci per la floreta, crec q es la primera vegada que et veiem por aquí…benvingut! i esperem veure’t mes sovint.
De la via poca cosa puc dir perquè he fet sol el 1º llarg (molt maco…vertical però mes fàcil de lo que sembla). No estava molt fina.. ara lo entenc estava apunt de agafar la GRIP!
I no he estat la única, dels quatre 3 estem de baixa!!!
A recuperar-se una mica… i a tibar!
Ei molt bona via! i a sobre d’autoprotecció, enhorabona!
Gràcies Jaume.
Una via divertida i que et deixa un bon gust de boca
Bona aquesta! Vaig repetir-la fa un meset, o així, amb l’Aleix.
Aquell dia no anava bé de coco, la exposició al sortir de la R1 em va fer enrera i vaig cedir-li al company. Per altra banda, em va tocar el L3, també punyetero.
Uns apunts que em venen a la memòria:
La R1 eren 2 spits i un buril.
Hi ha un buril abans d’arribar a la R2.
Al L3 no vaig veure cap spit !_! Segons la ressenya dels ressenya (la que dúiem), es puja una mica més per la dreta, fins a sota del sostre (IV+), després es flanqueja cap a l’esquerra fins arribar a la vertical del pont de roca, i d’allà amunt a caçar-lo.
També recordo que segons la ressenya, marcava un pas de V a la placa de l’esquerra d’una gran sabina (per mi el crux). Jo me’l vaig mirar però vaig passar de fotre-li i vaig tirar de matojotracción.
L’últim llarg boníssim.
Bones Pere!!
La via és divertida i la roca està prou bé. Li estàs agafant el puntet a aquest tipus de via, eh?
Respecte als apunts que em comentes
:
La r-1 diria que són 1 espit i dos burins… T’ho dic pq mi vaig passar una bona estona… I si no és així tant li fot
la qüestió es que la r és una mica de nyigui-nyogui
El burí que comentes d’abans d’arribar a la segona reunió no el vam veure… Coses que tenen aquestes vies, que et vas buscant la vida.
El que dius del tercer llarg és cert, la via original va per la dreta, però com just a sobre teniem l’espit i vam tirar per allà. És possible que l’espit sigui d’una via que puja paral·lela per l’esquerra de la Navarro… De totes maneres així surt una tirada molt wapa
El darrer llarg el vau fer com nosaltres o vau sortir més per la dreta?
Bona ressenya, com sempre! M’ha agradat recordar-la després de tants anys d’haver-hi anat….
Ep Joan!!
Una via divertida i distreta, d’aquelles de no patir gaire i anar fent.
Eis Eduard,
vem sortir com vosaltres, amb un pas de canto gros en un minisostre.
Tornant al tema R1, diria que hi havia un spit nou, un spit amb cap d’allen i un buril (però potser la memòria em falla!)
De fet, m’agradaria repetir la via, aquell dia no estava molt inspirat i recordo haver escalat força tens. Tot i així, masses vies i massa pocs dies per fer-les, així que de moment, es quedarà com a via “mal escalada” per mi.
Pere, potser sí que era un espit amb allen… Quan la repeteixis sortirem de dubtes
Conclusió: Una assegurança decent, una cutre i una altra molt cutre… Reunió a prova de bombes!!
Bon dia company. a veure si en fem una altra com aquesta, encara que tots estiguem una mica griposos. feia dies que no gaudia tant escalant en calcari.
ei doria!!!
com va la grip…? Jo ja tinc l’alta, però aquest cap de setmana a fer bondat..
Jo també em sumo al calcari.. però la propera vegada fem una, una mica mes assegurada!
Ja proposaré alguna….
Cuida’t wapo
Jo aquesta l’he pujada i també l’he baixat escalant, el dia que la vam fer un que anava davant va caure i sort que amb nosaltres venia un metge. Malgrat tot no en tinc mal record de la via.
Doncs jo l’he repetida avui i tan de bo, a més d’haver-me mirat la ressenya i llegit la piulada penjada també m’hagués mirat els comentaris… Ho dic pel tercer llarg… perquè com que l’original va més per la dreta de com la veu fer vosaltres, he perdut força el temps buscant l’espit més a la dreta (l’espit de sobre el desplom no és Vè ni en broma!). El fet és que no em quadrava que cometéssiu que el segon llarg tenia una sortida expo i de mal protegir (jo no l’he trobada expo… i l’he ben protegida amb àliens…) i, en canvi, descrivíssiu el deplom de sota d’aquell espit com una placa bonica… Collins, però si allò desploma!!! Finalment he tirat per on, després, he vist que era la sortida original, tal i com veig que també va tirar en PGB.
Respecte a la R1… avui hi havia 2 burils sense xapa, un amb xapa que donava voltes, un de bo i un espit. Doncs res, que el proper dia també em llegiré els comentaris…
És el que tenen aquestes vies poc equipades, que una mica l’itinerari te’l fas tu… Suposo que l’espit de la tercera tirada és d’una via que puja més a l’esquerra de la Navarro, però bé, si no és V és V+, recordo que el més difícil era posar-se de peus un cop superaves la panxa. Per cert, nosaltres no portàvem aliens
hem fet la via avui, guapa sobretot el 1 i 5 llargs, llastima que només teniem de ressenya el llibre de vilanova i semblava que estava + equipada, només portavem alguns tascons de “emergència” i hem patit més del compte, tot i això té força canto tota l’estona, recomanable.