Alta Fidelitat al Serrat dels Monjos
Escalar al Serrat dels Monjos implica acceptar una sèrie de condicions innegociables: dosis de vegetació assegurada i roca que va de cutre a exel·lent. Si portem ben assumits aquests handicaps podem gaudir d’un dia d’escalada força agradable. L’Alta Fidelitat, a demés d’oferir-nos la seva ració de matoll i roca dubtosa també ens permet gaudir d’una escalada d’allò més variada, amb boniques fissures i plaques que seran el gaudi de qualsevol escalador que tingui ganes d’enfilar-se.
Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (D) resta prohibida l’escalada del 1 de març fins el 31 de juliol.
Vista del Llobregat des de la darrera reunió
Ressenya de la via Alta Fidelitat
- Via: Alta Fidelitat
- Zona: Montserrat – Serrat dels Monjos
- Dificultat: V+ (MD)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 150 metres
- Grau d’exposició: Mitjà/alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via semi-equipada
- Material: 8 cintes exprés. Tot i que la via es pot fer amb el que hi ha posat, anirà molt bé un joc de tascons i el Camelot nº 1. També serà interessant dur bagues per savines.
- Orientació: Sud
- Valoració:***
Aproximació:
1a tirada
Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre (la barrera està baixada fins les 10 del matí, si arribem abans haurem de deixar el vehicle a la zona de la Salut). Pugem per les escales que surten de l’aparcament, fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir una estona, primer vorejant el Serrat de les Garrigoses i un cop passat un torrent vorejant el Serrat dels Monjos. El peu de via es troba tot just passada la part central del Serrat uns 20 metres a l’esquerra de la Pícnic.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
Inici del 2on llarg
La via s’inicia a l’esquerra d’un esperó. Aprofitarem una llastra per fer uns passos en bavaresa que ens permetran xapar el primer espit de la via. Tot seguit anirem una mica cap a la dreta i després recte amunt. Arribarem a una mini lleixa que ens serveix per encarar una nova placa. Un cop xapat el primer espit anirem en tendència a la dreta per poder xapar el següent. Seguim amunt en lleugera tendència a l’esquerra fins situar-nos a una mini lleixa que ens mena a una fissura. Haurem d’escalar la fissura en tècnica de diedre. Aquesta és vertical i es troba ben protegida per tres claus.
Inici del 3er llarg
Un cop superada la fissura flaquejarem uns metres a l’esquerra fins situar-nos a un esperó fàcil que ens menarà a la reunió. 5 espits i 3 claus, 40 metres.
L2(V+)
Des de la reunió cap a la dreta veurem una assegurança, no anar cap allà doncs pertany a la via Diagonal 33. Sortim de la reunió cap a l’esquerra per anar a buscar una mena de canal vegetada amb força mal aspecte. Escalarem amb cura superant una sèrie de blocs no gaire de fiar fins arribar a una fissura que ens queda a la nostra dreta. A la part alta hi trobarem un clau i de seguida un espit.
El Sr.Doria acabant el 3er llarg
Quedarem sobre un esperó, davant ens trobem una bonica placa. La secció és vertical però molt ben assegurada per dos espits; de seguida que sortim del segon la placa ajeu un xic. Creuem una línia de matolls, superem un altre ressalt i entrem a la reunió. 3 espits i un clau; 35 metres.
L3(V)
Sortim de la reunió per una bona placa en diagonal a la dreta per anar a atènyer un espit. Seguim recte pel costat d’una fissura uns metres fins que trobem un clau. Passem a la placa de la dreta, més fàcil, i seguim en tendència en diagonal cap a la dreta.
Veurem un espit a una placa a la nostra esquerra, l’hem d’ignorar. La nostra via segueix per la dreta, per una bonica fissura que escalarem en tècnica de diedre. Al final hi trobarem un clau, però abans hi entren molt bé els tascons. Un cop superada la fissura seguim recte fins la reunió. 1 espit i 2 claus; 25 metres.
L4(V)
La 4a tirada te els passos més bonics de la via
Sortim de la reunió superant un petit tram de roca una mica lletja per col·locar-nos sobre una placa amb millor aspecte on trobarem un primer espit; d’allí hem d’anar amunt i cap a l’esquerra fins trobar un clau. Un cop xapat pugem els peus fins l’alçada del clau i busquem una molt bona pressa a la dreta, que amb un pas força atlètic ens permet passar a la dreta.
Des d’aquest punt comencem a escalar un petit diedre fins xapar un espit que queda a la dreta. Un metre més a la dreta veurem un altre espit; en contes d’intentar passar a la dreta per xapar-lo, seguim mig metre més amunt i trobarem bon cantell per anar flaquejant en bavaresa cap a la dreta i poder xapar l’espit. Un cop xapat pugem una mini lleixa i seguim una mica cap a la dreta, on trobarem una nova assegurança a l’alçada del cap.
El Sr.Doria recorrent els darrers metres de la via
Ara escalarem per una fissura fàcil fins atènyer un nou espit. Un cop xapat seguim una mica en diagonal a l’esquerra per col·locar-nos sobre un slap. Al mig de la placa veurem un espit (no és molt recomanable xapar-lo perquè farà que les cordes freguin molt). Anem en diagonal a la dreta a buscar un diedret una mica descompost. A la part esquerra podem xapar un nou espit. En aquest punt a la ressenya original marca un pas d’Ae, però surt molt bé en lliure: es tracta de tibar una mica per superar el diedre que desploma lleugerament i col·locar-nos a sobre. Un cop superat aquest pas seguim escalant pel costat esquerra de la fissura (podrem llaçar una savina) fins superar un nou ressalt. Ara l’escalada es torna molt senzilla i haurem d’anar en lleugera tendència a l’esquerra fins trobar la reunió. 7 espits i 1 clau; 50 metres.
Descens:
Des de la reunió anem cap a la dreta per anar a cercar un corriol poc definit que va a petar a una instal·lació de ràpel. Fem un ràpel de 45 metres que ens deixa al costat del camí.
El que més m’ha agradat:
- Via del tot vairada.
- Ben equipada allí on no hi ha opcions d’auto-protecció.
- El darrer llarg el millor de la via.
El que no m’ha agradat tant:
- Inici de la segona tirada per una canal una mica ruïnosa que no dona gaire confiança.
- L’espit que hi ha a l’slap de la darrera tirada és millor no xapar-lo ja que el fregament és força important; si més no xapeu alternat i col·loqueu una cinta força llarga.
20 Responses to “Alta Fidelitat al Serrat dels Monjos”
Trackbacks / Pingbacks
- - 29 novembre 2011
- - 22 desembre 2011
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
M’apunto el tema, ja fa dies que busco una excusa per venir a escalar aquestes tàpies. Fidel seguidor vostre, confio en anar-hi properament. Endavant amb la feina que feu i felicitats.
Ep Bernat!!
És una bona opció per quan ve el mal temps i no hi ha temps d’anar cap a Lleida… Ara, ves-hi mentalitzat per les dosis d’herbes i pedres ballarines, que si no la gent es porta decepcions
Una via que em va semblar mes fàcil del que m’esperava, arribes al Ae, ho veus, ho proves i penses … ja esta? No obstant es prou bona per fer una matinal al serrat. Totalment d’acord amb els dos punts mes lletjos, sobre tot el tema del últim spit.
Ja que veig que esteu anant, us recomano, si no l’heu fet, la via que es creua amb aquesta: la bikini, hi ha gent que no li agrada tant (els 2 primers llargs has d’apretar força als pasos claus) pero el L3 i sobre tot, el magnific L4 deixen un bon gust de boca
Per cert Molt bones les ressenyes que us curreu!
Vagi be
Jose
Bones Jose!
Respecte al Ae, suposo que quan van obrir, varen veure la roca tant cutre que ni s’ho van plantejar, en canvi amb el temps s’ha anat sanejant i ara és fàcil tirar de còdols sense que et quedin a les mans.
La Bikini me la mirava mentre feiem aquesta, sobretot el diedre final que tenia una pinta tremenda… I anirem!!
Si que és vairada si, la via…. Eduard, ara ja toca posar-ne alguna que no hagi fet!
Otres Joan!! M’ho poses difícil!!!
Quan jo la vaig anar a fer l’any passat,se’m va trencar una presa sortint del pas de 5+ de la segona tirada i vaig volar uns metres fins picar a la repisa de sota i fer-me mal al peu. Total 2 mesos sense poder escalar. La roca del Serrat te el que tu dius, una mica de tot i a vegades és dolenta
salut i a tibar
Quina mala sort Joan!! Una de les coses que menys m’agrada d’escalar al Serrat, més que la pedra no sigui la millor, són les constants lleixes que hi ha, que a part de treure-li continuïtat fan que si voles hi piquis segur…
Fins aviat!!!
Felicitats per la via. Aquesta l’he fet dos cops tot sol i clar anant sol, no tens cap problema de fregament. En tinc un record molt bonic i coincideixo amb tu, el començament del 2on és força cutre. Ara que el millor d’aquesta paret és el solet. Si no heu fet la bikini, millenium i graffitti os les recomano.
Salut companys
Gràcies per les recomanacions Mingo!! La veritat és que amb el solet s’està força bé, però haurem de correr pq al març ja no ens deixaran escalar al Serrat
Ja estem en temporada del serrat! bona feina! via entretingudeta i ràpida!! coincideixo amb tu en els comentaris! el Ae segur que quan es va obrir era un crocanti!!
El Serrat és l’opció ideal pels que no volem passar fred i no tenim prou temps per apropar-nos al Montsec
Totalment d’acord amb l’apreciació de l’Ae: crocanti de tota la vida amb vainilla, xocolata i arrebossat d’ametlles
Apuntada queda!!
salut bows =D
Avui hi hem nat i ens ha semblat força ben parida, amb passos que s’ho fan mirar a cada llarg. Especialment bonic l’últim, amb vistes al diedre final de la Bikini. Alguns passos de bavaresa/fissura i plaques curtes però intenses.
Nosaltres hem posat friends del #0.3 fins al #2, aliens vermell i verd, C3 #00, tascons petits i el #12, i bagues llargues… per fer només amb cintes cal anar bé de coco!!
l’Ae surt molt bé, hi ha algun pas que ens ha costat més (últims metres L3, fissureta amb 3 claus L1, pas V+ de L2..)
bona piada, ens ha anat de conya..
Epa Ferra, si més no t’has tret l’espineta de la Insubmissió!!
Merci per les acotacions!!
Bones escalades al sol!!
Hola escalatroncs!!
Moltes gracies! per la ressenya i la piada. La via ens ha agradat molt, tot i que ens em trobat amb uns dubtes. ¿t´enrecordes si la ultima R es a un clau i un spit? … varem portar la teva ressenya en PDF i el traçat roig que surt a la imatge del PDF es diferent al de la web. El del PDF creiem que es el que no concorda. …ja possats, a nivell personal m´agraden més les teves ressenyes en color, es poden apreciar diferents detalls de la pared amb els colors.
Salut i Muntanya!
Eo enhorabona per la repetició, una via divertida. Em sembla que sí que la darrera R és un espit i un clau. Això que comentes de la topo és veritat, vam repetir la via un altre dia i em vaig adonar que el traçat estava malament i ho vaig corregir… Però només al post. merci per avisar, ara el PDF també està actualitzat!
Avant amb les escalades al sol!!
Ah!! I no ets el primer que comenta que prefereix les topos a color, però les seguiré fent en blanc i negre
és el meu particular homenatge al J.M. Rodés