Integral Sigiriya-Petit Guifré al Serrat d’en Muntaner
El Serrat d’en Muntaner es caracteritza, entre d’altres coses, per gaudir d’una bona insolació, estar bastant arrecerat del vent i un rocam de qualitat. Si a això li afegim una aproximació relativament curta, tenim com a resultat un lloc ideal per escalar a l’hivern. L’escalada que proposem és la combinació de dos vies: la Sigiriya, situada a l’Agulla del Frare de Baix del Clot de la Mònica i la Petit Guifré, a l’aresta sud del Serrat d’en Muntaner. El resultat és una escalada variada, ràpida, amb poc compromís i assequible.
Des del cim del Serrat d'en Muntaner intuïm les agulles de la Plantació i tenim una excel·lent panoràmica del Serrat de la Pastereta
Ressenya de la via
- Via: Combinació de les vies Sigiriya i Petit Guifré
- Zona: Montserrat – Clot de la Mònica
- Dificultat: V+/Ae (MD-)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Llargària: 135 metres
- Grau d’exposició: Baix (excepte un tram fàcil de la Sirigiya)
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via Sirigiya equipada amb espits, claus i ponts de roca; petit Guifré equipada amb parabolts
- Material: 15 cintes exprés
- Orientació: Sud-est
- Valoració:***
Aproximació:
El Sr.Doria els primers metres del L1
Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda esquerra. Just davant nostre puja un camí de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que som a l’alçada del Serrat d’en Muntaner. Trobarem un nou corriol que surt a mà esquerra que ens menarà fins al peu de via.
Veure aproximació amb Google-Maps
L1(A1 i V)
2a tirada
La via s’inicia just a l’esquerra d’un evident diedre vermell. El primer espit està una mica alt i pot suposar un problema arribar-hi per algú de menys de metre setanta (sempre es podrà fer un pas d’esqueneta). Un cop xapat ens enfilem a l’estrep i comencem la progressió de l’artificial, primer sobre un segon espit, després sobre un clau i més tard sobre un pont de roca. Passat el pont de roca queden un parell de passos més sobre expansions i ja podem sortir en lliure. La sortida és fàcil. Hem de seguir més o menys recte i anar a buscar un diedre poc definit (no anar a l’esquerra seguint unes expansions).
El fantàstic L3
Escalem recte amb certa cura -la roca no dona tota la confiança que caldria- per després anar a la dreta i un altre cop a la l’esquerra per entrar a la reunió. Compte a l’hora d’arrossegar la corda per la lleixa donat que és molt fàcil fer anar rocs avall. 25 metres.
L2(Ae i V)
Sortim per l’esquerra de la reunió per anar a atènyer el primer d’una corrua d’espits que s’enfilen recte amunt. La progressió en artificial no té cap mena de dificultat i mai ens haurem d’estirar massa, ja que les expansions són prou aprop.
El Sr.Doria a la meitat del L3
Un cop s’acaben els espits la sortida en lliure és prou fàcil. Escalem una mica cap a l’esquerra per seguir recte amunt a trobar una reunió que no farem. Des del darrer espit de l’artificial fins la reunió és exposat i no hi ha possibilitat d’augmentar la protecció, tot i així es tracta d’un tram fàcil (6-7 metres).
Continuem amunt, just passar la reunió trobem una panxa que superarem aprofitant les bones possibilitats que ens dona la roca en aquest punt, Un cop passada la panxa la dificultat minva fins arribar al cim. Fem la reunió en una bona savina. Val la pena no fer la reunió intermitja donat que la corda corre perfectament. 45 metres. A la dreta de l’agulla hi ha una instal·lació de ràpel que ens deixarà just a l’inici de la via Petit Guifré.
L3(V+)
El Sr.Doria muntant el darrer llarg
Un cop fet el ràpel veurem unes línies de parabolts que s’enfilen recte amunt, la nostra és la primera. Aquest primer llarg es desenvolupa per una preciosa placa compacta amb foradets i petits còdols cantelluts. L’escalda és mantinguda i generosament equipada. Arribarem a una primera reunió que no farem. Un cop passada trobarem un llavi que es supera en A0 (factible en lliure 6a+/6b) Un cop superat aquest curt tram seguim amunt per la placa i a la dreta d’una fissura poc definida que ens pot ajudar a fer algun pas. La dificultat va minvant fins arribar a la reunió. En aquest cas també val la pena saltar la reunió intermitja, donat que la corda corre bé i ens queda un tram preciós i prou sostingut. 45 metres.
L4(IV+)
Últims metres de la via
Sortim recte de la reunió per terreny fàcil i una mica trencat en direcció a una fissura ampla que tenim tot just davant. Escalem la placa de l’esquerra de la fissura (ben protegida) amb uns passos verticals però senzills que ens deixen a la darrera reunió. 20 metres. Des de la reunió hi ha una corda fixa que ens permet pujar fins al cim del Serrat, però haurem de tornar a la reunió donat que el ràpel es fa des d’aquesta.
Descens:
Un ràpel de 45 metres.
El que més m’ha agradat:
- Bona combinació per fer un dia que no es té gaire temps.
- Variada i assequible.
- El tercer llarg transcorre per una placa genial.
El que no m’ha agradat tant:
- Abans d’entrar a la primera reunió i al cim de l’Agulla del Frare de Baix hi ha un tram amb roca trencada i solta que és molt fàcil que vagi avall amb el simple moviment de les cordes. Haurem d’extremar les precaucions, més tenint en conte que és una zona prou freqüentada.
Dioni a la Roca dels Collars
Enclavada en un indret idíl·lic la Roca dels Collars ofereix una monolítica paret principal, amb una sèrie d’itineraris de primera categoria. Si la nostra intenció és escalar quelcom més humà, la Dioni és una bona opció per prendre contacte amb aquesta zona. Es tracta d’una via de concepció esportiva completament equipada, que ens dona l’oportunitat de gaudir d’unes magnífiques plaques de calcari de primera qualitat. L’escalada, malgrat no ser molt llarga és força variada, tot i que dominar l’adherència serà fonamental per tal de gaudir plenament la via.
La Roca dels Collars a la Vall de Canelles
Ressenya de la via
- Via: Dioni
- Zona: Roca dels Collars
- Dificultat: 6a (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 170 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts
- Material: 14 cintes exprés. Pot ser útil una vaga per llaçar una savina abans d’entrar a la primera reunió i un friend petit per la segona tirada.
- Valoració:***
Aproximació:
L'Angèlica iniciant el L1
Anant per la C-14 direcció Andorra, aproximadament 2 quilòmetres després de Coll de Nargó prenem un desviament a mà esquerra (pont) direcció Cambrils. Seguim la carretera (L-401) aproximadament 2,5 quilòmetres, fins que trobem un nou desviament a mà esquerra direcció Canelles. Seguim per la pista asfaltada un quilòmetre, més o menys, fins que trobem una nova pista sense asfaltar però en bon estat, que surt a mà esquerra. La seguim fins que arribem a l’entrada del Mas de Sant Pere (cadena i cartell de Propietat privada) Podem aparcar al costat d’un revolt.
Acabant el L1
Seguim a peu per la pista, passem el mas i un cop creuem un torrent trenquem a l’esquerra. Hem de seguir i passar una furgoneta abandonada; una mica més endavant trobarem un trencall i prenem el camí de l’esquerra (fites). Seguim el camí fins una esplanada. Veurem que surt un corriol direcció a la paret (fites), el seguim. Anirem pujant i trobant fites, seguirem uns metres per una tartera fins que el corriol marxa cap a l’esquerra. Deixarem la paret principal a mà dreta i entrarem a una mena de gran embut. La via es troba a la paret del fons.
Veure aproximació amb Google-Maps
Segona tirada
L1(V+)
Haurem de treballar bé de peus durant tot el llarg, però en tot moment trobarem bones presses per col·locar-los… Només caldrà confiar en l’excel·lent adherència d’aquesta roca. Iniciem la via pujant a una petita lleixa que ens permet entrar de ple a la paret. Després del primer parabolt la paret es redreça una mica, però si ens hi fixem trobarem una bona pressa per la mà dreta que ens permetrà arribar a una molt bona bústia per l’esquerra i des d’allí xapar el segon parabolt. Els moviments són fàcils però ens hi hem de fixar perquè una caiguda abans de xapar la segona expansió ens faria picar al terra.
4art llarg
A partir d’aquí tirem recte amunt seguint les expansions i per terreny no tant vertical. Quan la via es torna a redreçar hem d’anar cap a la dreta de la línia de parabolts per usar l’inici d’una fissura diagonal que ens facilitarà el xapatge del darrer parabolt abans d’entrar en aquesta. Un cop a la fissura la reunió queda a sobre una lleixa a la dreta. Per arribar-hi seguim per la fissura cap a l’esquerra i en direcció a una savina. Sortim per dalt de la fissura (en aquest punt podem llaçar la savina tot i que no és necessari) i flanquegem cap a la dreta per situar-nos sobre la feixa i fer reunió. 30 metres.
L2(6a)
El Sr.Doria arribant a la R4
Sortim de la reunió en lleugera tendència a l’esquerra per anar a buscar una fissura que puja resseguint la placa que ens toca escalar. Un cop situats a la fissura haurem d’escalar aprofitant-la per les mans, tot i que també trobarem alguna regleta molt bona a la placa de la dreta. Aquest tram és vertical i mantingut. Un cop superat, la verticalitat afluixa fins situar-nos sota un petit desplom. Poder-nos aixecar de la placa per atènyer la paret del ressalt requereix cert equilibri. Un cop drets podrem xapar el parabolt que protegeix el pas per superar el ressalt. Just sota l’expansió hi ha una regleta per la mà dreta, que bloquejant, ens permetrà pujar peus i arribar a unes presses més franques per la mà esquerra i d’aquesta manera superar el pas. Un cop sobre el desplom ens queden uns passos més senzills, però no per això menys bonics fins la reunió. 25 metres.
L3(IV)
Sortim de la reunió usant un passamà que ens permetrà travessar una petita feixa fins arribar a la paret; aquesta és bastant ajaguda i la tirada no té gaire interès. 45 metres.
L4(V+)
El Sr.Doria muntant la darrera tirada
Sortim de la reunió cap a l’esquerra per anar a cercar un bonic esperó. No l’escalarem pel fil sinó per la placa de la dreta. La màxima dificultat de la tirada es troba a l’inici de la placa, on un cop xapat el primer parabolt d’aquesta haurem de seguir recte amunt. Per fer el pas ens haurem d’aprofitar d’una petita regleta que tenim a l’esquerra del parabolt; tibant cap avall amb la mà dreta podrem pujar els peus a la part més vertical i aixecar-nos confiant plenament en l’adherència. Un cop superat el pas seguirem escalant recte amunt; si ens anem col·locant bé la tirada és preciosa i gens complicada, a més anirem trobant bones presses de mans. La placa es va tombant fins arribar a la reunió. 20 metres.
L5(V)
Acabant la via
Sortim de la reunió ajudant-nos amb un passamà per entrar a una nova feixa. Val la pena fer un canvi de reunió i assegurar des de l’inici del darrer pany de paret. Un cop a la paret la part més difícil es concentra a l’inici, on haurem de fer uns darrers passos d’adherència fins arribar a la segona expansió. Després anirem en tendència a la dreta resseguint uns metres una fissura diagonal, amb passos 100% plaisir. Deixem la fissura per seguir per una placa recte amunt fins una mini lleixa. Seguim a la dreta fins atacar un darrer esperó que forma un petit diedre molt poc definit que ens permet sortir al cim. 50 metres.
Descens:
Uns quinze metres a l’oest del final de la via trobem la instal·lació de ràpel. Rapelem la via amb 3 ràpels: 25-60-60.
El que més m’ha agradat:
- Primer, segon i darrer llargs genials.
- Variada, amb passos on caldrà més tècnica que força.
- Calcari de primera.
El que no m’ha agradat tant:
- Llàstima de les dos feixes que li resten continuïtat.
- El tercer llarg desentona, però és el peatge que hem de pagar per poder gaudir de les tirades superiors.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
PD: Algú sap qui és l’oberturista d’aquesta via i del ‘Camí de l’Alfons Baró’ i la data de la primera ascensió?
Somni de Primavera i Somni de Tardor a Collbató
Somni de Primavera i Somni de Tardor són dos vies ‘germanes’ situades a la zona d’escalada esportiva de Collbató, concretament als Totxos CAM Nou Barris. Es tracta de dos itineraris curts, d’aspecte no gaire engrescador i equipades a l’estil esportiu fet que els hi treu qualsevol mena de compromís i exposició. Per contra, la seva situació arrecerada i orientació sud les converteix en una bona opció per dies on seria impossible escalar a qualsevol altre banda… Així que si més no, ens serviran per treure’ns el cuquet i passar una jornada de “Love Climbing” sense més pretensions.
Somni de Primavera
Ressenya de la via
- Via: Somni de Primavera
- Zona: Montserrat – Collbató – Totxos CAM Nou Barris
- Dificultat: 6a (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 80 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Totalment equipada amb parabolts
- Material: 9 cintes exprés
- Valoració:**
Aproximació:
Un cop a Collbató hem d’anar fins al carrer dels Graus. Aparquem al final del carrer, al costat d’una pista cimentada que ens mena a un dipòsit d’aigua. Al final de la pista cimentada surt un camí a mà esquerra. El seguim fins creuar un torrent sec. Un cop a l’altra banda del torrent veurem les nostres vies al fons. Hi arribem per un corriol més o menys evident.
El Sr.Doria al primer llarg
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV)
Al peu de via hi trobarem una marca verda. Ens elevem per una fàcil placa tombada. Al final trobarem un llavi que no ofereix cap dificultat remarcable. Un cop superat topem amb la primera reunió. Nosaltres no l’hem fet i hem seguit amunt; només haurem de tenir la precaució de posar una cinta llarga per evitar el fregament.
Anem cap a l’esquerra per anar a buscar una nova placa més senzilla que l’anterior. Al final d’aquesta trobarem la reunió. 10 parabolts; 50 metres.
L2(6a)
Primers metres de la segona tirada
Sortim caminant de la reunió cap a l’esquerra fins situar-nos sota la placa per on transcorre la segona tirada. Al peu de la placa trobarem un parabolt que ens servirà per assegurar-nos i fer el canvi de reunió. La tirada s’inicia per una placa vertical. Ascendim fins una mini vauma des d’on podem xapar el primer parabolt. A partir d’aquest punt comencem una escalada en diagonal cap a l’esquerra, bastant tècnica sobre forats petits. En aquest tram és important col·locar bé els peus. Un cop xapat el tercer parabolt la cosa afluixa considerablement, convertint-se l’escalada en una ascensió del tot agradable fins la reunió. Aquesta es troba situada molt amunt. Existeix la possibilitat de passar les cordes per l’anella del ràpel i despenjar-se, fent el segon el llarg en top-rope. 9 parabolts; 30 metres.
Descens:
Rapelant la via.
El que més m’ha agradat:
- Segona tirada preciosa, amb un tram de 6a tècnic i una sortida a la reunió sobre roca de primera.
- Assegurada per no patir gens.
- Possibilitat de fer el segon llarg de Somni de Tardor un cop hem acabat la via… Tindrem la sensació d’haver escalat quelcom més.
- Ideal per dies freds o molt ventosos.
El que no m’ha agradat tant:
- Primera tirada totalment prescindible. És una bona opció entrar per Somni de Tardor, amb un primer llarg molt més interessant.
Somni de Tardor
Ressenya de la via
- Via: Somni de Tardor
- Zona: Montserrat – Collbató – Totxos CAM Nou Barris
- Dificultat: 6a (D+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 80 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Totalment equipada amb parabolts
- Material: 9 cintes exprés
- Valoració:**
Aproximació:
La mateixa que per Somni de Primavera.
Primer llarg
L1(V+)
La via comença uns metres més a l’esquerra de Somni de Primavera. Ens posem a grimpar per una placa fàcil per al cap de pocs metres saltar a la placa de l’esquerra. Aquesta es troba en un mur vertical amb una roca de pel·lícula; forats i còdols cantelluts faran que gaudim d’aquest tram com criatures, llàstima que de seguida la placa per verticalitat… Trobarem una reunió intermitja que no cal fer. Seguim a buscar l’esperonet que tenim davant i l’escalem fins la reunió. 8 parabolts; 50 metres.
L2(6a)
2a tirada
Fem un canvi de reunió com a la via anterior, però en aquest cas anem a l’esperó de la dreta. El llarg s’inicia sobre roca no tant bona. Fem uns passos fins per arribar a una primera lleixa. D’aquí sortim buscant bé les presses de mans, que no són tant abundants com voldríem fins arribar a una nova petita lleixa. Derivem una mica cap a la dreta per situar-nos davant una panxa, que és el pas clau del llarg. Haurem d’anar pujant peus fins que podem fer un curt llançament amb la mà esquerra sobre una molt bona pressa, que permetrà que puguem pujar els peus i superar la panxa; el moviment és molt maco i només cal una mica de decisió.
Un cop superada la panxa seguim en diagonal a la dreta per una placa amb molt bona roca fins arribar a una nova panxa, aquesta més fàcil. Tot i que els cantells són bastant roms i la roca no dona tota la confiança que voldriem no tindrem gaire problemes per superar-la si escollim bé. Un cop superada la panxa arribem a la reunió. De la mateixa forma que a la via anterior aquí també podem passar les cordes per l’anella del ràpel i que el segon faci la tirada en top-rope. 9 parabolts; 30 metres.
Descens:
Rapelant la via.
El que més m’ha agradat:
- Roca de primera a la secció de V+ del primer llarg.
- Divertida segona tirada.
- En general més maca que la seva germana.
El que no m’ha agradat tant:
- Roca una mica dubtosa a l’inici del segon llarg
L’Aranya al Serrat de les Garrigoses
L’Aranya és una opció del tot recomanable. La via, busca en tot moment la lògica per arribar al cim secundari del Serrat de les Garrigoses, oferint-nos una escalada del tot variada: diedres, plaques i fissures ens faran passar una bona jornada d’escalada. L’itinerari es troba mínimament equipat, així serà recomanable portar un joc de friends fins al número 3, tascons i algunes bagues per savines i ponts de roca. Encarada descaradament al sud la converteixen en una bona elecció per als dies freds d’hivern.
Tot i que la via s’inicia per sota del Camí de les Feixades (amb dues tirades inicials), nosaltres la ressenyem des del camí, que és on la comencen la majoria de cordades.
Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (D) resta prohibida l’escalada del 1 de març fins el 31 de juliol.
L'hora baixa des de la darrera reunió de la via
Ressenya de la via
- Via: Via de l’Aranya
- Zona: Montserrat – Serrat de les Garrigoses
- Dificultat: V+ (MD)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 260 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via semi-equipada amb espits, menys al primer llarg que són parabolts
- Material: 12 cintes exprés, joc de friends fins al número 3, joc de tascons i bagues per savines i ponts de roca.
- Orientació: Sud
- Valoració:****
Aproximació:
Primers metres de la via
Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre. Pugem per les escales fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir fins que trobem el peu de via, al mateix camí (nom a l’inici).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
La via s’inicia al mateix camí just a l’esquerra d’una columna evident per on va la via “Don Cipote de la Mancha”. Els primer metres van per una canal una mica vegetada.
Darrers metres del segon llarg
Haurem d’anar a buscar una fissura per l’esquerra de la canal (trobarem un friend encastat); la seguim uns metres per passar a la placa de la dreta, on trobarem un parabolt. Un cop xapat seguirem recte i després en tendència a l’esquerra per anar a buscar una placa amb bona roca. Escalem uns metres per la placa i tirem a la dreta per anar a atènyer un mini diedre. Tot i la verticalitat aquí les presses són molt bones i ens ajudaran a superar el pas sense problemes. Un cop superat aquest tram ens quedaran uns pocs metres de placa fàcil fins la reunió. 45 metres.
L2(V+)
Sortida de la 3a reunió
Sortim de la reunió per la dreta i superem un ressalt que ens deixarà davant una panxa. Per superar-la haurem de col·locar-nos bé i aprofitar les bones presses que trobem. Un cop passada la panxa anem un pèl a l’esquerra i ens col·loquem sobre una placa tombada que ens mena a un mur vertical. En aquest punt la roca hi és excel·lent i la dificultat no gaire alta. Un cop superat el muret anem cap a la dreta, on trobarem una reunió (de la via “Don Cipote”). Seguim cap a la dreta i ataquem un primer diedre. Aquest es troba protegit per un espit. Un cop passat l’espit podem acabar de superar el diedre per la placa de la dreta.
L'Enric desmuntant el 4art llarg
Arribem a una nova lleixa; seguim uns metres per placa i escalem un nou diedre, menys exigent que l’anterior i una mica descompost. Un cop sortim del diedre anem a la dreta i fem la reunió sobre una nova lleixa. 40 metres.
L3(IV-)
Sortim per l’esquerra d’un esperonet per terreny una mica trencat. De seguida tomba, però haurem d’anar al tanto de no llençar pedres. Sortim a la feixa, on podem fer reunió, però val la pena seguir cap a la dreta (veurem ‘Aranya’ escrit en vermell a una roca); un parell de metres més amunt trobarem un espit que ens servirà per muntar la reunió. 40 metres.
Acabant la 5a tirada
L4(V)
Sortim de la reunió i superem un gran bloc (podem protegir el pas amb una fissura que hi ha a l’esquerra). Un cop a sobre anem descaradament a la dreta fins que trobem una sageta blanca que indica el camí. Escalem recte amunt per la placa de la dreta de la fissura; podem usar aquesta per anar protegint el llarg. Arribem a una mini lleixa i flanquegem uns metres cap a la dreta per arribar a la reunió. 25 metres.
L5(V)
Gaudint del magnífic diedre de la 6a tirada
Sortim de la reunió en diagonal a la dreta superant una sèrie de ressalts; de seguida podrem llaçar una savina. Una mica més a la dreta trobarem un espit. A partir d’aquest punt escalarem recte per plaques de molt bona qualitat, buscant sempre el camí més lògic. Pel camí trobarem algun espit i un pont de roca, però podrem completar la protecció amb friends i encastadors. La reunió es fa sobre una còmoda lleixa sota un sostret característic. 35 metres.
L6(IV+)
Des de la reunió veiem el magnífic diedre pel que transcorre aquesta tirada, tot just a l’esquerra del sostret; per atènyer el diedre primer haurem de situar-nos sobre un pedestal que hi ha a la banda esquerra d’aquest. Trobarem molt bona pressa.
L'Enric un cop superada la primera panxa del L7
Un cop sobre del relleix ataquem el diedre sense contemplacions. El diedre és travessat per una fissura que admet friends i tascons, a demés trobarem un pont de roca que podem equipar. Quan la fissura es torna cega podem seguir per la placa de la dreta fins una lleixa on hi trobarem una instal·lació de ràpel. Seguim pel diedre, ara no tant perfecte i amb algun còdol sospitós. Superem un darrer ressalt buscant la millor posició i arribem a la reunió. 30 metres.
L7(V+)
Sortim cap a la dreta i ataquem la panxa que tenim davant. Tot i que tira una mica enrere les presses són bones; són un parell de moviments en els que haurem de tibar una mica, però tornen a estar ben protegits amb dos espits. Un cop passat el tram més físic tenim una sortideta de finura que ens deixa a una placa fàcil que alhora ens mena fins una nova panxeta. Aquesta és molt més fàcil que l’anterior, doncs aquí les presses ja són d’escàndol. Un cop superada ens queda una agradable escalada en placa sobre roca de primera fins la darrera reunió. 45 metres.
Descens:
Fem tres ràpels per la mateixa via fins arribar a la feixa. Caminem aleshores en direcció oest per anar a parar a la canal principal del Serrat de les Garrigoses (fites). Baixem per la canal fins que al final trobem un darrer ràpel que ens mena al Camí de les Feixades.
El que més m’ha agradat:
- El diedre del penúltim llarg, vertical i amb una fissura que s’ho empassa tot!!
- L’estètica de la via, que sempre va a cercar la lògica i la troba amb tirades precioses i variades.
- Bona roca en general
- Una bona opció pels mesos més freds.
El que no m’ha agradat tant:
- Les instal·lacions de ràpel estan una mica atrotinades.
- Un tram amb roca descomposta a la quarta tirada.
Últims comentaris