L’Aranya al Serrat de les Garrigoses
L’Aranya és una opció del tot recomanable. La via, busca en tot moment la lògica per arribar al cim secundari del Serrat de les Garrigoses, oferint-nos una escalada del tot variada: diedres, plaques i fissures ens faran passar una bona jornada d’escalada. L’itinerari es troba mínimament equipat, així serà recomanable portar un joc de friends fins al número 3, tascons i algunes bagues per savines i ponts de roca. Encarada descaradament al sud la converteixen en una bona elecció per als dies freds d’hivern.
Tot i que la via s’inicia per sota del Camí de les Feixades (amb dues tirades inicials), nosaltres la ressenyem des del camí, que és on la comencen la majoria de cordades.
Recordeu que segons l’”Acord sobre la regulació de l’escalada al Parc Natural de la muntanya de Montserrat”, en aquesta zona (D) resta prohibida l’escalada del 1 de març fins el 31 de juliol.
L'hora baixa des de la darrera reunió de la via
Ressenya de la via
- Via: Via de l’Aranya
- Zona: Montserrat – Serrat de les Garrigoses
- Dificultat: V+ (MD)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 260 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via semi-equipada amb espits, menys al primer llarg que són parabolts
- Material: 12 cintes exprés, joc de friends fins al número 3, joc de tascons i bagues per savines i ponts de roca.
- Orientació: Sud
- Valoració:****
Aproximació:
Primers metres de la via
Deixem el vehicle a l’aparcament de les Coves del Salnitre. Pugem per les escales fins trobar un camí que surt a mà dreta (tot just abans d’arribar a les coves). El camí va vorejant la paret. L’hem de seguir fins que trobem el peu de via, al mateix camí (nom a l’inici).
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V)
La via s’inicia al mateix camí just a l’esquerra d’una columna evident per on va la via “Don Cipote de la Mancha”. Els primer metres van per una canal una mica vegetada.
Darrers metres del segon llarg
Haurem d’anar a buscar una fissura per l’esquerra de la canal (trobarem un friend encastat); la seguim uns metres per passar a la placa de la dreta, on trobarem un parabolt. Un cop xapat seguirem recte i després en tendència a l’esquerra per anar a buscar una placa amb bona roca. Escalem uns metres per la placa i tirem a la dreta per anar a atènyer un mini diedre. Tot i la verticalitat aquí les presses són molt bones i ens ajudaran a superar el pas sense problemes. Un cop superat aquest tram ens quedaran uns pocs metres de placa fàcil fins la reunió. 45 metres.
L2(V+)
Sortida de la 3a reunió
Sortim de la reunió per la dreta i superem un ressalt que ens deixarà davant una panxa. Per superar-la haurem de col·locar-nos bé i aprofitar les bones presses que trobem. Un cop passada la panxa anem un pèl a l’esquerra i ens col·loquem sobre una placa tombada que ens mena a un mur vertical. En aquest punt la roca hi és excel·lent i la dificultat no gaire alta. Un cop superat el muret anem cap a la dreta, on trobarem una reunió (de la via “Don Cipote”). Seguim cap a la dreta i ataquem un primer diedre. Aquest es troba protegit per un espit. Un cop passat l’espit podem acabar de superar el diedre per la placa de la dreta.
L'Enric desmuntant el 4art llarg
Arribem a una nova lleixa; seguim uns metres per placa i escalem un nou diedre, menys exigent que l’anterior i una mica descompost. Un cop sortim del diedre anem a la dreta i fem la reunió sobre una nova lleixa. 40 metres.
L3(IV-)
Sortim per l’esquerra d’un esperonet per terreny una mica trencat. De seguida tomba, però haurem d’anar al tanto de no llençar pedres. Sortim a la feixa, on podem fer reunió, però val la pena seguir cap a la dreta (veurem ‘Aranya’ escrit en vermell a una roca); un parell de metres més amunt trobarem un espit que ens servirà per muntar la reunió. 40 metres.
Acabant la 5a tirada
L4(V)
Sortim de la reunió i superem un gran bloc (podem protegir el pas amb una fissura que hi ha a l’esquerra). Un cop a sobre anem descaradament a la dreta fins que trobem una sageta blanca que indica el camí. Escalem recte amunt per la placa de la dreta de la fissura; podem usar aquesta per anar protegint el llarg. Arribem a una mini lleixa i flanquegem uns metres cap a la dreta per arribar a la reunió. 25 metres.
L5(V)
Gaudint del magnífic diedre de la 6a tirada
Sortim de la reunió en diagonal a la dreta superant una sèrie de ressalts; de seguida podrem llaçar una savina. Una mica més a la dreta trobarem un espit. A partir d’aquest punt escalarem recte per plaques de molt bona qualitat, buscant sempre el camí més lògic. Pel camí trobarem algun espit i un pont de roca, però podrem completar la protecció amb friends i encastadors. La reunió es fa sobre una còmoda lleixa sota un sostret característic. 35 metres.
L6(IV+)
Des de la reunió veiem el magnífic diedre pel que transcorre aquesta tirada, tot just a l’esquerra del sostret; per atènyer el diedre primer haurem de situar-nos sobre un pedestal que hi ha a la banda esquerra d’aquest. Trobarem molt bona pressa.
L'Enric un cop superada la primera panxa del L7
Un cop sobre del relleix ataquem el diedre sense contemplacions. El diedre és travessat per una fissura que admet friends i tascons, a demés trobarem un pont de roca que podem equipar. Quan la fissura es torna cega podem seguir per la placa de la dreta fins una lleixa on hi trobarem una instal·lació de ràpel. Seguim pel diedre, ara no tant perfecte i amb algun còdol sospitós. Superem un darrer ressalt buscant la millor posició i arribem a la reunió. 30 metres.
L7(V+)
Sortim cap a la dreta i ataquem la panxa que tenim davant. Tot i que tira una mica enrere les presses són bones; són un parell de moviments en els que haurem de tibar una mica, però tornen a estar ben protegits amb dos espits. Un cop passat el tram més físic tenim una sortideta de finura que ens deixa a una placa fàcil que alhora ens mena fins una nova panxeta. Aquesta és molt més fàcil que l’anterior, doncs aquí les presses ja són d’escàndol. Un cop superada ens queda una agradable escalada en placa sobre roca de primera fins la darrera reunió. 45 metres.
Descens:
Fem tres ràpels per la mateixa via fins arribar a la feixa. Caminem aleshores en direcció oest per anar a parar a la canal principal del Serrat de les Garrigoses (fites). Baixem per la canal fins que al final trobem un darrer ràpel que ens mena al Camí de les Feixades.
El que més m’ha agradat:
- El diedre del penúltim llarg, vertical i amb una fissura que s’ho empassa tot!!
- L’estètica de la via, que sempre va a cercar la lògica i la troba amb tirades precioses i variades.
- Bona roca en general
- Una bona opció pels mesos més freds.
El que no m’ha agradat tant:
- Les instal·lacions de ràpel estan una mica atrotinades.
- Un tram amb roca descomposta a la quarta tirada.
37 Responses to “L’Aranya al Serrat de les Garrigoses”
Trackbacks / Pingbacks
- - 28 juliol 2010
- - 14 novembre 2010
- - 14 novembre 2010
- - 4 desembre 2011
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
Hola!!! Doncs em sembla que ja c de què em sonaves !! ja ho podies haver dit!! serà de veuret al teu blog ! carai!! quina sorpresa
La via molt xula, bé el tros que vam fer nosaltres, ja que ens vam kdar a la feixa.
Bé, enhorabona per la via, el blog i fins la pròxima escalada !!
Carla
Vaja!! Soc un desastre de no haver-hi caigut
!!
Llàstima que us quedéssiu a la feixa pq us vau perdre el millor tram de la via, sobretot els dos últims llargs…
Segur que ens tornem a trobar aviat!!
Bona via Eduard! aquesta també la tinc a la llista, aquest dissabte vàrem anar a la Planetes i la veritat que la vam trobar molt terrosa i descomposta, la terra potser per la ventada del dia abans, però deu n’hi dó com està de trencada! no ens va fer el pes.
Aquesta segur que té millor roca.
Bones Jaume!! Quina llàstima que no us fes el pes la Planetes… Sap greu, clar que a la topo que vaig fer la paraula més repetida és ‘trencat’. Tot i així té algun tram guapo, com el Satèl·lit… L’Aranya res a veure, roca de primera i escalada per gaudir del principi al final!!
Wenas
Una aclaració: Us vau deixar els dos llargs per sota del cami…. potser son els mes compromessos de la via, sobre tot el L1, amb ub 6a/A1 que et deixa a tono!
Una altre opció pel L3 (o segons la vostra ressenya L1) es fer el L1 de la don cipote de la mancha (just a la dreta) es un L1 de 6a+ de placa moooolt wapo (V+/6a mantingut).
Vagi be
Jose
Gràcies pels aclariments Jose, sobre les dos primeres tirades ja ho deixo clar a l’inici del post, no obstant a partir del dia 1 de gener no es pot escalar per sota del camí… Coses de la regulació.
La Don Cipote tenia molt bona pinta, tant la primera com la segona tirada… Ja maquino alguna combinació per escaquejar el llarg de 7a
Gràcies per la info!!
Felicitats Eduard i bon any. Lo de les prohibicions de la zona són una mica rares, perquè l’aranya es pot fer com dius tu fins 1 de març, en canvi la via del costat “don cipote” ja no es pot escalar.
Salut
Sí Mingo, de vegades els camins de les regulacions son inescrutables…
Hola
Jo diria que al primer llarg no hi ha spits sinó parabolts.
Records
Pere B
Potser sí que eren parabolts a la primera tirada
Gràcies per l’aclariment 
Crec que ni l’Aranya ni la Don Cipote es poden escalar a partir del 1 de gener com diu l’Eduard, donat que les dos comencen per baix del camí, en canvi les dos es poden començar a escalar a partir del camí cap dalt.
Hola Tet,
el que dius és pura lògica i ho entenc igual que tu, ara bé, la llista de vies afectades és prou clara: L’Aranya (Zona D) fins a 1 de març es pot escalar, Don Cipote (Zona B-3) a partir de 1 de gener no es pot escalar… Imagino que des del patronat s’entén que l’Aranya comença al camí, mentre que la D.C. comença abaix. Per tant si volem començar l’Aranya des del principi ens exposem a ser sancionats, encara que al llistat surti que es pot escalar i al revés, si comencem la D.C. des del camí, segurament la podrem escalar sense problemes tot i que aparegui com a via regulada a partir de 1 de gener… Investigarem aviam si en traiem l’entrellat…
Bona nit,
Quina sorpresa retrobar-nos als rapels del serrat dels monjos, a les diverses reunions de l’aranya (ens vam trepitjar una mica) i ara als blocs …
Com veuràs no actualitzem gaire el bloc .. a veure si ens hi posem …
Bé, a veure si ens tornem a retrobar a les parets …
Fins aviat.
Eli i Xavi.
Bones Xavi!!!
Si més no a nosaltres ens va anar bé perquè la comunicació amb l’Enric va ser estranyament fluida 
Sí que ha estat tota una casualitat!! Sembla que el món és prou petit… Però no tant com per que no capiguem a la mateixa via
Llàstima que no seguíssiu fins dalt pq la part superior és realment maca.
Ens veiem aviat i ja estaré atent al vostre bloc aviam que expliqueu. Per cert, tinc un parell de fotos que hi surts (no són gran cosa), si les vols te les envio…
Salut!!!
Aquesta via té prou bona fama, i no fas altra cosa que confirmar-ho, així que hauré de mirar d’anar-hi abans del març….
I la regulació tampoc costa tant d’entendre, sota el camí hi nidifica el duc, i ho fa a partir d’ara. En canvi a sobre, les espècies que hi fan niu comencen més tard, unes a partir del febrer i altres a partir del març.
Bones Joan!
Si no l’has fet és una molt bona opció per aquests dies curts i freds, fas metres però es fa molta via i si no hi ha núvols tens sol assegurat.
Pel que fa a la regulació, l’essència l’entenc perfectament i la respecto, més quan hi ha intervingut tants agents diferents i s’ha discutit abastament. El que passa és que hi ha un error de forma que pot dur a confusions donat que l’Aranya es pot escalar fins al març. Tot i que el sentit comú et fa començar al camí per les raons que dius si hom decideix començar on s’inicia realment la via entenc que no està infringint la normativa tot i que és possible que aquesta deixi de ser efectiva pq s’està escalant a una zona regulada…
Bon any Eduard.
Jo també penso que és una via que val la pena de fer i sobretot quan no fa calor, la segona vegada que hi vaig anar varem haver de deixar-la a la feixa ja que la calor de l’estiu va poder més que nosaltres
salut i a tibar
Bon any Joan!!
És una via interessant, sobretot ara que fa fresqueta… Quin valor posar-s’hi amb calor!!
N’has fet alguna altra de les de la vora??
bonany Eduard,
diumenge vam anar-hi enganyats amb que no faria vent, però bufava i a falta de dos llargs vam tirar avall, massa fred i ja hi tornarem.
sobre això de la regulació, el plànol a l’aparcament és prou clau, del camí de la feixa en avall no es pot escalar a partir de l’1 de gener… la resta és un embolic amb el nom de les vies.
a la teva descripció hi ha un petit error no massa important, la segeta blanca de l’L4 (o l’L6) indica l’itinerari de l’Ou com balla (darder i ballart dixit) que ve vertical des de sota i continua vertical cap amun. L’aranya, de l’espit continua flanquejant dreta i en diagonal fins a una fissura-placa per terreny més fàcil fins a la vertical de l’R. Coses que passen amb itineraris que es creuen!
ah, i el primer llarg són bolts!
salut!
Bones Eduard!
Llàstima que no la poguessiu acabar pq els dos darrers llargs són els més interessants.
Gràcies pels aclariments!! Veig que vam fer una petita variant a la quarta tirada
Els panells explicatius estan força clars i no hi hauria problema si no fos pel llistat de vies. El sentit comú ens fa escalar a partir del camí, més veient el panell. Però pot crear-se alguna confusió…
Aprofito per felicitar-te per la feina feta amb la regulació al Montroig. Personalment crec que l’acord és prou beneficiós pel col·lectiu d’escaladors i respectuós amb el medi… Més havent llegit la proposta inicial, totalment desmesurada. De vegades és molt fàcil criticar i esquinçar-se les vestidures, però molt poca gent es mou per defensar els seus interesos i els del col·lectiu…
Sort i fins aviat!!
merci Eduard, feina feta per uns quants. Tanmateix, i sense posar en dubte el respecte que tots tenim per la natura, si que és una mica qüestionable la necessitat d’una regulació al montroig, especialment a un lloc tant poc concorregut… en canvi, assenta un precedent, vull dir que si hi ha expansió de nius cap a zones de l’Extrem o la Pala Alta amb vies que es repeteixen més, la recepte serà la mateixa. Així doncs, fins a on? no hi ha una base que expliqui l’impacte real de l’escalada en la dinàmica de poblacions d’avifauna rupícula i l’únic criteri que s’exposa de moment és el de si hi ha nius, no s’escala. Fixat que a diferència de Montserrat no s’han establert dates de regulació diferenciades segons les espècies, sino un periode amplíssim, de fins al juliol! ha estat una feina dura, i amb resultats positius, però també aspectes no prou ben tancats.
Ep Edu! Estic d’acord en que potser la regulació no era necessària… I que potser assenta un precedent. Però a mi m’agrada més mirar la part positiva; que en té.
En aquest cas, i sense conèixer com ha anat tot el procés, entenc que s’ha pogut negociar un mal menor, gràcies a gent que s’ha preocupat i que s’ha mogut per poder arribar a acords i defensar interessos… Crec que des d’aquestes actituds també s’assenta un precedent: podem intervenir (fins a cert punt) en les decisions polítiques que ens afecten, com a individus, des dels clubs i des de la Federació… Això sí, hem de ser proactius, és a dir, assumir responsabilitats per fer que les coses passin.
Hola Eduard, demà potser anem a fer l’Aranya, i hem pensat que ja que comentes que els ràpels són una mica atrotinats, miraríem d’arreglar-los; què vols dir amb això d’atrotinats? que s’han de cambiar els cordinos? els espits?….si ens ho pots explicar miraríem de dur material per reforçar-los.
Hola Jaume, et responc via e-mail
Quan la vam fer vaig entrendre el seu renom… escalada de sentit comú, “poc taladro”, diedres a saco, més mantiguda del que sembla, vistes, llargada.. Tot i que a dalt ens vam colar de via, els dos últims llargs vam fer la d’en Xavi, un diedre de V+ net i la placa de 6a de dalt, i al segon també, i pel que dieu aquí hi haurem de tornar perquè ens queda pendent fer-la per on toca! Per baixar vam nar pel darrere a lo jabalí fins la canalota amb ràpel final de 8m. Via absolutament AROMES DE MONTSERRAT
Hola Ferran!
Tens raó, és una escalada que s’ha de fer… La del Xavi la tinc pendent de fa temps, però ara ja no hi podem anar fins al juliol… i casi que no!!
El dia que la vaig fer, el company volia baixar caminant, però jo no les tenia totes, que recordava la canal central, de baixar del cim principal i feia moooolta mandra!!
Salut!!
ei eduard! la del Xavi és un estil similar però cercant un xic més de dificultat.. renoi quina bufada al diedre de V+! (al costat dret del diedre preciós de l’Aranya L6). La placa final val la pena, és un 6a tombat..!! Per cert hi ha una foto de l’Armand fent aquest llarg al Montserrat Cara Sur, el tio només ha xapat un bolt dels 4 o 5 que es veuen..
Naltrus vam baixar caminant per la dreta, cap a Garrigoses, a cercar el torrent sec que desemboca al camí (ràpel de 8-10m). És una bona opció si no coneixes la canal de l’esquerra i et vols estalviar els ràpels amb pedruscam..
Siii!!! Genial perla vertical que hem gaudit avui com “enanos”. Molt maca; Ens a permes practicar el “chacharreo” amb les seves fisures i llastres maravelloses
Felicitats per la piada. A la vajada em sembla que la hem liada, perque hem fet el ultim rappel a un parabolt amb mallon i feia uns 20/25m. aprox.
En tot cas…… !!!gracies escalatroncs!!!
Enhorabona Jumpering, narinant taxant clàssiques!!
Hola Bona dia:
Voldria preguntar què et refereixes quan dius que l’exposició és alta en aquesta via:
a) La exposició és alta si no poses cap cahcarro.Però si poses cahcarro pet ser baixa.
b) La exposició és alta tot hi posant cahcarros perquè hi ha molts llocs on no els pots posar.
Gràcies.
He vist que tot el serrat de les garrigoses posa exposició alt, passa el mateix???
Merci.
Sempre a Punt!
Epa! Es tracta de vies semi-equiades. L’opció (a) és la correcta
Salut!!
Ostres fantàstic. Moltes gràcies i molta bona web. La millor de la xarxa i amb diferència.
Sempre a Punt!