Orgull Mapuche al Serrat de’n Muntaner
Orgull Mapuche es una curta però intensa escalada a la banda est del Serrat de’n Muntaner. Molt assegurada, conta amb un segon llarg de primera categoria, amb una entrada força tècnica, un diedre vertical i una sortida d’aquest a una placa de nyapetes t’allò més montserratina. A la banda i banda d’aquesta via hi ha tot de vies esportives entre el V+ i el 6c que ens serviran per completar la jornada.
Si pugem fins al cim gaudirem d'una bona vista de la Palleta i el Pollegó Est
Ressenya de la via
- Via: Orgull Mapuche
- Zona: Montserrat – Clot de la Mònica
- Dificultat: 6b (MD+)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 110 metres
- Compromís: Baix
- Exposició: Baixa
- Equipament: Via equipada totalment amb espits i pitons
- Material: 14 cintes exprés i dos mosquetons petits o cordinos per dos claus amb forat petit.
- Orientació: Est
- Valoració:***
Aproximació:
Inici del L-1
Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda esquerra. Just davant nostre puja un camí de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que som a l’alçada del Serrat d’en Muntaner. Trobarem un nou corriol que surt a mà esquerra que ens menarà fins al peu de via.
Veure aproximació amb Google-Maps
L'Alan solucionant el 6b
L1(V)
La primera tirada transcorre per unes plaques discontinues, brutes i amb mal aspecte. No s’adiu gaire amb la resta de la via i no val la pena fer-la. Podem arribar a l’inici del segon llarg per la feixa. Si decidim posar-nos-hi trobarem un primer espit a uns quatre metres del terra, que protegeix el pas més ‘difícil’ de la tirada, la resta pràcticament, es fa caminant. 35 metres.
L2(6b)
Bonic diedre de la segona tirada
Aquesta segona tirada per contra, és molt bona. S’inicia a una fissura cega, on en haurem d’avançar en tècnica de diedre fins superar una petita panxa; l’escalada és tècnica i ens obliga a afinar els sentits. Un cop superada la panxeta queda un curt tram força fi que ens mena a una curta placa més fàcil on ja trobem més presa petita. Arribem al peu del diedre on podem fer un descans abans d’atacar-lo. El diedre és molt franc i malgrat la verticalitat no és difícil. És a l’inici del diedre on trobem els dos claus amb l’ull petit que per cert es mouen bastant. Quan s’acaba el diedre sortim cap a la dreta per escalar una bonica placa de presa petita que va afluixant fins la reunió. 30 metres.
L'Ester solucionant el 6a
L3(6a)
Només sortir de la reunió ens trobem amb una bona panxa, aquí la roca és més cantelluda. Anem cap a l’esquerra per trobar un bon forat per la mà esquerra que ens permetrà pujar peus i d’aquesta manera superar el pas. Arribem a un relleix i una nova panxa, molt més fàcil que l’anterior. Un cop superada, un parell de metres més i reunió. Aquest llarg també és força bonic. 20 metres.
L4(II)
Si no volem pujar fins al cim podem fer un ràpel des de la tercera reunió.
Invents del TBO per poder xapar el clau
Per contra si volem continuar, sortirem caminant amb molta cura per no fer baixar pedres uns 15 metres. Podem assegurar al company a cos des del cim. Després ‘crestegem’ cap al sud, superem un ressalt i trobarem una corda fixa que ens deixa a la darrera reunió de la via Petit Guifré. Des d’aquí fem un ràpel de 45 metres fins a la feixa.
Descens:
Si descendim des de la R-3 un ràpel de 45 metres fins a la feixa. Si ho fem des de la darrera reunió del Petit Guifré un ràpel de 45 metres fins la feixa.
El que més m’ha agradat:
- Segona tirada, exigent, variada i assegurada per forçar al màxim.
- Tercer llarg bonic, amb molt bon rocam
El que no m’ha agradat tant:
- Primer llarg del tot prescindible.
Neusnidó a Malanyeu
A la part central de la Paret del Devessó trobem aquesta via, que reuneix els ingredients necessaris per gaudir d’una escalada prou interessant: verticalitat, continuïtat, grau moderat i bona roca en general. Conta amb passatges força bonics i també amb algun tram un pèl il·lògic, fet que no li resta però, encant a la via.
Ressenya de la via
- Via: Neusnidó
- Zona: Malanyeu
- Dificultat: 6a+ (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Compromís: Baix
- Exposició: Mitja/baixa
- Llargària: 130 metres
- Equipament: Via equipada amb parabolts, claus i ponts de roca
- Material: 12 cintes exprés; tot i estar equipada pot ser útil un Camalot nº 1 o 2
- Orientació: Sud
- Valoració:***
Aproximació:
Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església i continuem fins que arribem a un mas. Just abans surt un corriol que s’endinsa al bosc; el seguim. Creuem una riera i un filat elèctric. Seguim fins al peu de la paret. La via es situa a la perpendicular de l’extrem esquerra d’una característica ‘V’ vegetal que hi ha a la part superior de la paret.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(6a+)
Primera tirada
Identificarem el peu de via perquè hi trobarem una ‘N’ picada a la roca. Comencem a escalar pujant a un pedestal fàcil que ens mena cap a un tram vertical. Ara es tracta d’escalar una secció prou tècnica on trobarem forats (justos però molt bons) i on serà necessari una bona col·locació. Anem a l’esquerra per de seguida tornar a la dreta. En aquest punt es troba el pas clau, on haurem d’atènyer una presa que hi ha just per sota un pont de roca que ens permetrà xapar aquest. Un cop superat aquest punt l’escalada es torna més amable, i malgrat algun pas d’adherència, trobarem els típics forats d’aquesta paret. La reunió la fem sobre una gran savina (dos claus). 35 metres.
L2(V)
En Joan acabant el L-2
Iniciem la tirada en diagonal a l’esquerra, anirem trobant algun clau i pont de roca. Seguim ara a la dreta fins trobar una fissura ampla que haurem de superar amb passos al inici no gaire evidents. Més amunt tenim un altre petit tram de placa per tornar a atènyer la fissura, ara més franca, que ens porta fins la reunió, penjada i poc còmoda (dos parabolts amb anella). 25 metres.
L3(V+/Ao)
Seguim un parell de metres per la fissura fins que puguem xapar i sortir a la placa; el pas es força estrany, però s’entén donat que la via en teoria no fa la segona reunió i sortim d’aquesta una mica a la dreta de la línia original.
Primers metres del L-3
Seguim ara un bon tram escalant per una placa vertical amb bones preses, que ens faran gaudir d’allò més. A la part final de la placa hi ha el pas clau de la tirada, la lògica ens fa escalar aprofitant una bona fissura que hi ha a la banda esquerra, però les dues darreres assegurances queden molt a la dreta i el xapatge es fa difícil, sobretot passar la corda. Pel segon també és un tram poc agraït donat que la corda el farà anar cap a la dreta. Un cop xapat el darrer parabolt anem a l’esquerra a buscar una savina (trencat) per tornar un pel a la dreta fins la reunió (dos parabolts amb anella). 35 metres.
L4(V+)
Satisfacció a l'arribar a la darrera R
Aquest darrer llarg és una mica rebuscat, però paga la pena fer-ho per arribar a la part superior de la paret. Sortim per terreny fàcil i un xic trencat fins que trobem una xemeneia ampla que puja en diagonal. Tot i que els parabolts que protegeixen la secció són a la placa de l’esquerra, escalarem per la xemeneia fent tècnica de diedre. Seguim després cap a l’esquerra fins un sistema de fissures que puja una mica en diagonal a la dreta (pont de roca) Seguim aprofitant les fissures fins arribar a una llastra, que fent bavaresa, ens permet xapar l’expansió que protegeix el pas. Evitem el sostre ajudant-nos d’un savinot. Queden uns pocs metres d’escalada fàcil fins la reunió (3 parabolts amb anella) 40 metres.
Descens:
3 ràpels, un fins la R-3, un altre fins la R-1 (o bé la reunió de la via dels costat que queda a la mateixa alçada i un parell de metres més a la dreta) i un darrer ràpel fins al terra.
El que més m’ha agradat:
- Verticalitat i continuïtat durant tota la via.
- Bona roca en general.
- El primer llarg, variat i divertit, el millor de la via.
El que no m’ha agradat tant:
- La col·locació de les darreres assegurances del tercer llarg.
- La darrera tirada, tot i tenir algun tram bonic, és un xic rebuscada.. És el preu que s’ha de pagar per arribar fins a dalt.
Carla se’n va a la selva a Malanyeu
El bosc amb les diferents tonalitats de verds i grisos pròpies de l’hivern, les vaques pasturant plàcidament prop del rierol i els masos talment trets d’un pessebre ens donen la benvinguda quan arribem a Malanyeu. La contrada, del tot entranyable, ens ofereix una paret amb un calcari de molt bona qualitat, vertical i que a la part més alta pot tenir una mica més d’un centenar de metres. “Carla se’n va a la selva” és una senzilla via de tres tirades, equipada i que molt bé pot servir per iniciar-se en l’escalada de varis llargs o per passar un matí de “love climbing”.
Al acabar la via gaudim d'una bona panoràmica sobre la Gallina Pelada i el Pedra
Ressenya de la via
- Via: Carla se’n va a la selva
- Zona: Malanyeu
- Dificultat: V+ (D)
- Dificultat obligada: IV+
- Compromís: Baix
- Exposició: Baixa
- Llargària: 100 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: 11 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració:**
Aproximació:
Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol.
Inici del L1
Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església i continuem fins que arribem a un mas. Just abans surt un corriol que s’endinsa al bosc; el seguim. Creuem una riera i un filat elèctric. Al cap de 5 metres comença un altre corriol poc definit a l’esquerra que, sense pujar al peu de la paret, va resseguint-la per sota fins a trobar el peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV+)
La primera tirada transcorre per una placa un xic tombada farcida de foradets i sobre un rocam de primera. L’única dificultat del llarg rau en el fet de decidir-se per una presa o una altra de tant bones com som. La línia és evident i ve marcada per les assegurances, que ens indiquen el camí fins la reunió, que es fa dins un petit bosc penjat. 35 metres.
En Joan al L3
L2(IV)
Sortim de la reunió recte per escalar una curta placa. Després el terreny és més indefinit i hem de superar uns petits ressalts amb roca no del tot franca, per tot seguit anar a la dreta i entrar en un nou jardínet penjat, on farem la segona reunió.
L3(V+)
Encarem un primer tram tombat que ens mena fins una petita lleixa. Des d’aquí ataquem una vertical i preciosa placa que anem creuant en diagonal a l’esquerra; tot i la verticalitat les preses són molt bones, seguint amb la tònica de tota la via, i l’escalada es torna del tot plaent. Sortim de la placa i tenim dos opcions: per la dreta seguint una fissura hi ha una sortida més fàcil (IV), que evita el pas de V+; per l’esquerra ataquem una panxeta (V+) amb preses més justes però suficients que ens permeten superar l’escull sense més problemes. Fem la reunió a un replà força còmode. 35 metres.
Variant del ràpel (V)
En Joan a la variant del ràpel, una bona opció per allargar l'escalada
Si la via se’ns ha fet curta podem escalar un darrer llarg, rapelant per la instal·lació muntada uns 10 metres a l’oest de la darrera R. Són 30 metres equipats amb una tònica similar on només haurem de parar una mica de cura als primers metres on la roca és una mica trencada.
Descens:
Des de la instl·lació de ràpel situada 10 metres a l’oest d’on s’acaba la via fem dos ràpels, un de 55 metres fins la R-1 i un altre de 35 fins al terra.
El que més m’ha agradat:
- Primera tirada pur plaisir
- L’equipament per no patir gens i el grau baix, la converteixen en una bona opció per iniciar-se en escalades de més d’un llarg.
- Entorn genial.
El que no m’ha agradat tant:
- Els dos jardins que creua la via li resten ambient.
- Algun tram puntual am roca un xic trencada.
Rosa d’Abril a la Pala del Coll
Rosa d’Abril es una via de tall clàssic que ressegueix amb lògica evidents fissures i un bonic diedre, aconseguint un itinerari que és impossible que ens deixi indiferents. Malgrat que la graduació ens pugui fer pensar el contrari es tracta d’una via prou exigent, no gaire recomanable per cordades poc experimentades. Graus 100% clàssics.
Tot i la seva modesta alçada la Pala del Coll ens ofereix itineraris molt interessants
Ressenya de la via
- Via: Rosa d’Abril
- Zona: Montroig – Pala del Coll
- Dificultat: V+ (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Compromís: Mitjà
- Exposició: Alta
- Llargària: 95 metres
- Equipament: Via semi-equipada anb 5 claus, 6 espits i les reunions
- Material: 10 cintes exprés, joc de tascons, joc de friends i alguna vaga per savines.
- Orientació: Sud
- Valoració:****
Aproximació:
Muntant el 1er llarg
Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció Montalegre. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Si anem amb turisme arribarem a un revolt molt tancat on podrem aparcar. A partir d’aquest punt hem de seguir la pista, passant per sota de la Pala Alta fins que arribem al Coll de Porta (possible arribar-hi amb vehicle). Des d’aquest punt seguim caminant per un corriol fressat resseguint el peu de la Pala del Coll fins situar-nos al peu de via.
El Sr.Doria acabant la primera tirada
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
Per trobar el peu de via haurem de cercar un petit sostret triangular amb una fissura molt evident a la seva banda dreta. La via comença a la perpendicular d’aquest mini sostret.
L’entrada ja ens fa entreveure el caràcter de la via: hem de superar un ressalt aprofitant una fissura abans d’arribar al primer clau que es troba a uns 7 metres del terra. No és difícil i la fissura es protegeix molt bé amb tascons, però està clar que haurem d’anar concentrats tot l’itinerari.
Segon llarg
Resseguim una evident fissura on trobarem un clau i un espit a més de poder llaçar un pont de roca. Quan trobem un segon espit haurem d’anar cap a l’esquerra amb un pas atlètic sobre una presa roma que ens permetrà situar-nos a una fissura-diedre que puja fins sota el sotret. La següent expansió queda a la dreta del sostre; si pugem fins quasi tocar el sostre trobarem una bona bústia que ens permetrà xapar l’espit. Ara, ajudant-nos de la fissura de l’esquerra haurem de situar-nos sobre la placa i creuar-la en diagonal amb un parell de passos per atènyer un clau. Un cop passat el clau entrem a la reunió (clau i espit). La tirada és mantinguda i el final apoteòsic. 35 metres, 3 claus i 3 espits.
L2(V)
Primers metres de la darrera tirada
El segon llarg transcorre per un diedre perfecte. La tirada concentra les majors dificultats a la darrera part del diedre, quan aquest t’obliga a ficar-te una mica endins. En aquesta tirada trobarem un clau, però la fissura es deixa equipar al gust. 25 metres.
L3(V+)
Sortim de la reunió per l’esquerra i creuem de nou cap a la dreta fins situar-nos a una placa que transcorre per la dreta d’una fissura. Trobem un espit. Seguim cap amunt, per terreny un xic extraplomat i ajudant-nos de la fissura superem la part extraplomada fins arribar a un segon espit. A partir d’aquest punt l’escalada es torna força amable i transcorre entre petites fissures i plaques fins a cim. 3 espits i un clau. Muntarem la reunió a una savina. 35 metres.
Descens:
Sortim caminant en direcció oest seguint un corriol que en pocs minuts ens mena fins al Coll de Porta.
El que més m’ha agradat:
- Curta però intensa.
- Mantinguda i amb algun passatge d’antologia, com el darrer tram de la primera tirada.
- Mantinguda i fàcil de protegir.
El que no m’ha agradat tant:
- Al llarg del diedre hem trobat alguns punts amb força sorra, segurament per manca de repeticions. No obstant no desmereix el llarg, només que és molesta.
Com tenir les mans menys fredes?
Taschernwärmer de Vaume
Amb aquest hivern tant variable ens les hem hagut d’empescar totes per tal de no patir tant fred. Una cosa que ens ha anat força bé és el “Taschernwärmer” de Vaude. Es tracta d’un petit paquet d’un gel que conté una peça metàl·lica. Quan pressionem la peça es desencadena una reacció al gel i pren una temperatura d’entre 50 a 60ºC. Col·locat el paquet a la bossa de magnesi podem anar-nos escalfant les mans mentre escalem. L’efecte dura una hora aproximadament. Un cop fet servir si el posem en una olla amb aigua bullint el gel torna a la seva textura original i el podem tornar a fer servir.
Via del Cabra a la Panxa del Bisbe
Fantàstica via de concepció esportiva que aprofita la roca de pel·lícula de la vessant sud de la Panxa del Bisbe, donant com a resultat una escalada sobre placa, mantinguda, divertida i que de cap manera ens pot deixar indiferents. Un cop fetes les tres primeres tirades es pot rapelar, però paga la pena seguir per gaudir del premi de les vistes des del cim.
Ressenya de la via
- Via: Del Cabra
- Zona: Montserrat – Sant Benet
- Dificultat: 6a (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 165 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb burins, alguns una mica deteriorats. Restaurada amb parabolts el 2010
- Material: 12 cintes exprés; és recomanable dur un tascó o un friend mitjà per assegurar els primers metres de la via, donat que la primera assegurança es troba molt amunt.
- Orientació: Sud/sud-oest
- Valoració:****
Aproximació:
Primera tirada
Sortim del Monestir i enfilem el camí de les Escales dels Pobres direcció al Pla dels Ocells; abans d’arribar-hi passarem per la Panxa del Bisbe; un cop hem baixat les escales del camí veurem a uns 8 metres del terra una fissura amb una savina. La via comença a la dreta d’aquesta.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
Trobar l’inici de la via pot ser una mica complicat donat que el primer burí es troba força amunt i no es veu des del peu de via, però si tenim en compte que la via comença just on la paret canvia d’orientació i passa a la dreta d’una fissura amb una savina que es troba a uns 8 metres del terra no hem de tenir cap problema.
Segon llarg
Així doncs sortim del camí i anem direcció la fissura; un parell de metres abans d’arribar-hi trobarem un forat que sembla que sigui fet expressament per encastar-hi un tascó. Un cop assegurat l’inici del llarg seguim en tendència a la dreta fins trobar el primer burí. A partir d’aquest punt seran les expansions les que ens marquin el camí. D’aquest primer llarg dir que és vertical i mantingut en V/V+. La roca és molt bona i en general les preses acostumen a ser petites. 35 metres.
L2(V)
Acabant de sortir del tram de 6a
Sortim per l’esquerra de la reunió per anar a buscar el primer burí que es troba uns metres per sobre d’aquesta. Aquesta tirada també és mantinguda, però és més fàcil que la primera. El pas clau es troba entre el tercer i el quart burí: després de xapar la tercera expansió haurem de decantar-nos una mica cap a la dreta per tornar després a l’esquerra i poder arribar així a la següent assegurança. La roca continua essent immillorable encara que se’ns fa curta. 20 metres.
L3(6a)
Sortim cap a l’esquerra per anar a buscar un muret molt vertical on es troba el pas clau de la via. Uns forats molt bons ens permetran pujar fins que aconseguim situar el peu dret sobre un bon merlet. A partir d’aquest punt la verticalitat minva una mica, però haurem de sortir amunt per una mena de slap fins situar-nos a una mini balma. Un altre tram vertical i fi ens mena a uns darrers metres més suaus sobre còdols cantelluts. 30 metres.
Darrers metres del tercer llarg
S’ha de dir que en principi el tram de 6a està protegit per tres burins. El primer i el tercer estan força rovellats i el segon està trencat. Així que millor no fer cap saque en aquest tram i no confiar en penjar-s’hi.
L4 i L5 (III)
Un cop fets els tres primers llargs es pot rapelar. No obstant val la pena seguir fins al cim. Per fer-ho sortim de la reunió en diagonal cap a la dreta per terreny molt fàcil. Trobarem un burí a mitja tirada i la reunió al cap d’uns 40 metres, sobre dos parabolts. Des d’aquesta queda una altra tirada de característiques similars fins al cim. Al cim no hi ha reunió, però trobem un cap de burí i si portem una plaqueta recuperable podem assegurar-nos-hi. 2 llargs de 40 metres.
Descens:
Fem un ràpel per la cara nord-oest. Un cop a terra baixem per la canal fins arribar al camí.
El que més m’ha agradat:
- Via molt ben trobada, sempre cercant el pany de paret més dret.
- Mantinguda però moderada.
- Rocam de primera qualitat.
El que no m’ha agradat tant:
- La via està assegurada amb burins; aquests comencen a estar bastant deteriorats incloent-hi les reunions i potser convindria plantejar-se una restauració, ja que la via s’ho val.
Descarregar PDF de la piada i la ressenya
Actualització (5-5-2010)
La via ha estat restaurada substituint els burins antics per parabolts, sense afegir-ne de més. Felicitats per la restauració.
Últims comentaris