Barcelonets al Serrat de la Pastereta
La via Barcelonets va a buscar d’una forma descarada el petit sostre somital de la cara est del Serrat de la Pastereta. Per aconseguir-ho aprofita una deliciosa placa al costat de la via Pacho-Hidalgo per després anar flanquejant cap a la dreta i col·locar-se sota el sostre. La via es troba molt equipada i només ens caldran una dotzena de cintes exprés i els estreps per gaudir d’aquesta agradable aventura.
Vies del vessant sud-est del Serrat de la Pastereta
Ressenya de la via
- Via: Barcelonets
- Zona: Montserrat – Clot de la Mònica
- Dificultat: 6a/Ae (MD-)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Llargària: 100 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts
- Material: 12 cintes exprés i els estreps
- Valoració:***
- Orientació: Est
Aproximació:
Primers metres de la via sobre roca excel·lent
Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda dreta. Deixem el cotxe al costat de la pista i seguim el camí de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que trobem una desviació a mà dreta que ens porta a la cara oest de La Pastereta. Resseguim el Serrat cap al sud i canviem de vessant. Pugem per una corda fixa i acabem d’arribar al peu de via. Xapes visibles.
Veure aproximació amb Google-Maps
Estetic pas de 6a del L2
L1(V)
La primera tirada s’inicia uns metres a la dreta de la via Pacho-Hidalgo. Ens enfilem a la paret per una exel·lent placa farcida de bona presa i amb les assegurances properes. Després d’uns metres en línia recta la via va derivant cap a la dreta fins començar una llarga travessa per terreny fàcil que ens mena a la primera reunió. Aquesta es fa en un bon replà i es força còmoda. 45 metres.
L2(6a)
Tram d'artificial de la tercera tirada
Sortim de la reunió en diagonal a la dreta per terreny una mica trencat fins situar-nos sota un petit desplom. El superem amb molt bones preses i quedem situats sobre una placa vertical amb molt cantell. Escalem uns metres més fins que la placa s’inclina i ja per terreny molt fàcil arribem a la segona reunió, també molt còmoda. 30 metres.
L3(Ae i V)
Sortim de la reunió per una rampa inclinada directes al sostret. Aquest es supera en tècnica d’artificial i no té cap complicació, donat que les expansions són molt properes. Un cop superat el sostre la sortida en lliure també és força senzilla (més IV que el V que marca la ressenya). Arribem a la reunió, que com totes les de la via és força còmoda. 25 metres.
Descens:
Repassant el llibre de registre
Fem un primer ràpel fins la primera reunió i un segon fins al peu de via.
El que més m’ha agradat:
- Via força variada per l’escassa longitud que té.
- Els primers metres de la primera tirada, amb molt bona roca i la part de 6a de la segona.
- Ideal per començar a practicar amb estreps donat que els passos són força curts.
- Bonic ràpel volat.
- Bona via per dies ventosos.
Aresta Brucs de l’Agulla de Can Jorba
L’Aresta Brucs de l’Agulla de Can Jorba és una escalada clàssica on el grau és el de menys. Si ens hi apropem podrem gaudir d’una amable rampa de bon conglomerat on poder jugar a auto-assegurar-nos mentre guanyem metres sense presses. Quan arribem al cim de l’agulla gaudirem d’una bona perspectiva del Faraó cap al nord i dels conreus i les oliveres cap al sud, que ens conviden a aturar-nos una estona abans d’emprendre el descens.
Ressenya de la via
- Via: Aresta Brucs de l’Agulla de Can Jorba
- Zona: Montserrat – Can Jorba
- Dificultat: IV (BD+)
- Dificultat obligada: IV
- Llargària: 100 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Alt
- Equipament: Via totalment des-equipada
- Material: 4 cintes exprés i bagues per savines i ponts de roca. Opcionalment podem dur un Camalot del nº3 i alguns tascons mitjans.
- Orientació: Sud
- Valoració:***
Aproximació:
Na Paula gaudint del primer llarg de la via
L’aproximació la farem a través d’alguna de les vies que pugen per la Miranda de Can Jorba, com ara la Glòria, la J.M. Andreví o l’Escabroni-Escapullini.
L1(IV)
L’Aresta Brucs és una magnífica placa ajaguda amb un rocam de primera. Tot just escalats uns metres trobarem un llavi horitzontal que accepta friends grans. Seguim més o menys recte, gaudint de cada un dels còdols cantelluts que ens regala la via. Trobarem un pont de roca i un parell de savines que podem llaçar abans de fer la reunió a una savina evident. 45 metres.
L2(III)
Darrers metres de la via
Sortim recte amunt seguint el fil de l’aresta. Al cap d’uns 10 metres trobarem un magnífic pont de roca que podem llaçar. L’agulla s’ajeu i només haurem de superar un darrer ressalt per arribar a la reunió (en realitat aquesta pertany a la darrera reunió de la Bego-Miguel-Kush. 55 metres.
Descens:
Per al descens tenim diferents opcions, depenent de les ganes de fer el cabra que tinguem. L’opció més tranquil·la és remuntar la part final de la Canal del Joc de l’Oca i anar a cercar el camí de la Palomera. Sinó podem baixar per la Canal del Joc de l’Oca o bé pel Barranc dels Tres en Ratlla (remuntant el Joc de l’Oca i desviant-nos abans de prendre el camí de la Palomera)
El que més m’ha agradat:
- Regust 100% clàssic.
- Bona opció per allargar les vies de la Miranda de Can Jorba o per accedir a les vies de l’Agulla de Can Jorba sense pujar per la canal del Joc de l’Oca.
Escabroni Escapullini a Can Jorba
La Miranda de Can Jorba és una gran placa inclinada que sembla que hagi estat dissenyada per escalar. Amb roca de primera i dificultats suaus farà xalar de valent a tot aquell que s’hi apropi sigui quin sigui el seu grau. L’Escabroni-Escapullini és la millor de totes les vies que aborden aquest pany de paret, amb un grau força assequible però mantingut i un darrer llarg aeri i amb ambient.
La primavera ens mostra la cara més amable del vessant sud montserratí
Ressenya de la via
- Via: Escabroni-Escapullini
- Zona: Montserrat – Can Jorba
- Dificultat: V (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Grau d’exposició: Mitjà/baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts (re-equipada el 2009)
- Material: 6 cintes exprés
- Orientació: Sud-est
- Valoració:****
Aproximació:
Primera tirada
Des de Can Jorba prenem un corriol amb marques grogues que es dirigeix a la canal del Joc de l’Oca. Quan arribem a l’inici de la canal la via comença a l’esquerra d’aquesta, just a la dreta de la Bego-Miguel-Kush
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV+)
El peu de via es situa uns pocs metres a la dreta de la B.M.K. Hem de tirar recte amunt, en una escalada per placa fins a la reunió. Aquest llarg és força mantingut, però mai passa del IV+.
Segon llarg
La reunió és munta sobre una còmoda lleixa a la dreta de la r de la B.M.K. 45 metres.
L2(IV+)
Sortim rete amunt (no anar cap a la dreta per on va la B.M.K.) El primer parabolt està una mica amunt, però no presenta dificultats remarcables arribar-hi. A meitat del llarg trobem una fissura diagonal que hem de superar. Si tirem recte trobarem molt bones preses; un cop superada anem una mica a la dreta i recte amunt fins la segona reunió, que és compartida amb la B.M.K. 35 metres.
L3(IV+)
Tercer llarg
Sortim recte amunt a caçar el primer parabolt (hem de tornar a vigilar de no tornar-nos a ficar a la B.M.K. que va flanquejant cap a la dreta). En aquest llarg continua la tònica: placa inclinada, molta presa i continuïtat de IV+. Fem la reunió a un llavi que creua la placa horitzontalment. 20 metres.
L4(V)
Sortim de la reunió flanquejant cap a la dreta fins que quedem a l’alçada del primer parabolt. Aleshores escalem uns pocs metres en diagonal fins que arribem a l’extrem dret del sostre.
Darrers metres de la via
Passar a la placa pot ser el pas més ‘difícil’ del llarg. Ara resten uns darrers metres sublims, molt verticals, amb una roca de primera (punxenta i amb forats) i mantinguda. 25 metres.
Descens:
Per fer el descens tenim dos opcions: O bé rapelem per la mateixa via, o bé tirem amunt fent l’Aresta Brucs de l’Agulla de Can Jorba (100 metres). Des del cim de l’agulla anem cap a l’esquerra i després una mica amunt per anar a trobar una canal. Baixem la canal que ens deixa al Joc de l’Oca. Descendim pel Joc de l’Oca (canal equipada) i en uns 45 minuts tornem a ser al peu de via.
El que més m’ha agradat:
- Mantinguda en IV+ i ben assegurada (però sense passar-se) fet que la converteix en una molt bona opció per tots aquells que s’iniciïn en vies de més d’un llarg.
- Roca de primera.
- Darrer llarg aeri i obligat, que li dona una mica de caràcter a la via.
El que no m’ha agradat tant:
- Una llàstima que la Bego-Miguel-Kush vagi trepitjant la via. Potser no calia…
Chachi Piruli a l’Elefantet
La Chachi Piruli pot ser una bona alternativa per pujar a Sant Benet si ens volem estalviar les Escales dels Pobres. Hi destaquen el segon i el cinquè llarg, dues tirades mantingudes, de continuïtat i obligades sobre bones plaques, on necessitarem tirar de finura montserratina si en volem sortir airosos.
Des del cim de l'Elefantet tenim una bona panoràmica de Sant Dimes
Ressenya de la via
- Via: Chachi Piruli
- Zona: Montserrat – Sant Benet
- Dificultat: 6a+ (MD+)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 210 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via equipada (re-equipada el 2005)
- Material: 8 cintes exprés
- Orientació: Est
- Valoració:***
Aproximació:
Sortim del monestir en direcció Sant Benet. De seguida trobem un replà d’on surt un corriol que ens mena fins al peu de via. 5 minuts des del monestir.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV)
Darrers metres de la segona tirada
Ens enfilem per unes plaques inclinades i brutes que menen fins una canal arbrada. La seguim uns metres i ens saltem la reunió original per anar a fer la role un arbre, just davant d’on s’inicia la variant del segon llarg. 35 metres.
L2(6a+)
Ens enfilem al mur que tenim davant i anem escalant en lleugera tendència a la dreta, l’entrada és força fina, tot i que les dificultats més grans les trobarem entre el tercer i el quart bolt. L’escalada és mantinguda, vertical i sobre regletes. A meitat de la tirada la dificultat minva fins que arribem a la reunió. 30 metres.
L3(V)
Quart llarg
Sortim cap a la dreta per un llavi i tirem recte amunt. La presa hi és i només cal trobar-la. Al cap d’uns pocs metres la placa es va inclinant fins a la reunió. 15 metres.
L4(IV+)
Aquesta és una tirada de tràmit per poder arribar al fantàstic cinquè llarg. Travessem un bosquet fins que trobem una placa inclinada (IV+) que ens mena a la quarta reunió. 45 metres.
L5(6a)
Prenent el sol al darrer llarg
Sens dubte es tracta de la tirada estrella de la via. S’inicia per una placa absolutament vertical. Per arribar a la primera assegurança podem escalar en diedre per de seguida passar a la placa de l’esquerra. Ara tenim uns bons metres de V+/6a força mantinguts i on les assegurances a vegades allunyen. Un cop passat el tram clau la placa es va inclinant fins que arribem a la reunió, que la muntem en una savina. 45 metres.
L6(IV+)
La darrera tirada torna a ser un tràmit per sortir al cim, uns primers metres exposats però fàcils ens deixen a un darrer mur amb bona roca. Fem la reunió al cim sobre savines. 40 metres.
Descens:
Pugem uns metres per un corriol que ens deixa al camí que va cap a Trinitat, prenem la direcció contrària (cap el Pla de Santa Anna) i baixem per les Escales dels Pobres.
El que més m’ha agradat:
- Segon i cinquè llarg de primera categoria, mantinguts i amb presa petita.
- Ben assegurada, amb distància entre assegurances, fet que t’obliga a escalar.
El que no m’ha agradat tant:
- Discontinua, el primer, el quart i el darrer llarg són de pur tràmit.
Pel teu somriure cel al Serrat de la Pastereta
“Pel teu somriure cel” concentra tot el seu interès en l’exigent primer llarg, una placa amb molt bona roca, mantinguda en V/V+ on les assegurances no són a tocar, fet que ens farà anar concentrats durant tot el llarg. Un cop finalitzada la primera tirada la via perd tot interès, esdevenint una senzilla grimpada que copia a la veïna Aresta Brucs.
Ressenya de la via
- Via: Pel teu somriure cel
- Zona: Montserrat – Clot de la Mònica
- Dificultat: V+ (MD)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 125 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts
- Material: 8 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: **
Aproximació:
Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda dreta. Deixem el cotxe al costat de la pista i seguim el camí de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que trobem una desviació a mà dreta que ens porta a la cara oest de La Pastereta.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
Na Paula desmuntant el primer llarg
La via s’inicia uns 10 metres a la dreta de la Funció Clororíl·lica just entre el morro de la Pastereta i la llastra que te davant. Els primers metres són verticals, amb molt bona roca, fet que ens permet avançar amb seguretat. Quan el tema afluixa una mica, la distància entre assegurances es va fent més gran. A meitat del llarg hem d’estar atens en no sortint-nos de la via, donat que veurem un parabolt a la dreta i un altre a l’esquerra. Hem d’anar a la dreta. És en aquest punt on les distàncies entre bolts es fan més grans, tot i que mai és una escalada expo. Els darrers metres fins a la reunió són fàcils; aquesta es troba just a l’esquerra d’on s’inicia l’Aresta Brucs. 40 metres.
L2(IV)
L'ajaguda segona tirada
Sortim de la reunió en lleugera tendència a la dreta per anar a buscar la primera assegurança, que es troba en un llavi. Un cop arribats a aquest punt haurem d’anar grimpant en tendència a l’esquerra mentre cerquem les assegurances. 40 metres.
L3(IV)
La tònica d’aquest llarg és semblant a l’anterior. Al cap d’uns 20 metres trobem la tercera reunió, que no està preparada per rapelar. Nosaltres hem optat per allargar l’escalada uns 25 metres més fins arribar a la darrera reunió de l’Aresta Brucs, des d’on es pot rapelar. 45 metres.
Descens:
Des de la darrera reunió de l’Aresta Brucs, tres ràpels per la vessant oest.
Primers metres del darrer llarg
El que més m’ha agradat:
- Primera tirada prou interessant, mantinguda i que et fa escalar.
El que no m’ha agradat tant:
- Potser el segon i el tercer llargs són una mica gratuïts i no tenen interès si els comparem amb el primer. A demés, anant l’Aresta Brucs paral·lela, sembla que seria més lògic escalar aquesta si volem arribar fins dalt el Serrat.
Últims comentaris