Via del Manelet a la Paret del Grau
Situada a la Paret del Grau (Coll de Nargó) la Via del Manelet és una opció del tot recomanable. Amb un equipament de caire esportiu, només ens caldran les cintes per superar els tres llargs que conformen la via. L’itinerari, sobre roca excel·lent és sostingut, variat i ràpid, fent-nos escalar plaques, fissures i panxes. Com a curiositat dir que l’inici de la via és sobre conglomerat que amb els metres es va transformant en un calcari de primera qualitat. Donada la seva curta llargada la podrem combinar fàcilment amb altres vies de la mateixa paret.
- Via: Via del Manelet
- Zona: Coll de Nargó – Paret del Grau
- Dificultat: 6a (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 100 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts. Totes les reunions són rapelables de dos anelles.
- Material: 10 cintes exprés.
- Valoració:****
Aproximació:
Anant per la carretera C-14 ens desviem a Coll de Nargó. Un cop dins el poble agafem la carretera de Tremp (L-511), sortint del poble hi ha un desviament a mà dreta que va cap a les escoles. Agafem aquesta carretera (estreta i asfaltada) i seguim fins un altre desviament cap a la dreta direcció a Montanisell, aquesta carretera continua asfaltada uns metres per convertir-se en una pista transitable amb un turisme. Hem de seguir fins que arribem a Les Agulles, on aparcarem. Des d’aquí l’aproximació és evident (10 minuts). L’itinerari es troba just a l’esquerra de la Via Àfrica.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(6a)
Per localitzar el peu de via haurem de cercar una zona desplomada formada per un conglomerat vermellós. Des del peu de via veurem les dues primeres assegurances que protegeixen la superació del sostret. Anem directament cap el sostret i ens situem a la part inferior, des d’on podrem xapar el primer parabolt. Tirem una mica cap a la dreta per anar a atènyer una bavaresa que ens permet superar la panxa. Després afluixa i anem a buscar una sèrie de ressalts amb un festival de preses. Acabarem situant-nos sota una fissura diagonal que haurem d’escalar i que ens deixa sobre una placa on tindrem que fer uns passos d’adherència cap a l’esquerra per entrar a la reunió. 40 metres.
L2(6a)
Sortim recte amunt de la reunió. Trobarem un primer tram amb bona presa. A partir del segon parabolt tenim una secció més tècnica, on les preses es tornen més escadusseres obligant-nos a posar bé els peus. Un cop a l’alçada del tercer bolt hem d’anar una mica a la dreta, on trobarem preses més franques que ens permetran superar el tram. Seguidament bé una part amb bona presa fins que passem a la paret de l’esquerra, vertical però amb cantell molt bo. Fem la reunió a una petita lleixa. 25 metres.
L3(6a)
Superem un primer ressalt al sortir de la reunió i anem per terreny més fàcil fins una panxa. Tibem una mica per superar-la i quedem sobre una placa vertical i amb presa més justa (pas clau del llarg), són un pocs metres més tècnics que donen pas a una placa de continuïtat sobre cantells tant bons que semblen que ens han de tallar els dits. Fem la reunió a un còmode relleix. 35 metres.
Descens:
Si anem amb doble corda, un ràpel fins a la R-1 i un altre fins al terra. Amb corda simple tres ràpels.
El que més m’ha agradat:
- Roca de primera qualitat. Hi ha moments en que els cantells són tant bons que no els vols deixar anar!!
- Continuïtat en el seu grau.
- Assegurada amb mentalitat esportiva però amb suficient distància per tenir la sensació que escales.
El que no m’ha agradat tant:
- Es fa curta









Carai! com aprofitem no?
Coll de Nargó es d’aquells llocs per combinar que va bé tenir controlats… encara que fa un munt que no m’hi passejo.
Diria que la última vegada hi vaig fer el primer llarg d’aquesta i el recordo interessant, però molt dur…
clar que llavores era petita ….hehehe
i ..mmm…. no saps que fer..
si tornar per veure si has progressat…o per si de cas…ni acostar-te!
Està clar que atansar-te de nou i comprovar com has crescut!! La via és un recurs a tenir en compte.
Nosaltres hi vam anar el dissabte a primera hora, però l’aigua ens va fer baixar a la segona tirada i ens va donar tant bones sensacions que quan diumenge vàrem tenir la feina feta vam tornar per acabar-la
Enhorabona. Aquesta no la conec, però la del costat, Africa, la vaig fer en solitari. Me l’apunto pq com últimament per culpa del temps cal anar amb diferents plans. Esperem que aparegui l’anticicló de les Azores, el més aviat possible.
Salut company
Ep Mingo!! No desesperis que algun dia haurà de parar de ploure!!!
Aquesta és molt millor que l’Àfrica i és un bon recurs per dies insegurs.
wapi… ya veo que ni la lluvia te para!!! disfruta de los utimos días de “soltería” que ya casi estoy por allí para planear una salida de re-encuentro…
pto
Wapiii!!! T’estem preparant una festa sorpresa amb en Vudú!!
Acaba tu també de gaudir de la caloreta, que aquí només fa que ploure.
Quants bons moments per l’Alt Urgell. Avui justament pensava que fa massa que no m’hi acosto!
Ja trobo a faltar les llonganisses de muntanya d’embotits Ubach d’Organyà!
boníssimes!
Home Pere, veig que tens bon gust!! I no et perdis la botifarra negra de ceba que fan a Oliana
Bona feina Eduard,
Jo també la vaig trobar molt maca i de les més recomenables de la zona. Veig que no comentes cap pas especialment, això vol dir que vas fort !!
la panxeta de la primera tirada a mi em va costar força tot i que no és obligada.
A nosaltres la pluja del dissabte unicament ens va deixar passejar per Agulles i no varem poder escalar.
salut i a tibar
Epa Joan!! Quina mala sort el dissabte. Sembla però, que aquest encara aguantarà una mica.
L’entrada té ‘trucu’, per la dreta hi ha unes nanses que et permeten tibar sense problemes