Montse Curto a Malanyeu
La Montse Curto és una senzilla via de tres tirades que, sense gaires pretensions, va cercant el terreny més noble entre la vegetada banda oest de la Paret del Devessó. La bona roca sobre plaques inclinades ens farà gaudir d’una escalada sense preocupacions, permetent-nos assaborir aquest bucòlic racó del Berguedà.
Malgrat la neu, a la paret si estava de primera
Ressenya de la via
- Via: Montse Curto
- Zona: Malanyeu
- Dificultat: V (D-)
- Dificultat obligada: IV+
- Grau de compromís: Baix
- Grau d’exposició: Baix
- Llargària: 95 metres
- Equipament: Via equipada
- Material: 10 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: **
Aproximació:
Na Paula al L-1
Un cop arribem a Malanyeu aparquem el vehicle al costat d’un camp de futbol. Seguim a peu per una carretera que es dirigeix cap a l’església i continuem fins que arribem a un mas. Just abans surt un corriol que s’endinsa al bosc; el seguim. Creuem una riera i un filat elèctric. Al cap de 5 metres comença un altre corriol poc definit a l’esquerra que, sense pujar al peu de la paret, va resseguint-la per sota fins a trobar el peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV)
2a tirada
La via s’inicia amb una placa tombada que ens mena a una lleixa una mica bruta, des d’aquest punt seguim recte amunt per la dreta d’una ampla fissura fins la reunió, que és penjada. 25 metres.
L2(V-)
Sortim de la reunió cap a la dreta per situar-nos sobre una placa inclinada farcida de forats. En aquest llarg l’escalada és força agradable i només ens haurem de preocupar d’anar seguint les assegurances, que per cert, es troben força juntetes. Arribarem a una feixa on farem la reunió, molt còmoda. 30 metres.
3a tirada
L3(V)
Anem caminant a buscar una placa que tenim davant. Aquesta, més vertical que l’anterior però amb molta presa, és la part més “difícil” de la via. Un cop superada arribem a una nova placa. Incomprensiblement la via marxa cap a la dreta seguint una fissura ampla en contes d’atacar la placa pel mig. Tot i així es tracta d’un tram prou bonic. Al cap d’uns metres deixem la fissura a la nostra dreta i acabem de fer els darrers metres del llarg per la placa fins a la reunió. 40 metres.
Descens:
Na Paula acabant la via
Dos ràpels per la mateixa via. Un fins a la R-2 i un altre fins a terra.
El que més m’ha agradat:
- Bona roca.
- Itinerari ideal per iniciar-se en vies de més d’un llarg, molt assegurada i amb grau molt assequible.
- Exemple perfecte de “Love climbing”.
El que no m’ha agradat tant:
- Primera reunió molt incòmoda.
- La vegetació li treu qualsevol tipus d’ambient.
- Tot i que el darrer llarg és prou maco hauria estat millor si anés pel mig de la placa.
22 Responses to “Montse Curto a Malanyeu”
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
És curiós com la gent prefereix aquestes vies sobreequipades de l’esquerra de la paret, com aquesta, que no té cap mena d’interès ni reflecteix el caràcter i l’esperit de Malanyeu….
Potser com a via d’iniciació…, i poca cosa més! No val la pena el viatge, ni sortint de Berga!
Bones Joan!! Anem forts aquest matí
No se si la gent prefereix les vies sobre-equipades, el que sí que és cert és que hi ha gent que si no hi ha vies sobre-equipades no escala. Personalment, prefereixo vies amb un grau de compromís més alt, però no tinc problema en escalar una via sobre-equipada. Per nosaltres va valer la pena anar fins a Malanyeu des de Masnou. Na Paula no ho coneixia i ens vam trobar un paisatge molt especial. A demés necessitem vies sense cap compromís perquè ella pugui tornar a agafar confiança en el seu peu. Sí, arrossega una lesió molt greu des de fa més d’un any i molta gent no s’hauria tornat a posar uns gats a la vida.
Felicidades por la piada 100.
Bonita vía, sencilla y disfrutona, para gustos los colores
Por cierto Eduard, no se como contactar contigo, enavíame un email para comentarte un tema.
Gràcies Danny!!
Vam veure que hi havia pujat al llibre de piades!!
Ara t’envio un mail
Salut!
No t’ho agafis com un atac personal, que jo només intentava millorar la definició que fas de la via i situar-la en el context de Malanyeu!
La gent, que faci el què vulgui! Tots en fem de vies sobre-equipades…..
I m’havia oblidat de felicitar-te per les 100 ressenyes!
Cap problema Joan
Jo també penso que per les característiques que té la roca a Malanyeu aquestes vies són una mica gratuïtes. No obstant són una bona opció per aquells que busquen compromís 0 i bona roca…
Salut i gràcies per la felicitació!!
Veig que et va agradar Malanyeu.
Es un bon lloc per anar-hi quan fa fred. Ara be, et vas arriscar a trobar molt neu fins arribar al Poble.
Felicita a la Paula i, ja se sap, cadascú fa les víes que considera millor en funció de la gent amb qui va i l’ànim que te en aquell moment.
Salut.
Ep Jordi!!
La veritat és que quan anàvem pujant flipàvem amb el paquet de neu que hi havia i resàvem perquè no baixes cap cotxe. Ara, el pitjor va ser l’aproximació, perquè no dúiem raquetes
Gracies Jordi per l’ ànim! Me estava desanimant una mica amb els comentaris de la via… La veritat que tornar desprès de la lesió no esta sent gens fàcil…
Per nosaltres va ser un dia especial, un lloc preciós que ens va sorprendre amb MOLTA neu i lo mes important, tornar a gaudir de escalar junts en una roca increïble..
Tornarem per fer alguna amb una mica mes de ambient, potser ens trobem per allà!
Felicitats a tots dos, per les 100 piulades i per aconseguir vèncer les adversitats i tornar-vos a trobar a la vertical!!
merci jaume!
Felicitats 100 vegades. A Malanyeu s’està molt bé encara que no escalis, sempre val la pena d’anar-hi
Ei Eduard!
felicitats pel Centenari!!
Paula mica en mica…
Molta força!!
i la propera sense dubtar-ho aneu directes a la stoc de coc! que és de les clàssiques de la paret i realment una disfrutada total!
ara jo per Malanyeu…. ja ni m’hi acosto!
Les ultimes dos vegades que he anat ha caigut el diluvi… !
Gràcies pels ànims i les felicitacions!! La Stoc de Coc és a la llista, però d’entrada no volíem abusar…
Hola Eduard,
Devieu trobar una paissatge precios a Malanyeu i segur que a la Paula li va agradar el llogaret i el seu entorn.
A veure quin dia tornem a quedar i puc coneixer a la Paula
Salut i a tibar
Epa Joan!!
Vam tenir un dia boníssim, amb una temperatura perfecta!! A la Pau li va encantar, l’única pega és que el seu peu va dir prou i no vam poder fer tot el que volíem… Però així tenim excusa per tornar-hi
Quan vulguis fes-me un truc i arreglem una altra escalada, ara que sembla que s’atansa el bon temps!!
Cuidat!!
Serà un plaer Joan!
El lloc es preciós i amb ganes de tornar amb el peu una mica millor per fer, entre altres, la Stoc de Coc que fa molt bona pinta..
De cami al Pedra crec que varem fer aquesta via divendres. Tot em quadrava menys la placa que diu Salvadora al peu de via, tal i com diu la ressenya. Varem trobar un tros de placa enganxada a la paret pero la resta de la placa, on imagino posava Salvadora, s’ha trencat.
Comparteixo la idea de que l’ultim muret del tercer llarg podia haver anat pel centre.
Amb dues cordes de 50 metres és suficient per baixar??
Gràcies.
Aixo es el que portavem nosaltres.
Hola, fent el ronso per el teu blog he vist aquest post de fa dos anys.
Nomès comentar que per el mig de la placa del darrer llarg i va La Salvadora oberta als anys 90 per uns nanos molt joves de Pujals (La Nou) amb expansions limitades..Sortosament en Sunyol va fer anar la Montse Curto per la dreta.
La M.C. guanya molt si es fan els dos primers llargs en un.
Es una via ideal per la gent gran i per quant s’està molt desentrenat.Personalment hi trobo masses xapes.
Salut
Amadeu