Los lunes al sol al Serrat d’en Muntaner

La vessant oest del Serrat d’en Muntaner ens ofereix la possibilitat de gaudir de curtes escalades solejades, fet que permet repetir-ne més d’una per jornada. Los Lunes al Sol és una molt bona introducció a aquest vessant. Curta però intensa, amb un segon llarg mantingut i una xemeneia de sortida que li dóna un regust clàssic. Completament equipada, només ens caldran un bon grapat de cintes per repetir aquest recomanable itinerari.

La cloenda del jorn

Ressenya de la via

• Via: Los lunes al sol
• Zona: Montserrat – Clot de la Mònica
• Dificultat: 6b (MD+)
• Dificultat obligada: 6a
• Llargària: 90 metres
• Compromís: Baix
• Exposició: Baixa
• Equipament: Via completament equipada amb parabolts i algun clau
• Material: 12 cintes exprés
• Orientació: Oest
• Valoració:****

Aproximació:

Primera tirada

Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda esquerra. Just davant nostre puja un camí  de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que som a l’alçada del Serrat d’en Muntaner. Trobarem un nou corriol que surt a mà esquerra que ens menarà fins al peu del Serrat. Resseguim el Serrat i l’Agulla del Frare de Baix fins que canviem de vessant. Seguim fins al peu de via.

Veure l’aproximació amb Google-Maps

L1(6b)

Segona tirada, mantinguda i divertida

Per trobar el peu de via hem de cercar un diedre bastant evident, al costat d’un gran pi caigut. Ens enfilem pel diedre i de seguida trobem un clau, seguim uns pocs metres fins que puguem xapar el següent bolt. Ara hem de saltar a la placa de la dreta. La via segueix en diagonal a la dreta, bastant vertical i sobre bona roca (V+/6a). Arribem sota un llavi. Superar-lo és el pas clau del llarg: hi ha bon cantell i la màxima dificultat radica en trobar una bona presa pel peu dret un cop tibem de les preses de mans. Un cop superat, resta un curt tram on la dificultat afluixa de cop fins arribar a la reunió. S’ha d’anar al tanto el darrers metres de no fer baixar alguna pedra solta. 30 metres.

L2(6b)

La xemeneia del tercer llarg dóna un toc clàssic a la via

La sortida de la reunió és força potent. Per la dreta hi ha unes bones preses per la mà dreta que ens permetran elevar-nos el suficient per anar a caçar un petit còdol taronja amb l’esquerra i acabar d’elevar-nos. Un cop xapat el segon bolt la dificultat afluixa. Ara només resta una llarga tirada de 30 metres mantinguda en V+/6a, vertical i divertida. 35 metres.

L3(V-)

Sortim de la reunió cap a l’esquerra i enfilem una placa inclinada. Anem en tendència a la dreta per anar a buscar l’evident xemeneia. Abans d’entrar a la xemeneia hi ha un curt tram amb roca força sospitosa (vam fer baixar algun bloc força gros). Un cop dins la seguretat de la xemeneia només ens restaran uns poc metres per arribar a la reunió. 25 metres.

Descens:

En Marc als darrers metres de la via

Un ràpel de 45 metres fins la primera reunió i un altre de més curt fins al terra.

El que més m’ha agradat:

• Via curta però intensa.
• Només pel segon llarg ja val la pena apropar-se a fer la via.
• La xemeneia de sortida li dóna un toc romàntic que és la cirereta del pastís.

El que no m’ha agradat tant:

• Algun tram molt puntual del segon llarg on la roca no és excel·lent i el tram just abans d’entrar a la xemeneia, on la roca és una mica cutre.