Pel teu somriure cel al Serrat de la Pastereta
“Pel teu somriure cel” concentra tot el seu interès en l’exigent primer llarg, una placa amb molt bona roca, mantinguda en V/V+ on les assegurances no són a tocar, fet que ens farà anar concentrats durant tot el llarg. Un cop finalitzada la primera tirada la via perd tot interès, esdevenint una senzilla grimpada que copia a la veïna Aresta Brucs.
Ressenya de la via
- Via: Pel teu somriure cel
- Zona: Montserrat – Clot de la Mònica
- Dificultat: V+ (MD)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 125 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts
- Material: 8 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració: **
Aproximació:
Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda dreta. Deixem el cotxe al costat de la pista i seguim el camí de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que trobem una desviació a mà dreta que ens porta a la cara oest de La Pastereta.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+)
Na Paula desmuntant el primer llarg
La via s’inicia uns 10 metres a la dreta de la Funció Clororíl·lica just entre el morro de la Pastereta i la llastra que te davant. Els primers metres són verticals, amb molt bona roca, fet que ens permet avançar amb seguretat. Quan el tema afluixa una mica, la distància entre assegurances es va fent més gran. A meitat del llarg hem d’estar atens en no sortint-nos de la via, donat que veurem un parabolt a la dreta i un altre a l’esquerra. Hem d’anar a la dreta. És en aquest punt on les distàncies entre bolts es fan més grans, tot i que mai és una escalada expo. Els darrers metres fins a la reunió són fàcils; aquesta es troba just a l’esquerra d’on s’inicia l’Aresta Brucs. 40 metres.
L2(IV)
L'ajaguda segona tirada
Sortim de la reunió en lleugera tendència a la dreta per anar a buscar la primera assegurança, que es troba en un llavi. Un cop arribats a aquest punt haurem d’anar grimpant en tendència a l’esquerra mentre cerquem les assegurances. 40 metres.
L3(IV)
La tònica d’aquest llarg és semblant a l’anterior. Al cap d’uns 20 metres trobem la tercera reunió, que no està preparada per rapelar. Nosaltres hem optat per allargar l’escalada uns 25 metres més fins arribar a la darrera reunió de l’Aresta Brucs, des d’on es pot rapelar. 45 metres.
Descens:
Des de la darrera reunió de l’Aresta Brucs, tres ràpels per la vessant oest.
Primers metres del darrer llarg
El que més m’ha agradat:
- Primera tirada prou interessant, mantinguda i que et fa escalar.
El que no m’ha agradat tant:
- Potser el segon i el tercer llargs són una mica gratuïts i no tenen interès si els comparem amb el primer. A demés, anant l’Aresta Brucs paral·lela, sembla que seria més lògic escalar aquesta si volem arribar fins dalt el Serrat.
10 Responses to “Pel teu somriure cel al Serrat de la Pastereta”
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
Lo millor de la via:
- el 1º llarg (mantingut i bona roca)
- el rappel volat que vam fer per baixar (bonissssimmm!!)
- i la companya…
merci carinyo!
M’encanta que puguem començar a sortir una altra volta, és el que més il·lusió em fa. I veure com el peu, poc a poc, cada cop deixa fer més coses. Sense que te n’adonis tot tornarà a ser com abans
Hola
Fa temps (1/2 anys ?) vem fer aquesta via i vem tirar avall -al primer llarg- un parell de senyores llastres. No em van agradar les assegurances -bolts del 8- però sí el primer llarg.
De totes maneres, la lletra negreta (la via que va just a l’esq) és molt més maca.
Felicitats per la tasca
Pere F
http://www.onaclimb.com
Epa Pere!
Gràcies per la recomanació, en prenc nota. Tinc molt pendent la ‘Sac de paciència’ i la ‘Cuervix’, la ‘lletra negreta’ pot ser un bon complement per acabar d’aprofitar el viatge.
Felicitats la primera tirada és sns dubte el més bonic de la via, jo crec que després vaig pujar amb tendència a l’esquerra, era fàcil però com anaves al vuit li donava un petit plus. Felicitats.
Si no et fos molestia et dono el meu mail, pq li donis al Jordi Vidal (dmortes@xtec.cat) o bé que et doni ell el seu que ja li escriuré jo. Merci
Cap problema Mingo, aquesta setmana li passo el mail al JV.
Aquestes vies de la Pastereta són divertides i espectaculars, amb ambient, na Paula haurà disfrutat!
La recuperació va per bon camí no? que la caminada fins a peu de via ja s’ho val.
El millor del dia va ser notar com na Pau va agafant confiança… Sempre és el més difícil: tornar a confiar en allò que costa tant que et deixi de fer mal. Té molta voluntat
El primer llarg no et deixa indiferent, mantingut de presa petita i alegria entre asseguurances. Records
El primer llarg és bo, però la resta de la via el desmereixen. Crec que una bona opció és fer alguna altra via de la zona i si et quedes amb ganes fer el primer llarg d’aquesta.
Salut!