Chachi Piruli a l’Elefantet
La Chachi Piruli pot ser una bona alternativa per pujar a Sant Benet si ens volem estalviar les Escales dels Pobres. Hi destaquen el segon i el cinquè llarg, dues tirades mantingudes, de continuïtat i obligades sobre bones plaques, on necessitarem tirar de finura montserratina si en volem sortir airosos.
- Via: Chachi Piruli
- Zona: Montserrat – Sant Benet
- Dificultat: 6a+ (MD+)
- Dificultat obligada: 6a
- Llargària: 210 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via equipada (re-equipada el 2005)
- Material: 8 cintes exprés
- Orientació: Est
- Valoració:***
Aproximació:
Sortim del monestir en direcció Sant Benet. De seguida trobem un replà d’on surt un corriol que ens mena fins al peu de via. 5 minuts des del monestir.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV)
Ens enfilem per unes plaques inclinades i brutes que menen fins una canal arbrada. La seguim uns metres i ens saltem la reunió original per anar a fer la role un arbre, just davant d’on s’inicia la variant del segon llarg. 35 metres.
L2(6a+)
Ens enfilem al mur que tenim davant i anem escalant en lleugera tendència a la dreta, l’entrada és força fina, tot i que les dificultats més grans les trobarem entre el tercer i el quart bolt. L’escalada és mantinguda, vertical i sobre regletes. A meitat de la tirada la dificultat minva fins que arribem a la reunió. 30 metres.
L3(V)
Sortim cap a la dreta per un llavi i tirem recte amunt. La presa hi és i només cal trobar-la. Al cap d’uns pocs metres la placa es va inclinant fins a la reunió. 15 metres.
L4(IV+)
Aquesta és una tirada de tràmit per poder arribar al fantàstic cinquè llarg. Travessem un bosquet fins que trobem una placa inclinada (IV+) que ens mena a la quarta reunió. 45 metres.
L5(6a)
Sens dubte es tracta de la tirada estrella de la via. S’inicia per una placa absolutament vertical. Per arribar a la primera assegurança podem escalar en diedre per de seguida passar a la placa de l’esquerra. Ara tenim uns bons metres de V+/6a força mantinguts i on les assegurances a vegades allunyen. Un cop passat el tram clau la placa es va inclinant fins que arribem a la reunió, que la muntem en una savina. 45 metres.
L6(IV+)
La darrera tirada torna a ser un tràmit per sortir al cim, uns primers metres exposats però fàcils ens deixen a un darrer mur amb bona roca. Fem la reunió al cim sobre savines. 40 metres.
Descens:
Pugem uns metres per un corriol que ens deixa al camí que va cap a Trinitat, prenem la direcció contrària (cap el Pla de Santa Anna) i baixem per les Escales dels Pobres.
El que més m’ha agradat:
- Segon i cinquè llarg de primera categoria, mantinguts i amb presa petita.
- Ben assegurada, amb distància entre assegurances, fet que t’obliga a escalar.
El que no m’ha agradat tant:
- Discontinua, el primer, el quart i el darrer llarg són de pur tràmit.








Eii Eduard!
una escalada de finura montserratina!
Realment la finura montserratina és tot un estat de perfecció mental!
sobretot quan els seguros allunyen….Felicitats!
Com a seguidora del bloc puc fer una….
hehehe sol.licitud, suggeriment??
una classificació per ****?
que aparegui a les categories…
o és que ja soc molt comodona…?
una abraçada!
hehehe, la finura montserratina és un eufemisme de presa petita+equilibri+alejes+apretada de cul a tope
Això de la classificació ho tinc pendent, ja ho havia pensat. Aviam si tinc un moment…
Bonica via. Recomanable entrar per l’esperó de l’esquerra (mirant la foto) equipat i amb bona roca (V) fent un canvi de reunió fins al peu de la placa del 2n llarg.
De l’Elefantet, et recomano la “Colorantes Permitidos”, potser un pèl més difícil, però realment espectacular. Una preciositat de via que des de les plaques a la dreta de la Chachi Piruli va a buscar, en la part superior, el perfil de la trompa de l’Elefantet. Maquíssima i amb vistes impressionants. Màxim obligat, 6a i tots els llargs macos.
Salutacions i gràcies pel bloc, de nou.
Hola Joan, la entrada que comentes la vam veure, però no estàvem segurs cap on anava… Ara sabent-ho si et pots estalviar el primer llarg molt millor.
Merci per la recomanació, hi haurem d’anar a treure el nas.
jo la recomanaria pels dies ventosos d’hivern.
Totalment!! Quan la vam acabar vam anar a la Prenyada i ens vam tenir que baixar pel vent, en canvi durant la Pachi no el vam sentir gents
Ostres Eduard una setmaneta sense mirar el blog i tu no pares, aquesta me l’apunto. Enhorabona i que continui la motivació