Barcelonets al Serrat de la Pastereta
La via Barcelonets va a buscar d’una forma descarada el petit sostre somital de la cara est del Serrat de la Pastereta. Per aconseguir-ho aprofita una deliciosa placa al costat de la via Pacho-Hidalgo per després anar flanquejant cap a la dreta i col·locar-se sota el sostre. La via es troba molt equipada i només ens caldran una dotzena de cintes exprés i els estreps per gaudir d’aquesta agradable aventura.
Vies del vessant sud-est del Serrat de la Pastereta
Ressenya de la via
- Via: Barcelonets
- Zona: Montserrat – Clot de la Mònica
- Dificultat: 6a/Ae (MD-)
- Dificultat obligada: V/Ae
- Llargària: 100 metres
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts
- Material: 12 cintes exprés i els estreps
- Valoració:***
- Orientació: Est
Aproximació:
Primers metres de la via sobre roca excel·lent
Entrem a Collbató pel Passeig Llonganies i girem a mà dreta pel Passatge Fumada. Seguim fins al carrer de la Muntanya (esquerra), que mena al carrer Pau Bertran. Continuem fins al final, que es converteix en una pista en bon estat. Continuem per la pista uns 900 metres i aparquem a la banda dreta. Deixem el cotxe al costat de la pista i seguim el camí de marques blaves que al cap d’una estona es converteix en un corriol. Seguim el corriol fins que trobem una desviació a mà dreta que ens porta a la cara oest de La Pastereta. Resseguim el Serrat cap al sud i canviem de vessant. Pugem per una corda fixa i acabem d’arribar al peu de via. Xapes visibles.
Veure aproximació amb Google-Maps
Estetic pas de 6a del L2
L1(V)
La primera tirada s’inicia uns metres a la dreta de la via Pacho-Hidalgo. Ens enfilem a la paret per una exel·lent placa farcida de bona presa i amb les assegurances properes. Després d’uns metres en línia recta la via va derivant cap a la dreta fins començar una llarga travessa per terreny fàcil que ens mena a la primera reunió. Aquesta es fa en un bon replà i es força còmoda. 45 metres.
L2(6a)
Tram d'artificial de la tercera tirada
Sortim de la reunió en diagonal a la dreta per terreny una mica trencat fins situar-nos sota un petit desplom. El superem amb molt bones preses i quedem situats sobre una placa vertical amb molt cantell. Escalem uns metres més fins que la placa s’inclina i ja per terreny molt fàcil arribem a la segona reunió, també molt còmoda. 30 metres.
L3(Ae i V)
Sortim de la reunió per una rampa inclinada directes al sostret. Aquest es supera en tècnica d’artificial i no té cap complicació, donat que les expansions són molt properes. Un cop superat el sostre la sortida en lliure també és força senzilla (més IV que el V que marca la ressenya). Arribem a la reunió, que com totes les de la via és força còmoda. 25 metres.
Descens:
Repassant el llibre de registre
Fem un primer ràpel fins la primera reunió i un segon fins al peu de via.
El que més m’ha agradat:
- Via força variada per l’escassa longitud que té.
- Els primers metres de la primera tirada, amb molt bona roca i la part de 6a de la segona.
- Ideal per començar a practicar amb estreps donat que els passos són força curts.
- Bonic ràpel volat.
- Bona via per dies ventosos.
9 Responses to “Barcelonets al Serrat de la Pastereta”
Trackbacks / Pingbacks
- - 23 abril 2010
- - 12 juliol 2011
Deixa un comentari
Últims comentaris
 | Xavi Díez on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Martí on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aresta Brucs de l… on Aresta Brucs de l’Agulla… |
 | Aleix Plana Miquel on Anglada-Cerdà a la Boleta… |
| Diedre Cade a l… on Diedre CADE a l’Agulla d… |
Enhorabona EDuard, a mi tb em va agradar molt la segona tirada, llàstima que sigui tan curta. Salut
M’havia oblidat, la via lletra negreta, no n’havia sentit a parlar, saps on podria trovar alguna referència?. L’aresta est, ara li diuen vèrtic??
Epa Mingo!! La lletra negreta és una via d’esportiva que hi ha entre la Funció Clorofíl·lica i la Pel Teu Somriure… Cubica 6b+.
Quan tornàvem vam veure la línia de parabolts lluents del que abans era l’Aresta est. Al peu de via hi havia una inscripció que posava via Vèrtic.
A mi em va agradar força també, està molt protegida, la llàstima és que no té gens d’ambient.
Mingo, la Vèrtic va més a la dreta que l’Aresta, i entremig encara hi ha una altra, la dels Amics, crec. La vaig pujar fa molt de temps, i diumenge la vam començar, pensant que els parabolts lluents eran d’una via nova, però a la primera R la vam reconéixer.
Sí que és una pena que tingui tant poc ambient… Però és un bon recurs per fer una escalada ràpida i el dia que la vam fer feia un vent de collons i a nosaltres no ens tocava gents!
Hi ha una mica de merder de línies a cara sud-est
Salut!!!!
Perfecte! …el Ae del 3º llarg es genial i la tranquilitat del lloc es val la mini-patejada (es que som molt vagos a l´hora de caminar,jjiji). Dons comentar que hem tirat un pedrot desde sota del sostre que es movia molt i enfocaba directa a la R de sota.
felicitats per la ressenya fanatics!
Salut i Muntanya
Via molt bonica, variada, al solecito, amb molt bona roca i ben assegurada. Es pot demanar alguna cosa més? Perfecte pels dies d’ hivern.
Al primer llarg hi ha un flanqueig bastant llarg fins la primera reunio que es troba a la dreta d’un arbre sec. El segon llarg molt chulo, un pas de 6a que m’ha sortit i tot, pero al loro que a la esquerra del pas hi ha una llastra que millor no tocarla (queda una mica lluny del pas, pero ho comentem per si de cas).
Felicitats per la via.