Desirée al Cavall Bernat
El Cavall Bernat és l’Agulla de Montserrat per antonomàsia. Desafiant i monolítica, atreu la mirada de tots els escaladors que desfilen pels seus peus, despertant somnis i anhels. La Desirée és una extraordinària escalada combinada que guanya el cim del Cavall Bernat per la seva vessant nord-est. De caire clàssic, es troba totalment equipada i podrem gaudir d’una escalada del tot variada i exigent.
El Cavall Bernat, Diables, l'Aeri i el Serrat del Moro
Ressenya de la via
- Via: Desirée
- Zona: Montserrat – Cavall Bernat
- Dificultat: 6a/Ae (MD+)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 210 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via totalment equipada amb parabolts i algun clau (re-equipada el 2006)
- Material: 15 cintes exprés (25 cintes si xapem tot l’artificial de la quarta tirada) un cordino per llaçar un merlet al quart llarg i un estrep
- Orientació: Nord-est
- Valoració:*****
Primera tirada
Aproximació:
Deixem el vehicle a l’aparcament del Refugi de Santa Cecília i prenem el camí de l’Arrel direcció al Monestir. Un cop hàgim passat el Cavall trobarem la Canal del Cavall (fites i blocs despresos). L’enfilem i anem remuntant fins que trobem un passamà de cable d’acer que creua la canal i ens mena directament al peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(V+/Ao)
Inici de la llastra el L2
Per localitzar el peu de via ens pot servir una balma que hi ha a uns quinze metres del terra. La via s’inicia a la perpendicular d’aquesta, tot just deixar el passamà. El primers metres són en lliure sobre una placa que va guanyant verticalitat, la presa és petita i la roca a estones una mica escamosa, però es fa bé. A l’alçada de la balma el tema es posa més vertical i és aleshores quan s’imposa una escalada més combinada en A0 i sortides en lliure fins a V+. Podrem forçar el que vulguem, donat que aquest tram està equipat per fer-se en Ae. Abans d’arribar a la reunió hi ha un pas de V. La primera reunió és especialment incòmoda. 45 metres.
Tercer llarg
L2(6a/Ao)
Sortim de la reunió flanquejant cap a la dreta amb un parell de passos d’Ao fins caçar una llastra fina. Escalem la llastra en bavaresa, molt divertida i assequible. Quan aquesta s’acaba escalem per la placa, fent ziga-zagues en tendència cap a l’esquerra i buscant la millor opció, no sempre evident, fins que ens trobem escalant ben bé pel mig de l’esperó. Tenim un pas fi per entrar a la r. 40 metres.
L3(6a/Ae)
Iniciem el llarg en Ae gens exigent fins que sortim a una mena de placa inclinada que va guanyant verticalitat (i la roca perdent qualitat) progressivament. En aquest tram l’escalada és força obligada. Evitarem un sostre anant cap a l’esquerra i farem uns darrers metres més senzills i amb millor roca resseguint una bona fissura.
Quart llarg
L4(Ae)
Tirada d’artificial equipat. Les assegurances, generalment es troben bastant aprop. Per xapar totes les assegurances haurem de menester 25 cintes exprés. Al darrer terç de la tirada trobem un pas força llarg i per superar-lo haurem de llaçar un merlet (que sembla especialment dissenyat per això). Nosaltres l’hem trobat llaçat, però porteu un cordino per si un cas. Per atènyer la reunió haurem de sortir en lliure fàcil un parell de metres. 45 metres.
L5(6a)
El merlet més famós del Cavall
Sortim cap a la dreta per anar a caçar un bons còdols i superem un petit muret amb bona presa. Flanquegem un pèl a l’esquerra i ataquem una petita panxa (V+/6a). Un cop superada continuem per la fissura amb molt bon cantell i un ambient de primera categoria. A la fissura l’escalada és obligada, però les bones preses ens ajudaran a seguir amunt. Quan la fissura s’acaba ens quedaran uns pocs metres fàcils sobre placa per arribar a la reunió, aquesta sí, molt còmoda. 35 metres.
L6(IV)
Llarg de tràmit per arribar al cim on haurem de superar un petit ressalt. 10 metres.
5a tirada, una de les millors
Descens:
Dos ràpels pel vessant sud, un de 20 metres fins a sobre la berruga i un altre de 30 fins l’inici de la via Normal. Després anirem a agafar la canal del Cavall i desfarem el camí d’aproximació.
El que més m’ha agradat:
- Segon, tercer i cinquè llargs de primera categoria.
- Divertit pas de merlet a l’artificial del quart llarg.
- Ambient assegurat des dels primers metres.
- Ben equipada, encara que haurem de tenir en compte que hi ha trams on el V+ és força obligat.
- Totes les reunions són rapelables.
El que no m’ha agradat tant:
- Les reunions, excepte la quarta i la cinquena són força incòmodes, sobretot la primera.
Ignasi Jorba a la Magdalena Superior
La Magdalena Superior recorda un gran tobogan, amb un inici força inclinat que es va redreçant a mida que anem guanyant metres fins arribar al cim amb una verticalitat notable. La via Ignasi Jorba aprofita perfectament la morfologia del monòlit (trepitjant descaradament la Mingo-Arenas) per traçar un recorregut que va de menys a més, amb uns dos darrers llargs força divertits. Restaurada l’any 2009, amb roca “made in Gorros”, és tracta d’una via d’escola, bona alternativa a la popular 98 Octanos i apta per gaudir sense preocupacions.
Ressenya de la via
- Via: Ignasi Jorba
- Zona: Montserrat – Gorros
- Dificultat: V+ (MD-)
- Dificultat obligada: V
- Grau d’exposició: Baix
- Grau de compromís: Baix
- Llargària: 130 metres
- Equipament: Parabolts pintats de color verd (re-equipada el 2009)
- Material: 10 cintes exprés
- Orientació: Nord-est
- Valoració:***
Primera tirada
Aproximació:
Per arribar fins la Magdalena Superior ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí només hem de prendre el camí de Sant Jeroni. Un cop ens trobem a l’alçada de la canal que separa la Magdalena Superior i el Gorro Frigi la prenem i arribem fins al peu de via.
Veure l’aproximació amb Google-Maps
L1(IV)
Darrers metres de la segona tirada
La via s’inicia a una petita lleixa a la base de la paret. Trobarem un parabolt verd a l’alçada del melic. Sortim en lleugera tendència a l’esquerra per terreny molt inclinat, arribarem a un llavi on hi ha una reunió que no muntarem. Continuem amunt mentre la placa es va redreçant d’una manera molt subtil fins que arribem a la reunió. 50 metres.
L2(IV)
Iniciem el llarg recte amunt sobre placa, que continua guanyant inclinació lenta i progressivament. Aquest llarg és molt plaent, generosament equipat i amb els còdols característics de Gorros. 30 metres.
L3(V+)
Bonic L3
En aquesta tirada la paret es posa definitivament vertical. És un llarg mantingut, amb cantell i on les assegurances ens van marcant el camí. Trobarem algun punt on fins i tot desploma un pèl. Per arribar a la reunió tenim un flanqueig a esquerres molt aeri i espectacular. La reunió la fem a una còmoda lleixa i a l’ombra d’un arbre. 25 metres.
L4(V)
Sortim de la reunió aprofitant una mica una fissura que tenim a l’esquerra per de seguida saltar a la placa de la dreta i tirar recte amunt.
Primers metres del darrer llarg
A mitja tirada trobarem un pas una mica més difícil per superar una panxeta sense gaire bones mans, on haurem de demostrar les nostres dots d’equilibrista per superar-ho. Un cop passada la panxeta resta un bonic tram vertical amb bones patates fins al cim. 25 metres.
Descens:
Dos ràpels per la cara est, un de 10 metres i un altre de 25, que ens deixaran a l’inici de la via Normal de la Magdalena. Des d’aquí hem d’anar a buscar les escales de Jacob i el camí de Sant Jeroni.
El que més m’ha agradat:
- Continuïtat de la tercera tirada, molt divertida d’escalar.
- Darrer llarg vertical i amb roca molt bona.
El que no m’ha agradat tant:
- El primer i el segon llarg potser pequen d’un excés de ferro.
- Trepitja sense cap mena de manies la clàssica Mingo-Arenas
- M’ha sorprès molt que la via Normal hagi estat generosament equipada amb parabolts ¿?
Sultains of Swing a la Gorra Marinera
El vessant sud de la Gorra Marinera es caracteritza per les seves balmes i forats. La via proposada guanya el cim del monòlit buscant el camí més senzill per arribar-hi. Això farà que la ruta serpentegi per la paret buscant les seves debilitats. Trobarem però, trams de gran bellesa, que la fan una escalada recomanable i una manera prou elegant d’accedir a aquest emblemàtic cim.
Els Gorros i Sant Benet
Ressenya de la via
- Via: Sultains of Swing
- Zona: Montserrat – Gorros
- Dificultat: 6a+ (MD)
- Dificultat obligada: V
- Llargària: 135 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Via equipada amb parabolts platejats. No confondre amb una altra línia que la creua amb parabolts daurats
- Material: 7 cintes exprés
- Orientació: Sud – sud/oest
- Valoració:***
Inici de la via
Aproximació:
Des de l’Estació Superior del funicular de Sant Joan prenem el camí cap a Sant Joan. A l’alçada de la Gorra Marinera ens desviem per un corriol que puja a mà dreta fins al peu de via.
Veure aproximació amb Google-Maps
L1(IV+)
La via comença just on s’acaba la vegetació entre la canal de la Miranda de Sant Joan i la Gorra Marinera. Els primers metres són un flanqueig una mica exposat sobre roca llastrosa, potser degut a l’incendi que va castigar fa anys aquesta part de Montserrat.
Final de la segona tirada
Hem de procurar no seguir flanquejant cap a l’esquerra, donat que es tracta d’una altra via. Pugem recte (amb millor roca) i entrem a la balma, on fem la reunió a l’extrem dret d’aquesta. 25 metres.
L2(V)
Sortim per la dreta de la balma i encarem un muret vertical. Atacar la verticalitat és el pas més difícil de la tirada. Un cop posats en situació, anirem guanyant metres sobre roca molt bona. Després anirem flanquejant cap a l’esquerra fins arribar a la segona reunió, situada al mig de la segona balma. 30 metres.
L3(6a+)
Tram de 6a+
Tot i sortir una línia de parabolts de sobre la mateixa reunió nosaltres hem d’anar cap a l’esquerra fins que trobem la nostra línia. La secció de 6a+ es tracta d’un petit mur que escup una mica, però amb preses molt bones. Es tracta de donar un bon cop de gas i no parar fins que sortim d’aquesta part més vertical. Un cop superat el tram ens resta una agradable escalada de IV+ fins la següent reunió, novament situada al mig d’una altra balma. 20 metres.
L4(V-)
Tornem a anar cap a l’esquerra fins que sortim de la balma. Tenim un pas de V- abans de poder xapar la primera expansió, així que hem d’anar al tanto perquè si caiem el pèndol és important. Un cop xapada superem un primer tram vertical per seguir després per una agradable placa inclinada amb molt bona roca fins la reunió.
Inici del L-4 una mica expo
L5(III+)
El darrer llarg és un pur tràmit per arribar al cim. Si volem podem flanquejar des de la reunió 4 per anar a atènyer el camí de baixada.
Descens:
Des-grimparem per la via normal (III) o bé farem un ràpel de 15 metres. En els dos casos arribarem al coll que forma la Magdalena Inferior i la Gorra Marinera.
El que més m’ha agradat:
- El segon llarg, amb passos força estètics.
- El tram de 6a+, amb unes preses somiades i on només cal decisió per superar-lo.
- Racó força tranquil si ho comparem amb les demés agulles de Gorros.
El que no m’ha agradat tant:
- Els primers metres de la via, amb roca una mica tocada, però que de seguida millora.
- Em va sorprendre molt veure que la Normal ha estat equipada amb parabolts ¿?
Potser també et pot interessar:
Xemeneia Torras-Homet a l’Esquelet
L’Esquelet, situat al cor d’Agulles ens regala unes magnífiques vistes de la regió des del seu cim. Una de les maneres més elegants d’enfilar-se a aquesta agulla és per la Xemeneia Torras-Homet, una escalada amb regust 100% clàssic, amb una magnífica xemeneia, franca i neta de vegetació. La Xemeneia es troba equipada amb 4 parabolts, que seran suficients perquè progressem amb tota tranquil·litat. Del tot recomanable.
Regió d'Agulles
Ressenya de la via
- Via: Xemeneia Torras-Homet
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: IV+ (D)
- Dificultat obligada: IV+
- Llargària: 70 metres
- Grau d’exposició: Alt
- Grau de compromís: Mitjà
- Equipament: Via equipada
- Material: 4 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració:****
Aproximació:
Hem d’anar fins al refugi Vicenç Barbé. Des d’aquí hem de prendre el camí en direcció nord que condueix fins a l’Agulla de l’Arbret. La primera Agulla que trobem a l’esquerra és l’Esquelet, fàcil d’identificar per la llastra adossada que té a la cara sud. Un cop siguem a l’alçada de l’agulla deixem el corriol i arribem al peu de via.
Primers metres de la xemeneia
Aproximació a la via amb Google-Maps
L1(III)
El primer llarg és un pur tràmit per arribar a la R-1. Començarem a la placa que hi ha a l’esquerra de la canal i al cap d’una desena de metres ens ficarem a la canal i acabarem d’arribar a la primera reunió. Aquesta primera tirada és pot fer desencordats sense cap problema. 25 metres.
L2(IV+)
La segona tirada és un llarg extraordinari. Pugem un metre per la placa i encastem mig cos a la xemeneia, d’aquesta manera superem els primers metres que són els menys fàcils. De seguida que puguem hem d’entrar a la xemeneia, però mai massa endins. Progressarem en tècnica de ramonage gens angoixant.
En Marc arribant al cim
Trobarem una reunió, que no val la pena muntar, però que podem aprofitar com assegurança de progressió. La xemeneia es va eixamplant fins que ens resultarà més fàcil progressar per la placa. Els darrers metres els escalem per un diedre senzill que ens mena al cim de l’Esquelet. Muntem la reunió a una alzina. 45 metres.
Descens:
Des-grimpem uns metres per la vessant nord fins que trobem la instal·lació de ràpel. Fem un ràpel de 15 metres que ens deixa al coll que hi ha entre l’Esquelet i el Pingüí. Podem aprofitar per empalmar amb l’Aresta Brucs del Pingüí o bé donar per conclosa la jornada baixant per la canal de la dreta.
El que més m’ha agradat:
- Fantàstica xemeneia neta, amb l’amplada justa per gaudir-la del primer al darrer metre.
- Bona roca.
- Ben restaurada.
Aresta Brucs de l’Agulla de l’Arbret
Envoltada d’un entorn magnífic, amb una roca de primera i amb una dificultat d’allò més assequible fan de la Cerdà-Riera de l’Arbret una de les Arestes Brucs més belles. 100% clàssica, la via cerca la lògica en tot moment i converteix la seva ascensió en una experiència del tot relaxant. Només ens quedarà pujar al cim de l’Agulla per gaudir d’una de les vistes més màgiques de tot el Serrat.
Ressenya de la via
- Via: Aresta Brucs
- Zona: Montserrat – Agulles
- Dificultat: IV+ (D)
- Dificultat obligada: IV+
- Llargària: 90 metres
- Grau d’exposició: Mitjà
- Grau de compromís: Baix
- Equipament: Equipada amb parabolts
- Material: 5 cintes exprés
- Orientació: Sud
- Valoració:****
Primer llarg
Aproximació:
Aparquem el vehicle a Can Massana i ens dirigim cap al refugi Vicenç Barbé pel Coll de les Portelles. Un cop al refugi hem de prendre el camí en direcció nord que condueix fins Les Bessones. Un cop superem les Bessones el camí es desvia cap a l’esquerra. Seguim pujant fins que arribem al coll que separa les Bessones de l’Agulla de l’Arbret. La via s’inicia just al coll.
Veure l’aproximació a la via amb Google-Maps
L1(IV)
Inici de la segona tirada
La via comença just al coll. Hem de sortir en direcció una petita balma. Un cop hi arribem fem un curt flanqueig a l’esquerra i sortim amunt. Val la pena escalar sense preses per tal de gaudir cada un dels passos i dels còdols que anem trobant. La via va a buscar una balma molt evident que és on muntarem la primera reunió. 35 metres.
L2(IV+)
Sortim de la reunió per l’esquerra (no seguir les assegurances de la dreta que pertanyen a la via Om Mani Padme Hum). La sortida potser és un xic vertical, però de nou les preses són de somni.
Na Paula al segon llarg
Continuem recte amunt fins arribar a un petit ressalt (pas clau del llarg) que superarem per l’esquerra. No hem de patir perquè el pas es troba molt ben assegurat amb una expansió. Continuem ara per terreny més inclinat; trobarem una reunió que no muntarem donat que la nostra es troba uns pocs metres més amunt. 40 metres.
L3(III+)
Només ens queda superar una darrera rampa de III que ens menarà a la darrera reunió. Aquesta tirada és neta, però les dificultats són inexistents. 15 metres.
Descens:
A la cara est hi ha una instal·lació de ràpel. Es pot fer un sol ràpel de 50 metres o bé 2, un de 20 metres i després un altre de 30 (trobem una instal·lació al costat d’un arbre)
El que més m’ha agradat:
- 100% lògica.
- La via es troba ben assegurada, amb les expansions justes.
- Molt bona roca i dificultat molt assequible, la fan una bona candidata per tots aquells que comencen a fer vies com a primers de corda.
El que no m’ha agradat tant:
- Que la creuï la Om Mani Padme Hum. Personalment crec que és una via que no calia…
Últims comentaris